Els avencs de Can Roca Roja

El passat dijous 20.11.09 per segona vegada vam anar a retrobar la Cova del Far i novament després d’unes hores de recerca entre la vegetació i els cingles... desistirem sense aconseguir-ho! Potser la tercera serà la vençuda?

En l’equip érem en Jordi Comas, el David Magdalena, el Francesc Subiranas, el Jaume Julià, el Manel Vizuete i en Josep Ml. Victòria.


Aprofitant la presència del “Subi” i del seu coneixement de la comarca, anàrem a donar una ullada als avencs de Can Roca Roja, que han estat publicats per A.Lagar, F.Cardona i J.Ferreres, amb el títol Dades pel coneixement espeleològic de la Salut Collsacabra en català a Excursionisme 31 (1977) i en castellà a Exploracions 2 (1978).

Utilitzant una variada xarxa de pistes arribem a deixar els vehicles fins Can Roca Roja.

El paisatge de tardor es d’una bellesa extraordinària. Ens endinsem en el bosc proper i ens trobem amb una sèrie de sots i enfonsaments entre els que es troben les cavitats.

Els primers visitats i davallats, son de petites dimensions i no els aconseguim identificar en el treball dels companys del Gracia.

El següent visitat correspon al Can Roca Roja nº 4 que té un recorregut de 24 metres i una fondària de 22.

Finalment localitzem l'avenc de Can Roca Roja nº 2 que amb els seus 149 m de recorregut i 31,5 m de fondària és el mes gran del sector.

Tot el conjunt es desenvolupa en els gresos grisos terciaris molt diaclasats de la denominada formació Bracons que per sota tenen les margues (formació Malla) que faciliten el desplaçament del gresos i generen un bonic conjunt de cavitats tectòniques.

En record de Josep Subils (2). Espeleocat Taller 2009

A la sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya, el passat 24.11.09 amb una nodrida assistència, s’inicià la sessió amb unes paraules de benvinguda del President de l’entitat amfitriona, seguidament intervingué el President de la Federació Catalana d’Espeleologia que dona pas a Montserrat Ubach organitzadora de l’homenatge


La Montserrat feu una introducció gairebé tècnica de l’audiovisual que ha realitzat i que porta el títol “El Subils que vaig conèixer” del que us ofereix-ho la seqüència preliminar. (captada amb la màquina fotogràfica des del pati de butaques!)

El vídeo projectat, és una producció excel·lent que barreja imatges fixes de l’època amb gravacions actuals de la pròpia Montserrat i d’altres espeleòlegs que van viure amb Josep Subils l’espeleologia dels anys 60. La locució, la música, i les intervencions personals, confereixen al conjunt les característiques d’un retrat alhora biogràfic i emotiu d’aquest capdavanter i forjador de les nostres arrels. Fou fortament aplaudit.

Seguidament es realitzà la taula rodona amb la participació del germà d’en Subils, en Cardeña, en Victòria i en Raventós, que destil·laren alguns records personals subratllant el que ja havíem vist en l’audiovisual.

S’afegiren parlaments dels companys del públic; en Lluís Auroux destacant la tasca bioespeleològica, en Ramon Viñas recordant vivències compartides i en Ramon Canela que contextualitzà la situació política d’aquells anys.

Finalment l’Hilari Moreno en nom de la Federació Catalana d’Espeleologia lliurà als familiars d’en Subils una placa homenatge.

En resum un acte que palesà la magnitud de la figura entranyable que fou en Josep Subils impulsor del treball intergrups, avançat en el seu temps, president del Comitè Català d’Espeleologia, que per desgràcia juntament amb Ferran Godoy deixaren la vida en el fatal accident espeleosub de la Tuta Freda / Fou de Bor el 1965.

El complex del Piani Eterni

L’àrea càrstica del Piani Eterni en el Parc Nacional de les Dolomites de Belluno (Italia) alberga un interessant sistema de -971 m de desnivell i 28.000 m de recorregut topografiats.

Als dos primers accessos descoberts el 1989, el PE10 i el V35, s’uneix el 2005 la cova Isabelle.

Es tracta d’un sistema complex amb una estructura de múltiples pous que enllacen amb antics nivells freàtics en un entorn estratigràfic diversificat. Destaca el quilomètric paleo-nivell de -560 m.

Aquest testimoni d’una llarga evolució fortament relacionada amb la modificació del relleu exterior, es una excel·lent localitat que permet correlacionar els episodis d’excavació i estabilització exo i endocarstic.

Al YouTube s’hi troben els següents vídeos:






També us presento en formats Scribd un article resum dels 30 anys d’exploracions presentat al Congres Internacional d’Espeleologia 2009 i una nota sobre la recerca bioespeleológica en el sistema.







Podeu trobar mes informació en la bibliografia citada en els articles reproduïts i en el llibre:

Agorà Libreria Editrice, Feltre 2004.
pp.168. 16,5x23,5 cm.

ISBN 97888884222510.

i en el bloc següent: