Projecte Bioespeleològic Atlas al Marroc (2)

Hem anat rebent notícies, via mail, de l'expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, una activitat organitzada per membres de ls SIE de l'Àliga i l'Associació Catalana de Bioespeleologia.

El dia 9 d'agost del 2017 van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al vespre. A mitjanit han pres el transbordador fins a Melilla, on hi han arribat a les vuit del matí del dia 10.

Quan ha enviat les notícies estaven a prop de la frontera amb Marroc. Diu en el seu escrit: ...Ja estem arribant a la frontera, veurem quins problemes tindrem en aquest "Cafarnaüm" que sempre s'organitza...

Tenen la previsió de marxar cap a la ciutat de Taza, a un parell d'hores de cotxe, on s'han de trobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí que ja ens va acompanyar l'any passat durant tota l'expedició.

Les previsions de treball són (al final veurem que es modificaran):

-Zona dels voltants de la Daya Chicker, a les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-Zona d'Azrou

-Zona de Beni Mellal i Tagleft

-Zona d'Ait Mehammed

Com sigui que no s'han pogut obtenir els permisos oficials per presentar a les autoritats locals, s'ha descartat visitar les zones de la serralada del Bou Iblane (entre Taza i Azrou) i Berkane-Takerboust, per Oujda, ja que en anteriors ocasions no vam ser ben rebuts per no portar les corresponents autoritzacions.

Diari enviat pel Flore Fadrique en diversos mails:

-10 d'agost. Ja al Marroc.

A la frontera, com quasi sempre, un desastre. Quatre hores de discussions, registres i paperassa.

Vam arribar a Taza on ens van trobar a Makram amb un retràs de cinc hores.

Pugem a Bab Bou Idir on ens trobem amb Younes el Kasmi, gerent de la cova turistica del Friouato.

Comencem la expe practica amb la recol·lecció a la cova Riviera de Chara, on tenim la sort de trobar una bona sèrie de Trechus gigoni, a més d'altres coleòpters i el més interessant, un volum important d'aranyes, entre les que suposem unes quantes Lepthyphantes que és el nostre principal objectiu.

Per aprofitar el viatje, baixem a l’avenc Trou de la Piste: nova recol·leccio d’aranyes. Al vespre entrem a lacova Kef Admam, on tenim la intenció de capturar una Lepthyphantes molt determinada de la que tan sols disposem d’ una femella, tenint la sort de capturar-ne un exemplar.

-11 d’agost: Acompanyats de Younes, visitem la Kef Bab el Arba, un engolidor quer recull un cabal esgarrifós en època de pluja. Baixem uns 25 m amb dos rappels i uns dos-cents metres de galeries. No trobem masses Lepthyphantes ja que de seguida es troba la zona isotèrmica de la cavitat (les Lepthyphantes no són massa troglòbies i viuen en la zona d'entrada i intermèdia de les cavitats). A més pensem que les avingudes ho arrosseguen tot.

-13 d'agost: Baixem a l’avenc Bab Bou Idir. Una cabra en estat de putrefacció ens dóna la benvinguda justament al ressalt d'entrada. Malauradament la invasió de milers i milers de mosques i larves de mosques (Sarcophaga sp.), ha eliminat tota la fauna de la zona intermèdia de la cavitat. Tirem avall desgrimpant dos o tres ressalts quasi pous, un rappel de deu metres i ens trobem a la xarxa base de la cavitat. Com també és un engolidor, ens trobem una fauna relativa, encara que abundant.

Al vespre visitem la grotte de Sidi Megbeur I. Un pou de dotze metres ens permet arribar al fons per intentar capturar la Lepthyphantes taza, però no ho sabrem fins que, a la tornada, es classifiqui el material de bio recol·lectat. Tornem al nostre refugi del Friouato on tenim muntat el campament base i a on gaudim de l'hospitalitat de Younes, atent a qualsevol necessitat per solucionar-la. Demà tenim intenció d'arribar a Ain Khala i Ain Leuh on hi han unes cavitats ja conegudes, per fer la recol·lecció de Trechus espanoli i que no sabem res de les aranyes que poblen les cavitats d'aquesta zona. Haurem de raonar i discutir amb el caid o el mokadem de la « province » a veure si tenim sort o ens foragiten com altres vegades.

-14 d'agost: Situació fallida a Ain Leuh per fer cavitats a Ain Kahla (Azteque Tartare, etc.) amb la mala sort que el sifó d'entrada d'aquesta hi era buit i es podia passar, cosa que en tres intents en anys passats no ho havíem aconseguit. Mala sort.

Hem demanat permís d'estada i per fer les coves i la policia ens ha remés al caid, però aquest hi era de festa (en un dilluns?). Amb aquest plan fumut, abandonem l'impressionant bosc d'enormes i altíssims cedres i alzines i marxem cap a Taglefth, segurs de trobar el suport d'en Said Maauni, valedor de les nostres activitats en aquesta zona. Hem dormit en un, diguem-ne hotel?, de Beni Mellal.

15 d'agost: Després d'aconseguir el preceptiu permís del caid, hem fet la ifri Boutadart, avenc d'uns trenta metres de fondària, amb una bona recol·lecció de fauna subterrània. Demà intentarem fer la ifri Bouizem, en la que esperem altra bona cacera però no tan abundosa com avui, ja que la cavitat és un avenc més petit i més obert a l'exterior. A la tarda intentarem anar a la ifri Ihmamne, una cova amb galeries immenses però seques i un tant polsoses. La calor continua amb un caire gairebé insuportable inclòs per a mi (44 graus).

16 d’agost: A Ait Schkounda, hem dormit en casa d’en Hussein Essalhi, conegut nostre de fa anys. Merçés al seu guiatge ens  vam poder apropar a la ifri n' Izemour i el Jordi i el Makram ja tenen la topo ben bé feta.

Avui tenim previst fer la ifri el Mansour, cavitat d'uns 25 metres de fondaria, amb una serie de  resalts força complicats pel fangeig que ens trobem a partir dels deu metres. Unes desgrimpades i alguna patacada de més ens portem a una sala final. No trobem cap coleopter troglobi, abundants en canvi els araneids, (aranyes i uns enormes opilions).

Tornem a la ifri n'Izemour, que està relativament a prop, per acabar la topo i arreplegar quelcom mes de  fauna. En acabant i quan anem a Ait Schkounda ens trobem al mokadem del poble que ens diu que el caid de El Ksiba ens vol veure. Endevinem problemes!

Despres de varies hores de avantsala, el caid ens diu que no  volen  problemes i que res de fer cavitats. Sort que ja tenim un bon plec de treball fet. Amb aquesta situació, decidim, i ja amb mentalitat de tornada, tornat a Bab Bou Idir, amb els nostres amics del Friouato on, estem segurs, no tindrem cap problema per fer cavitats o simplement restar en un lloc.

20 d’agost: De nou en Bab Bou Idir, amb el nostres amics i colegues de Friouato. Unes hores de descans  i decidim baixar a la Kef Izoura, cavitat propera al campament base, amb idea de capturar (sense resultats) algun coleòpter Trechus groubei, però sí bastantes aranyes, inclós en la zona isotérmica de la cavitat, potser arrossegades per l'aigua i també diversos  coleòpters bastant pigmentats. De cop i volta, la sorpresa: sota d'una pedreta, i quan jo ja estic tremolant de fred, trobo un coleòpter estafilinid que em fa recordar un Domene, despigmentat, estilitzat i amb un notable tamany.

Esperem més notícies, tot i que sembla que ja van tornant.

Projecte Bioespeleològic. Atlas al Marroc 2017 (1)

Cova Ifri Taouya, a Aït Mehammed.  Foto Agustí Meseguer

Avui hem rebut les primeres notícies, via mail, de l'expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc 2017.

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al vespre. A mitjanit han pres el transbordador fins a Melilla, on hi han arribat a les vuit del matí del dia 10.

Quan ha enviat les notícies estaven a prop de la frontera amb Marroc. Diu en el seu escrit: ...Ja estem arribant a la frontera, veurem quins problemes tindrem en aquest "Cafarnaüm" que sempre s'organitza...

Tenen la previsió de marxar cap a la ciutat de Taza, a un parell d'hores de cotxe, on s'han de trobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí que ja ens va acompanyar l'any passat durant tota l'expedició.

El gran poljé de la Daia Chicker (Taza) en època de plujes, amb l'entrada de la Grotte Chicker

Les previsions de treball són:

-Zona dels voltants de la Daya Chicker, a les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-Zona d'Azrou

-Zona de Beni Mellal i Tagleft

-Zona d'Ait Mehammed

Com sigui que no s'han pogut obtenir els permisos oficials per presentar a les autoritats locals, s'ha descartat visitar les zones de la serralada del Bou Iblane (entre Taza i Azrou) i Berkane-Takerboust, per Oujda, ja que en anteriors ocasions no vam ser ben rebuts per no portar les corresponents autoritzacions.

Anirem informant!

Els desitgem sort i salut

Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc 2 (2)

Segona part: -3: Agoudal i Imilchil.  -4: Agadir; Tizgui N´Chorfa i Puits Cochrisco

SEGONA PART: Des d'Agoudal fins al final del viatje.

-Dia 22: Resseguint les pistes que deixem abans, unes parts amb ferm i altres amb terra, i amb unes timbes impressionants, arribem a Agoudal a la nit, enmig d'una zona semidesèrtica i després de passar per Imilchil i els seus coneguts estanys amb romàntiques llegendes, pernoctem en un alberg força còmode. Ací pretenem visitar una gran cavitat molt interessant: la Akiam ins er Rebbi, ja coneguda per nosaltres en anteriors expedicions, tant de BIOSP com d'altres grups (ERE, etc). Parlant amb el responsable de l'alberg, sembla que no tindrem cap entrebanc per visitar la cavitat i fer el que vulguem dintre. Tant de bo que sigui així.

-Dia 23: Ben d'hora, resseguim la pista, força malmesa, fins a arribar a prop de la cavitat. Després de tants anys, em costa situar-la, però amb un parell de voltes es troba el camí que puja fins a la cova, força coneguda a la contrada per les llegendes que la volten i per alguns arranjaments d'obra per, un dia, fer-la turística.

Cova Akiam ins er Rebbi

Tenint en compte que aquesta cavitat està situada a 2.700 m s.n.m., pateix del que nosaltres diem "el mal d'altura" de les cavitats: a més altitud, menys biodiversitat. Això ho hem copsat a cavitats de Pirineu i del Maestrat, i sembla que ací també es repeteix. Malgrat les condicions idònies de temperatura (10ºC) i humitat (78,5%) la fauna és tan escadussera que tan sols agafem el que semblen ser uns col·lèmbols diminuts, a més d'aranyes amb característiques de ser exteriors, caçades a la boca de la cavitat. Aquesta cavitat és una surgència força activa, que drena l'altiplà superior. Tot l´any es manté un cabal de tal volum, que últimament han fet una canalització fins al poble, per tal d'abastir d'aigua de boca a Agoudal.

Intentem localitzar una cavitat de tipus tectonic a pocs quilòmetres de l'anterior. L'aduar (petit poblet de quatre cases) que vam trobar fa uns anys al peu del turó on hi és la cavitat, ara resta desert i despoblat. Hi recordo unes escletxes prou fondes, molt polsoses, amb unes restes de construcció per aprofitar l'aixopluc que oferia la muntanya. Parem un pastor que troben, i ens diu que "ils sont colmatés", o entenem quelcom així, volent dir-nos que estaven colgades o ensorrades. Ho deixem.

Una nit més a l'alberg d'Agoudal, on trobem una colla de jubilats francesos que ens conviden a una ampolla de vi blanc. S'agraeix!

-Dia 24: Marxem cap a Agadir, on esperem fer un una bona feina en una sèrie de cavitats que ja tenim previst visitar.

D'acord amb els plans previstos, quan arribem a aquesta ciutat ens posem en contacte amb l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir. Al darrera han quedat centenars de quilòmetres amb unes condicions deplorables per l'estat de les carreteres i per la circulació caòtica i suïcida dels camions i autobusos. Sempre tenim en compte no circular de nit, però a vegades un recorregut no previst o una ruta desconeguda ens obliga a fer carretera de nit, quan el tràfic es multiplica per cent, a causa de la sortida de camions i autobusos per evitar els controls policials. Tothom va la a la seva, amb uns avançaments d'allò més irregulars, fent servir unes llums incorrectes o poc adients quan es porten, o bé fent un ús abusiu del seu volum i tonatge.

Local de l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir

-Dia 26: Després de passar la nit en un hotelet força conegut per nosaltres i a un preu molt assequible, ens entrevistem amb Lahoucine el Faouzi i Aziz Higuious, representants de l'Association Sportive de la Speleologie en una reunió una mica tensa, on exposem el projecte d'investigació actual, entregant un dossier que recull les nostres intencions. Ens comuniquen que si volem continuar amb la nostra tasca, deurem formalitzar un conveni de col·laboració entre una universitat d'Agadir i altra entitat semblant del nostre entorn a Catalunya.

Amb aquestes condicions i sense cap comiat ni salutació acabem la reunió, rebutjant l'oferiment d'un membre de la seva associació com a guia, ja que les condicions i el preu proposats considerem són molt abusius. Amb tot aquest enrenou, trobem molt a faltar el consell i empara de Miguel Ulpiano, company espeleòleg i funcionari del Consolat d'Espanya en Agadir. Malauradament, a hores d'ara resta jubilat i malgrat totes les gestions, ens ha sigut impossible localitzar-lo.

-Dia 27: Amb aquestes premisses, pugem a Tizgui N´Chorfa, petita localitat amb un munt de cases esparses i molt propera a la cova Win Tindouine, i reservem hostalatge en un alberg (gite d'etape) amb menjar i aigua calenta inclosa. En aquestes alçades de l'expe, i després de bivacs al costat de la carretera i llaunes de "fabada" i tonyina, cal donar-nos una mica de comoditat i netejar-nos la quisca de dies i la pols de les cavitats que ja portem a sobre.

La previsió és recol·lectar en tres coves: Wit Tindouin, ifri Tagadart i Imi Ougoug. Aquesta és la nostra intenció, però trobem un equip de l'Association Sportive de la Speleologie prenent mides a la boca de la Win Timdouin, presumiblement per instal·lar una reixa i substituir la que hi ha, que es pot superar per baix o per dalt. Amb aquesta situació, es decideix, de moment, anar a la ifri Tagadart, surgència activa de pocs metres de recorregut, per culpa d'un sifó al poc de l'entrada, i que fa un temps va ser bombejada per un equip d'espeleòlegs d'Andalusia, encara que no van poder avançar gaires metres més.

S'escorcolla a fons l'escàs espai que presenta la cavitat. A la tornada, el vigilant de la cavitat ens autoritza a donar una ullada a la boca de la Win Tindouine i així donem per finalitzat l'escadusser reconeixement de les cavitats de Tizgui N´Chorfa, oblidant-nos de la Imi Ougoug, interessant i activa surgència, de la que desconeixem la situació.

-Dia 28: Al matí següent, copsant les dificultats trobades, decidim fer via cap als Puits Cochrisco, important zona càrstica al nord d'Agadir. Hem decidit no arribar fins a Sidi Ifni, ja que l'any passat es va fer un reconeixement i recol·lecció exhaustius a les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, i donem per acabada aquesta zona.

 

Una de les moltes depresions de la zona

Instal·lant el següent pou de la CA-8

La pista fins al Puits Cochrisco és llarga i complicada, són quasi trenta quilòmetres de sotracs i pedregam. Sortim d'Azour ou Aghroud, a la vora de la costa de l'Atlàntic, impressionant per les seves onades i platges immenses i dunes consolidades (sahel). Pugem mol lentament, a causa de les dolentes condicions de la pista i el pes del remolc on portem tot el fato i el material que necessitem.

Trobem l'altiplà on estan situats els Puits Cochrisco. Mengem una mica i intentem muntar el campament, però en el terreny tan pedregós no troben cap lloc per plantar la tenda. Fins ara no hem pogut muntar la nova tenda que portem, a causa de les arribades tardanes als llocs o a les incomoditats del terreny, i tot això ens ha obligat a fer bivacs, dormir en albergs o invitats a casa d'algú. De nou, bivac. Sort hem tingut del temps, força agradable de temperatura i cap intent de pluja.

Com tenim encara unes hores de llum, decidim fer alguna cavitat de les moltes que hi ha als voltants. Ens decidim per dues que ens són desconegudes: la CA-8 amb una fondària de 60 metres, que la faran el Carles i el Makram, i altra que hem trobat que faré jo: una boca petita i un sondeig a la pedra ens revela una fondària d'uns deu metres. A la boca de la CA-8 hi ha un parell de spits posats per mi l´any 2003. És important el trepant, en prevenció del que es pugui trobar a baix. Malauradament, es queda amb la bateria esgotada fent la instal·lació del pou següent.

La segona cavitat, que teòricament és un pou de deu metres, es converteix en quelcom bastant més gran. Un quaranta de corda em porta a un pou cilíndric que no s'acaba mai. Les pedres llançades toquen un replà de dos pams i no cauen al buit; amb raó no se sent res més. Penjat a l'extrem de la corda, es veu la continuïtat del pou. Es recol·lecten, per les parets del pou, algunes aranyes. Després, consultant el catàleg, identifiquem la cavitat: és la CA-6, amb un únic pou de noranta metres.

També es fa una bona collita en una petita cavitat que travessa la pista per baix, i que no està catalogada: una galeria descendent d'uns deu metres, porta a una gatera i una saleta amb certes condicions d'humitat. Aquesta cavitat l'hem anomenat CA-11, seguint amb la numeració del catàleg.

Considerant que ja l'any passat es van fer unes bones recol·leccions en aquesta zona (avui hem fet cavitats que no vam tindre ocasió de fer anteriorment), parlem de la possibilitat de donar per tancada la recerca en els Puits Cochrisco, deixant de banda les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, també prou escorcollades en l'expe de l'any passat. A més, ja fa molts dies que treballem i els ànims estan poc o molt apaivagats. Es decideix, de comú acord, començar a tornar, amb la idea de fer alguna cavitat interessant que no s'aparti massa de la ruta convinguda. Fem d'una tirada la ruta fins a Taza.

La Grotte Friouato.
A dalt, el pou de -160 m amb les escales d'accés (X).  A baix, la zona X de les escales 

-Dia 29: Ens trobem de nou amb els companys de la Friouato, on mengem i dormim mercès a l'amabilitat de Jounes el Kasmi. Aprofitant l'avinentesa, es dóna una ullada a la Ghar Bied, cavitat on vam trobar l'únic exemplar del coleòpter Trechus groubei vàlid pels nostres estudis d'ADN que es va fer d'aquest gènere. Nova recol·lecció d'aranyes. A més, també fem un petit escorcoll en les galeries d'una mina propera a la cavitat, guiats per vilatans d'Ain el Ouda, aduar proper a la cova.

La cova Ghar Bied, a Ain el Ouda

Ara sí que ja donem per tancada l'expe. Deixem Makram a Casablanca, no trobant paraules per agrair la seva col·laboració i recolzar per part nostra l'interès que ha demostrat per la biologia subterrània. Han sigut vint dies intensos, amb moltíssims quilòmetres, 4.000 al Marroc, fets sota unes condicions força complicades, escorcollant el terra i parets de vint cavitats, amb activitat a un ritme trepidant, tot aprofitant el temps al màxim, sempre per poder fer alguna cavitat més.

Des de Casablanca, tornem a la península per Ceuta, arribant a Tarragona l’1 d’octubre amb 5.400 Km a l’esquena.

Tot aquest treball no s'ha limitat al temps que ha durat l'expe: un mes abans es va haver de preparar material d'espeleo; comprar menjar; estris d'acampada; recanvis pel cotxe; bidons de gas-oil de reserva..., tot el que en molts llocs de les zones rurals de Marroc no es pot trobar: un volum per omplir fins dalt el remolc i un pes de sis o set-cents quilos.

A més, organitzar l'expe en tots els sentits: temps disponible i horaris de tot tipus; zones a treballar; cavitats que trobarem; rutes que s'han d'agafar; mitjans amb els quals poden comptar; quin tipus de material biològic té una importància especial; entitats o persones que poden col·laborar amb la nostra tasca al Marroc; plans alternatius en cas de fallida de qualsevol situació... Treballs que s'han portat a terme pels membres de BIOSP, especialment el Lluís, amb la seva vessant de relacions públiques.

Ara s'haurà de preparar i estudiar el material biològic recol·lectat i veure quines sorpreses tindrem al trobar, potser, espècies noves. S'ha de tindre en compte que, segons les nostres referències, els araneids cavernícoles del Marroc són pràcticament desconeguts: del material recol·lectat en anteriors expedicions tenim set espècies noves del gènere Lepthyphantes, i cal comptar amb la munió de gèneres i famílies d'aquest ordre. També es deurà tindre en compte tota la resta de material biològic recol·lectat: coleòpters, miriàpodes, etc.

No volem acabar aquesta nota sense fer paleses les creixents dificultats que sovint trobem al Marroc per desenvolupar la tasca que ens hem proposat. Esperem que els contactes amb entitats culturals i els futurs convenis de col·laboració es puguin portar a terme i facilitar-nos els permisos sobre el terreny.

Fins la propera expedició!

Autor de l'escrit: Floren Fadrique.

Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc. 1 (2)

A la boca de la cova Akhiam ims er Rebi

Primera part (de 2): des de l'inici fins Agoudal

En Floren Fadrique ha escrit una crònica de l'expedició biospeleològica al Marroc, en dates del 13 de setembre a l'1 d'octubre del 2016. Ja en van divuit d'ençà que es va iniciar aquest Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc l'any 2001.

Zones visitades en l'expedició del 2016:  1-Taza; Daya Chiker.
2- Jbel Bou Iblane.  3- Taglefth; Fariata i Tagzirt.  4- Agadir

ATLAS 2016:

Una vegada més i superant els entrebancs que sempre es presenten, hem fet l'expedició d'enguany al Marroc. Continuem amb la recol·lecció d'aranyes, tot destinat a un projecte encetat fa un parell d'anys, sota la direcció del Dr. J. A. Barrientos, biòleg i professor de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

L'objectiu que ens hem proposat, força ambiciosos, és principalment la recol·lecció d´exemplars útils per a l'estudi posterior, és a dir no immaturs o femelles, d'aranyes del gènere Lepthyphantes, en cavitats de, pràcticament tot el Marroc, des del nord del país, Taza, fins a Sidi Ifni en el sud. Això ha representat fer més de quatre mil quilòmetres per Àfrica, a més del recorregut dins la península

L'equip, més aviat reduït, el formem Carles Fontgivell i l'autor d'aquest post. A més i mercès a les gestions de Ll. Auroux, vam comptar amb l'ajut inestimable de Makram Leknizi, un espeleòleg de Casablanca, que es va oferir a participar durant tota l'expedició. Hem de dir que la seva col·laboració va ser imprescindible per aconseguir els objectius previstos: parlar amb els naturals del país per aconseguir informació, gestions amb les autoritats locals, etc.

-Dia 13:Sortim i fem via cap Almeria, on agafem el ferri que ens deixarà el 14 a Melilla, on arriben a primeres hores del matí i una mica preocupats pels entrebancs que suposa passar la frontera de Beni Enzar pel volum de gent i vehicles que de segur ens trobarem. Ens emportem la gran sorpresa de no trobar a ningú: som els únics. No havia passat mai això. Els gendarmes ens expliquen que és la festa del Corder (Eit el Adha), i que tothom hi és a casa de celebració. Tampoc trobem a ningú per la carretera, amb el que podem fer via amb molta tranquil·litat i rapidesa cap a Taza, primera zona de treball d'enguany. A més, prenem l'autopista des de Taourirt a Taza, el que ens estalvia carreteres en mal estat i travessar poblacions. També anem sols.

Ens retrobem amb Makram a l'estació d'autobusos de Taza, tal com ja havíem convingut, i després de les presentacions de rigor, pugem a Bab Bou Idir. Volíem entrar a la cavitat turística "Friouato" on el responsable, Younes el Kasmi, ens comunica que roman tancada per manteniment.

La Daya Chiker en les dues versions: seca i inundada en èpoques de plujes 

Aquesta zona de la Daya Chiker presenta un extens i molt desenvolupat carst, amb un gran nombre de cavitats, moltes d'elles amb un recorregut i fondària importants: Kef el Sao amb -200 m, Friouato, amb 270 de fondària i 1700 m de recorregut, Kef Nahal Tikhoubai, amb -300, Ghar Chiker amb més de 6000 metres de recorregut, etc. Biològicament, és una zona molt interessant per les troballes de noves espècies de coleòpters fetes per BIOSP en anteriors expedicions.

El Floren ensenya al Makram i el Younes a recol·lectar fauna

Dia 14: Amb el guiatge de Younes, que ens acompanyarà durant cada dia que hi serem a Taza, fem la primera recol·lecció en una cavitat visitada durant la primera expe d'aquest projecte, en 2001, la Ghar Bou Slama, cova d'uns cent cinquanta metres de recorregut, amb un parell de zones inundades. Tots quatre ens dediquem a arreplegar aranyes, col·lèmbols i algun campodeid, ja que Younes i Makram estan molt interessats per la biologia subterrània, i especialment aquest últim, que ens ha manifestat el seu desig d'aprofundir en el coneixement de la Biospeleologia.

Dia 15: fem dues cavitats més, força conegudes per nosaltres: el Trou de la Piste i la Riviera de Chara. Aquesta última cavitat tenim la sort de trobar-la mol baixa d'aigua, el que ens permet treballar amb certa tranquil·litat i comoditat, a més capturem una sèrie interessant del coleòpter cavernícola Trechus gigoni. En les anteriors visites fetes, cinc o sis, no se n'havia trobat cap. A més, es recuperen uns restes de coleòpters curculiònids força interessants, agafats en un lloc de la cavitat en què hi ha unes arrels procedents de l'exterior, el clàssic hàbitat seu.

La cova Riviera de Chara

El Younes ens invita a sopar a casa seva i fem un repàs de la situació del treball fet i del que ens queda per fer. Anem a dormir a les instal·lacions de la grotte Friouato.

-Dia 16: ens proposem fer tres petites cavitats: les Grottes de Sidi Megbeur, amb un potencial biològic d'araneids important: Lepthyphantes i un quernet (Chthonius longesetosus) del que tan sols se'n coneix un exemplar, capturat per P. Strinati el 1974. La sequedat d'aquestes cavitats no dóna per una fauna més especialitzada que no siguin els araneids. Això no obstant, fem una bona recol·lecció d'aranyes i un quernet, que possiblement és el Chthonius d'aquesta cavitat descrit per Mahnert el 1976.

Després, Younes ens porta a una "primera" descoberta per ell: Kef Maamram, un avenc d'uns cinquanta metres, amb un parell de fraccionaments instal·lats per ell mateix. Com a responsable que és de la Grotte Friouato i com a especialització, ha fet un curs de tècniques d'espeleologia vertical a França, aconseguint una tècnica molt actualitzada i depurada. A banda de les aranyes de rigor, es capturen una sèrie de coleòpters Laemostenus força interessants, que haurem d'estudiar.

Com sigui que ens queda un cert de temps, anem a recol·lectar a la Grotte de Bab bou Idir, nom afrancesat de Kef el Azrak, engolidor d'uns quaranta metres de fondària i diverses galeries que finalitzen en sifons. La conca de recepció d'aquesta cavitat fa que, amb una pluja una mica intensa, quedi inundada fins a la boca, com sovint succeeix a moltes cavitats del Marroc. És una bona mostra les empremtes del nivell d'aigua en les parets d'aquesta cavitat.

-Dia 17: Acabat el treball en la zona de Taza, ens dirigim a Merhraoua, al massís de Jbel Bou Iblane. Després d'alguna dificultat per trobar un lloc adient per dormir, pretenem baixar a la "Tlat Izra" avenc situat a uns 2.100 m d'altitud on es va trobar per primera vegada el coleòpter cavernícola Trechus iblanensis. Però tenim la gran sorpresa de trobar-la taponada amb tres enormes rocs encaixats a la boca. El guia local, un jove sordmut que ja coneixem de fa anys, ens porta a altres petites cavitats verticals del voltant, que no tenen cap condició per a la fauna subterrània donada l'extrema sequedat. Malgrat tot fem l'habitual recol·lecció d'aranyes, ja que aquestes no són tan exigents amb les condicions de l'hàbitat.

La serralada Jbel Bou Iblane, un paratge erm del tot

Quan ens proposem anar amb el guia a una de les cavitats que teníem previstes per recol·lectar exemplars d'una aranya Lepthyphantes nova, ens ve el "mokadem" (agutzil) de l'aduar de Bou Iblane i ens comunica que el Caid no dóna permís, no tan sols per fer cavitats, sinó per romandre en aquesta zona, al·legant el perill (era improbable) d'un possible temporal. Makram intenta negociar amb l'agutzil però ens indica que les decisions del Caid són inapel·lables. Malgrat la prohibició, podem fer una visita ràpida a l'Ifri Gidaire, una cavitat que bufa una barbaritat i que possiblement té comunicació amb la xarxa subterrània de la zona.

-Dia 20: Una mica escuats per la primera complicació de caràcter legal, decidim arribar-nos a Taglefth, la tercera zona prevista. Suposem que amb l'empara de Said el Maaouni, antic conegut nostre, no tindrem cap problema. Efectivament, les gestions d'en Samir, fill de Said i de Makram davant el Caid, ens dóna via lliure per poder treballar ací
.

Amablement invitats per Said el Maaouni sopem i dormin a casa seva, i acompanyats per Samir, ens dirigim a la Ifri Bouizem, cavitat vertical d'uns deu metres, molt oberta a l'exterior i bastant seca. Fem l'habitual recol·lecció d'aranyes. Ens adonem que un dels vilatans dels quals han acudit per veure l'espectacle de com baixem, ha trucat al Caid amb l'andròmina de mòbil que porta, per dir-li el què estem fent. Ara entenem com els caids de qualsevol lloc s'assabenten d'on estem i del que fem. Hi ha una catèrvola d'espietes informant de tot. Per sort, tenim el permís verbal del caid de Taguelfth i l'espieta es queda amb un pam de nas i suportant els meus comentaris, que encara que no els entén, se'ls imagina.

Cova Ihmamne, que vol dir cova del colom

La pròxima cavitat serà la cova Ihmamne ''grotte du Pigeon'', una surgència fòssil de l'altiplà superior, amb una marxa d'aproximació de més de tres hores, absolutament seca i polsosa, amb un miserable 40 % d'humitat i una temperatura força elevada, 17,3 º C, malgrat que estigui situada a 1.200 metres d'altitud. No trobem res de fauna en els cinc-cents metres que entrem, ni tan sols els clàssics psocòpters ni els habituats coleòpters en les condicions d'humitat més dolentes. Algunes aranyes exteriors, capturades a la boca i prou. A més, observem moltes excavacions irregulars que el guia ens diu que són causades pels buscadors de "tresors". Al costat d'aquesta cavitat n'hi ha una altra que el guia ens va dir que també era seca del tot. No la vam visitar. Per sort, en arribar a la població d'Aglefth, el guia amablement ens invità a menjar a casa seva.

-Dia 21: Ens apropem a Fariata i Tagzirt, dues poblacions properes a Beni Mellal. En una de les expes anteriors, es van agafar (amb un risc legal notable, com quasi sempre) unes aranyes Lepthyphantes noves que interessa tenir-ne més exemplars per a l'estudi. Malauradament, en l'entrevista que vam tindre amb el Caid, després d'hores de fer-nos esperar, no va ser massa afortunada, ja que no va entendre els interessos científics que nosaltres preteníem, i adduint una manca de documentació legal del ministeri de l'Interior i del ministeri de Cultura, i tot parlant un castellà molt correcte, ens va prohibir l'accés a les altres cavitats que preteníem visitar.

-Dia 22: Per apaivagar l'ensurt, vam pensar d'apropar-nos a una altra cavitat de Aglefth, prop de Taglefth, molt coneguda per nosaltres per ser l'única on s'ha trobat la Irinea, un nou subgènere de coleòpter cavernícola que vam descobrir durant l'expedició de l'any 2005. Amarga decepció: la ifri Ousgre sembla que ha passat a millor vida, colmatada pels sediments arrossegats des de la dolina on es troba (per l'extensió, més una uvala o un polje): la boca és un tap de terra, brancam i blocs de pedra, encara que veiem difícil que la cavitat hagi quedat reomplerta, ja que és un pou força ample d'uns vint metres de fondària: potser el tap només hi és a la boca, que no era massa ampla, poc més d'un metre quadrat. Pensem que tal vegada, un dia o altre es pugui obrir de bell nou.

La boca del pou de l'avenc Ifri Ousgre, colmatada

Les pistes d'alta muntanya, passen per indrets desèrtics

La nova pista que estem seguint, que sembla nova, ens està despistant bastant. Té un traçat nou, i les cavitats que teníem localitzades d'altres expes, no les trobem, però tenint en compte les experiències anteriors en les cavitats d'aquesta zona, amb greus problemes d'hipòxia, decidim no escarrassar-nos massa i ho deixem de banda, encara que anteriorment vam localitzar avencs de cent metres de vertical. Per aquesta pista, de potser cent quilòmetres, arribem a traspassar tres colls situats a més de 2.500 metres, amb un paisatge desèrtic, desolat i erm, per anar a Agoudal i Imilchil.

Final de la primera part.

Autor de l'escrit: Floren Fadrique.

ATLAS 2015. Dissetena expedició del Projecte Biospeleologia (2)

...continua de l'apunt anterior...

L'endemà ens arriben a un poblet anomenat Ait Abdalláh, on farem la cavitat dita ifri N´yzme, acompanyats per Elmoukhtar Chedaf, que ja ha baixat i la coneix. Benja s'encarrega de fer l`instal·lació, per mitjà d'uns multi-monti, d'un pou de quinze metres, i a la base ens trobem un híbrid de femer i abocador amb una pudor que costa suportar. Tirem cap a l'interior de la cavitat, bastant seca (65,3%) i calorosa (22,1ºC): un pas baix ens porta a una sala bastant gran, i després una galeria on es troba altre pou d'entrada, amb el seu corresponen munt de deixalles. La comunicació entre els dos pous i el clima extrem (presahariá) de l'exterior explica les condicions climatològiques internes que trobem. Nova recol·lecció (més aranyes ¡¡¡) i toquem el dos d'aquesta cavitat més aviat desagradable.

Altre comiat amb Elmoukhtar que, amablement, ens enviarà les publicacions regulars que, en col·laboració amb Albert Dubois, membre du CRSOA (Club de Recherches Spéléologiques d’Ourthe-Amblève) de Liège (Bélgica) editen sobre els fenòmens càrstics del “Plateau de Akhsass”. En una amable conversa, a casa de Elmoukhtar, ens assabentem del potencial espeleològic d’aquesta zona, on tenen catalogades més de quatre-centes cavitats. Potser deurem tindre en compte aquest lloc per futures campanyes.

L'última actuació que tenim al Sud és la recol·lecció de fauna en unes cavitats anomenades “Puits Cochrisco”, excavades en una mena de karts de taula en el “Plateau de Tasroukth”, en la wilaya de Tarhazoute, a uns seixanta quilòmetres després del llogarret coster de Azour ou Aghroud. Ens porta, fins a on acaba el ferm i comença la pista de terra, Miguel Ulpiano, que ja ens va ensenyar el lloc i les cavitats en la campanya de l'any 2003: obligacions de la seva feina no li permeten restar més temps amb nosaltres. Després, i amb una sort increïble, encertem el lloc on són les cavitats, després de fer una pista de més de trenta quilòmetres amb diverses bifurcacions i trencalls. Com un signe de mal averany, el carés del temps sembla regirar-se. Fins ara, hem tingut un temps força agradable, amb una temperatura enraonada i sense massa escarafalls atmosfèrics. Sembla que ara no anem per ací.

Dalt del “plateau”, a uns mil dos-cents metres d´alçada, trobem unes carboneres “permanents”, i senyals que en algun moment els carbonaires han deixat escapar el foc: guaitem molts troncs de tuya (Thuja occidentalis) pelats i ennegrits pel foc. El vent comença a ser fort, i arrossega espessos sendals de boira. Treiem de les motxilles polars i anoracs: la temperatura ha caigut bastants graus, i agreujada pel vent, que cada vegada és més fort i humit.

Fem un mos i organitzem la baixada als avencs (ací tot son cavitats verticals). De cop i volta, es presenta un vilatà, que només parla àrab o thachelhith, una forma dialectal del tamazight en aquesta regió, i que, amb signes, ens invita a casa seva. Declinem la invitació (gran i cras error). Quan li mostrem el nostre interès pels forats, ens porta a la boca dels que ja coneixem. Li donem una mica de menja, roba i calçat que portem preparat per aquestes situacions, i quan marxa per la pista, al lluny, ens senyala, amb un posat de bubota, el que interpretem per altre forat.

Reconeixem les boques dels avencs que hem de baixar i preparem el material adient. I ara apareix altre vilatà, sortit del no-res, amb una tetera amb te calent, pa acabat de fer i oli d`argan i d'oliva per sucar. Ens quedem una mica parats, com sempre ens passa en veure aquests símbols d'hospitalitat tan gratuïts i bonics.

Quan comença a enfosquir, cadascú hi és al seu forat: Lluís al “C.a. 9” de deu metres; Carles i Floren al “C.a. 10” de cinquanta, Benja fa les instal·lacions dels pous i es queda d'equip de superfície, ja que la tasca que hem de fer és merament biològica. Demà tenim previst fer el “C.a.6” amb un pou de trenta i altre de seixanta; el “C.a. 7” amb un pou de disset i altre de seixanta i el “C.a. 8" amb un pou de seixanta.

El “C.a.9” de Lluis te una boca prou ampla com per que les condicions de la cavitat no siguin del tot adients per la fauna subterrània. No obstant  fa una recol·lecció prou interessant de possibles Lepthyphantes.  El “C.a.10” de Carles i Floren es un avenc amb un bloc enorme a la boca que deixa un petit espai per passar, amb un pou quasi cilíndric  de cinquanta metres, perfectament aeri i en el que no fa falta fer cap reinstalació. Ens donem pressa (havem entrat quan estava enfosquin) en agafar una sèrie de petits coleòpters, potser massa pigmentats i que fan poca fila de cavernícoles, les ineludibles aranyes, algun opilió....

Els que estem dintre dels forats no ens adonem del canvi climàtic tan sobtat que en qüestió de poques hores a arribat al “Plateau de Tasroukth”: quan sortim dels avencs, un vent abassegador, fred i amb ratxes d'aigua ens obliga a aixoplugar-nos a les tendes, que s'han instal·lat en un lloc que considerem segur, una mica a recer del vent.

La tensió, l'estrès del viatge i el cansament que portem a sobre ens ajuden a plegar orella dins del sac ben aviat, fins que algú es dóna compte, a les quatre de la matinada, que la tenda és per terra, esta plovent a bots i barrals (no: bots i barrals es molt poc), el fortíssim vent ha esquinçat la tenda, que ha quedat desballestada, amb els pals doblegats i trencats. Tenim tot xop (sacs de dormir, roba, algun mòbil), de l'aigua que s'està embassant, amb més d'un pam, en el lloc on hi hem posat el campament.

Ens arraulim dintre el cotxe, per aixoplugar-nos en algun lloc, mentre l'aigua comença també a pujar de nivell on tenim aparcat el vehicle. Decidim marxar com sigui, ja que la tempesta no té cap traça de parar. La maniobra per girar el cotxe amb el remolc sembla complicada, ja que no tenim massa espai per donar la volta amb l'embalum del remolc. Com era d'esperar, el Toyota, amb totes les galindaines de reductora, torsen i tracció total, es queda clavat al fang amb l'aigua tapant ben bé les rodes d'un costat. No hi ha més remei que sortir d'aquesta trampa amb el cabrestant, lligant el cable a un arbre fora del bassal d'aigua en què estem (el cable té trenta metres) i pregar per què cotxe i remolc surtin com sigui de la tolla que cada vegada s'omple més, amb l'aigua que baixa del vessant.

Mig de costat i a batzegades traiem cotxe i remolc del fangueig, recollim el cable del cabrestant, emboliquem, tot amarat d'aigua, roba i estris de qualsevol manera i decidim marxar. Tenim la sort que la temperatura no és massa baixa, uns dotze/catorze graus, però estem xops fins al moll de l'os, sense mitjans d'acampada i molta roba mullada.. Mentre baixem cap a Oughoud amb molt de compte, ja que la pista ha quedat mol més malmesa del que ja hi era per la tempesta, decidim abandonar aquesta zona, ja que s'hi ha recol·lectat un nombre important de fauna a les dues cavitats que s'han fet, i el previst per l'endemà són cavitats molt properes a les anteriors, per el que la nova recol·lecció seria, probablement, repetitiva. Continua plovent encara que estem arrecerats del vent per la muntanya.

Tornem de bell nou, al nostre hotelet d'Agadir (potser ja ens podrien fer un descompte, com a clients assidus), continua plovent a ratxes intermitents però amb força, i discutim com fer la tornada. Havíem previst pujar per l'interior del Marroc, travessant tota la serralada de l'Atlas i veure d'aconseguir més fauna en diferents cavitats, especialment Domene: D. aurouxi i D. pastori, a Ait Mehammed, prop de Azilal, i D. fadriquei, a Fariata/Tagzirth, prop de Beni Mellal.

Ens donem compte (massa que les coneguem) que les cavitats de l´Atlas Central són surgències amb un segur risc d'inundació amb aquest temps: a Ait Mehammed tenim la ifri N´taouya, cavitat típica i única del Domene  pastori, que fa uns anys ja ens va donar, precisament per aquestes dates, un ensurt com per no oblidar-lo; la Ifri Caid, cavitat típica i també única del D. aurouxi, amb un risc molt potencial d'inundació i la tètrica ifri Taguelmoust, amb un Lepthyphantes  inmatur, la que, amb no més un pam d'aigua, es converteix en una trampa més que mortal per partida doble; a prop de Taza, tenim altres Lepthyphantes immaturs a la ghar Chiker a Bab Bou Idir, cavitat nefasta on les hi ha, i a la ifri Azokhage, amb un riu subterrani encara que no sembla massa complicat. També ens adonem de què la climatologia no ens afavorirà en absolut a l'exterior, ja que continua plovent amb força i les possibles marxes d'aproximació a les cavitats i potser algun bivac (no tenim tendes) serà força incòmode  i complicat tot plegat. I la previsió meteorològica, en una consulta de internet als mòbils,  es de pluges intenses i persistents durant dies.

Fem balanç, amb la comoditat de l'hotelet, del treball realitzat: la recol·lecció prevista de la franja atlàntica del Marroc, principal objectiu de ATLAS 2015, s'ha completat amb escreix, si tenim en compte el nombre de cavitats visitades i la recol·lecció feta: tenim els Domene de la banda atlàntica; les Lepthyphantes (aranyes) de les cavitats dels voltants d'Agadir molt possiblement també, encara que a manca d'una determinació definitiva. I a més, l'abundant collita d'altres interessants tipus d'aranyes que mol possiblement ens donin més d'una sorpresa, en sortir espècies noves. Arribem a la conclusió, que per enguany, la tasca realitzada ha sigut prou satisfactòria  i que la recol·lecció de fauna de les zones de l'Atlas Central (Taza, Ait Mehammed i Beni Mellal), Atlas Oriental (Boudenib) i Rif (Xaouen) mereix, per la seva complexitat, una dedicació més completa que, a hores d'ara, no estem en condicions d'aconseguir, i per sobre de tot, amb una climatologia més adient.

Per tant, donem per finalitzada la expe Atlas 2015, tornem a casa (tan sols ens queden dos mil cinc-cents quilòmetres) i fem vots per organitzar i assistir a la pròxima Expedició ATLAS 2016.

Bibliografia:

-Atlas of the Great Caves and the Karts of Africa. Michel Laumanns. ISSN 1617-8572.

-L’expedition Win Timdouine 2012 J. Isbecque

-Inventaire Espeleologique du Maroc. Royaume du Maroc. Ministere de l´Equipement.  Direction de l´Hidraulique. 

-Spéleo sur le Plateau des Aksass. Fascicles de CRSOA (Club de Recherches Spéléologiques d’Ourthe-Amblève).

-Carnet de notes de viatge de Benjamí.

-Carnet de Cavitats de Floren.

-I els records de tot el grup.

Floren Fadrique