dijous, 2 de febrer de 2017

Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc 2 (2)

Segona part: -3: Agoudal i Imilchil.  -4: Agadir; Tizgui N´Chorfa i Puits Cochrisco
SEGONA PART: Des d'Agoudal fins al final del viatje.

-Dia 22: Resseguint les pistes que deixem abans, unes parts amb ferm i altres amb terra, i amb unes timbes impressionants, arribem a Agoudal a la nit, enmig d'una zona semidesèrtica i després de passar per Imilchil i els seus coneguts estanys amb romàntiques llegendes, pernoctem en un alberg força còmode. Ací pretenem visitar una gran cavitat molt interessant: la Akiam ins er Rebbi, ja coneguda per nosaltres en anteriors expedicions, tant de BIOSP com d'altres grups (ERE, etc). Parlant amb el responsable de l'alberg, sembla que no tindrem cap entrebanc per visitar la cavitat i fer el que vulguem dintre. Tant de bo que sigui així.

-Dia 23: Ben d'hora, resseguim la pista, força malmesa, fins a arribar a prop de la cavitat. Després de tants anys, em costa situar-la, però amb un parell de voltes es troba el camí que puja fins a la cova, força coneguda a la contrada per les llegendes que la volten i per alguns arranjaments d'obra per, un dia, fer-la turística.


Cova Akiam ins er Rebbi
Tenint en compte que aquesta cavitat està situada a 2.700 m s.n.m., pateix del que nosaltres diem "el mal d'altura" de les cavitats: a més altitud, menys biodiversitat. Això ho hem copsat a cavitats de Pirineu i del Maestrat, i sembla que ací també es repeteix. Malgrat les condicions idònies de temperatura (10ºC) i humitat (78,5%) la fauna és tan escadussera que tan sols agafem el que semblen ser uns col·lèmbols diminuts, a més d'aranyes amb característiques de ser exteriors, caçades a la boca de la cavitat. Aquesta cavitat és una surgència força activa, que drena l'altiplà superior. Tot l´any es manté un cabal de tal volum, que últimament han fet una canalització fins al poble, per tal d'abastir d'aigua de boca a Agoudal.

Intentem localitzar una cavitat de tipus tectonic a pocs quilòmetres de l'anterior. L'aduar (petit poblet de quatre cases) que vam trobar fa uns anys al peu del turó on hi és la cavitat, ara resta desert i despoblat. Hi recordo unes escletxes prou fondes, molt polsoses, amb unes restes de construcció per aprofitar l'aixopluc que oferia la muntanya. Parem un pastor que troben, i ens diu que "ils sont colmatés", o entenem quelcom així, volent dir-nos que estaven colgades o ensorrades. Ho deixem.

Una nit més a l'alberg d'Agoudal, on trobem una colla de jubilats francesos que ens conviden a una ampolla de vi blanc. S'agraeix!

-Dia 24: Marxem cap a Agadir, on esperem fer un una bona feina en una sèrie de cavitats que ja tenim previst visitar.

D'acord amb els plans previstos, quan arribem a aquesta ciutat ens posem en contacte amb l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir. Al darrera han quedat centenars de quilòmetres amb unes condicions deplorables per l'estat de les carreteres i per la circulació caòtica i suïcida dels camions i autobusos. Sempre tenim en compte no circular de nit, però a vegades un recorregut no previst o una ruta desconeguda ens obliga a fer carretera de nit, quan el tràfic es multiplica per cent, a causa de la sortida de camions i autobusos per evitar els controls policials. Tothom va la a la seva, amb uns avançaments d'allò més irregulars, fent servir unes llums incorrectes o poc adients quan es porten, o bé fent un ús abusiu del seu volum i tonatge.


Local de l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir

-Dia 26: Després de passar la nit en un hotelet força conegut per nosaltres i a un preu molt assequible, ens entrevistem amb Lahoucine el Faouzi i Aziz Higuious, representants de l'Association Sportive de la Speleologie en una reunió una mica tensa, on exposem el projecte d'investigació actual, entregant un dossier que recull les nostres intencions. Ens comuniquen que si volem continuar amb la nostra tasca, deurem formalitzar un conveni de col·laboració entre una universitat d'Agadir i altra entitat semblant del nostre entorn a Catalunya.

