Crònica d’una esperança frustrada

Aprofitant els tres dies de festa del primer de maig anàrem (Ariadna, Carme, David, Núria, i “Victor”) a la trobada internacional ICNUSSA 2009 a l’illa italiana de Sardenya.

D’entrada cal dir que disposàvem de poc temps, ja que anar a Girona, agafar un vol fins Cagliari, llogar un cotxe i fer 350 quilòmetres fins Urzulei ens consumia la major part de divendres, igualment per tornar, una altra quilometrada fins a l’Alguer, vol fins Girona i bus fins a Barcelona ens hipotecava la major part de diumenge. Per tant la nostra voluntariosa estada es concentrava en dissabte i unes hores de divendres i diumenge. Renunciant a transportar els equips, la nostra visita és concentrava en participar en les taules rodones i assistir a projeccions, adquirir alguna publicació i material, i si fos possible visitar alguna cavitat turística.
Amb aquest condicionants comprendreu que la nostra aposta nomes reeixiria en funció de la qualitat de l’organització dels actes, que enteníem garantida, pel label de Espeleoforum 2009 de la Unió Europea de Espeleologia, el ple suport de l’Espeleologia Italiana i especialment pel recolzament de la Unió Internacional de Espeleologia (UIS) que aprofitaria per celebrar una reunió del seu equip directiu.

Pues bé, la cosa fou realment frustrant, en primer lloc els nostres recepcionistes nomes es feien entendre en sard o en italià, (res d’angles, francés, alemany, castellà i encara menys, evidentment de català) per tant, amb el nostre italià de telenovela ens varem quedar a mitges.

Les diverses exposicions i actes repartides per tota l’extensió del poble amb una configuració orogràfica complexa amb senyalització insuficient i en ocasions manifestament errònia no facilitava les coses i per acabar d’arrodonir, no hi havia cap seguretat que els actes anunciats es realitzessin, de primer per substitució (unes projeccions de films anunciades pel fi de la jornada es convertien en una interminable subhasta d’objectes històrics) be per anul·lació (com la taula rodona d’espeleosub) o per l’horari de les exposicions “permanents de 8 a 20h” però en realitat tancades com a mínim de 14 a 16 h.

Potser anecdòtic, però significatiu, vam veure tant en el programa com als cartells dins de la població que havien muntat un “parc per a nens” - un detall de denotava una certa qualitat en l’organització - , pues bé no aconseguíem trobar-lo fins que finalment ens varem adonar que ens feien anar a l’altra banda del poble només per trobar un rètol que deia “si voleu aquest servei truqueu al telèfon xxxxxxx “.

Com que l’organització no disposava d’informació de les variacions sofertes pel programa, ni canvis d’ubicació, variacions d’horari, o cancel·lacions, calia anar, com animes en pena, d’un lloc a l’altre per constatar que el que t’interessava no es feia.

Només varem poder gaudir d’algunes exposicions dels treballs del grups locals, que muntades en petites sales de les escoles hi havia plafons, fotografies i algunes publicacions. El més destacat un punt de projeccions 3D en sistema autoservei i la carpa de venda de material per les empreses del sector on no hi havien veritables novetats.

Malgrat tot això la trobada fou un èxit amb més de 1576 inscrits, i un espeleobar omplert de gom a gom per les nits on els clubs tenien muntat els chiringuitos de venda de menjar i beguda. I per facilitar la disbauxa, música disco a tope.

Tanmateix varem saludar al president de la Federació Española i al seu “secretari”, i dinarem a la taula del costat de President de la UIS i el seu seguici.

Probablement els que pogueren visitar les cavitats instal·lades arrodoniren l’estada, gaudint d’un temps meteorològic favorable.

La següent imatge enllaça amb un grup de fotografies de la regió:

Un video de YouTube "Dance allo SpeleoBar"


Diumenge al matí varem fugir intentant sortir de la frustració amb el decidit propòsit de fer un passeig vora mar per la mig catalana alguer, i de camí intentar la visita a alguna cavitat turística, però això ja serà tema d’un altre post.