Evolució del carst al sud de la mediterrània

El 3r Simposi Internacional sobre "Evolució en el karst del sud de la Mediterrània" - es celebrarà a Ragusa els propers 29-30-31 de maig de 2009, coincidint amb el 35 aniversari de la fundació de la CIRSA.

L'esdeveniment té com a objectiu promoure el coneixement del càrst dels països mediterranis del sud, i augmentar la consciència de la seva importància en l'àmbit acadèmic, de la recerca, en la comunitat espeleològica i el públic en general. El Simposi compta amb el patrocini de l'Any Internacional del Planeta Terra (UNESCO-UIGSE) de la Societat Espeleològica Italiana, la Federació Regional Siciliana d'Espeleologia i la Societat Geològica Italiana.També han donat el seu suport els Departaments de Ciències de la Terra i Geologia de la Universitat de Palermo, Catania i Messina, a Itàlia i Benghazi a Líbia.

En primer lloc, alguns números del que és un bon auguri: més de 40 comunicacions per la presentació oral, un bon nombre de cartells i una important participació dels del món de la recerca universitària i el de l'espeleologia. Pel que fa als estrangers hi ha participants de Bengasi, Malta, Espanya i Grècia fins ara.

En resum:

Dia 29 de maig, inici del Simposi Internacional, amb la presentació d'informes en les sessions científiques, i l'obertura de l'exposició. El mateix dia es durà a terme sense interferir amb els treballs del Simposi, altres dos esdeveniments especials: la visita del Museu Paleontològic de Comís, durant el dinar i a la nit, la presentació de la Cirene Karst, en un teatre. Una festa de benvinguda finalment tancara el dia.

Dia 30 de maig, continuarà la tasca dins dels temes de les sessions científiques en el programa, per acabar amb el banquet al final del Simposi, establert en el màgic marc del Castell de Donnafugata.

El 31 de maig, viatge a l'espectacular vall fluviocarsica dell'Anapo i Calcinaro amb les propostes de la necròpolis de pantalà, menjar en un farmholiday i, per últim, visita el llegendari RNI Grotta Monelli de Siracusa.

Crònica d’una esperança frustrada

Aprofitant els tres dies de festa del primer de maig anàrem (Ariadna, Carme, David, Núria, i “Victor”) a la trobada internacional ICNUSSA 2009 a l’illa italiana de Sardenya.

D’entrada cal dir que disposàvem de poc temps, ja que anar a Girona, agafar un vol fins Cagliari, llogar un cotxe i fer 350 quilòmetres fins Urzulei ens consumia la major part de divendres, igualment per tornar, una altra quilometrada fins a l’Alguer, vol fins Girona i bus fins a Barcelona ens hipotecava la major part de diumenge. Per tant la nostra voluntariosa estada es concentrava en dissabte i unes hores de divendres i diumenge. Renunciant a transportar els equips, la nostra visita és concentrava en participar en les taules rodones i assistir a projeccions, adquirir alguna publicació i material, i si fos possible visitar alguna cavitat turística.
Amb aquest condicionants comprendreu que la nostra aposta nomes reeixiria en funció de la qualitat de l’organització dels actes, que enteníem garantida, pel label de Espeleoforum 2009 de la Unió Europea de Espeleologia, el ple suport de l’Espeleologia Italiana i especialment pel recolzament de la Unió Internacional de Espeleologia (UIS) que aprofitaria per celebrar una reunió del seu equip directiu.

Pues bé, la cosa fou realment frustrant, en primer lloc els nostres recepcionistes nomes es feien entendre en sard o en italià, (res d’angles, francés, alemany, castellà i encara menys, evidentment de català) per tant, amb el nostre italià de telenovela ens varem quedar a mitges.

Les diverses exposicions i actes repartides per tota l’extensió del poble amb una configuració orogràfica complexa amb senyalització insuficient i en ocasions manifestament errònia no facilitava les coses i per acabar d’arrodonir, no hi havia cap seguretat que els actes anunciats es realitzessin, de primer per substitució (unes projeccions de films anunciades pel fi de la jornada es convertien en una interminable subhasta d’objectes històrics) be per anul·lació (com la taula rodona d’espeleosub) o per l’horari de les exposicions “permanents de 8 a 20h” però en realitat tancades com a mínim de 14 a 16 h.