Amb aquestes condicions i sense cap comiat ni salutació acabem la reunió, rebutjant l'oferiment d'un membre de la seva associació com a guia, ja que les condicions i el preu proposats considerem són molt abusius. Amb tot aquest enrenou, trobem molt a faltar el consell i empara de Miguel Ulpiano, company espeleòleg i funcionari del Consolat d'Espanya en Agadir. Malauradament, a hores d'ara resta jubilat i malgrat totes les gestions, ens ha sigut impossible localitzar-lo.

-Dia 27: Amb aquestes premisses, pugem a Tizgui N´Chorfa, petita localitat amb un munt de cases esparses i molt propera a la cova Win Tindouine, i reservem hostalatge en un alberg (gite d'etape) amb menjar i aigua calenta inclosa. En aquestes alçades de l'expe, i després de bivacs al costat de la carretera i llaunes de "fabada" i tonyina, cal donar-nos una mica de comoditat i netejar-nos la quisca de dies i la pols de les cavitats que ja portem a sobre.

La previsió és recol·lectar en tres coves: Wit Tindouin, ifri Tagadart i Imi Ougoug. Aquesta és la nostra intenció, però trobem un equip de l'Association Sportive de la Speleologie prenent mides a la boca de la Win Timdouin, presumiblement per instal·lar una reixa i substituir la que hi ha, que es pot superar per baix o per dalt. Amb aquesta situació, es decideix, de moment, anar a la ifri Tagadart, surgència activa de pocs metres de recorregut, per culpa d'un sifó al poc de l'entrada, i que fa un temps va ser bombejada per un equip d'espeleòlegs d'Andalusia, encara que no van poder avançar gaires metres més.

S'escorcolla a fons l'escàs espai que presenta la cavitat. A la tornada, el vigilant de la cavitat ens autoritza a donar una ullada a la boca de la Win Tindouine i així donem per finalitzat l'escadusser reconeixement de les cavitats de Tizgui N´Chorfa, oblidant-nos de la Imi Ougoug, interessant i activa surgència, de la que desconeixem la situació.

-Dia 28: Al matí següent, copsant les dificultats trobades, decidim fer via cap als Puits Cochrisco, important zona càrstica al nord d'Agadir. Hem decidit no arribar fins a Sidi Ifni, ja que l'any passat es va fer un reconeixement i recol·lecció exhaustius a les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, i donem per acabada aquesta zona.
 
Una de les moltes depresions de la zona

Instal·lant el següent pou de la CA-8
La pista fins al Puits Cochrisco és llarga i complicada, són quasi trenta quilòmetres de sotracs i pedregam. Sortim d'Azour ou Aghroud, a la vora de la costa de l'Atlàntic, impressionant per les seves onades i platges immenses i dunes consolidades (sahel). Pugem mol lentament, a causa de les dolentes condicions de la pista i el pes del remolc on portem tot el fato i el material que necessitem.

Trobem l'altiplà on estan situats els Puits Cochrisco. Mengem una mica i intentem muntar el campament, però en el terreny tan pedregós no troben cap lloc per plantar la tenda. Fins ara no hem pogut muntar la nova tenda que portem, a causa de les arribades tardanes als llocs o a les incomoditats del terreny, i tot això ens ha obligat a fer bivacs, dormir en albergs o invitats a casa d'algú. De nou, bivac. Sort hem tingut del temps, força agradable de temperatura i cap intent de pluja.

Com tenim encara unes hores de llum, decidim fer alguna cavitat de les moltes que hi ha als voltants. Ens decidim per dues que ens són desconegudes: la CA-8 amb una fondària de 60 metres, que la faran el Carles i el Makram, i altra que hem trobat que faré jo: una boca petita i un sondeig a la pedra ens revela una fondària d'uns deu metres. A la boca de la CA-8 hi ha un parell de spits posats per mi l´any 2003. És important el trepant, en prevenció del que es pugui trobar a baix. Malauradament, es queda amb la bateria esgotada fent la instal·lació del pou següent.

La segona cavitat, que teòricament és un pou de deu metres, es converteix en quelcom bastant més gran. Un quaranta de corda em porta a un pou cilíndric que no s'acaba mai. Les pedres llançades toquen un replà de dos pams i no cauen al buit; amb raó no se sent res més. Penjat a l'extrem de la corda, es veu la continuïtat del pou. Es recol·lecten, per les parets del pou, algunes aranyes. Després, consultant el catàleg, identifiquem la cavitat: és la CA-6, amb un únic pou de noranta metres.

