dissabte, 25 d’abril del 2009

Butllofes de calcita

Les butllofes de calcita son unes concrecions semiesfèriques i buides poc freqüents.

Terminològica i genèticament nosaltres distingim entre les butllofes que les trobem enganxades a les parets o el terra i les bombolles per les que estan desenganxades o flotants.

En la nostre sortida del 22.04.09 (Floren, Julià, Lluís, Marta, Nico i “Victor”) al Cap de Creus i l’Albera, on visitarem tres cavitats, varem trobar un grupet d’aquestes butllofes, la més gran d’uns 7 centímetres, que en raó de la seva extrema fragilitat i per la seva millor conservació no publicaré aquí la seva localització precisa.

D’entrada l’explicació del seu origen no es simplement intuïtiva. En aquest casos cal recorre a les bíblies dels espeleotemes, “Fleurs de Pierre", de Patrick Cabrol i Alain Mangin, i a “Cave Minerals of the World", de Carol A.Hill i Paolo Forti.

Desprès de la consulta d’aquestes obres m’ha semblat que us podria interessar la reproducció del seu contingut específic:



divendres, 24 d’abril del 2009

La cova de Castañar

La Cueva de Castañar, declarada Monument Natural, segons Decret 114/1997 (DOE nº 114, de 30 de setembre de 1997) és situa a la localitat cacerenya de Castanyar d'Ibor, es va descobrir de manera casual l'any 1969, quan un agricultor estava llaurant l'oliverar en què es troba l'entrada.

Els vapors que sortien de la seva boca, aviat van despertar la inventiva popular, que va atribuir el fenomen a l'existència d'un supòsit "volcà". Els estudis que va realitzar el llavors Institut Geològic i Miner, van suposar la confirmació de l'existència d'una formació geològica de gran valor.


Es tracta d'una cavitat càrstica amb un desenvolupament laberíntic, superior als 1.000 metres, excavada en roques compostes per alternances de dolomies i de pissarres, materials que no són fàcilment solubles, la qual cosa suposa una de les moltes singularitats de la Cova de Castanyar.

Una altra característica ressenyable és la gran antiguitat de les roques on es desenvolupa la cova. Es van dipositar en un mitjà marí, en un moment de la Història geològica de la Terra fa aproximadament uns 500 milions d'anys, al final del període conegut com Precambrià. Potser serà la Cova de Castanyar una de les escasses cavitats conegudes a Espanya oberta en roques tan antigues.



Malgrat tot l'anterior, el realment sorprenent de la Cova de Castanyar és la seva ornamentació interior. L'abundància i varietat dels espeleotemes que entapissen els sostres, parets i sòls de les seves sales i galeries és veritablement única.

L’aragonita i la calcita, tenyits de vegades pels òxids de ferro i de manganès, proporcionen un autèntic espectacle de formes i colors. Les excèntriques, flors d’aragonita, agulles, cristal·litzacions arborescents, colades, gours, estalactites, estalagmites i columnes que apareixen a les sales Nevada, Blanca, Vermella, de les Banderes, al Jardí, a la Llibreria, els Corals, als Llacs, en fi, per tots els racons de la cavitat, dibuixen un paisatge subterrani digne de figurar com un dels més suggeridors de l'Extremadura natural.

Entre les múltiples publicacions que ha suscitat la cavitat us presentem una selecció de les considerem representatives.
CastañarInfo jmvictoria6870




Castañar jmvictoria6870




Geo38-62 jmvictoria6870





Art 31 jmvictoria6870




TG26-15 jmvictoria6870

dijous, 23 d’abril del 2009

Exercici topo espeleosub

1a part Visió preliminar de la cavitat




2a part Inici de la topografia




3a part Continuació topo




No se si el resultats topogràfics seran prou bons, però el que no hi ha dubte es que la realització del reportatge en un entorn d'alta dificultat, mereix la nostre admiració.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Cavitats de les Cuencas Mineras de Terol


Guia de las Cavidades de la comarca Cuencas Mineras (Teruel)
Llibre de gran format, tapa dura 366 pàgines a color amb nombroses il·lustracions i un mapa desplegable en annex.
ISBN 978-84-613-0025-9
Editor Comarca de las Cuencas Mineras


Es tracta d’una interessant obra presentada en una impressió de gran qualitat que conté el catàleg espeleològic exhaustiu de la comarca. Comentarem breument cadascun dels capítols fonamentals de la publicació:



Geología
Emili Carrillo i Gemma Herrera

Se’ns presenta amb un doble apartat: la geologia comarcal i la introducció a la geologia càrstica. Es troben a faltar els exemples locals.

