Olor de podrit, el despropòsit del Garraf

El proper dia 22 de gener a les 19h, a la Sala Gaudí, de l'edifici de La Pedrera de Caixa de Catalunya, tindrà lloc la presentació d'aquest interessant llibre, a la que els seu autor amablement invita a tots els lectors d'aquest bloc.

Al Pau, potser no cal presentar-lo, la seva trajectòria federativa es ben coneguda de tots els espeleòlegs catalans, però el seu paper destacat en la defensa del patrimoni natural i especialment l'episodi del abocador de Garraf calia que fos escrit.

Podria desgranar un seguit de records, però per sort, deixaré que sigui l'expert i prestigiós socioecòleg en Ramon Folch, a través de les paraules del pròleg de l'obra que ens destaqui, d’importància de la mateixa.

Un bon dia fa trenta anys. T’adones que, inexplicablement, han passat tres dècades. I també t’adones que els records se t’esvaeixen. Conserves la memòria dels fets, però se te’n desdibuixen les circumstàncies. “Com es deia aquell? Quan va ser allò, abans o després d’allò altre?” Corres a buscar aquell retall de diari o aquell apunt i no el trobes enlloc. “Trucaré a en tal”, dius alleujat. I en tal tampoc se’n recorda, també ha perdut les notes. Aquell trasllat, la vegada que vas deixar la carpeta i no va tornar... El present esborra el passat. Sort n’hi ha, altrament viuríem colgats de fulles seques. Però sap greu. Tens la sensació que has començat a morir-te.

En alguns casos és més que això.En alguns casos el record perdut impedeix la memòria històrica. Hi ha fets transcendents que puntuen la vida col·lectiva. Si se’n perd el relat, s’evapora el sentit del present. És la diferència entre l’anècdota i la categoria. La crònica, aleshores, esdevé imprescindible, perquè cap historiador futur no podrà treballar si no és a partir de documents. Per això cal escriure i fixar, negre sobre blanc, com es deia aquell, quan va ser allò que passà abans que allò altre.

Pau Pérez ho ha fet. Me’n sento parcialment inductor. “Ho hauries d’escriure”, li deia de tant en tant. Va viure els fets. En primera línia, com ningú altre. També n’ha arxivat els papers, si existien. Ell havia de narrar-ho. Narrar-ho, en efecte: no ha escrit un assaig, sinó una crònica, una declaració jurada falcada en documents, que també aporta. Aquest llibre aixeca acta.
Acta d’un enfilall de despropòsits. Entre 1972 i 1974, els despropòsits d’un projecte precipitat i mal ubicat; d’un mal projecte, en definitiva. Entre 1974 i 2006, els despropòsits d’un gestió plena d’improvisacions, si més no en els primers temps. No trenta, sinó trenta-quatre anys, que fan trenta sis vistos des d’avui. Molts anys, massa despropòsits. Però no m’hi referiré, que això ja ho fa l’autor. Em referiré a unes altres coses.

Em referiré a la resposta civil, tothora al darrere d’aquest relat. Cal recordar que l’ecologisme català neix amb l’abocador de Garraf. Sense saber-ho, de fet. No és un naixement amb acte fundacional. És un naixement de circumstàncies, ni anunciat, ni desitjat. Més que un naixement és una aparició. L’ecologisme català no va néixer, simplement va començar. Uns espeleòlegs es van posar les mans al cap en saber que l’Ajuntament de Barcelona volia abocar escombraries en un massís càrstic i ja hi vam ser. De fet, l’Ajuntament de Barcelona no volia res, tret de treure’s un problema del damunt. Que Garraf fos un bloc calcari cosit d’avencs ho deuria saber després. L’Ajuntament buscava un lloc buit i el va trobar. Aquells escarafalls dels espeleòlegs eren una contrarietat incòmoda, res més.

