Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de febrer del 2017

Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc 2 (2)

Segona part: -3: Agoudal i Imilchil.  -4: Agadir; Tizgui N´Chorfa i Puits Cochrisco
SEGONA PART: Des d'Agoudal fins al final del viatje.

-Dia 22: Resseguint les pistes que deixem abans, unes parts amb ferm i altres amb terra, i amb unes timbes impressionants, arribem a Agoudal a la nit, enmig d'una zona semidesèrtica i després de passar per Imilchil i els seus coneguts estanys amb romàntiques llegendes, pernoctem en un alberg força còmode. Ací pretenem visitar una gran cavitat molt interessant: la Akiam ins er Rebbi, ja coneguda per nosaltres en anteriors expedicions, tant de BIOSP com d'altres grups (ERE, etc). Parlant amb el responsable de l'alberg, sembla que no tindrem cap entrebanc per visitar la cavitat i fer el que vulguem dintre. Tant de bo que sigui així.

-Dia 23: Ben d'hora, resseguim la pista, força malmesa, fins a arribar a prop de la cavitat. Després de tants anys, em costa situar-la, però amb un parell de voltes es troba el camí que puja fins a la cova, força coneguda a la contrada per les llegendes que la volten i per alguns arranjaments d'obra per, un dia, fer-la turística.


Cova Akiam ins er Rebbi
Tenint en compte que aquesta cavitat està situada a 2.700 m s.n.m., pateix del que nosaltres diem "el mal d'altura" de les cavitats: a més altitud, menys biodiversitat. Això ho hem copsat a cavitats de Pirineu i del Maestrat, i sembla que ací també es repeteix. Malgrat les condicions idònies de temperatura (10ºC) i humitat (78,5%) la fauna és tan escadussera que tan sols agafem el que semblen ser uns col·lèmbols diminuts, a més d'aranyes amb característiques de ser exteriors, caçades a la boca de la cavitat. Aquesta cavitat és una surgència força activa, que drena l'altiplà superior. Tot l´any es manté un cabal de tal volum, que últimament han fet una canalització fins al poble, per tal d'abastir d'aigua de boca a Agoudal.

Intentem localitzar una cavitat de tipus tectonic a pocs quilòmetres de l'anterior. L'aduar (petit poblet de quatre cases) que vam trobar fa uns anys al peu del turó on hi és la cavitat, ara resta desert i despoblat. Hi recordo unes escletxes prou fondes, molt polsoses, amb unes restes de construcció per aprofitar l'aixopluc que oferia la muntanya. Parem un pastor que troben, i ens diu que "ils sont colmatés", o entenem quelcom així, volent dir-nos que estaven colgades o ensorrades. Ho deixem.

Una nit més a l'alberg d'Agoudal, on trobem una colla de jubilats francesos que ens conviden a una ampolla de vi blanc. S'agraeix!

-Dia 24: Marxem cap a Agadir, on esperem fer un una bona feina en una sèrie de cavitats que ja tenim previst visitar.

D'acord amb els plans previstos, quan arribem a aquesta ciutat ens posem en contacte amb l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir. Al darrera han quedat centenars de quilòmetres amb unes condicions deplorables per l'estat de les carreteres i per la circulació caòtica i suïcida dels camions i autobusos. Sempre tenim en compte no circular de nit, però a vegades un recorregut no previst o una ruta desconeguda ens obliga a fer carretera de nit, quan el tràfic es multiplica per cent, a causa de la sortida de camions i autobusos per evitar els controls policials. Tothom va la a la seva, amb uns avançaments d'allò més irregulars, fent servir unes llums incorrectes o poc adients quan es porten, o bé fent un ús abusiu del seu volum i tonatge.


Local de l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir

-Dia 26: Després de passar la nit en un hotelet força conegut per nosaltres i a un preu molt assequible, ens entrevistem amb Lahoucine el Faouzi i Aziz Higuious, representants de l'Association Sportive de la Speleologie en una reunió una mica tensa, on exposem el projecte d'investigació actual, entregant un dossier que recull les nostres intencions. Ens comuniquen que si volem continuar amb la nostra tasca, deurem formalitzar un conveni de col·laboració entre una universitat d'Agadir i altra entitat semblant del nostre entorn a Catalunya.