Espeleología
Francesc Miret


Després d’una ben resumida història de l’espeleologia general, s’aprofundeix amb l’espeleologia turolense i les etapes mes rellevants del seu coneixement, els anys 50, l’operacio turolensis del 60’s, els grups espeleologics de terol i finalment una documentada visió sobre l’espeleologia de les Cuencas Mineras amb citacions des de 1953 fins el 2004.

Guía de Cavidades
Mª Teresa Fernández, Rmón Gil, Juan Carlos Gordillo i Enric Porcel

Agrupades per 25 municipis es presenta un primer mapa global i llista de cavitats del municipi, per passar a continuació a la fitxa de cada cavitat on es presenten dades bàsiques de situació, coordenades i espeleometria. Segueix l’itinerari accés a la cavitat, la descripció, la topografia i com a mínim dues bones fotografies d’en Juan Carlos Gordillo en cada fitxa. .

En total son 85 cavitats i mines. La major part de les topografies signades per Espeleo Club “El Farallón” de Montalban o el GEB i una bona part conjuntament. Els topogràfs més citats son en Enric Porcel i en Juan Carlos Gordillo.


Veieu la fitxa de la popular Sima de Val de la Zoma, la major de la ´comarca.
Introducción al Arte Rupestre
José Royo

En aquest apartat es presenten les característiques de l’art rupestre esquemàtic, la història dels descobriments de pintures en els abrics i coves de les Cuencas Mineras i seguidament les fitxes de les set localitats inventariades.

Epíleg

S’annexen un glossari, una complerta bibliografia espeleològica de turolense, adreces de interés i un mapa desplegable de la comarca amb relació de les cavitats editat per PRAMES.

En resum, es tracta d’un treball complert i ben realitzat, si be es cert que les cavitats son de dimensions modestes no deixen de tenir el seu interès històric, morfològic, etc. i el treball realitzat en la seva catalogació constitueix l’element essencial per desenvolupar qualsevol altre estudi posterior.

Ens congratulem de l’aparició de l’obra i felicitem als seus autors tant per la feina feta com per haver sabut trobar la formula per presentar-nos-la amb tanta qualitat.

dimarts, 21 d’abril del 2009

Mirall de falla a -350m

Exemple d’un pla de falla en un avenc del massís de Devoluy, als Alps francesos. Foto V. Lignier.

Es constata una progressiva deformació dels bancs calcaris amb sílex cap el pla de falla. Aquesta deformació s’ajusta per una zona de cisalla que compren un conjunt de falles annexes.

A la foto- interpretació d’en Pierre Thomas el mirall és visible a l’esquerra. Una important bretxa tectònica, formada per l’aparició de la falla, apareix al centre de la imatge. Un detall d’aquesta bretxa es situa al requadre superior.


Jornades culturals


Aquest any ha estat prolífic en actes culturals relacionats amb les ciències de la terra i la evolució, tants que humanament no es pot assistir a tot alló que, sent gratuït, en principi ens podria interessar, ahir per exemple, calia escollir entre dues propostes, i vaig anar a l’inici dels diàlegs ambientals que eren coincidents amb les “jornades Darwin” de Cornellà.


Diàlegs ambientals ‘09
Primeres jornades d'anàlisi i debat sobre les ciències ambientals.
Institut d'Estudis Catalans del 20 d'abril al 19 de maig.


dialegsambientals jmvictoria6870



L'Herencia de Darwin
Citilab Cornellà 20-21-22 abril 09


Darwin Triptico jmvictoria6870


Els que pugueu no us perdeu la intervenció d’en Salvador Moyà, antropòleg, expert en primats del miocè i director del Institut Català de Paleontologia, que avui a les 18:00 parlarà sobre “Darwin, illes, fòssils i evolució”

dilluns, 20 d’abril del 2009

Activitats de l'Associació Catalana de Bioespeleologia

Primera Assemblea i activitats diverses

En el post del 15 de gener d'aquest any, es donava a conèixer la creació d'aquesta Associació pels interessats en la bioespeleologia. Tot i que ya està treballant des de fa un cert temps, ara s'inicia la etapa de funcionament definitiu.

El proper dissabte 25 d'aquest mes d'abril a les 11 hores, tindrà lloc la primera assemblea, o sigui l'Assemblea Constituent, de la recentment creada Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-.
L'acte tindrà lloc al Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona, que amablement ha cedit la sala d'actes.

