dimarts, 24 de novembre de 2015

ATLAS 2015. Dissetena expedició del Projecte Biospeleologia (2)

...continua de l'apunt anterior...

L'endemà ens arriben a un poblet anomenat Ait Abdalláh, on farem la cavitat dita ifri N´yzme, acompanyats per Elmoukhtar Chedaf, que ja ha baixat i la coneix. Benja s'encarrega de fer l`instal·lació, per mitjà d'uns multi-monti, d'un pou de quinze metres, i a la base ens trobem un híbrid de femer i abocador amb una pudor que costa suportar. Tirem cap a l'interior de la cavitat, bastant seca (65,3%) i calorosa (22,1ºC): un pas baix ens porta a una sala bastant gran, i després una galeria on es troba altre pou d'entrada, amb el seu corresponen munt de deixalles. La comunicació entre els dos pous i el clima extrem (presahariá) de l'exterior explica les condicions climatològiques internes que trobem. Nova recol·lecció (més aranyes ¡¡¡) i toquem el dos d'aquesta cavitat més aviat desagradable.






Altre comiat amb Elmoukhtar que, amablement, ens enviarà les publicacions regulars que, en col·laboració amb Albert Dubois, membre du CRSOA (Club de Recherches Spéléologiques d’Ourthe-Amblève) de Liège (Bélgica) editen sobre els fenòmens càrstics del “Plateau de Akhsass”. En una amable conversa, a casa de Elmoukhtar, ens assabentem del potencial espeleològic d’aquesta zona, on tenen catalogades més de quatre-centes cavitats. Potser deurem tindre en compte aquest lloc per futures campanyes.

L'última actuació que tenim al Sud és la recol·lecció de fauna en unes cavitats anomenades “Puits Cochrisco”, excavades en una mena de karts de taula en el “Plateau de Tasroukth”, en la wilaya de Tarhazoute, a uns seixanta quilòmetres després del llogarret coster de Azour ou Aghroud. Ens porta, fins a on acaba el ferm i comença la pista de terra, Miguel Ulpiano, que ja ens va ensenyar el lloc i les cavitats en la campanya de l'any 2003: obligacions de la seva feina no li permeten restar més temps amb nosaltres. Després, i amb una sort increïble, encertem el lloc on són les cavitats, després de fer una pista de més de trenta quilòmetres amb diverses bifurcacions i trencalls. Com un signe de mal averany, el carés del temps sembla regirar-se. Fins ara, hem tingut un temps força agradable, amb una temperatura enraonada i sense massa escarafalls atmosfèrics. Sembla que ara no anem per ací.
Dalt del “plateau”, a uns mil dos-cents metres d´alçada, trobem unes carboneres “permanents”, i senyals que en algun moment els carbonaires han deixat escapar el foc: guaitem molts troncs de tuya (Thuja occidentalis) pelats i ennegrits pel foc. El vent comença a ser fort, i arrossega espessos sendals de boira. Treiem de les motxilles polars i anoracs: la temperatura ha caigut bastants graus, i agreujada pel vent, que cada vegada és més fort i humit.
Fem un mos i organitzem la baixada als avencs (ací tot son cavitats verticals). De cop i volta, es presenta un vilatà, que només parla àrab o thachelhith, una forma dialectal del tamazight en aquesta regió, i que, amb signes, ens invita a casa seva. Declinem la invitació (gran i cras error). Quan li mostrem el nostre interès pels forats, ens porta a la boca dels que ja coneixem. Li donem una mica de menja, roba i calçat que portem preparat per aquestes situacions, i quan marxa per la pista, al lluny, ens senyala, amb un posat de bubota, el que interpretem per altre forat.
Reconeixem les boques dels avencs que hem de baixar i preparem el material adient. I ara apareix altre vilatà, sortit del no-res, amb una tetera amb te calent, pa acabat de fer i oli d`argan i d'oliva per sucar. Ens quedem una mica parats, com sempre ens passa en veure aquests símbols d'hospitalitat tan gratuïts i bonics.

Quan comença a enfosquir, cadascú hi és al seu forat: Lluís al “C.a. 9” de deu metres; Carles i Floren al “C.a. 10” de cinquanta, Benja fa les instal·lacions dels pous i es queda d'equip de superfície, ja que la tasca que hem de fer és merament biològica. Demà tenim previst fer el “C.a.6” amb un pou de trenta i altre de seixanta; el “C.a. 7” amb un pou de disset i altre de seixanta i el “C.a. 8" amb un pou de seixanta.
El “C.a.9” de Lluis te una boca prou ampla com per que les condicions de la cavitat no siguin del tot adients per la fauna subterrània. No obstant  fa una recol·lecció prou interessant de possibles Lepthyphantes.  El “C.a.10” de Carles i Floren es un avenc amb un bloc enorme a la boca que deixa un petit espai per passar, amb un pou quasi cilíndric  de cinquanta metres, perfectament aeri i en el que no fa falta fer cap reinstalació. Ens donem pressa (havem entrat quan estava enfosquin) en agafar una sèrie de petits coleòpters, potser massa pigmentats i que fan poca fila de cavernícoles, les ineludibles aranyes, algun opilió....

Els que estem dintre dels forats no ens adonem del canvi climàtic tan sobtat que en qüestió de poques hores a arribat al “Plateau de Tasroukth”: quan sortim dels avencs, un vent abassegador, fred i amb ratxes d'aigua ens obliga a aixoplugar-nos a les tendes, que s'han instal·lat en un lloc que considerem segur, una mica a recer del vent.
La tensió, l'estrès del viatge i el cansament que portem a sobre ens ajuden a plegar orella dins del sac ben aviat, fins que algú es dóna compte, a les quatre de la matinada, que la tenda és per terra, esta plovent a bots i barrals (no: bots i barrals es molt poc), el fortíssim vent ha esquinçat la tenda, que ha quedat desballestada, amb els pals doblegats i trencats. Tenim tot xop (sacs de dormir, roba, algun mòbil), de l'aigua que s'està embassant, amb més d'un pam, en el lloc on hi hem posat el campament.