Potser anecdòtic, però significatiu, vam veure tant en el programa com als cartells dins de la població que havien muntat un “parc per a nens” - un detall de denotava una certa qualitat en l’organització - , pues bé no aconseguíem trobar-lo fins que finalment ens varem adonar que ens feien anar a l’altra banda del poble només per trobar un rètol que deia “si voleu aquest servei truqueu al telèfon xxxxxxx “.

Com que l’organització no disposava d’informació de les variacions sofertes pel programa, ni canvis d’ubicació, variacions d’horari, o cancel·lacions, calia anar, com animes en pena, d’un lloc a l’altre per constatar que el que t’interessava no es feia.

Només varem poder gaudir d’algunes exposicions dels treballs del grups locals, que muntades en petites sales de les escoles hi havia plafons, fotografies i algunes publicacions. El més destacat un punt de projeccions 3D en sistema autoservei i la carpa de venda de material per les empreses del sector on no hi havien veritables novetats.

Malgrat tot això la trobada fou un èxit amb més de 1576 inscrits, i un espeleobar omplert de gom a gom per les nits on els clubs tenien muntat els chiringuitos de venda de menjar i beguda. I per facilitar la disbauxa, música disco a tope.

Tanmateix varem saludar al president de la Federació Española i al seu “secretari”, i dinarem a la taula del costat de President de la UIS i el seu seguici.

Probablement els que pogueren visitar les cavitats instal·lades arrodoniren l’estada, gaudint d’un temps meteorològic favorable.

La següent imatge enllaça amb un grup de fotografies de la regió:

Un video de YouTube "Dance allo SpeleoBar"


Diumenge al matí varem fugir intentant sortir de la frustració amb el decidit propòsit de fer un passeig vora mar per la mig catalana alguer, i de camí intentar la visita a alguna cavitat turística, però això ja serà tema d’un altre post.

Al cor de les profunditats de la terra

Nathan Boinet m’ha fet arribar per la seva difusió un bonic article amb esplèndides fotografies que ha publicat al número 47 de la revista Declic Photo Magazine.

Seguidament, per tal que el pugueu assaborir en les vostres pantalles, us el presento en format Pdf/Scribid.

Enhorabona!

Manifestació Cueva de Chaves

Publicat al Diario del Alto Aragón

BASTARÁS.- El acto estaba convocado por la Federación Aragonesa de Montaña (FAM), la Federación Aragonesa de Espeleología, la Asociación de Amigos del Museo de Huesca, la Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (Apudepa), Ecologistas en Acción y la Asociación San Martín de Sieso, y fue respaldado por militantes de IU y CHA que se sumaron a la iniciativa.

Representantes de los colectivos organizadores de la concentración condenaron la destrucción del citado yacimiento arqueológico. En primer lugar, Chesús Ferrer, coordinador de Ecologistas en Acción en Aragón, recordó que "la explotación privada de caza, de unas 1.500 hectáreas, está asentado en una zona de un valor natural incalculable". Además, indicó que el vallado de la propiedad "ocupa un monte de utilidad pública de unas 270 hectáreas e impide el acceso a un antiguo camino real entre Huesca y Boltaña".

Ferrer resaltó, asimismo, que la propiedad acumula más de cien denuncias en los últimos años. "La destrucción de la Cueva de Chaves tiene que suponer un punto de inflexión para conseguir que el vallado desaparezca y los bienes de su interior vuelvan a ser de dominio público", afirmó.
Por su parte, Luis Masgrau, presidente de la FAM, reivindicó "caminos y espacios libres" y afirmó que "hay que terminar con el expolio que se ha producido con la destrucción de la cueva de Chaves y el vallado".

La Federación Aragonesa de Montaña y Ecologistas en Acción están trabajando en la organización de una marcha senderista por el interior de la zona pública del vallado, la realización de un documental sobre los usos que realiza la finca y la intervención en el proceso judicial, una vez que la fiscalía haya terminado sus diligencias.

