UIS Butlletí juny 2009

Ja teniu disponible el recent butlletí de la UIS corresponent a juny del 2009, que com sempre es una barreja de noticies i anuncis de molt divers interès.

Que us aprofiti la lectura!

El refugi de Lizara

El refugi de Lizara és la base d’operacions de les nostres campanyes al Sistema de la Peña del Mediodía. Situat al peu del Bisaurin i a la vorera de la gran depressió tancada de Lizara, des don s’enfila la Peña de Mediodía, constitueix un mirador excepcional sobre una bona part del nostre camp d’exploració.

Les comoditats de la instal·lació i l’excel·lent servei que ens dispensen fa un contrapunt molt agradable amb la duresa de l’exploració del sistema.

Disposa d’una pàgina web prou interessant que us recomano visitar en aquesta adreça.

També trobareu referències a les activitats de la SIE com les que figuren en la següent còpia de pantalla que podeu ampliar.

Finalment incloc un vídeo de presentació del refugi.

El refugi, al que s’accedeix per carretera des d’Aragüés del Puerto, es bon un punt d’accés per múltiples activitats muntanyenques i si veniu del 29 de juliol al 15 d’agost d’enguany tindrem el plaer de compartir una estona amb vosaltres i amb molt de gust us mostrarem el “nostre” terreny de joc.

Sereu benvinguts!

Destrucció de la Cova de Chaves

He rebut de mans d’en Ramon Canela el vídeo de la concentració de protesta per la destrucció del jaciment arqueològic de la Cova de Chaves.

Tot i el temps transcorregut des de la seva gravació el 03.05.09, aquest vídeo no tant sols manté el seu valor testimonial, sinó que és també una ocasió excel·lent per recordar la magnitud del delicte perpetrat.

L'acte estava convocat per la Federació Aragonesa de Muntanya (FAM), la Federació Aragonesa de Espeleologia, l'Associació d'Amics del Museu de Lleida, l'Associació d'Acció Pública per a la Defensa del Patrimoni aragonès (Apudepa), Ecologistes en Acció i l'Associació San Martín de Sies, i va ser recolzat per militants d'IU i CHA que es van sumar a la iniciativa. Representants dels col lectius organitzadors de la concentració van condemnar la destrucció de l'esmentat jaciment arqueològic.

El president de l'Associació d'Amics del Museu de Lleida, Félix Montón, va ser l'encarregat de llegir manifest conjunt dels col lectius participants, en el qual es va subratllar que la destrucció de la Cova de Chaves "impedeix la recollida d'elements que han sobreviscut a través del temps, d'acord amb un mètode científic, contrastat i rigorós ".

Durant la seva intervenció, va indicar que la cova de Chaves era un dels jaciments arqueològics més importants d'Espanya i el més destacat en la Comunitat aragonesa. Fins al moment, va assegurar, "només es coneixia un cinc per cent de la informació que s'havia preservat durant mil·lennis fins a l'actualitat". Els col lectius van definir "la destrucció de la cova de Chaves com un atemptat contra el patrimoni, i van exigir que es faci justícia als autors d'aquest trist i lamentable “desatino".



Per valorar la importància del jaciment incorporem en format scribd/pdf un llarg document que detalla una de les troballes més rellevant realitzades: els còdols pintats.

Estudi atmosfèric de la cova de Castañar de Ibor

En el darrer número de la sempre interessant revista International Journal of Speleology (podeu accedir-hi des d’aquest enllaç) apareix un article sobre l’extremenya cova de Castañar de Ibor
.
Tot i que ja fou objecte d’un anterior article a l’espeleobloc del 24.04.09, ara ens plau presentar-vos aquest nou treball i el seu resum, titulat:

Annual and transient signatures of gas exchange and transport in the Castañar de Ibor cave (Spain), signat per Angel Fernandez-Cortes, Sergio Sanchez-Moral, Soledad Cuezva, Juan Carlos Cañaveras i Rafael Abella.