A l’època, ens apuntàvem a un bombardeig. El franquisme s’engrunava i les joves generacions volíem canviar el món. Una feinada, sí. Aquell mateix any de 1972 –jo en tenia 26- vaig contribuir, com a nou secretari general, al ressorgiment de la Institució Catalana d’Història Natural. Una de les primeres activitats va ser organitzar la redacció del futur “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans”, que sortí el dia de Sant Jordi de 1976. L’anunci del projecte de l’abocador de Garraf va ser-ne el detonant. La idea de fer el llibre, que va ser de Joaquim Maluquer, em trobà redactant manifestos contra l’abocador, de manera que una cosa portà a l’altra.

Cadascú reaccionava a la seva manera. L’Escola Catalana d’Espeleologia féu bandera de Garraf. Uns altres començaren la reacció antinuclear, arran de l’entrada en funcionament de la Central de Vandellòs, l’agost d’aquell mateix 1972. Va ser l’any de la Conferència d’Estocolm, també. Hi ha moments en què tot sembla confluir. Llegíem les notícies del que passava al món i miràvem al nostre voltant. Vam reaccionar com vam saber. Entre 1972 i 1976 va passar quasi tot: va sortir el “Llibre blanc”, es va fundar DEPANA, s’engegà el Congrés de Cultura Catalana, amb el seu Àmbit d’Ordenació del Territori i la seva Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural, l’Assemblea de Catalunya llençà la iniciativa Salvem Catalunya per a la Democràcia... Teníem la il·lusionada sensació que giràvem la truita. Però no. L’abocador es va fer i es va inaugurar el mateix dia que a Portugal esclatava la Revolució dels Clavells, el 25 d’abril de 1974. N’hi havia amb més sort que nosaltres... Hi havia moltes mirades. La meva, aleshores, era acadèmica. M’incomodaven una mica postures que, amb als anys, he après a compartir. El 1974 nasqué la revista “Ajoblanco”; el sector més contestatari de l’ecologisme incipient hi trobà acollida. Altres construïren els seus propis vehicles d’expressió; l’any 1977, per exemple, aparegué la revista “Userda”, filla d’un puixant col·lectiu de periodistes verds que encara belluguen. Amb els temps s’esllanguiren moltes d’aquelles iniciatives o quedaren subsumides en els processos que elles mateixes van desencadenar (el mestre triomfa quan esdevé innecessari). Però l’abocador de Garraf anava fent. Ara penso que, juntament amb l’acció antinuclear, ha permès les actituds opositores amb més recorregut de la petita història del nostre ecologisme. Trista consecució, certament...

L’abocador de Garraf tancà portes a la darreria de 2006. És un dir. Continua emetent metà a l’engròs i conserva 25 milions de metres cúbics de brossa només mig mineralitzada. En planta, ocupa més de 86 hectàrees (no havia d’arribar a les 62). Dista molt d’haver mort. Anirà donant senyals de vida durant molt de temps perquè fou un mal projecte no prou ben gestionat traduït en una hipoteca territorial d’amortització interminable. Vull creure que avui seria impossible repetir-lo perquè, malgrat tot, hem fet progressos. Som lluny d’on voldria ser, però encara més d’on podríem haver anat a parar.

Per això cal escriure. Per això cal narrar categories i anècdotes. I també per dir que, com a mínim, no els ho vam posar fàcil. Per donar idees, vaja.

RAMON FOLCH
Doctor en biologia, socioecòleg
04.04.08

No us el perdeu!

Altres posts a l’Espeleobloc sobre l’abocador del Garraf

Alan Cressler

L’Alan és un fantàstic fotògraf de la natura i es nota que gaudeix obtenint imatges en entorns difícils, com els espeleològics. Viu a Decatur (Georgia, EEUU) prop d’Atlanta, tot i que treballant pel Servei Geològic dels Estats Units està viatjant constantment. En 2004 feu la transició a la fotografia digital.

Triar unes fotos per aquesta nota ha estat realment difícil, n’he vist centenars de les seves instantànies i totes excel·lents. Però calia seleccionar una vintena i es clar que he escollit algunes de les que més m’agraden procurant oferir-vos una mostra variada.