Amb aquestes condicions i sense cap comiat ni salutació acabem la reunió, rebutjant l'oferiment d'un membre de la seva associació com a guia, ja que les condicions i el preu proposats considerem són molt abusius. Amb tot aquest enrenou, trobem molt a faltar el consell i empara de Miguel Ulpiano, company espeleòleg i funcionari del Consolat d'Espanya en Agadir. Malauradament, a hores d'ara resta jubilat i malgrat totes les gestions, ens ha sigut impossible localitzar-lo.

-Dia 27: Amb aquestes premisses, pugem a Tizgui N´Chorfa, petita localitat amb un munt de cases esparses i molt propera a la cova Win Tindouine, i reservem hostalatge en un alberg (gite d'etape) amb menjar i aigua calenta inclosa. En aquestes alçades de l'expe, i després de bivacs al costat de la carretera i llaunes de "fabada" i tonyina, cal donar-nos una mica de comoditat i netejar-nos la quisca de dies i la pols de les cavitats que ja portem a sobre.

La previsió és recol·lectar en tres coves: Wit Tindouin, ifri Tagadart i Imi Ougoug. Aquesta és la nostra intenció, però trobem un equip de l'Association Sportive de la Speleologie prenent mides a la boca de la Win Timdouin, presumiblement per instal·lar una reixa i substituir la que hi ha, que es pot superar per baix o per dalt. Amb aquesta situació, es decideix, de moment, anar a la ifri Tagadart, surgència activa de pocs metres de recorregut, per culpa d'un sifó al poc de l'entrada, i que fa un temps va ser bombejada per un equip d'espeleòlegs d'Andalusia, encara que no van poder avançar gaires metres més.

S'escorcolla a fons l'escàs espai que presenta la cavitat. A la tornada, el vigilant de la cavitat ens autoritza a donar una ullada a la boca de la Win Tindouine i així donem per finalitzat l'escadusser reconeixement de les cavitats de Tizgui N´Chorfa, oblidant-nos de la Imi Ougoug, interessant i activa surgència, de la que desconeixem la situació.

-Dia 28: Al matí següent, copsant les dificultats trobades, decidim fer via cap als Puits Cochrisco, important zona càrstica al nord d'Agadir. Hem decidit no arribar fins a Sidi Ifni, ja que l'any passat es va fer un reconeixement i recol·lecció exhaustius a les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, i donem per acabada aquesta zona.
 
Una de les moltes depresions de la zona

Instal·lant el següent pou de la CA-8
La pista fins al Puits Cochrisco és llarga i complicada, són quasi trenta quilòmetres de sotracs i pedregam. Sortim d'Azour ou Aghroud, a la vora de la costa de l'Atlàntic, impressionant per les seves onades i platges immenses i dunes consolidades (sahel). Pugem mol lentament, a causa de les dolentes condicions de la pista i el pes del remolc on portem tot el fato i el material que necessitem.

Trobem l'altiplà on estan situats els Puits Cochrisco. Mengem una mica i intentem muntar el campament, però en el terreny tan pedregós no troben cap lloc per plantar la tenda. Fins ara no hem pogut muntar la nova tenda que portem, a causa de les arribades tardanes als llocs o a les incomoditats del terreny, i tot això ens ha obligat a fer bivacs, dormir en albergs o invitats a casa d'algú. De nou, bivac. Sort hem tingut del temps, força agradable de temperatura i cap intent de pluja.

Com tenim encara unes hores de llum, decidim fer alguna cavitat de les moltes que hi ha als voltants. Ens decidim per dues que ens són desconegudes: la CA-8 amb una fondària de 60 metres, que la faran el Carles i el Makram, i altra que hem trobat que faré jo: una boca petita i un sondeig a la pedra ens revela una fondària d'uns deu metres. A la boca de la CA-8 hi ha un parell de spits posats per mi l´any 2003. És important el trepant, en prevenció del que es pugui trobar a baix. Malauradament, es queda amb la bateria esgotada fent la instal·lació del pou següent.

La segona cavitat, que teòricament és un pou de deu metres, es converteix en quelcom bastant més gran. Un quaranta de corda em porta a un pou cilíndric que no s'acaba mai. Les pedres llançades toquen un replà de dos pams i no cauen al buit; amb raó no se sent res més. Penjat a l'extrem de la corda, es veu la continuïtat del pou. Es recol·lecten, per les parets del pou, algunes aranyes. Després, consultant el catàleg, identifiquem la cavitat: és la CA-6, amb un únic pou de noranta metres.

