dimarts, 7 d’abril del 2009

II Jornades d'Espeleologia del Garraf

Per segon any els companys de la UME de Gava han organitzat aquestes jornades sobre els darrers treballs al Garraf.


espele_jornades_II jmvictoria6870

Nomes poguérem assistir a l’excel·lent jornada del matí de dissabte, interessant per la varietat i qualitat de les presentacions, i encara més per la càlida acollida dels membres de la UME i singularment la del bon amic Raúl. La concurrència fou migrada però entusiasta i aconseguí un bon clima de relació i intercanvi que constitueix un veritable model per afavorir posteriors col·laboracions.

A continuació presentem breument les conferències presentades, tot agraint la bona disposició dels ponents que ens han lliurat els “powerpoint’s” utilitzats per tal que us puguem mostrar algunes imatges amb qualitat suficient..

1 - Activitats de la SES del GER

Els germans Serrano, popularment coneguts com ”els Dalton” presentaren la seva obra infatigable com a constructors d’avencs del Garraf. De les nombroses feines realitzades per tot el massís, amb martell, escarpa, i sobre tot amb il·lusió, avui nomes us presentem els treballs a l’avenc dels Quatre Forats i els hi dedicarem un proper article a les nombroses desobstruccions que han realitzat a l’Avenc de l’Eaquerrà.


2 - Mapa de qualitat atmosfèrica als avencs del Garraf

El Dr. Ignasi Yzaguirre continua amb la seva tasca d’estudis atmosferics – espeleologics, i ens aportà interessants informacions sobre les mesures realitzades a l’Avenc dels Esquirols i l’Avenc del Mall.

Dia a dia la quantitat de dades disponibles va creixent de tal manera que per oferir una visió més operativa, ha desenvolupat i posat a disposició de tothom en Google Maps uns indicadors de la qualitat atmosfèrica en les cavitats, i les fitxes associades amb la informació de detall.

3 - Control atmosfèric de l’avenc del Llamp 2008-2009

Es presentaren els resultats preliminars de la seva campanya d’enregistrament en continuo a l’avenc del Llamp (Garraf) amb les dues estacions de control instal·lades als -5 i -50 m.

De les gràfiques obtingudes s’aventuren diverses hipòtesis de funcionament dels nivells del gasos a la cavitat i es presentà un model termobàric.

4 - Les mines de Rocabruna (Gavà)

Recerca de les mines de ferro, ibèriques, romanes, medievals, segles XiX i XX. son objecte d’un interessat treball del Centre d’Estudis de Gavà històricament molt ben documentat.

La mina de ferro de Gavà fou presentada amb detall incloent-hi l’aixecament topogràfic de la UME.



5 - Els jaciments de la vall de Begues, testimonis del decurs de la nostra prehistòria.

Una excel·lent exposició de la tasca realitzada pel Col·lectiu per a la investigació de la prehistòria i l’arqueologia de Garraf-Oral de la Universitat de Barcelona, centrat en les excavacions realitzades a les dolines de les Alzines, a l’avenc del Marge del Moro, al dolmen d’Ardenya, la cova de Can Figueres i finalment a l’extraordinari registre cronològic que constitueix la Cova de Can Sadurní.



Finalitzà l’acte amb un simpàtic pica-pica i lliurament d’un detall pels conferenciants i “promotors” de la sessió.

Creiem que tant les jornades, con els treballs presentats, caldria que rebessin el major suport possible, tant del col·lectiu espeleològic com de la pròpia FCE.

Moltes gràcies als organitzadors i participants en general... i a tots el lectors d’aquest bloc, molt sincerament una recomanació: no us perdeu les pròximes jornades.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Índex de topografies catalanes publicades

Presentat al Premi Font i Sagué 2008 Divulgació

L’infatigable i metòdic Jordi de Valles amb el recolzament de l’Espeleo Club de Gràcia ha realitzat una molt interessant i útil recopilació amb el títol Índex de topografies catalanes publicades (1882-2008).

Mentre esperem que es pugui publicar, agraïm a l’autor que ens hagi facilitat una preimpressió (213 pàgines) de la que us presentem la nota introductòria i dos fragments del seu contingut en el que podeu comprovar que en la primera part s’organitza per anys de publicació amb una completa referència de l’origen de la topografia i en una segona part l’índex alfabètic que reenvia a la codificació bibliogràfica.


"PRESENTACIÓ

En 1976, els membres de la S.I.E.-C-E.A. J.M. Miñarro, J. Rovira i J.M. Victoria van publicar al nº 17 de la revista EspeleSie un treball titulat "Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya". És un treball que ha estat una referència fonamental per molts espeleòlegs i per a l'inici dels diversos catàlegs generals de cavitats que s'han confeccionat al país.