En totes hi ha una bella composició, domini de la il·luminació, calidesa del color, una encertada posició dels personatges, etc. i com no podia ser d’altra manera una destacada valorització del paisatge geològic.

Us recomano vivament que utilitzeu aquest enllaç per accedir a la seva “galeria” a Flicker on veureu la nombrosa obra d’en Alan i amb una major mida, que permet apreciar millor la qualitat del seu treball.

Agraïm a l’Alan la seva excel·lent predisposició a compartir lliurement el seu treball i especialment l’autorització expressa que ens ha fet per tal de reproduir les seves imatges en aquest post.

Esperem continuar gaudint de les teves fotos, que són alhora una inspiració técnica i un viatge virtual a paisatges excepcionals.

Gràcies!

L’Eaudyssée

Acció !

Un vídeo clip que mostra de forma lúdica i esportiva el cicle de l’aigua travessant el carst en el departament del Var (france). Representant una gota d’aigua l’actor David Hiou-you seguirà el seu recorregut des dels núvols fins el mar, passant per rius, canons, avencs, rius subterranis i sifons. I per fer això utilitzarà tota la logística dels esports extrems per completar el seu cicle.

Ha estat presentat al Festival Explos 2008 et des Bobines de l'extrême al pretigios Festival d’Autrans.

És una realització de Thierry Lamarque, Philippe Maurel i Robert Nicod. Produit per SpéléH2o

L'eaudyssée
by SPELE-EAU

Com es senyala a final : no imiteu al David sense un entrenament previ... !

El jurat :Bertrand DELAPIERRE, Mark BUSCAIL, Laurent MOLINOR, li atorgà el premi “Bobines de l’extreme” en la categoria aficionats.

EspeleoÍndex

Saludem amb veritable satisfacció l’aparició d’aquest catàleg espeleològic de Catalunya en línia, obra d’antics companys i documentalistes ben informats.

Tot i trobar-se en una etapa inicial, li augurem una esplèndida trajectòria i animem a tothom a col·laborar-hi activament.

De ben segur que hi coses a millorar, però confiem que aquesta iniciativa, en poc temps, constituirà una baula fonamental per la maduresa del sistema d’informació espeleològic de Catalunya.


Reproduïm a continuació unes línies de la presentació de l’obra i, les captures de pantalla, d’una fixa escollida a l’atzar entre el centenar de cavitats d’arrencada.

"EspeleoÍndex

És un projecte que des de fa temps veníem madurant en Josep Manuel Miñarro i en Francesc Rubinat , però per a dur a bon port aquest projecte, calia la col·laboració d'un informàtic i aquesta ens ha estat donada de forma desinteressada per en Victor Rubinat i Cabanas.

EspeleoÍndex està en fase de prova, de ben segur aquest no serà el seu aspecte definitiu, esperem que l’aportació de l’opinió dels espeleòlegs i usuaris del mateix ens ajudi a introduir millores i que en definitiva en sortim beneficiats tot el col·lectiu espeleològic català.

Recomanem als usuaris d’aquesta web que per veure-la correctament utilitzin els exploradors “Mozilla Firefox” o “Google Chrome”.

Perquè EspeleoÍndex?

Es podría dir que EspeleoÍndex vol ser un Catàleg Espeleològic de Catalunya, si més no aquesta sembla ser la seva finalitat, però això no es una publicació, sinó una base de dades on estaran indexades totes les cavitats de Catalunya, almenys aquest és el propòsit, una feina llarga i feixuga però esperem que amb la col·laboració dels interessats en aquesta temàtica contribueixin amb les seves aportacions a fornir el més àmpliament possible aquest projecte.

L’experiència adquirida al llarg dels anys de catalogació de fenòmens subterranis, evidencia que el sistema clàssic d’edició en paper, malgrat la seva important aportació, és subjecte a una desactualització gairebé immediata. Un catàleg és una eina viva que es mou constantment, sigui per noves aportacions o per modificacions de les cavitats ja conegudes. Malgrat les dificultats tècniques que comporta i les modificacions que s’hauran de fer amb el pas del temps, ens hem decidit pel sistema on line prenent exemple d’altres catàlegs que ja fa temps que corren per la xarxa.”