Ens arraulim dintre el cotxe, per aixoplugar-nos en algun lloc, mentre l'aigua comença també a pujar de nivell on tenim aparcat el vehicle. Decidim marxar com sigui, ja que la tempesta no té cap traça de parar. La maniobra per girar el cotxe amb el remolc sembla complicada, ja que no tenim massa espai per donar la volta amb l'embalum del remolc. Com era d'esperar, el Toyota, amb totes les galindaines de reductora, torsen i tracció total, es queda clavat al fang amb l'aigua tapant ben bé les rodes d'un costat. No hi ha més remei que sortir d'aquesta trampa amb el cabrestant, lligant el cable a un arbre fora del bassal d'aigua en què estem (el cable té trenta metres) i pregar per què cotxe i remolc surtin com sigui de la tolla que cada vegada s'omple més, amb l'aigua que baixa del vessant.

Mig de costat i a batzegades traiem cotxe i remolc del fangueig, recollim el cable del cabrestant, emboliquem, tot amarat d'aigua, roba i estris de qualsevol manera i decidim marxar. Tenim la sort que la temperatura no és massa baixa, uns dotze/catorze graus, però estem xops fins al moll de l'os, sense mitjans d'acampada i molta roba mullada.. Mentre baixem cap a Oughoud amb molt de compte, ja que la pista ha quedat mol més malmesa del que ja hi era per la tempesta, decidim abandonar aquesta zona, ja que s'hi ha recol·lectat un nombre important de fauna a les dues cavitats que s'han fet, i el previst per l'endemà són cavitats molt properes a les anteriors, per el que la nova recol·lecció seria, probablement, repetitiva. Continua plovent encara que estem arrecerats del vent per la muntanya.

Tornem de bell nou, al nostre hotelet d'Agadir (potser ja ens podrien fer un descompte, com a clients assidus), continua plovent a ratxes intermitents però amb força, i discutim com fer la tornada. Havíem previst pujar per l'interior del Marroc, travessant tota la serralada de l'Atlas i veure d'aconseguir més fauna en diferents cavitats, especialment Domene: D. aurouxi i D. pastori, a Ait Mehammed, prop de Azilal, i D. fadriquei, a Fariata/Tagzirth, prop de Beni Mellal.

Ens donem compte (massa que les coneguem) que les cavitats de l´Atlas Central són surgències amb un segur risc d'inundació amb aquest temps: a Ait Mehammed tenim la ifri N´taouya, cavitat típica i única del Domene  pastori, que fa uns anys ja ens va donar, precisament per aquestes dates, un ensurt com per no oblidar-lo; la Ifri Caid, cavitat típica i també única del D. aurouxi, amb un risc molt potencial d'inundació i la tètrica ifri Taguelmoust, amb un Lepthyphantes  inmatur, la que, amb no més un pam d'aigua, es converteix en una trampa més que mortal per partida doble; a prop de Taza, tenim altres Lepthyphantes immaturs a la ghar Chiker a Bab Bou Idir, cavitat nefasta on les hi ha, i a la ifri Azokhage, amb un riu subterrani encara que no sembla massa complicat. També ens adonem de què la climatologia no ens afavorirà en absolut a l'exterior, ja que continua plovent amb força i les possibles marxes d'aproximació a les cavitats i potser algun bivac (no tenim tendes) serà força incòmode  i complicat tot plegat. I la previsió meteorològica, en una consulta de internet als mòbils,  es de pluges intenses i persistents durant dies.

Fem balanç, amb la comoditat de l'hotelet, del treball realitzat: la recol·lecció prevista de la franja atlàntica del Marroc, principal objectiu de ATLAS 2015, s'ha completat amb escreix, si tenim en compte el nombre de cavitats visitades i la recol·lecció feta: tenim els Domene de la banda atlàntica; les Lepthyphantes (aranyes) de les cavitats dels voltants d'Agadir molt possiblement també, encara que a manca d'una determinació definitiva. I a més, l'abundant collita d'altres interessants tipus d'aranyes que mol possiblement ens donin més d'una sorpresa, en sortir espècies noves. Arribem a la conclusió, que per enguany, la tasca realitzada ha sigut prou satisfactòria  i que la recol·lecció de fauna de les zones de l'Atlas Central (Taza, Ait Mehammed i Beni Mellal), Atlas Oriental (Boudenib) i Rif (Xaouen) mereix, per la seva complexitat, una dedicació més completa que, a hores d'ara, no estem en condicions d'aconseguir, i per sobre de tot, amb una climatologia més adient.

Per tant, donem per finalitzada la expe Atlas 2015, tornem a casa (tan sols ens queden dos mil cinc-cents quilòmetres) i fem vots per organitzar i assistir a la pròxima Expedició ATLAS 2016.


Bibliografia:
-Atlas of the Great Caves and the Karts of Africa. Michel Laumanns. ISSN 1617-8572.
-L’expedition Win Timdouine 2012 J. Isbecque
-Inventaire Espeleologique du Maroc. Royaume du Maroc. Ministere de l´Equipement.  Direction de l´Hidraulique. 
-Spéleo sur le Plateau des Aksass. Fascicles de CRSOA (Club de Recherches Spéléologiques d’Ourthe-Amblève).
-Carnet de notes de viatge de Benjamí.
-Carnet de Cavitats de Floren.
-I els records de tot el grup.

Floren Fadrique

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.