No, no em refereixo a transitar amb cotxes per les cavernes, que de fet n'hi ha molts exemples, alguns ja s'han mostrat a aquesta plana, sinó als precedents de la incidència de l'ús de l'automòbil pel desenvolupament de l'espeleologia catalana.
Els espeleòlegs se les enginyen per caminar el mínim possible per arribar al seu objectiu, les cavernes. Les belles muntanyes, els ara casi feréstecs torrents i/o barrancs, etc., a la fi els altres elements que formen part de l'orografia, tan apreciats i gaudits per diferents col·lectius, també hem de dir pels espeleòlegs, representen obstacles a superar amb l'afegit del important volum i pes del material d'exploració. Doncs, s'ha d'estalviar energia i temps.
L'espeleologia i l'automobilisme començaren a la mateixa època. Faura a l'exploració de l'avenc de l'Arcada de l'Ordal (1911) ja li posaren un automòbil a la seva disposició.
Amat que havia explorat els avencs de la Ferla i el Bruc, entre molts d'altres, es va esperar fins l'any 1928 que acabaren la carretera fins a Olesa de Bonesvalls per a poder anar a davallar l'Esquerrà amb el seu propi cotxe, un Renault 8 HP.
El Cadillac americà d'en Thomas, recollí amb el xofer particular, a Vicens, Termes i Monturiol, adreçats amb vestit i corbata, per a dur-los a l'avenc de la Ferla (1949).
Però els espeleòlegs emergents, els procedents i components del proletariat, no s'aturaren davant la seva manca de recursos econòmics, i per tant, encara més, automobilístics. Així a l'any 1960 ja organitzaren expedicions pesades al Pirineu central, fent servir els transports públics i les seves esquenes.
L'arribada a les platges dels turistes europeus, les divises dels immigrants i els acords compensatoris per l'establiment de les bases militars americanes, facilità que els espeleòlegs de la branca autogestió- laborista, o com es deia abans, obrers, i ara currants, accediren a obtenir vehicles utilitaris de segona mà, pagats amb lletres, aquest era un sistema de finançament de llarg termini i interes. Ja posats a dir, em sembla que, la inauguració de tants pantans que veiem al NODO i al millor canal de televisió que havia, no va incidir, tant com ens repetien, pel que fa a l'evolució positiva de l'espeleologia catalana.
Un altre interesant article del nostre intrepid company blocquero Paco.Molt interesant
ResponEliminacordialment Jordi Coma