Resum

"La gran estabilitat microclimàtica és una característica bàsica dels sistemes càrstics subterranis i provoca una alta sensibilitat als canvis de les condicions ambientals.

L’alta precisió de l’enregistrament de la cova de Castañar de Ibor (Espanya) determinarà l'evolució temporal dels processos de l'aerodinàmica i la ventilació, del seguiment de la taxa de CO2 i dels nivells 222Rn durant un període de dotze mesos.

Aquesta cova es caracteritza per un microclima molt estable, amb una alta i relativament constant contingut de radó(el valor mitjà és 32.200 Bq/m3, aproximadament, i la desviació estàndard és 7.600 Bq/m3) i, força estable i moderada concentració de CO2 (la mitjana valor és 3.730 ppm, i la desviació estàndard és de 250 ppm).

A més de les pautes generals del microclima de la cova en tot un cicle anual, alguns processos microclimàtics es descriuen amb relació a l'intercanvi de gasos entre la cova i l'atmosfera exterior.

Existeix una complexa relació funcional entre el microclima de la cova, les condicions de microclima i la difusió i el flux dels gasos traça en la fracturació i el sistema de porus del sòl i roca mare en l’atmosfera de la cova.

Variacions transitòries de gas en l'aire de la cavitat són controlats pels fluxos naturals baromètrics i antropogèniques de ventilació forçada, degut a l'obertura incontrolada de l'entrada de la cova.

A curt termini, les fluctuacions dels nivells de gas en l’aire de la cova revelen patrons durant el procés de exhalació d'aquests gasos des de la xarxa de fissures i porus, segons l'efecte d'aïllament del sòl i roca mare. "

Espeleoautomobilisme

No, no em refereixo a transitar amb cotxes per les cavernes, que de fet n'hi ha molts exemples, alguns ja s'han mostrat a aquesta plana, sinó als precedents de la incidència de l'ús de l'automòbil pel desenvolupament de l'espeleologia catalana.

Els espeleòlegs se les enginyen per caminar el mínim possible per arribar al seu objectiu, les cavernes. Les belles muntanyes, els ara casi feréstecs torrents i/o barrancs, etc., a la fi els altres elements que formen part de l'orografia, tan apreciats i gaudits per diferents col·lectius, també hem de dir pels espeleòlegs, representen obstacles a superar amb l'afegit del important volum i pes del material d'exploració. Doncs, s'ha d'estalviar energia i temps.

L'espeleologia i l'automobilisme començaren a la mateixa època. Faura a l'exploració de l'avenc de l'Arcada de l'Ordal (1911) ja li posaren un automòbil a la seva disposició.

Amat que havia explorat els avencs de la Ferla i el Bruc, entre molts d'altres, es va esperar fins l'any 1928 que acabaren la carretera fins a Olesa de Bonesvalls per a poder anar a davallar l'Esquerrà amb el seu propi cotxe, un Renault 8 HP.

El Cadillac americà d'en Thomas, recollí amb el xofer particular, a Vicens, Termes i Monturiol, adreçats amb vestit i corbata, per a dur-los a l'avenc de la Ferla (1949).

Però els espeleòlegs emergents, els procedents i components del proletariat, no s'aturaren davant la seva manca de recursos econòmics, i per tant, encara més, automobilístics. Així a l'any 1960 ja organitzaren expedicions pesades al Pirineu central, fent servir els transports públics i les seves esquenes.

L'arribada a les platges dels turistes europeus, les divises dels immigrants i els acords compensatoris per l'establiment de les bases militars americanes, facilità que els espeleòlegs de la branca autogestió- laborista, o com es deia abans, obrers, i ara currants, accediren a obtenir vehicles utilitaris de segona mà, pagats amb lletres, aquest era un sistema de finançament de llarg termini i interes. Ja posats a dir, em sembla que, la inauguració de tants pantans que veiem al NODO i al millor canal de televisió que havia, no va incidir, tant com ens repetien, pel que fa a l'evolució positiva de l'espeleologia catalana.

