L'exemplar de la nova espècie, vist sota el binocular durant els primers estudis |
S’acaba de publicar un
treball en què es dóna a conèixer una nova espècie de coleòpter de la fauna
subterrània del Marroc: El Domene pastori.
Aquesta nova espècie va
ser trobada i recol·lectada pel company Josep Pastor, del Grup d'Estudis
Subterranis del Garraf (G.E.S. Garraf), i també membre de la nostra Associació.
Des de ja fa anys, a més d’altres especialitzacions, en Josep col·labora
intensament en els nostres projectes d’estudi i recol·lecció de fauna
subterrània. Se li ha dedicat aquesta espècie en reconeixement a la seva
important tasca.
El treball s’ha editat a
la coneguda revista Heteropterus Revista de Entomología que té la seva seu a
Guipuzkoa. El títol del treball i la referència bibliogràfica és: Un nuevo
Domene Fauvel, 1885 hipogeo del Alto Atlas (Marruecos) (Coleoptera
Staphylinidae Paederinae). Hernando, C.; Comas, J. Heteropterus Rev. Entomol.
14 (2), 2014. 105-110.
En el decurs de
l’expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc de l’any 2012, entre
la fauna recol·lectada hi havia un coleòpter estafilínid amb aparença de ser del
tot troglobi. Un sol exemplar i femella, capturat a finals del mes de juliol. En aquest Projecte, hi participen sempre membres de la S.I.E.
De tornada de
l'expedició, examinat el material sota la lupa binocular del departament
d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una primera estimació
semblava que podia ser la mateixa espècie de Domene: D. aurouxi, trobada en
l’expedició Tarraco 68 al Gran Atlas Central, l’any 1968, i descrita
posteriorment pel Dr. Español l’any 1970. El motiu d’aquesta suposició fou la
proximitat geográfica entre les dues cavitats, i l’aspecte general molt
semblant entre els dos insectes.
Tot i les primeres
suposicions, en Jordi Comas se’l va mirar amb més atenció i va trobar-hi prou
diferències com per iniciar un estudi més aprofundit. Per seguir el treball, es
va contactar amb en Carles Hernando, col·laborador habitual i membre de la
nostra Associació Catalana de Biospeleologia, a fi de què donés la seva opinió.
No va tardar gaire en opinar que es tractava d’una nova espècie. Ells dos han
fet el treball en conjunt, sent els autors científics d'aquesta novetat.
Registre del coleòpter dins la codificació del museu |
Fotografia de la nova espècie. Copiada de la descripció de la revista |
Detall ampliat del cap. Veure les formidables mandíbules en forma de ganxos (en color marró fosc) |
Topografia de la Ifri N'Taouya, la cavitat on es va localitzar la nova espècie. Un riu subterrani encara no explorat del tot |
Els estudis d’una nova
espècie amb les condicions d’un sol exemplar, i femella, sempre són
problemàtics… a menys que els caràcters diferencials siguin molt evidents. En
aquest cas, la relativa gran proximitat geogràfica entre les dues espècies i
l’aspecte morfològic extern molt semblant a cop d’ull, exigia un estudi acurat.
A més, no se solen donar gaires casos, en els coleòpters estafilínids troglobis
del gènere Domene, de dues espècies diferents en cavitats tan properes. Ara ja
tenim el veredicte certificat i publicat: es tracta de dues espècies ben
diferenciades.
Al Marroc, ara per ara,
hi ha cinc espècies de Domene (quatre trobades per expedicions catalanes), tots
ells posicionats dins del subgènere Spelaeomene. Per l’ordre cronològic de la
seva descripció, són: (veure el mapa a la figura inferior)
-1: Domene camusi,
descrit per P. de Peyerimhoff l’any 1949, de la cova Ghar Goran, Cap Cantin,
Safi
-2: Domene aurouxi,
descrit per F. Español el 1970, de la cova Ifri Caíd, Aït Mehammed, Azilal
-3: Domene cantonsi,
descrit per F. Español el 1972, De la cova Win Timdouin, a Immouzer Ida
Outanane, Agadir
-4: Domene fadriquei,
descrit per C. Hernando el 2007 de la cova Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth,
Beni Mellal
-5: Domene pastori,
descrit per C. Hernando i J. Comas el
2014, de la cova Ifri N’Taouya, Aït Mehammed, Azilal
Hi ha representació dels
Domene al Marroc, a la península ibèrica (Espanya i Portugal), i a les illes
Canàries. La majoria han estat trobats en cavitats, tot i que també hi ha
espècies que no són troglòbies i que viuen sota la fullaraca de boscos humits.
Distribució dels Domene al Marroc |
La cova Ifri N'Taouya |
Al final de la pista ja podem veure la Ifri N'Taouya (x) |
Entrada de la Ifri N'Taouya. En ple estiu encara hi surt aigua |
Un coleòpter de la Ifri N'Taouya i d'altres cavitats de la zona. No és cavernícola |
Un altre dels habituals a la cova i entorn: Choleva kocheri |
La cova Ifri N’Taouya
està resultant una joia per la biospeleologia. Tot i que encara no està tot el
material estudiat, cal destacar-hi la presència de tres coleòpters perfectament
adaptats a la vida subterrània. Els tres són troglobis (també anomenats
avui dia troglobionts per molts especialistes). Dos estan descrits d'aquesta cavitat, i
un tercer que també hi habita, que va ser descobert d’una cavitat molt propera: l’avenc Ifri
Bouglemane, rebatejat com avenc Subils-Godoy. Aquests coleòpters són:
- Subilsia senenti.
Descrit per Español l'any 1967. Trobat per en Joan Senent durant l’expedició
Atlas 66 de l’ERE. Ifri Bouglemane. Va ser dedicat a Joan Senent. També viu a l'Ifri N'Taouya.
- Ifridytes mateui.
Descrit per Tierry Deuve l’any 1984. Trobat per Eric Queinec l’any 1983. Ifri
N’Taouya. Va ser dedicat a Joaquim Mateu
- Domene pastori. Descrit
per Carles Hernando i Jordi Comas l’any 2014. Trobat per Josep Pastor durant
l’expedició de l’Associació Catalana de Biospeleologia de l’any 2012, i que és
el motiu del present escrit. Ifri N’Taouya
Subilsia senenti Ifridytes mateui Domene pastori Els tres coleòpters troglobis que colonitzen la cova Ifri N'Taouya |
L'Ifri Bouglemane (avenc Subils-Godoy) |
Molts venen a pouar aigua del pou de trenta mètres |
Agraïments:
-Al Departament
d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per les facilitats
que ens han donat per poder fotografiar els espècimens de Domene i altres que
es mostren en aquest post.
-A l'Ignacio Ribera i la
Rocío Alonso, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPB, Barcelona), per
l'analisi de l'ADN de la nova espècie, que servirá per a futurs estudis
genètics.
El caràbid de la foto, no és pas un Trechus zaerensis.
ResponElimina