dilluns, 6 de juliol de 2015

Cova del Brugal (4)

...segueix de l'apunt anterior...

En l'apunt d'avui, el darrer, de moment... dels que dediquem a la cova del Brugal, ens voldríem aturar en alguns dels detalls, que han cridat la nostra atenció. De fet és una invitació a que gaudiu com nosaltres en mirar, interrogar-nos i procurar comprendre la gènesi d'algunes de les formes que podem veure en una visió més atenta i pausada en les visites al món subterrani.

Sedimentació
Ja hem mostrat en els apunts anteriors les característiques d'aquesta interessant cavitat, ara centrent-nos ens el processos de sedimentació.
El terra està ocupat per sediments fins i també per fragments de blocs i concrecions despreses del sostre i parets.

Reompliment
Si ens fixem, en general, les parets laterals, de fet no son de roca mare... son sediments que reomplien el conducte i ara estan reexcavats.
Un detall indicatiu que ens mostra que la "paret" de fet és una acumulació sedimentària.

Inundació
En bona part aquesta ingents acumulacions de sediments evidencien la incapacitat d'evacuar les aigües circulants i el seus sediments, especialment en d'altres èpoques de major pluviositat, i actualment en la proximitat de les estretors "terminals"

Desplaçament de concrecions
Sovint trobem que els conjunts estalactita i la corresponent estalagmita, han sofert un moviment que les desplaça del seu eix primitiu. Normalment és el substrat que sustenta l'estalagmita el que és desplaça, és un moviment anomenat solifucció provocat per l'escorriment dels sediments de suport que és mouen a favor del pendent tot desplaçant l'edifici estalagmitic que deixa d'alinear-se a l'origen del degoteig estalactític.
La situació "normal" la representem en el esquema 1 del gràfic, però encara que menys freqüent també és possible el esquema 2 on és el sostre el que és desplaça trencant la correspondència. De la cova del Bugal us mostrem aquest exemple.
Ampliació
Eixos respectius de estalactites i estalagmites
Fins i tot hi ha agut una col·lisió

Estalactites reorientades
Correntment quant trobem estalactites "no exentriques" com les que veieu en aquestes imatges amb una orientació que s'allunya de la vertical, sovint les relacionem amb un corrent d'aire que orienta la cristal·lització... però aleshores com pot ser que coincideixin en mig de les d'orientació rigorosament vertical?
Creiem que es tracta del mateix fenomen que desplaçàment del sostre que esmentaven en l'apartat anterior, corresponent a dos estadis d'estabilització. Les inclinades obeeixen a un estadi de formació més primitiu amb el sostre "horitzontal", posteriorment amb el basculament del sostre han resultat inactives i en el nou periòde tornen a apareixen concrecions que segueixen la verticalitat. 

Coloracions
 Les infiltracions de matèria orgànica tenyeixen parets i formacions.
 De nou trobem els característics ennegriments i la seva intima relació amb el desenvolupament de la cavitat en proximitat amb l'exterior que queda acreditat per les arrels que hi penetren.