2 Estudis sobre el carst salí de Cardona

Natural and human-induced dissolution and subsidience processes in the salt outcrop of the Cardona Diapir (NE Spain)

P.Lucha, F.Cardona, F.Gutierrez, J.Guerrero

Publicat a :

Enviromental Geology
Volume 53, Number 5 / enero de 2008
Special Issue: Evaporite-Karst Processes, Landforms, and Environmental Problems (pp. 935 - 1106)

Article de 12 pàgines (de la 1023 a la 1035) que es pot adquirir a Springerlink

L’article és en anglès. A continuació us presento una traducció del seu resum:

"El Diapir de Cardona en el NE d’Espanya, és un aflorament salí de 0,92 km2 amb un sistema endocàrstic ben desenvolupat, que descarregava en el riu Cardener.

La mineria subterrània de la sal de potassi, realitzada des de 1930 fins 1990 ha causat canvis significatius en la topografia i la hidrologia del sector.

L’acumulació de dues escombreres d’halita d’uns 10 milions de tones, han repressat el drenatge superficial, creant depressions tancades i zones preferencials per a la recarrega hídrica. Les aigües infiltrades en aquestes depressions provocades per l’abocament salvatge dels detritus han generat una cova induïda per l’acció humana de 335m de longitud en una de les muntanyes d’escòria.

També l’aigua dolça de l’aqüífer gresós circumdant, conduïda per l’excavació d’una galeria de ventilació, ha generat una cavitat de 280 de longitud.

El març de 1998 la intercepció d’un conducte freàtic per una mina d’halita a 50 metres de profunditat ha causat un dramàtic canvi en la hidrologia i geomorfologia de massís, incloent-hi:

a) Un sobtat descens en el nivell piezomètric de l’aqüífer càrstic.

b) Entrada d’aigua fresca i derrubis del riu Cardener en el sistema endocàrstic i en les galeries de mina. Un túnel fou construït per desviar el riu de l’aflorament salí.

c) Massiva dissolució de sal, creant noves cavitats i ampliant altres preexistents, incloent mines o conductes de coves. La Cova dels Meandres de Sal de 4.300 m de longitud fou generada per la irrupció de l’aigua del riu Cardener en les galeries de mina.

d) Generació de gran nombre de sumiders en les proximitats del riu Cardener. Un inventari de 178 fenòmens mesurats dona una estimació mínima probable entre 4,7 i 8 sumiders/km2/any pels intervals previs i posteriors, respectivament, a la inundació de la mina en 1998."

Agraeix-ho al company Ferran Cardona la tramesa d’aquest treball.

Comportament de l'aigua subterrània a la vall Salada de Cardona
Josep Font Soldevila
Tesi doctoral de Recursos Naturals i Medi Ambient
Data de defensa de la tesi doctoral a la UPC : 24-03-2006
Accesible en format pdf a Tesis Doctorals en Xarxa 252 pàgines.

Resum:

"Aquest treball tracta dels diferents comportaments que ha tingut l’aigua subterrània a la vall Salada de Cardona i en el seu aiguabarreig amb el riu Cardener. Aquest riu, ha arribat a ser problemàtic per les seves conseqüències ambientals i de potabilitat en les xarxes públiques de Barcelona i l’àrea metropolitana.

La vall Salada és un impressionant aflorament de materials salins en forma de diapir, en el qual hi ha diferents aportacions d’aigua superficial i subterrània. La dissolució dels materials salins per l’aigua dolça és el primer motor que altera la fisonomia de la Muntanya de Sal i també la morfologia de la vall. Tant l’aigua superficial com la interna han provocat esfondraments dels materials superiors a manera de bòfies. En tota aquesta dinàmica de dissolució dels materials salins, hi ha un procés de protecció natural amb la salmorra resultant, que actua sempre que no hi ha un flux exterior prou important per retirar-la. D’aquesta manera, en les zones amb materials salins, propenses a la dissolució per l’aigua, es forma una capa de salmorra a les parts baixes, a manera de cubeta autoprotegida en la base.

Els fets més importants pel que fa al comportament de l’aigua subterrània a la vall Salada han estat les entrades d’aigua a la mina. En la darrera i més greu entrada d’aigua a la mina Las Salinas (14 de març de 1998), l’alteració dels materials salins situats sobre la mina es va anar estenent i aprofundint fins a interceptar el sostre de la cavitat subterrània a uns 50 metres de la superfície. Però hi havia un lleuger llindar entre les cubetes d’alteració i la del riu Cardener. Una vegada desprotegit aquest llindar per l’escolament de les salmorres residuals, les aigües dolces dissolen aquesta barrera natural i arriba un moment (a principis de gener del 1999) que les aigües del riu Cardener es desplacen cap a l’interior de la mina seguint el gradient més favorable. Afortunadament, durant els darrers mesos l’Administració s’afanyà a construir un túnel pel riu, de manera que s’anul·là el meandre del Cardener al seu pas pels materials salins de la vall Salada.

Posteriorment a la construcció del túnel de derivació del Cardener, i amb el consegüent bombeig cap al col·lector, sembla que s’hagi trobat la solució gairebé definitiva a la salinització de l’aigua del riu. Però el cabal que recull la bomba al fons de la mina, més aviat sembla que augmenta. Es fan hipòtesis d’altres possibilitats de recàrrega a l’aqüífer pels laterals del diapir. S’han fet mesures de georesistivitat elèctrica i es poden obtenir dades de pous als laterals del diapir i dins la llera antiga del riu; això permet demostrar que encara entren cabals similars als que es bombegen a l’interior de la mina.

A partir d’aquestes dades es reconstrueix el futur hidrogeològic de la vall Salada. Així doncs, es creu que aquest cabal residual que entra a la vall serà cada vegada més gran, pel fet que l’aigua dolça dissoldrà cada vegada més el llindar dels laterals. Llavors s’esdevindrà un gradient més accentuat, cosa que produirà esfondraments per falta de material als laterals. D’altra banda, si algun dia deixa de funcionar la bomba, el nivell de salmorra de l’interior de la mina pujarà fins al nivell natural de la antiga llera del riu. En aquesta zona es podrà formar per dissolució un llac d’aigua salada. Segurament, a més llarg termini, a escala geològica, la pujada diapírica dels materials salins més el sobrepès de la salmorra frenaran progressivament l’avenç d’aquest procés i es podrà tornar a tenir unes condicions similars a les que la vall Salada havia tingut."

Es una bona noticia que el carst de Cardona, d’extraordinari valor geomorfològic, darrerament vagi sent objecte de treballs com els presents, que valoritzen el patrimoni natural del nostre país.

Post anterior sobre el carst salí de Cardona.