Amb aquest nou treball que us presentem, pretenem posar al dia la relació de les topografies que tenim coneixement, amb la utilitat, com l'índex de referència anterior, de ser una base de dades amb aplicacions múltiples per a la divulgació i avançament de l'espeleologia.

El recull que hem elaborat és un fruit de l'aportació de totes les generacions d'espeleòlegs catalans, al que nosaltres hem compilat, ordenat, complementat i llistat per a posar-lo a la disposició dels que mantenen l'interès per la catalogació i l'estudi de les cavitats catalanes, i els espeleòlegs en general.

Hem d'agrair la col·laboració de Francesc Miret que a l'any 2007 ens va lliurar una base de dades, inèdita, de relació de topografies, també va fer el mateix lliurament a la biblioteca de la Federació Catalana d'Espeleologia. També en Ferran Cardona ha col·laborat activament en la correcció i aportant noves referències.

Després de 33 anys el llistat quasi bé s'ha triplicat, 2.845 topografies de cavitats diferents, superant les 3.200 comptant les mateixes reproduïdes en diverses publicacions.

L'obra està dividida en dues parts. La primera presenta els articles publicats, prop de 1.400, en que s'ha inclòs la topografia d'alguna cavitat. Una segona part presenta una relació alfabètica de cavitats amb indicació del article en que apareix la corresponent topografia.

Uns quants articles, que apareixen remarcats, han estat inclosos per referència, i per tant no han estat els hem pogut consultar. És la nostra intenció el publicar aquest treball properament, intentant corregir les possibles mancances i error que un volum tan important de dades hagi pogut ocasionar.

ESPELEO CLUB DE GRÀCIA"


Localització bibliografica per anys.


Localització alfabètica


Gràcies Jordi per la teva feina!

diumenge, 5 d’abril del 2009

Olor de Podrit 1972-2006

El llibre d’en Pau Pérez de Pedro fou presentat per la SIS de Terrassa al darrer XIX Premi Font i Sagué 2008 divulgació.

A aquesta interessant obra que retrata i documenta la barbaritat que significà instal·lar l’abocador de deixalles a la Vall de Joan, en ple massís càrstic de Garraf, amb la narració de qui va viure en primera ma tot el procés, ja li hem dedicat dos posts anteriors i ara poc podríem afegir després de les pròpies paraules d’en Pau i les d’en Ramón Folch.

Només incloem l’índex i unes d’il·lustracions de l’obra ja editada per tal que si encara no ho fet us decidiu a adquirir-ne un exemplar.




dissabte, 4 d’abril del 2009

La mina Erasme

La secció Recerques i Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Pirenaic presentà al Premi Font i Sagué d’enguany el seu treball Estudi Topogràfic de la Mina Erasme en el terme municipal de Sant Just Desvern.

Agraïm les facilitats que ens han donat per tal que puguem oferir-vos aquest resum.


“Degut a la construcció d'una canonada que ha de transvasar aigua del Llobregat al Besos, i viceversa, aquesta canonada de molt diàmetre, afectava parcialment per el seu accés a la serra de Collserola precisament per la vall de Sant Just, on es troba localitzada la deu i l'inici de la galeria que mena les seves aigües al diferents receptors d'aquestes, Can Falguera, i can Erasme apart d'altres.

El treball es realitza en dues tongades, ja que en un principi només calia explorar la zona baixa de la cavitat, però finalment és requerí fer el treball de tota la mina. Cosa que beneficia el acabat del treball que aquí es presenta.

Primer cercant els accessos i mes tard fent l'exploració i l'aixecament topogràfic, de tot el complex. Val a dir que en alguns punts no es va poder accedir per la precarietat de les galeries prou que alguns llocs eren veritables gateres i altres eren al punt d'ensulsida.

El treball es simplement el deixar constància de com era la mina ja que en un principi per exemple la part superior a quedat en desús i ensulsida, per que s'agut de desviar aquesta per poder fer els pous per posar la tuneladora que faran aquest túnel o canonada (ha hores d’ara porten un bon tros foradat). Pel que la desviació de l'antiga mina a estat parcialment una bona cosa.



El corrent d'aigua es continu, amb un cabal estimable de uns 100 a 200 litres per hora com a nota curiosa en qüestió de unes 8 hores o poder menys un dels trams inferiors queda totalment ple d’aigua uns 150 metres amb una altura mitja de 0’70 metres, quant es deixar de bombar en un dels pous que n'extreu aigua , degut a la presa que corria fer l'aixecament topogràfic no varem poder parar en els detall de càlcul de cabals i altres paràmetres que en espeleologia també es recullen.

Però en contrapartida, tot foren facilitats per accedir als diferent punts de la mina. Al final es va poder topografiar un total de uns 1000 metres de galeries de un total de mes o menys 3000 metres. “