dimecres, 25 de desembre de 2013

Rasclers i amics a la Muntanya de Sal de Cardona

Dilluns 16 de desembre a la muntanya de sal de Cardona.
Si anéssim a fer espeleo es podria dir que som un interclub, perquè aquí ens trobem el Fèlix Alabart (ex ERE del CEC, SIRE de UEC, SES del CEP i SEO del CE Vallirana), Montserrat Ubach de SARAWAK  (i  ex EDES del CECB de Manresa  i de l'ERE del CEC),  Jordi Coma (ex EDES de Manresa i del GE XXI) i el menda, de la SIE (i ex GEFOMA i SEII de Industriales de Madrid).

També es podria dir que estem fent una campanya internacional, perquè ens acompanya Félix Martínez (ex SEII de Industriales) de Madrid (Espanya) amb el que fa un parell de dies estàvem recorrent una maca cova francesa. Però, potser, considerant la mitjana d’edats i el nivell d’activitats que farem, caldria mes parlar d’una excursió de l’IMSERSO: Anem a passejar pel Salí, a fer fotos dels rasclers, plegaments i demès micro-morfologies  exteriors i del que queda del Forat Micó. I arrodonirem un dia magnífic amb un àpat pantagruèlic en algun dels restaurants de Cardona.

Per mi, apart d'un dia a la muntanya amb la Montserrat i el Félix de Madrid, també es una excel·lent oportunitat de trobar-me amb un parell de personatges que conec de nom des de fa temps però amb els qui no havia tingut mai l’oportunitat de coincidir a cap cavitat:
Félix Martínez, Montserrat Ubach, Félix Alabart i Jordi Coma 
En Fèlix Alabart Vila   http://asp-es.secure-zone.net/v2/indexPop.jsp?id=1078/2086/4249&lng=es   es prou conegut de tothom: Ara te 83 anys i encara surt. Forjador de l’Esport Català, ha estat un dels pioners i mestres de la fotografia espeleològica. Espeleòleg des del  1948, participant el 1963 en les primeres exploracions a l’avenc Montserrat Ubach i no fa gaire encara baixava grans verticals, el que significa ben be 65 anys d’activitat i un nombre extraordinari de cambres fotogràfiques arrossegades per un extens ventall de coves i avencs . Jo destacaria el seu descens a la Torca del Carlista quan ja tenia 64 anys i acabava de descobrir que la tècnica sols corda era mes relaxada que les elektrons! Veieu una petita mostra de la seva extensa obra en el seu blog http://felixfotoespele.blogspot.com

I al Jordi Coma Corderroure el coneixereu especialment per les seves aportacions a uns quants blogs espeleològics amb comentaris mes aviat..... crítics. Vaja,  d'aquests que “donen vidilla” i fan ambient. El que potser no sabeu tots es que aquest  terrorífic “Capità Garfio”es un infatigable espeleòleg i un vell escalador; que ell mateix es defineix com un "iaio anti-sistema"  i  que aprofita tot el temps lliure per fer tota l’espeleo que pot, sol  o acompanyat.

Però, es clar, el protagonista d’aquest dia hauria de ser realment el pseudocarst salí de Cardona. Donem la volta per darrera de les instal·lacions que exploten turísticament una part de la muntanya duent al visitants a recórrer “La Minilla”, una curta galeria artificial molt concrecionada amb espeleotemes de sal.  I baixem pel costat del fons del clot anomenat “La Bòfia”, que es la torturada  zona on abans s’obria la boca superior del Forat Micó, punt de sortida desprès de fer una maca I senzilla travessa  de 640 metres de recorregut.

Els rasclers i les restes de l'entrada del Forat Micó
Aviat ens endinsem en un escabrós terreny aixaragallat i amb esmolats rasclers multicolors fruit d’una intensa dissolució per l’aigua de la pluja sobre els estrats formats pels diferents minerals salins amb intercalacions argiloses, arribant al lloc on eren les boques inferiors del Forat Micó. Com ja s’havia dit abans a l’EspeleoBloc confirmem que aquest antic rècord del mon de recorregut en sals (1867-1982) que ja havia sigut visitat per Martel el 1901, ha estat desmantellat per la ràpida erosió que es produeix en els terrenys salins.  Quina llàstima! Una cova tan maca, fotogènica i amb uns meandres tan didàctics. Veiem les seves restes i confiem que algun día la ràpida carstificació del Salí ens ofereixi una nova cavitat com ja va succeir amb l’extraordinari naixement de la “Cova dels Meandres de Sal” on els companys de l'Espeleo Club de Gràcia assoliren 4.300 metres de recorregut i 187 de desnivell l'any 2000 (major fondària i segon recorregut del món en sals).

La Bòfia i els seus rasclers
No gaire lluny tenim un altra muntanya, la "Terrera Vella", formada per acumulació de les runes extretes per l’excavació de les antigues mines de sal entre el 1925 i el 1971i que conté un fenomen curiós i inhabitual, la Cova del Rierol Salat,  una cavitat natural oberta per dissolució pseudocàrstica en un amuntegament artificial. Explorada també per l’ECG el 1990, topografien 335 metres d’un recorregut perillós per l’alt risc d’esfondraments en aquests materials recents no consolidats (Ferran Cardona i Josep Viver. Barcelona  2002. "Sota la sal de Cardona". Llibre de 128 pàgines editat per l'ECG).

La Minilla
I amb aquestes passejades hem aconseguit  l’objectiu de l’excursió que era (apart del gastronòmic) que el meu amic i expresident Félix Martínez conegués aquest extraordinari paratge i s’endugués un bon record del seu original i colorit paisatge i de les morfologies resultants de la meteorització en un carst de roques evaporítiques.

Quatre dels assistents també formem part del foro “Cueveros” de Facebook, on trobareu mes fotos, "cotilleos", notícies, comentaris i les habituals xuminades.

4 comentaris:

  1. Molt bon reportatge Jordi. I les fotos xulísimes, llàstima de no poder anar-hi amb vosaltres. Però em de tornar, perquè el forat que heu visitat no es el Micó. Però us ho paseu molt be, granujas !!!!

    ResponElimina
  2. Bones festes! Felicitacions pel bloc!!!

    ResponElimina
  3. Buenas Fotos Jordi. Y Muchas Gracias por llevarme a conocer este singular paraje, compartiendo conmigo y con una inmejorable compañia ese maravilloso dia.

    ResponElimina
  4. Fotos extraordinarias, geología impresionante, procesos reconstructivos increíbles.
    No hay mucho mas que decir que mejore las imágenes. Un saludo.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.