Benvingut!

Grans cavitats catalanes. Llista actualitzada

En 1990 l'Espeleo Club de Gràcia publicava el segon volum del llibre Grans Cavitats de Catalunya (14, 16), de l'amic Ferran Cardona, un important llibre que ens oferia per primera vegada en una sola obra, una visió totes les grans cavitats del nostre país.

Des d'aquella data son nombroses les novetats, que repartides en diferents publicacions, fan útil aquest recull. Es tracta de novetats que ens demostren que no tot està fet al nostre país. A tall d'exemple, la cova Cuberes gairebé ha duplicat el seu recorregut, el desnivell del sistema de la Bargadèra també s'ha vist duplicat. També ens crida l'atenció algunes noves cavitats: la cova dels Meandres de Sal, amb la seva particular gènesi; la cova urbana de Tarragona, situada al casc urbà de la ciutat, les bores del Borró en guixos, l'avenc de la Crisi, amb el major pou de Catalunya...

Tot seguit us oferim dos llistats: per desnivell i per recorregut, detallant únicament les variacions hagudes respecte al llibre Grans Cavitats de Catalunya.

(les xifres blaves reenvien a la llista bibliogràfica)

-571 m - Sistema de la Bargadèra
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
A partir de l'any 2004 s'uneix a les exploracions del G.I.E.G. els manresans de l'E.D.E.S. Aconsegueixen unir una entrada superior (horat des Lòses). El sistema té un desnivell de -400 m i un recorregut de 1.600 m.
En posteriors exploracions (2005, 2006 i 2007) superen les estretors finals i exploren curts ramals.(8, 25, 39)

327 m (-12;+315) - Cova Cuberes
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
El 1992 la S.I.E.-C.E.A. continua les exploracions a aquesta cavitat, aturades des de 1985, sense que els resultats siguin gaire importants (8.059 m a finals de 1994). Una important continuació explorada en 1995 (4.447 m) i petites continuacions disseminades al llarg de la cavitat els portaran a l'actual recorregut, sense que el seu desnivell hagi variat.(7, 35, 39)

-320 m - Cigalera de l'Obaga de Baleran
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-300 m - Avenc de l'Esquerrà
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Entre 1994 i 2003 el Grup d'Espeleologia de Rubí empren una sèrie de desobstruccions a la Via Lamarca-Torras (94 m de recorregut) i al fons de la Via Rat-penat, on assoleix la cota -236. El recorregut total augmenta 499 m.
La Secció d' Espeleologia del Centre Excursionista de Sitges reprèn la continuació de la Via Rat-penat (-226 m) arribant a una cota estimada de -300 m. L'augment de recorregut no ha estat quantificat.(21, 33)

-283 m - Avenc CP.6
(Roquetes, Baix Ebre)

215 m (-175; +40) - Cova del Serrat del Vent (Tavertet, Osona)

202 m (-199; +3) - Avenc Montserrat Ubach
(Odèn, Solsonès)

195 m (-179; +16) - Avenc CP.1 (Roquetes, Baix Ebre)

187 m (-172; +15) - Cova dels Meandres de Sal (Cardona, Bages)
Cavitat excavada al salí de Cardona, de peculiar gènesi, explorada per l'Espeleo Club de Gràcia entre els anys 2000 i 2001.(15)

-184 m - Avenc dels Esquirols
(Vallirana, Baix Llobregat)

-169 m - Uelh d'eth Tur
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
En 1990 la S.I.S.-C.E.T. localitza la continuació i explora la cavitat. A partir d'aleshores, i en el decurs dels anys 1993 a 2007, efectuen diverses exploracions en les que topografiien i revisen diversos trams tant per damunt de la cascada com de les gateres riu avall.(2, 31, 39)

-167 m - Avenc dels Mamelons
(Tortosa, Baix Ebre)
Sense modificar la cota, l'Espeleo Club de Tortosa explora una nova via de descens (tot gateres). Tot hi que no ha estat quantificat, el seu recorregut deu superar els 500 m.(1)