Belén Boloqui, presidenta de Apudepa, subrayó que es "inconcebible que se pueda expoliar un yacimiento de características prehistóricas y, en definitiva, un territorio". A juicio de Boloqui, la reivindicación tiene que realizarse "ante las administraciones aragonesa y central".
La presidenta de Apudepa recordó que el convenio europeo del paisaje, aprobado el año pasado, da la posibilidad de hacer "catalogaciones locales". A este respecto, añadió que "el paisaje es una identidad cultural".

Por su parte, el presidente de la Asociación de Amigos del Museo de Huesca, Félix Montón, fue el encargado de leer manifiesto conjunto de los colectivos participantes, en el que se subrayó que la destrucción de la Cueva de Chaves "impide la recogida de elementos que han sobrevivido a través del tiempo, de acuerdo con un método científico, contrastado y riguroso".

Durante su intervención, indicó que la cueva de Chaves era uno de los yacimientos arqueológicos más importantes de España y el más destacado en la Comunidad aragonesa. Hasta el momento, aseguró, "sólo se conocía un cinco por ciento de la información que se había preservado durante milenios hasta la actualidad".

Los colectivos definieron "la destrucción de la cueva de Chaves como un atentado contra el patrimonio, y exigieron que se haga justicia a los autores de este triste y lamentable desatino".

Comunicat per en Pau Pérez

BU 56 fins el setè sifó (2)

En el post del passat 22.09.08 presentarem aquesta expedició de espeleobusseig a la cota -1408m en la Illaminako Ateenako Leizea (BU 56) esforçada activitat que avui completem amb la inclusió dels dos vídeos següents.

Presteu atenció ja que surten els nostres consocis David, Núria i Ariadna que col·laboraren en la campanya del espeleòlegs anglesos.

La gran galeria de Vietnam

Ha esclatat a la premsa la noticia de la recent descoberta de la que impròpiament denominaven “La cova mes gran del món”.

El company Trujillo en el seu bloc ja es feia ressò de la noticia.

Col·locant les coses al seu lloc, l’exploració de la Son Dong situada al Parc Natural càrstic i Patrimoni de l’Humanitat Phong Nha-Ke Bang (2.000 quilometres quadrats de calcaries!) a les proximitats de la frontera amb Laos, presenta, segons els seus exploradors, una enorme galeria de 200 m d’alt per uns 150 d’ample durant prop de 6 quilòmetres, el que l’acredita com una cavitat extraordinària i probablement la galeria subterrània natural més gran de les conegudes fins avui en tot el mon.

El portaveu de l’expedició anglesa Haward Limbirt descriu la recent descoberta com una cova d’aclaparadora bellesa i grandiositat, i va advertir a l'administració local el passat 22.04.09, que no han d'aprofitar-se de la cova per atraure turistes, sinó preservar-la per a la investigació científica.

Segons aquest equip de la British Cave Research Association, l’accés a la cavitat és prou dificultós i cal invertir sis hores de marxa a peu per travessar uns 9 quilometres de bosc. La propera expedició s’ha previst pel 2011.

Restem pues a l’espera de veure mes documents fotogràfics i topogràfics que permetin assaborir millor aquesta troballa, tot i sabent que encara que els records son efímers palesen els avenços de l’exploració espeleològica.

Restaran en un segon lloc la galeria d’entrada de la Deer Cave a Mulu amb els seus 120m d’alçada x 90 m d’ample i 2000 de longitud.

I en tercer, però no menys espectacular la brasilera Gruta do Janelao amb diversos fragments al llarg dels 10 quilòmetres del canó del Peruaçu amb una secció de 100x100 m.

Curset d'espeleologia (1972)

Jo també vaig participar com alumne a un curset d'espeleologia. A l'època (1972) combinava les meves activitats esportives, jugador de rugbi del C.N. Montjuïc, muntanyisme, i espeleologia amb el GEB, però fora recent l'accident d'un company i quasi pràcticament van desaparèixer el més veterans del grup, només vam quedar els més joves.

Així que amb la intenció d'aprendre més, després de veure un cartell d'anunci al costat de la meva feina, em vaig apuntar al curset de la SIEP del CE Poblet al carrer Manso. Després vaig esbrinar que també a prop de la feina havien altres grups com, EDECA, SES-CEP, SAS-CGB, SIE-CEA, però la casualitat va fer que el primer que veies fou la SIEP.