Actualment l'Associació compte ja amb 34 socis, la major part de Catalunya, i també de la resta d'Espanya. També hi ha dos membres de França i Marroc.

Dins les relacions de l'Associació amb estaments oficials, s'està col·laborant en tres projectes:

-Amb el Departament de Col·leccions (Àrea d'Artròpodes), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona:
Desenvolupament un projecte per l'optimització d'un banc de teixit i materials biològics d'interès genètic -disposen d'un equip congelador dins del mateix museu-. Els seus membres: Jordi Agulló; Gloria Masó i Miquel Prieto ja han realitzat una serie de campanyes bioespeleològiques a Catalunya i València, assessorats i acompanyats per membres de l'Associació amb l'objectiu de la captura selectiva d'una sèrie de coleòpters i altres particulars artròpodes cavernícoles d'especial interès.
-Amb el Museu Valencià d'Història Natural, Fundación Torres Sala:
Recol·lecció, amb el Dr. A. Sendra, de diverses especies d'insectes campodeids-diplurs per tot l'arc occidental mediterrani, (Catalunya, València i Marroc), per la seva distribució biogeogràfica i posteriors estudis moleculars.
Localització i delimitació biogeogràfica del coleòpter trèquid Paraphaenops breuilianus en la zona valenciana de Ports de Beseit, per a la seva inclusió al Catàleg d'Espècies Protegides del País Valencià.

-Amb l'Institut de Biologia Evolutiva, del CSIC:
Recol·lecció de diverses especies de coleòpters trequids d`arreu de Catalunya - València, amb el Dr. A Faille, per un estudi d'evolució d'aquets grup, mitjança al seu anàlisi molecular.

Una de les properes activitats, vol ser reorganitzar el Departament de Bioespeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia. Fa molt de temps que està en baixa activitat, i tenint en compte la importància que va tindre aquesta especialitat dins de l'ambient científic i espeleològic, es considera prioritari recuperar el nivell que es tenia fa uns anys i tornar a l'activitat. Ja s'han establert contactes amb la Federació i per la seva part la proposta ha estat molt ben rebuda. Ara s'ha de tirar endavant .

La Federació Catalana d'Espeleologia vol preparar una serie d'activitats per commemorar el 30é aniversari de la seva creació. Un dels esdeveniments serà un curs accelerat de biologia subterrània -una sessió i una sortida de pràctiques- organitzat per l'Associació Catalana de Bioespeleologia. Amb el criteri de que ja es puguin aplicar els coneixements assolits a les expedicions d'aquest estiu, s'intentarà que tingui lloc el proper mes de juny al Museu de Barcelona. A més d'una introducció, potser sobre la història de la bioespeleologia, el tema de fons serà el coneixement, recerca, captura i conservació de fauna cavernícola especialment dedicat a les grans cavitats i a cavitats "d'alta muntanya" tipus Pirineus; Picos, etc., donada la gran quantitat d'activitats que es porten a terme en cavitats d'aquestes característiques i les grans dificultats de localitzar fauna dins d'aquests llocs. Aquestes exploracions ja porten molts anys fent-se, però quasi podríem comptar amb els dits d'una sola ma les troballes de nous espècimens en aquestos indrets. El problema és que dins dels grups es pot dir que no hi ha gent que es dediqui mínimament a cercar fauna en el decurs de les exploracions, encara que sigui una curta estona a cada entrada. Els interessats poden contactar al mail de l'Associació: biosp@hotmail.com

diumenge, 19 d’abril del 2009

Nova etapa de “Al filo de lo imposible”

Aquest programa de TVE, 2ª cadena, durant 25 anys s’ha dedicat a presentar documentals sobre el variat mon de l’aventura, incloent-hi alguns episodis sobre espeleologia.

Quan semblava que es posava punt i final a la sèrie Carmen Portilla Fernández, pionera de l’espeleobusseig es nomenada nova directora d’aquest espai que fins ara havia estat coordinant i assesorant, i en el que tambè havia participat en busseig técnic i espeleolgogia. Llicenciada en Sociologia i Antropologia, i vinculada des de 1985 a ‘Al filo...’, Portilla sustitueix al que fou creador del programa, Sebastián Álvaro.

“El programa va a continuar siendo un referente en cuanto a la entidad de los retos que se acometen, por dificultad, originalidad y forma de transmitirlos. Es nuestra intención continuar con el equipo habitual y a la vez incorporar nuevas personas, que actualmente están llevando a cabo actividades de importancia en el mundo de la exploración y la aventura.