També es fa una bona collita en una petita cavitat que travessa la pista per baix, i que no està catalogada: una galeria descendent d'uns deu metres, porta a una gatera i una saleta amb certes condicions d'humitat. Aquesta cavitat l'hem anomenat CA-11, seguint amb la numeració del catàleg.

Considerant que ja l'any passat es van fer unes bones recol·leccions en aquesta zona (avui hem fet cavitats que no vam tindre ocasió de fer anteriorment), parlem de la possibilitat de donar per tancada la recerca en els Puits Cochrisco, deixant de banda les cavitats de Souk el Tleta des Aksass, també prou escorcollades en l'expe de l'any passat. A més, ja fa molts dies que treballem i els ànims estan poc o molt apaivagats. Es decideix, de comú acord, començar a tornar, amb la idea de fer alguna cavitat interessant que no s'aparti massa de la ruta convinguda. Fem d'una tirada la ruta fins a Taza.
La Grotte Friouato.
A dalt, el pou de -160 m amb les escales d'accés (X).  A baix, la zona X de les escales 
-Dia 29: Ens trobem de nou amb els companys de la Friouato, on mengem i dormim mercès a l'amabilitat de Jounes el Kasmi. Aprofitant l'avinentesa, es dóna una ullada a la Ghar Bied, cavitat on vam trobar l'únic exemplar del coleòpter Trechus groubei vàlid pels nostres estudis d'ADN que es va fer d'aquest gènere. Nova recol·lecció d'aranyes. A més, també fem un petit escorcoll en les galeries d'una mina propera a la cavitat, guiats per vilatans d'Ain el Ouda, aduar proper a la cova.
La cova Ghar Bied, a Ain el Ouda

Ara sí que ja donem per tancada l'expe. Deixem Makram a Casablanca, no trobant paraules per agrair la seva col·laboració i recolzar per part nostra l'interès que ha demostrat per la biologia subterrània. Han sigut vint dies intensos, amb moltíssims quilòmetres, 4.000 al Marroc, fets sota unes condicions força complicades, escorcollant el terra i parets de vint cavitats, amb activitat a un ritme trepidant, tot aprofitant el temps al màxim, sempre per poder fer alguna cavitat més.

Des de Casablanca, tornem a la península per Ceuta, arribant a Tarragona l’1 d’octubre amb 5.400 Km a l’esquena.

Tot aquest treball no s'ha limitat al temps que ha durat l'expe: un mes abans es va haver de preparar material d'espeleo; comprar menjar; estris d'acampada; recanvis pel cotxe; bidons de gas-oil de reserva..., tot el que en molts llocs de les zones rurals de Marroc no es pot trobar: un volum per omplir fins dalt el remolc i un pes de sis o set-cents quilos.

A més, organitzar l'expe en tots els sentits: temps disponible i horaris de tot tipus; zones a treballar; cavitats que trobarem; rutes que s'han d'agafar; mitjans amb els quals poden comptar; quin tipus de material biològic té una importància especial; entitats o persones que poden col·laborar amb la nostra tasca al Marroc; plans alternatius en cas de fallida de qualsevol situació... Treballs que s'han portat a terme pels membres de BIOSP, especialment el Lluís, amb la seva vessant de relacions públiques.


Ara s'haurà de preparar i estudiar el material biològic recol·lectat i veure quines sorpreses tindrem al trobar, potser, espècies noves. S'ha de tindre en compte que, segons les nostres referències, els araneids cavernícoles del Marroc són pràcticament desconeguts: del material recol·lectat en anteriors expedicions tenim set espècies noves del gènere Lepthyphantes, i cal comptar amb la munió de gèneres i famílies d'aquest ordre. També es deurà tindre en compte tota la resta de material biològic recol·lectat: coleòpters, miriàpodes, etc.

No volem acabar aquesta nota sense fer paleses les creixents dificultats que sovint trobem al Marroc per desenvolupar la tasca que ens hem proposat. Esperem que els contactes amb entitats culturals i els futurs convenis de col·laboració es puguin portar a terme i facilitar-nos els permisos sobre el terreny.


Fins la propera expedició!

Autor de l'escrit: Floren Fadrique.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.