Curset d'espeleologia (1972)

Jo també vaig participar com alumne a un curset d'espeleologia. A l'època (1972) combinava les meves activitats esportives, jugador de rugbi del C.N. Montjuïc, muntanyisme, i espeleologia amb el GEB, però fora recent l'accident d'un company i quasi pràcticament van desaparèixer el més veterans del grup, només vam quedar els més joves.

Així que amb la intenció d'aprendre més, després de veure un cartell d'anunci al costat de la meva feina, em vaig apuntar al curset de la SIEP del CE Poblet al carrer Manso. Després vaig esbrinar que també a prop de la feina havien altres grups com, EDECA, SES-CEP, SAS-CGB, SIE-CEA, però la casualitat va fer que el primer que veies fou la SIEP.

A la primera sortida pràctica del curset no vaig poder assistir, ja que m'havia fet malbé un turmell jugant al rugbi. A la segona van organitzar dos grups, un a l'avenc del Ginebró, i l'altre, amb als més feixucs, a l'avenc del Puigmoltó, on naturalment em van incloure.

Formaven un nombrós grup amb només un monitor. Aquest em va demanar que l'ajudes, i així instal·laren, revisaren les cadiretes i els nusos, enviant als cursetistes escales avall, assegurant-los amb el sistema de muntanya, fent-nos passar la corda per enrera de l'esquena.

Un cop tots els cursetistes avall, vaig baixar-hi jo, trobant-los com si fossin al metro a les hores punta. El monitor em va donar instruccions indicant l'ordre de sortida dels companys. Suggerint-les que es fiquessin a un pouet ascendent lateral, ja que si caigués una pedra de ben segur tocaria a algú, vaig tornar amunt.

Un cop a dalt, el monitor em va dir que passaríem la corda d'assegurança pel tronc d'un arbre, ja que la primera que pujaria es deixaria anar de cop de l'escala. Doncs sí, la forta estravada de la corda li va donar la raó, seguit del soroll de l'impacte del cos pendolant contra la paret i els crits d'angoixa de la cursetista.

La noia, va quedar penjant de la cadireta, renunciant a col·laborar ajudant-se amb l'escala. Només vam trobar l'opció de pujar-la tirant a cops de la corda, Cada vegada que tiràvem es produí el mateix efecte, pèndul amb cop a la paret, caiguda de pedres, i efectes personals de la víctima, crits de coral dels participants. Anàrem tirant fins veure aparèixer el cap a la boca de l'avenc.


Al no voler separar-se de la boca, el impediment, circumstancial, que suposaven les protuberàncies mamaries de proporcions molt superiors a les estàndard, ens va obligar a utilitzar una altre tècnica de fortuna. Li varem passar una baga per la banda inferior dorsal de la cadireta, aixecant-la per l'alçada del cul fins que la poguérem desenganxar de la boca de l'avenc.

Quedà estesa al terra amb la mateixa postura que la varem treure, plorava desesperadament, també havia perdut el rellotge, desprès d'una estona, encara que s'exclamava, reia molt. Doncs al final m'ho he passat molt bé, ens deia.

Li vaig preguntar al monitor:

- Cóm ho sabies que es deixaria anar de l'escala?

- A cada curset fa el mateix! Em va respondre.

Jo content, havia après tècniques de rescat no incloses al guió. La següent sortida fou a la zona de Mont-Ral i la última a la cova de la fou de Bor. M'ho vaig passar molt bé, doncs vaig continuar amb els meus, ja, amics del grup B.

Abans d'una d'aquestes últimes sortides, un cursetista, que li va quedar lliure el pis dels pares, ens va convidar a dormir a casa seva. A l'arribada vaig notar un ambient d'eufòria com si ens tingues preparada una sorpresa. Un cop ficats als sacs de dormir, repartí, a cada un, una fulla tallada de la revista francesa Paris - Hollywood (prohibida a l'època, ara aquesta innocent revista semblaria una imitació del Hola). El cas fou que s'organitzà una mena d'orgia, conjunta però unipersonal, que semblava una competició de moviments accelerats, combinada amb exclamacions monosil·làbiques que acabaren amb llargs i repetits sospirs de satisfacció. Tot just, l'amfitriò reculli ràpidament les fulles, no fos cas que es perdés alguna, abans de que els nois anessin a rentar-se.

L'examen de teòrica em va anar molt bé. Ho sé perquè quan vaig anar a recollir el diploma em van dir que el reglament del curset preveia que si algú faltava a una sortida de practiques no li podien donar, encara que a tot el demès hagués obtingut la màxima puntuació. Desprès vaig pensar, potser si hagués insistit per a que em convalidéssim l'activitat pre-sortida? Però ho vaig deixar córrer ...

Elmír-ET