A la primera sortida pràctica del curset no vaig poder assistir, ja que m'havia fet malbé un turmell jugant al rugbi. A la segona van organitzar dos grups, un a l'avenc del Ginebró, i l'altre, amb als més feixucs, a l'avenc del Puigmoltó, on naturalment em van incloure.

Formaven un nombrós grup amb només un monitor. Aquest em va demanar que l'ajudes, i així instal·laren, revisaren les cadiretes i els nusos, enviant als cursetistes escales avall, assegurant-los amb el sistema de muntanya, fent-nos passar la corda per enrera de l'esquena.

Un cop tots els cursetistes avall, vaig baixar-hi jo, trobant-los com si fossin al metro a les hores punta. El monitor em va donar instruccions indicant l'ordre de sortida dels companys. Suggerint-les que es fiquessin a un pouet ascendent lateral, ja que si caigués una pedra de ben segur tocaria a algú, vaig tornar amunt.

Un cop a dalt, el monitor em va dir que passaríem la corda d'assegurança pel tronc d'un arbre, ja que la primera que pujaria es deixaria anar de cop de l'escala. Doncs sí, la forta estravada de la corda li va donar la raó, seguit del soroll de l'impacte del cos pendolant contra la paret i els crits d'angoixa de la cursetista.

La noia, va quedar penjant de la cadireta, renunciant a col·laborar ajudant-se amb l'escala. Només vam trobar l'opció de pujar-la tirant a cops de la corda, Cada vegada que tiràvem es produí el mateix efecte, pèndul amb cop a la paret, caiguda de pedres, i efectes personals de la víctima, crits de coral dels participants. Anàrem tirant fins veure aparèixer el cap a la boca de l'avenc.


Al no voler separar-se de la boca, el impediment, circumstancial, que suposaven les protuberàncies mamaries de proporcions molt superiors a les estàndard, ens va obligar a utilitzar una altre tècnica de fortuna. Li varem passar una baga per la banda inferior dorsal de la cadireta, aixecant-la per l'alçada del cul fins que la poguérem desenganxar de la boca de l'avenc.

Quedà estesa al terra amb la mateixa postura que la varem treure, plorava desesperadament, també havia perdut el rellotge, desprès d'una estona, encara que s'exclamava, reia molt. Doncs al final m'ho he passat molt bé, ens deia.

Li vaig preguntar al monitor:

- Cóm ho sabies que es deixaria anar de l'escala?

- A cada curset fa el mateix! Em va respondre.

Jo content, havia après tècniques de rescat no incloses al guió. La següent sortida fou a la zona de Mont-Ral i la última a la cova de la fou de Bor. M'ho vaig passar molt bé, doncs vaig continuar amb els meus, ja, amics del grup B.

Abans d'una d'aquestes últimes sortides, un cursetista, que li va quedar lliure el pis dels pares, ens va convidar a dormir a casa seva. A l'arribada vaig notar un ambient d'eufòria com si ens tingues preparada una sorpresa. Un cop ficats als sacs de dormir, repartí, a cada un, una fulla tallada de la revista francesa Paris - Hollywood (prohibida a l'època, ara aquesta innocent revista semblaria una imitació del Hola). El cas fou que s'organitzà una mena d'orgia, conjunta però unipersonal, que semblava una competició de moviments accelerats, combinada amb exclamacions monosil·làbiques que acabaren amb llargs i repetits sospirs de satisfacció. Tot just, l'amfitriò reculli ràpidament les fulles, no fos cas que es perdés alguna, abans de que els nois anessin a rentar-se.

L'examen de teòrica em va anar molt bé. Ho sé perquè quan vaig anar a recollir el diploma em van dir que el reglament del curset preveia que si algú faltava a una sortida de practiques no li podien donar, encara que a tot el demès hagués obtingut la màxima puntuació. Desprès vaig pensar, potser si hagués insistit per a que em convalidéssim l'activitat pre-sortida? Però ho vaig deixar córrer ...

Elmír-ET

La biologia de les coves i altres habitats subterranis

The Biology of Caves and other Subterranean Habitats
Per David C. Culver i Tanja Pipan

2009 Oxford University Press

ISBN 978-0-19-921993-3

254 pàgines, 75 dibuixos i 20 fotos.