També es fa una bona collita en una petita cavitat que travessa la pista per baix, i que no està catalogada: una galeria descendent d'uns deu metres, porta a una gatera i una saleta amb certes condicions d'humitat. Aquesta cavitat l'hem anomenat CA-11, seguint amb la numeració del catàleg.

Considerant que ja l'any passat es van fer unes bones recol·leccions en aquesta zona (avui hem fet cavitats que no vam tindre ocasió de fer anteriorment), parlem de la possibilitat de donar per tancada la recerca en els Puits Cochrisco, deixant de banda les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, també prou escorcollades en l'expe de l'any passat. A més, ja fa molts dies que treballem i els ànims estan poc o molt apaivagats. Es decideix, de comú acord, començar a tornar, amb la idea de fer alguna cavitat interessant que no s'aparti massa de la ruta convinguda. Fem d'una tirada la ruta fins a Taza.
La Grotte Friouato.
A dalt, el pou de -160 m amb les escales d'accés (X).  A baix, la zona X de les escales 
-Dia 29: Ens trobem de nou amb els companys de la Friouato, on mengem i dormim mercès a l'amabilitat de Jounes el Kasmi. Aprofitant l'avinentesa, es dóna una ullada a la Ghar Bied, cavitat on vam trobar l'únic exemplar del coleòpter Trechus groubei vàlid pels nostres estudis d'ADN que es va fer d'aquest gènere. Nova recol·lecció d'aranyes. A més, també fem un petit escorcoll en les galeries d'una mina propera a la cavitat, guiats per vilatans d'Ain el Ouda, aduar proper a la cova.
La cova Ghar Bied, a Ain el Ouda

Ara sí que ja donem per tancada l'expe. Deixem Makram a Casablanca, no trobant paraules per agrair la seva col·laboració i recolzar per part nostra l'interès que ha demostrat per la biologia subterrània. Han sigut vint dies intensos, amb moltíssims quilòmetres, 4.000 al Marroc, fets sota unes condicions força complicades, escorcollant el terra i parets de vint cavitats, amb activitat a un ritme trepidant, tot aprofitant el temps al màxim, sempre per poder fer alguna cavitat més.

Des de Casablanca, tornem a la península per Ceuta, arribant a Tarragona l’1 d’octubre amb 5.400 Km a l’esquena.

Tot aquest treball no s'ha limitat al temps que ha durat l'expe: un mes abans es va haver de preparar material d'espeleo; comprar menjar; estris d'acampada; recanvis pel cotxe; bidons de gas-oil de reserva..., tot el que en molts llocs de les zones rurals de Marroc no es pot trobar: un volum per omplir fins dalt el remolc i un pes de sis o set-cents quilos.

A més, organitzar l'expe en tots els sentits: temps disponible i horaris de tot tipus; zones a treballar; cavitats que trobarem; rutes que s'han d'agafar; mitjans amb els quals poden comptar; quin tipus de material biològic té una importància especial; entitats o persones que poden col·laborar amb la nostra tasca al Marroc; plans alternatius en cas de fallida de qualsevol situació... Treballs que s'han portat a terme pels membres de BIOSP, especialment el Lluís, amb la seva vessant de relacions públiques.


Ara s'haurà de preparar i estudiar el material biològic recol·lectat i veure quines sorpreses tindrem al trobar, potser, espècies noves. S'ha de tindre en compte que, segons les nostres referències, els araneids cavernícoles del Marroc són pràcticament desconeguts: del material recol·lectat en anteriors expedicions tenim set espècies noves del gènere Lepthyphantes, i cal comptar amb la munió de gèneres i famílies d'aquest ordre. També es deurà tindre en compte tota la resta de material biològic recol·lectat: coleòpters, miriàpodes, etc.

No volem acabar aquesta nota sense fer paleses les creixents dificultats que sovint trobem al Marroc per desenvolupar la tasca que ens hem proposat. Esperem que els contactes amb entitats culturals i els futurs convenis de col·laboració es puguin portar a terme i facilitar-nos els permisos sobre el terreny.


Fins la propera expedició!

Autor de l'escrit: Floren Fadrique.

dimecres, 1 de febrer del 2017

Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc. 1 (2)

A la boca de la cova Akhiam ims er Rebi


Primera part (de 2): des de l'inici fins Agoudal

En Floren Fadrique ha escrit una crònica de l'expedició biospeleològica al Marroc, en dates del 13 de setembre a l'1 d'octubre del 2016. Ja en van divuit d'ençà que es va iniciar aquest Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc l'any 2001.
Zones visitades en l'expedició del 2016:  1-Taza; Daya Chiker.
2- Jbel Bou Iblane.  3- Taglefth; Fariata i Tagzirt.  4- Agadir

ATLAS 2016:

Una vegada més i superant els entrebancs que sempre es presenten, hem fet l'expedició d'enguany al Marroc. Continuem amb la recol·lecció d'aranyes, tot destinat a un projecte encetat fa un parell d'anys, sota la direcció del Dr. J. A. Barrientos, biòleg i professor de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

L'objectiu que ens hem proposat, força ambiciosos, és principalment la recol·lecció d´exemplars útils per a l'estudi posterior, és a dir no immaturs o femelles, d'aranyes del gènere Lepthyphantes, en cavitats de, pràcticament tot el Marroc, des del nord del país, Taza, fins a Sidi Ifni en el sud. Això ha representat fer més de quatre mil quilòmetres per Àfrica, a més del recorregut dins la península

L'equip, més aviat reduït, el formem Carles Fontgivell i l'autor d'aquest post. A més i mercès a les gestions de Ll. Auroux, vam comptar amb l'ajut inestimable de Makram Leknizi, un espeleòleg de Casablanca, que es va oferir a participar durant tota l'expedició. Hem de dir que la seva col·laboració va ser imprescindible per aconseguir els objectius previstos: parlar amb els naturals del país per aconseguir informació, gestions amb les autoritats locals, etc.

-Dia 13:Sortim i fem via cap Almeria, on agafem el ferri que ens deixarà el 14 a Melilla, on arriben a primeres hores del matí i una mica preocupats pels entrebancs que suposa passar la frontera de Beni Enzar pel volum de gent i vehicles que de segur ens trobarem. Ens emportem la gran sorpresa de no trobar a ningú: som els únics. No havia passat mai això. Els gendarmes ens expliquen que és la festa del Corder (Eit el Adha), i que tothom hi és a casa de celebració. Tampoc trobem a ningú per la carretera, amb el que podem fer via amb molta tranquil·litat i rapidesa cap a Taza, primera zona de treball d'enguany. A més, prenem l'autopista des de Taourirt a Taza, el que ens estalvia carreteres en mal estat i travessar poblacions. També anem sols.

Ens retrobem amb Makram a l'estació d'autobusos de Taza, tal com ja havíem convingut, i després de les presentacions de rigor, pugem a Bab Bou Idir. Volíem entrar a la cavitat turística "Friouato" on el responsable, Younes el Kasmi, ens comunica que roman tancada per manteniment.
La Daya Chiker en les dues versions: seca i inundada en èpoques de plujes 

Aquesta zona de la Daya Chiker presenta un extens i molt desenvolupat carst, amb un gran nombre de cavitats, moltes d'elles amb un recorregut i fondària importants: Kef el Sao amb -200 m, Friouato, amb 270 de fondària i 1700 m de recorregut, Kef Nahal Tikhoubai, amb -300, Ghar Chiker amb més de 6000 metres de recorregut, etc. Biològicament, és una zona molt interessant per les troballes de noves espècies de coleòpters fetes per BIOSP en anteriors expedicions.
El Floren ensenya al Makram i el Younes a recol·lectar fauna
Dia 14: Amb el guiatge de Younes, que ens acompanyarà durant cada dia que hi serem a Taza, fem la primera recol·lecció en una cavitat visitada durant la primera expe d'aquest projecte, en 2001, la Ghar Bou Slama, cova d'uns cent cinquanta metres de recorregut, amb un parell de zones inundades. Tots quatre ens dediquem a arreplegar aranyes, col·lèmbols i algun campodeid, ja que Younes i Makram estan molt interessats per la biologia subterrània, i especialment aquest últim, que ens ha manifestat el seu desig d'aprofundir en el coneixement de la Biospeleologia.

Dia 15: fem dues cavitats més, força conegudes per nosaltres: el Trou de la Piste i la Riviera de Chara. Aquesta última cavitat tenim la sort de trobar-la mol baixa d'aigua, el que ens permet treballar amb certa tranquil·litat i comoditat, a més capturem una sèrie interessant del coleòpter cavernícola Trechus gigoni. En les anteriors visites fetes, cinc o sis, no se n'havia trobat cap. A més, es recuperen uns restes de coleòpters curculiònids força interessants, agafats en un lloc de la cavitat en què hi ha unes arrels procedents de l'exterior, el clàssic hàbitat seu.
La cova Riviera de Chara
El Younes ens invita a sopar a casa seva i fem un repàs de la situació del treball fet i del que ens queda per fer. Anem a dormir a les instal·lacions de la grotte Friouato.

-Dia 16: ens proposem fer tres petites cavitats: les Grottes de Sidi Megbeur, amb un potencial biològic d'araneids important: Lepthyphantes i un quernet (Chthonius longesetosus) del que tan sols se'n coneix un exemplar, capturat per P. Strinati el 1974. La sequedat d'aquestes cavitats no dóna per una fauna més especialitzada que no siguin els araneids. Això no obstant, fem una bona recol·lecció d'aranyes i un quernet, que possiblement és el Chthonius d'aquesta cavitat descrit per Mahnert el 1976.

Després, Younes ens porta a una "primera" descoberta per ell: Kef Maamram, un avenc d'uns cinquanta metres, amb un parell de fraccionaments instal·lats per ell mateix. Com a responsable que és de la Grotte Friouato i com a especialització, ha fet un curs de tècniques d'espeleologia vertical a França, aconseguint una tècnica molt actualitzada i depurada. A banda de les aranyes de rigor, es capturen una sèrie de coleòpters Laemostenus força interessants, que haurem d'estudiar.

Com sigui que ens queda un cert de temps, anem a recol·lectar a la Grotte de Bab bou Idir, nom afrancesat de Kef el Azrak, engolidor d'uns quaranta metres de fondària i diverses galeries que finalitzen en sifons. La conca de recepció d'aquesta cavitat fa que, amb una pluja una mica intensa, quedi inundada fins a la boca, com sovint succeeix a moltes cavitats del Marroc. És una bona mostra les empremtes del nivell d'aigua en les parets d'aquesta cavitat.

-Dia 17: Acabat el treball en la zona de Taza, ens dirigim a Merhraoua, al massís de Jbel Bou Iblane. Després d'alguna dificultat per trobar un lloc adient per dormir, pretenem baixar a la "Tlat Izra" avenc situat a uns 2.100 m d'altitud on es va trobar per primera vegada el coleòpter cavernícola Trechus iblanensis. Però tenim la gran sorpresa de trobar-la taponada amb tres enormes rocs encaixats a la boca. El guia local, un jove sordmut que ja coneixem de fa anys, ens porta a altres petites cavitats verticals del voltant, que no tenen cap condició per a la fauna subterrània donada l'extrema sequedat. Malgrat tot fem l'habitual recol·lecció d'aranyes, ja que aquestes no són tan exigents amb les condicions de l'hàbitat.
La serralada Jbel Bou Iblane, un paratge erm del tot
Quan ens proposem anar amb el guia a una de les cavitats que teníem previstes per recol·lectar exemplars d'una aranya Lepthyphantes nova, ens ve el "mokadem" (agutzil) de l'aduar de Bou Iblane i ens comunica que el Caid no dóna permís, no tan sols per fer cavitats, sinó per romandre en aquesta zona, al·legant el perill (era improbable) d'un possible temporal. Makram intenta negociar amb l'agutzil però ens indica que les decisions del Caid són inapel·lables. Malgrat la prohibició, podem fer una visita ràpida a l'Ifri Gidaire, una cavitat que bufa una barbaritat i que possiblement té comunicació amb la xarxa subterrània de la zona.