El vehicle utilitari més venut fou la monoplaça Derbi Antorcha, més conegut com model Paleta, d'escàs rendiment per l'espeleologia. Però, motos pilotades per experts espeleòlegs deixaren la seva traça a les pistes i, indirectament, a les cavernes.

No fou fins començada la dècada dels 80 que un membre del grup disposà d'un tot terreny, un Jeep Comando descapotable, motor Perkins dièsel. El va pujar fins el mateix Cuello Viceto (Escuain). A la tornada la lona de la capota no hi era, se la van menjar las vaques.

El segon tot terreny va ser un Land Rover llarg. També va arribar al Viceto. Ens va costar molt més pujar-ho que si haguéssim transportat el material a les motxilles. A la baixada, l'anaven aguantant per davant i darrere. Amb tot i això va volar, amb la sort que no va xafar a ningú quan va aterrar.

Ara que els tot terreny són a l'abast i que només li donen la classe de proletari als indigents, van i tanquen i/o restringeixen la circulació a les pistes.

Però, podem disposar dels helicòpters ...!

Elmír-ET

Espeleòlegs texans

Pel proper congres internacional d’espeleologia, s’anuncia l’estrena de Texas Cavers (20.07.09 18 h Dietert Auditorium) Una gran realització cinematogràfica, en la que han col·laborat multitud de grups i espeleòlegs locals

Centrada en el perfil humà d’aquests espeleòlegs que al llarg de dècades han descobert les impressionants cavitats de Texas i Mèxic forjant-se alhora com a exploradors d’alt nivell.

La pel·lícula combina filmacions d’espectaculars, amb les entrevistes amb els més celebres espeleòlegs, tot reconstruint una història que constitueix alhora una esplèndida introducció al mon subterrani de la regió.

Aquí podeu veure el tràiler de la producció:




Tambè podeu consultar la seva pàgina web.

El sistema Martel - Cigalera

El sistema Avenc Martel – Cova de la Cigalera, es desenvolupa en ple relleu pirinenc dins de les terres germanes de l’occitana Arieja i prop del límit fronterer amb la vall d’Aran.


Localitat mítica i una de les fites històriques de l’espeleologia. Casteret, les cascades remuntades amb perxa, les flors d’aragonit, etc. son mots íntimament relacionats amb aquest sistema.

En el coneixement d’aquestes dues cavitats s’han anat rellevant generacions d’espeleòlegs:

1933 - 1939 expedicions Casteret
1953 - 1955 expedicions franco-belgues
1959 - 1969 represa de les exploracions
1969 - 1991 les expedicions de ARS Haut-Lez
1992 – 2000 les expedicions FFS

Gràfic d'en Casteret

Però tot i la feina realitzada encara avui són objecte d’exploració i cada estiu s’organitzen campanyes. Les dues cavitats finalitzen en estrets sifons bussejats fins tornar-se impenetrables a pocs metres de recorregut l'un de l'altre.

L’accés a la Cigalera es molt fàcil... si es té accés a la pista de 12 quilòmetres gestionada per la ONF. Al Gouffre Martel cal dedicar-hi una hora de camí, i des de la barrera potser un mínim de tres hores.

Les dades mes recents de que disposo son les següents:
Gouffre Martel 4.044 m de recorregut i 271 de desnivell (+25 i -246) Entrada alta del sistema.
La Cigalera 9.634 m de recorregut i +228 de desnivell. Boca inferior.

Existeixen diverses filmacions sobre aquestes cavitats, probablement la de major qualitat ha estat la de Sid Perou, Forbidden chambers of the Cigalère. Guanya el primer premi al 5é Festival de Cinema Espeleológic de Barcelona (1985).

Un altra producció notable és la del Belga Bernard Magos, Les Fleurs de la Cigalere, que ens ha permès incrustar-la en aquest article.