Cadascun dels llibres de la col·lecció “The biology of habitats series” de la prestigiosa Oxford University Press introdueix unes monografies d'hàbitats diferents, i dóna una visió integrada del disseny, la fisiologia, ecologia i comportament dels organismes que s'hi troben. Els aspectes pràctics de treball dins de cada hàbitat, el tipus d'estudis que són possibles, i la diversitat biològica i estat de conservació hi són analitzades.

En aquesta interessant obra, Culver (USA) i Pipan (Eslovenia) ens ofereixen un text amb vocació de divulgació universitaria.

Les coves i altres hàbitats subterranis amb els seus sovint estranys habitants han estat durant molt de temps objecte de fascinació, curiositat, debat.

La qüestió de com aquests organismes han evolucionat, i les funcions de la selecció natural i la deriva genètica, han ocupat als biòlegs subterranis durant dècades. De fet, aquests estudis s’incardinen en la qüestió més general d'adaptació i evolució.

Tanmateix, el interès en la biologia subterrània no es limita a qüestions de biologia evolutiva. Tant la distribució i l'aparent antiguitat de moltes espècies segueixen sent d'interès significatiu per biogeografs.

Els ecosistemes subterranis en general presenten poca o cap productivitat primària i, com escosistemes "extrems" poden proporcionar coneixements generals. A més, la senzillesa dels soterranis comparada amb la majoria de les comunitats que habiten en comunitats de la superfície fa que els sistemes serveixin de model útil per l'estudi de les interaccions entre espècies com ara la competència i la depredació, així com els principis més generals de la funció dels ecosistemes.

La raresa de moltes espècies subterrànies fa d'especial interès la biologia de la conservació. La biologia de coves i altres hàbitats subterranis ofereix una concisa però completa introducció a la espeleoecologia. Si bé hi ha un èmfasi en els organismes que dominen aquest singular medi ambient, la conservació i gestió dels aspectes també són considerats.

El llibre no tant sols inclou una sèrie d'exemples i estudis de coves i altres hàbitats, sinó que també proporciona una explicació clara dels termes especialitzats utilitzats pels espeleòlegs.

Aquest text accessible als investigadors nous en el camp i per als molts professionals ecologistes i conservacionistes, ofereix una visió general però concisa que no dubtem en recomanar per qualsevol estudiós d’aquest àmbit.

Fauna cavernícola de Gran Canària

Unes cavitats i una fauna a protegir!

El Dr. Pere Oromí de la Universitat de La Laguna -illa de Tenerife- i molt conegut també dins els àmbits bioespeleològics per la seva gran activitat de recerca -especialment subterrània- a les Illes Canàries, ha fet arribar a l'Associació Catalana de Bioespeleologia aquest fullet imprès, que sota el títol Fauna Invertebrada de las cuevas de Gran Canaria -un patrimonio por descubrir-, ens dona a conèixer les moltes i importants novetats sobre la fauna cavernícola d'aquesta illa, així com, és un resum del que serà una propera publicació molt més ampliada.

Cal explicar que el català Dr. Oromí ja va iniciar la seva línia d'estudis especialitzats en la fauna, particularment invertebrada, a partir de la dècada dels anys 70, i a més, porta també molts anys vivint i impartint docència a la Universitat de La Laguna.

Tot i que, pel que sembla, només han estudiat dues dotzenes de cavitats, els resultats han estat ja fins ara la descoberta de 12 nous espècimens entre fauna terrestre i aquàtica. Això vol dir que encara els queden moltes troballes a fer, doncs a ben segur que encara no ho han trobat tot.

Una de les curiositats és el que la fauna també ha estat localitzada i capturada en ambients artificials: Mines de captació d'aigua, tan nombroses en moltes d'aquelles illes. Aquest fet no és extraordinari, ja que en moltes altres localitats i dins de galeries de mines, pous, etc. podem trobar exemples de captures de fauna específicament adaptada, però tot i així, no deixa de ser un cas rellevant. Com molt bé expliquen, son excelentes puertas de entrada para la observación de la fauna cavernícola.

També la finalitat d'aquesta petita publicació és aconseguir que tots valorem i conservem els àmbits subterranis i els seus ecosistemes, de gran fragilitat davant l'actual empenta humana.
Que s'assoleixin els vostres desitjos!