Martel. Segon viatge espeleològic a Catalunya (1901)

Del dia 12 al 23 d'abril de 1901, Martel, realitzà la seva segona expedició a Mallorca. Els resultats d'aquestes exploracions els publicà l'any 1903 a Spelunca, 32, junt amb una síntesi dels treballs efectuats a l'illa el 1896.

De tornada a Barcelona, el dia 25 d'abril, pujà al tren fins a Manresa, 2 hores de viatge, i desprès a una diligencia fins a Cardona, 5 hores d'anada i 3 2/4 de tornada, segons ell mateix ens explica a La Nature (1902).

Visità el salí, del que diu que és una de les meravelles naturals d'Europa. Com sempre, prèviament, ben documentat, presenta diferents opinions, sobre l'edat dels materials, exposades per geòlegs que havien estudiat la composició i estratigrafia de la zona. Compara aquesta zona salina amb d'altres de les que té referències.

Ens escriu sobre els fenòmens d'enfonsament exterior, als que li dóna la denominació de bòfies, d'acord amb el topònim del país. Pren nota de la temperatura de l'aigua del riuet que surt del forat Micó, 13'2º C. Visità un tram d'aquest forat, però ens diu que, la dissolució de la sal per l'humitat fa molt perillosa, per no dir impossible, tota tentativa d'exploració profunda.

Martel desmenteix la longitud de 1.500 m que l’atribuïen al forat Micó, dient que, és certament exagerada i no resulta una dada seriosa.

L'article va acompanyat de dibuixos que són copiats de les fotografies originals efectuades per Martel.

A l’època les tècniques d’impressió no permetien incloure fotografies entre el text. Així es publicaven les fotografies en làmines a part, o bé, com en aquest cas, de la fotografia feien un dibuix i després un gravat.

Es curiós que trobem la fotografia original del forat Micó a l'any 1912 a l'obra de Maheu, també a Spelunca, 67-68. Sembla molt més clar el dibuix que la fotografia, en tot cas s'ha de mencionar l'alta qualitat del dibuixant.

Martel torna a referir-se al salí de Cardona en una de les seves principals obres, Nouveau traité des eaux souterraines (1921).

Haurien de passar més de 60 anys per a que els espeleòlegs es tornessin a interessar per les peculiars cavitats del salí. Foren els de la SIE del CEA els que aixecaren la topografia del forat Micó (1967) i engegaren els treballs d'aquesta zona en general.

Us adjuntem targetes postals, on es poden apreciar diferències morfològiques que es van produint a l'accés del forat Micó. (Gràcies a Jordi de Valles per la col·laboració)

A l’excel·lent monografia, Sota la sal de Cardona (2003) de Ferran Cardona i Josep Vives, podeu trobar tota la informació sobre les característiques espeleològiques de la zona, destacant la cova dels Meandres de Sal de 4.300 m.

A l'endemà, 26 d'abril, Martel pronuncià una conferència a la seu del CEC, exposant la importància de la ciència espeleològica des de la higiene i la sanitat. També parla dels treballs que es feien a França, Àustria i Grècia, afegint que els que es portaven a Catalunya tenien quasi tanta importància com aquests.

Presentà la conferència Norbert Font que elogià la tasca espeleològica de Martel.

Font informava a la Société de Spéléologie de França del treballs que anaven efectuant a Catalunya, aquests els publicaven al butlletí de la societat (sèrie groga).

Com aquest dels avencs de Catalunya, on ens crida l'atenció l'avenc del Ruiz de la Mola a Garraf.

Les principals activitats espeleològiques de Font coincideixen en el temps amb el període entre les dues visites de Martel. Als pocs mesos d'aquesta darrera, Font prengué la seva darrera iniciativa d'exploració a un avenc que fou el forat de Sant Ou. Anys després, amb l'equip de Faura, davallà l'avenc d’en Roca.

Aprofitant l'avinentesa, reproduïm un altre article de Martel que va escriure sobre la seva visita a Catalunya. Aquest no és espeleològic, però posa de manifest el seu interès per la cultura en general i també les diferències entre el seus dos trànsits per Catalunya, el primer organitzat per una delegació de socis del CEC i aquest segon, segons es qualificaven en aquells temps, excursió particular

F. Miret