-Dia 20: Una mica escuats per la primera complicació de caràcter legal, decidim arribar-nos a Taglefth, la tercera zona prevista. Suposem que amb l'empara de Said el Maaouni, antic conegut nostre, no tindrem cap problema. Efectivament, les gestions d'en Samir, fill de Said i de Makram davant el Caid, ens dóna via lliure per poder treballar ací
.
Amablement invitats per Said el Maaouni sopem i dormin a casa seva, i acompanyats per Samir, ens dirigim a la Ifri Bouizem, cavitat vertical d'uns deu metres, molt oberta a l'exterior i bastant seca. Fem l'habitual recol·lecció d'aranyes. Ens adonem que un dels vilatans dels quals han acudit per veure l'espectacle de com baixem, ha trucat al Caid amb l'andròmina de mòbil que porta, per dir-li el què estem fent. Ara entenem com els caids de qualsevol lloc s'assabenten d'on estem i del que fem. Hi ha una catèrvola d'espietes informant de tot. Per sort, tenim el permís verbal del caid de Taguelfth i l'espieta es queda amb un pam de nas i suportant els meus comentaris, que encara que no els entén, se'ls imagina.
Cova Ihmamne, que vol dir cova del colom

La pròxima cavitat serà la cova Ihmamne ''grotte du Pigeon'', una surgència fòssil de l'altiplà superior, amb una marxa d'aproximació de més de tres hores, absolutament seca i polsosa, amb un miserable 40 % d'humitat i una temperatura força elevada, 17,3 º C, malgrat que estigui situada a 1.200 metres d'altitud. No trobem res de fauna en els cinc-cents metres que entrem, ni tan sols els clàssics psocòpters ni els habituats coleòpters en les condicions d'humitat més dolentes. Algunes aranyes exteriors, capturades a la boca i prou. A més, observem moltes excavacions irregulars que el guia ens diu que són causades pels buscadors de "tresors". Al costat d'aquesta cavitat n'hi ha una altra que el guia ens va dir que també era seca del tot. No la vam visitar. Per sort, en arribar a la població d'Aglefth, el guia amablement ens invità a menjar a casa seva.

-Dia 21: Ens apropem a Fariata i Tagzirt, dues poblacions properes a Beni Mellal. En una de les expes anteriors, es van agafar (amb un risc legal notable, com quasi sempre) unes aranyes Lepthyphantes noves que interessa tenir-ne més exemplars per a l'estudi. Malauradament, en l'entrevista que vam tindre amb el Caid, després d'hores de fer-nos esperar, no va ser massa afortunada, ja que no va entendre els interessos científics que nosaltres preteníem, i adduint una manca de documentació legal del ministeri de l'Interior i del ministeri de Cultura, i tot parlant un castellà molt correcte, ens va prohibir l'accés a les altres cavitats que preteníem visitar.

-Dia 22: Per apaivagar l'ensurt, vam pensar d'apropar-nos a una altra cavitat de Aglefth, prop de Taglefth, molt coneguda per nosaltres per ser l'única on s'ha trobat la Irinea, un nou subgènere de coleòpter cavernícola que vam descobrir durant l'expedició de l'any 2005. Amarga decepció: la ifri Ousgre sembla que ha passat a millor vida, colmatada pels sediments arrossegats des de la dolina on es troba (per l'extensió, més una uvala o un polje): la boca és un tap de terra, brancam i blocs de pedra, encara que veiem difícil que la cavitat hagi quedat reomplerta, ja que és un pou força ample d'uns vint metres de fondària: potser el tap només hi és a la boca, que no era massa ampla, poc més d'un metre quadrat. Pensem que tal vegada, un dia o altre es pugui obrir de bell nou.
La boca del pou de l'avenc Ifri Ousgre, colmatada
Les pistes d'alta muntanya, passen per indrets desèrtics

La nova pista que estem seguint, que sembla nova, ens està despistant bastant. Té un traçat nou, i les cavitats que teníem localitzades d'altres expes, no les trobem, però tenint en compte les experiències anteriors en les cavitats d'aquesta zona, amb greus problemes d'hipòxia, decidim no escarrassar-nos massa i ho deixem de banda, encara que anteriorment vam localitzar avencs de cent metres de vertical. Per aquesta pista, de potser cent quilòmetres, arribem a traspassar tres colls situats a més de 2.500 metres, amb un paisatge desèrtic, desolat i erm, per anar a Agoudal i Imilchil.

Final de la primera part.

Autor de l'escrit: Floren Fadrique.