-166 - Grallera Gran del Corralot
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Durant l'hivern de 1976-1977 l'E.R.E.-C.E.C. explora una nova via ascendent que remunta 46 m i comença en el mateix lloc que la galeria E.R.E. (Via del Centenari).(19)

-165 m - Avenc de la Ferla
(Begues, Baix Llobregat)
L'any 2007 el G.E. de Badalona realitza una escalada a la Via Torras-Balart que els portarà a prop de la superfície (2008). La nova via, anomenada Miret-Canela arriba fins a la cota -23 m i totalitza 315 m de recorregut. El recorregut de la part coneguda anteriorment no ha estat quantificat, però en total supera els 500 m. Exploració en curs.(9)

-163 m - Avenc del Baciver
(Naut Aran, Val d'Aran)

-161 m – Avenc del Balconet
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Descobert pel G.E.LL. al gener del 2007. El gener següent s'inicien les tasques de desobstrucció en una taca humida al terra que semblava que respirava tènuement. Dues jornades de treballs ens deixen la boca apta per entrar-hi. Exploració en curs.

-160 m – Graller de Carbasser
(Saldes, Berguedà)
Cavitat explorada pel G.E.S.-C.M.B. l'any 1966, arribant a un pas estret a -81 m.(27) L'any 2008 el G.E.B. remunta un pas terminal ascendent i assoleix la cota –160 m (cota aproximada, exploració en curs)

-155 m - Avenc gran d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-148 m - Avenc de la Crisi
(Tortosa, Baix Ebre)
Fou descobert per l'Espeleo Club de Tortosa el mes de juny de 1994, iniciant la seva exploració a finals d'any, que es perllongarà l'any següent. La cavitat conté un pou de 117 m. (10)

-148 m - Grallera del Boixeguer
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

148 m (-103; +45) - Pou de Costa Dreta
(Collbató, Baix Llobregat)

-142 m - Avenc de la Barcina
(Roquetes, Baix Ebre)

137 m (-109; +28) – Font d'Andana
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Cavitat explorada pel G.E.Ll. (29)

-132 m - Avenc de la Sivinota
(Gavà, Baix Llobregat)

-130 m - Avenc Antic Bullidor
(Gisclareny, Berguedà)
Primera exploració S.I.E.S. fins la cota aprox. -85 en 1989. En 1993 el baix nivell de les aigües permet al mateix grup explorar un túnel de gran inclinació que desemboca en un nou sifó situat a -130 m de profunditat. (3, 38, 40)

> 129 m (-105;+24) Cova de la Fou de Bor
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
En 1986 espeleòlegs del G.I.R.E.S. realitzen una escalada a la Galeria Canela i exploren 92,5 m de noves galeries (Galeria Martinet). El recorregut de la cavitat assoleix els 3.265 m augmentant el desnivell a +24 m (aquest augment de desnivell no es va tenir en compte, per error).
En 1997 X. Garza (E.C.G.) reprèn l'exploració del sifó assolint 376 m de recorregut i -61 m de fondària.(30)
En recent (2008) l'Espeleo Club de Sabadell uneix una entrada superior, tuta del Bosc, amb el sistema de Bor, per tant les xifres de desnivell i recorregut seràn aumentades (Exploració en curs)

-129 m - Avenc Carles Selicke
(Begues, Baix Llobregat)
El G.E.R.S. explora una nova via lateral que enllaça la via E.R.E. amb la via Normal, sense guanyar desnivell.(18)

-123 m - Avenc de l'Espluga
(Mura, Bages)

-123 m - Pouetons de les Agulles
(el Bruc, Anoia)

-121 m - Avenc de Sant Marçal
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

-119 m - Grallera de Corona
(Sant Esteve de la Sarga)

-117 m - Avenc CP.4
(Roquetes, Baix Ebre)

-116 m - Avenc de la Tindarella
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

116 m (-117; +9) - Espluga de la Fageda
(Tremp, Pallars Jussà)

-115 m Avenc del Capolatell
(Navès, Solsonès)