Este clásico de la 2, donde lleva más de 25 años en antena, llevaba hasta ahora el sello de Sebastián Alvaro, que ha hecho de la exploración y de la aventura una manera de entender la vida y de transmitir los grandes valores que hacen enorme al ser humano. El reto y la responsabilidad son enormes, el listón está muy alto pero los más de veinte años que he trabajado a su lado me han enseñado a plantarle cara a todo tipo de dificultades”.

El rellançament de la producció documental, amb nova sintonia i millores tècniques de producció s’anuncia amb una sèrie 16 de projectes entre els que presentem una breu descripció dels tres dedicats a l’exploració del mon subterrani.

Nova sintonia.










Espeleologia vertical al massis de PICOS DE EUROPA
Els Pics d'Europa han guanyat la seva fama en el món de la muntanya per la verticalitat de les seves parets i els seus vertiginosos desnivells (en pocs quilòmetres es passa de 200 metres d'altitud als més de 2.500 metres d'altitud mitjana de les seves cimeres). No obstant això poca gent sap que és a la part menys visible, l'espeleologia, on aquest massís destaca absolutament a nivell mundial. La nostra proposta per Al filo de lo imposible consisteix en relatar la històrica exploració de les seves cavitats, que va començar a principis del segle XIX, i que des de llavors es ve portant a terme de forma sistemàtica, en el conjunt dels tres massissos que el componen. En aquest projecte farem referència a l'existència de diverses cavitats de més de 1.000 metres de profunditat, i a l’espeleobusseig com a única manera possible, en molts casos, de continuar l'exploració espeleològica a Picos.


Brolladors de la Península Ibèrica
L’espleleobusseig ha estat una constant en el desenvolupament de Al filo de lo imposible. Programes com els realitzats en els Cenotes de Mèxic, les coves submergides de Mallorca, i especialment el dedicat a la Fuentona de Muriel, són un referent clar en els documentals sobre aquest apassionant aspecte de l'aventura. Davant l'escenari del canvi climàtic i per tant, d'una possible etapa en què podrien veure's minvades les reserves d'aigua dolça de la Península Ibèrica per un canvi en el règim de precipitacions, no està de més tornar la vista cap als grans aqüífers existents sota la superfície de la nostra península. En aquest projecte es pretén aportar una visió de conjunt de les deus càrstics d'Espanya i Portugal, de la història de la seva exploració, la relació d'aquests aqüífers amb la població, el seu aprofitament (de vegades sobreexplotació), i a la preocupació i sensibilitat de les gents davant la contaminació de les aigües. Només com a exemple, proposem els següents brolladors per la importància que tenen en quant a la seva exploració, però n'hi ha molts més: Cova del Moraig (2 km de llarg / 60 metres de profunditat) a Alacant; Pozo Azul (longitud 4 km / profunditat 71 mts). Situat a la província de Burgos, és un dels aports del jove riu Ebre Possible rècord europeu de longitud; Fouente Azul (135 de profunditat), Burgos; Fuentona de Muriel (profunditat 100 m), a Sòria; Olhos d’Agua d’Alviela (Portugal)

Espeleologia i espeleobusseig en coves volcàniques.
L'any 1985 l'equip de espeleobusseig de AL FILO va escometre una de les que han estat les exploracions més fructíferes i avantguardistes de la seva història. Per aquells anys, quan molt pocs pensaven a bussejar i encara menys s'imaginaven la possibilitat d'entrar a coves totalment inundades amb equip d'immersió, AL FILO va apostar per explorar i filmar, en cinema, la totalitat del un túnel lavic que s'iniciava en el volcà de la Corona i s'introduïa per sota del fons marí. Després de més de 25 dies d'immersions es va aconseguir recórrer 1.540 metres en progressió horitzontal, arribant a profunditats de més de 70 metres sota l'aigua. Tot un rècord pel que fa a l'exploració de coves inundades. Aquesta filmació es va plasmar en un capítol de la sèrie emès l'any 1987. La nostra proposta és tornar a recórrer aquest túnel, en aquesta ocasió amb nous equips tant de busseig com de gravació i il·luminació, intentant trobar les possibles sortides al mar en aquells trams del túnel que romanen encara inexplorats. A més, part d'aquest nou documental podria nodrir d'imatges d'arxiu del documental ja existent, amb l'objecte de comparar l'evolució de les tècniques i materials.


La prejubilació? d’en Sebastian Alvaro (segons ell ha estat un acomiadament) es produeix després d’un seguit de declaracions critiques de les que aquí us presentem una mostra.