La Illaminako Ateeneko Leizea, BU-56, o Sima de las Puertas de Illamina (Avenc de les Portes del Forat de Bruixot) era coneguda fins els -1.408 m de fondaria i un recorregut de 14.500 m segons les dades d'en Carlos Puch.
L’expedició del Yorkshire Subterranean Society d’aquest estiu ha permès aprofundir el coneixement de la cavitat bussejant els sifons terminals.
El nostre consoci David Magdalena (juntament amb la Núria i l’Ariadna), ha participat en l’equip de suport a la campanya tot i que ha concentrat la seva activitat en la xarxa de pous d’accés al Riu San Jorge.
Adaptant un comunicat d’en Jason us fem el següent resum:
El camp d’exploració s’ha perllongat durant tres setmanes. A -1.300 i uns 8 km de l’entrada s’ha estat operant durant 7/8dies on Jason Mallison i Phil Rowsell han superats els sifons 1, 2 i 3 en quatre dies consecutius. L’equip fou transportat amb dificultats al llarg de 600 m de galeries fòssils fins el sifó 7.
Aquest sifó final és un enorme túnel que fou explorat per un espeleosub durant 250m i -25 de fondaria. La continuació de les exploracions es va interrompre per diverses avaries del rebreather i del vestit sec. El sifó 4 (el sifó actiu) també fou inspeccionat. Es realitzà un aixecament topogràfic de precisió entre el sifó 3 i el sifó 7 que subministrà dades molt interessants.
BU56 és una cavitat realment difícil, que requereix un suprem esforç per bussejar els sifons terminals, tot i comptant amb mes de 30 persones en l’equip de suport, no tan sols per arribar a final, sinó que cal transportar els equips de busseig i desequipar-ho de sortida.
El camp d’exploració s’ha perllongat durant tres setmanes. A -1.300 i uns 8 km de l’entrada s’ha estat operant durant 7/8dies on Jason Mallison i Phil Rowsell han superats els sifons 1, 2 i 3 en quatre dies consecutius. L’equip fou transportat amb dificultats al llarg de 600 m de galeries fòssils fins el sifó 7.
Aquest sifó final és un enorme túnel que fou explorat per un espeleosub durant 250m i -25 de fondaria. La continuació de les exploracions es va interrompre per diverses avaries del rebreather i del vestit sec. El sifó 4 (el sifó actiu) també fou inspeccionat. Es realitzà un aixecament topogràfic de precisió entre el sifó 3 i el sifó 7 que subministrà dades molt interessants.
BU56 és una cavitat realment difícil, que requereix un suprem esforç per bussejar els sifons terminals, tot i comptant amb mes de 30 persones en l’equip de suport, no tan sols per arribar a final, sinó que cal transportar els equips de busseig i desequipar-ho de sortida.
Tot esperant el comunicat final dels companys anglesos, us recomano la lectura del llibre d’en Jean-Francois Pernette, editat en 1983, sobre la descoberta i exploració fins els -1.338 de la BU-56, d’on hem extret croquis i fotos que apareixen en aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.