-115 m - Avenc del Bruc
(Begues, Baix Llobregat)

-114 m - Avenc CP.7
(Roquetes, Baix Ebre)

-111 m - Avenc de Farrubio
(Tortosa, Baix Ebre)
L'Espeleo Club de Tortosa supera ens 5 m la cota anterior.(1)

-110 m - Bòfia de la Corba
(Castellar del Riu, Berguedà)

-109 m - Avenc nº 2 del Capolatell
(Navès, Solsonès)

-109 m - Avenc dels Tres
(Begues, Baix Llobregat)

-109 m - Avenc de Vandellòs
(Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)

-107 m - Querant petit de Paús
(Vilanova de Meià, Noguera)
Primera exploració S.I.R.E-U.E.C. (Sants, Barcelona), fins la cota -35 m (1963). Durant una visita realitzada per la S.I.E. l'any 1997 observa un corrent d'aire a la cota final (-35) i desprès de vàries sessions de desobstrucció arriben a la cota -107. (*, 182, 36)

-104 m - Avenc Pompeu Fabra
(Vallirana, Baix Llobregat)

-103 m - Avenc del Vallaric
(Sitges, Garraf)

-103 m - Forat del Coscoll
(Camarasa, Noguera)
Cap a finals dels anys seixanta membres del G.E.Ll. exploren la cavitat. L'any 1982 realitzen l'aixecament topogràfic de la cavitat, cota -61, que semblava ésser el punt de màxima fondària de l'avenc. A principis de l'any 2005 assoleixen el punt actual.(24)

-102 m - Cigalera de Campaus
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-102 m - Avenc Font i Sagué
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

-102 m – Avenc C.15 d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Primera exploració S.S.P. (1975). L'any 1999 la S.E.P.S. desobstrueix el meandre terminal, que es fa impenetrable a la cota -102 m.(39)

-101 m - Horat d'Escunhau
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
El 1997, el G.R.E.C. (Barcelona) i el G.I.E.G. (Granollers) desobstrueixen la cavitat i baixen una desena de metres fins una estretor. En un segon intent arriven a la cota -101 m (després de més desobstruccions) detenint-se en un pas que precisa una altra desobstrucció.(6, 39)

-100 m - Cova Trobada
(la Sènia, Montsià)
Cavitat coneguda fins la cota -87,5 (34), el 1994 l'Espeleo Club de Tortosa desobstrueix un pas estret al fons de la cavitat, arribant als 100 m de desnivell.(3, 4)

13.386 m - Cova Cuberes
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Vegeu classificació per desnivell.

4.300 m - Cova dels Meandres de Sal
(Cardona, Bages)
Vegeu classificació per desnivell.

4.273 m - Cova del Serrat del Vent
(Tavertet,Osona)

3.590 m - Cova de l'Espluga
(l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Durant el 1990 l'E.R.E.-C.E.C. realitza noves exploracions a la Diàclasi del Riu, aconseguint unir-la amb la Font Major.(12)

> 3406 m - Cova de la Fou de Bor
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
Vegeu classificació per desnivell.

2.441 m - Cova urbana de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Sorprenent troballa del C.E. Olivella, que des de 1996 i amb col·laboració amb la S.I.E.T, Tarragona, explora la cavitat, situada al casc urbà de la ciutat. Els exploradors estimen que el recorregut explorat supera els 3.000 m.(13)

> 2.283 m - Avenc de l'Esquerrà
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Vegeu classificació per desnivell.

2.100 m - Sistema de la Bargadèra
(Vielha e Mijaran, Val d’Aran)
Vegeu classificació per desnivell.

2.000 m - Forat del Riu Algars
(Alfara de Carles, Baix Ebre)

1.810 m - Avencs i coves de la Febró
(la Febró, Baix Camp)

1.718 m - Uelh d'eth Tur
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
Vegeu classificació per desnivell.

1.530 m - Avenc gran d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

1.509 m - Grallera Gran del Corralot
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Vegeu classificació per desnivell.

1.416 m - Forat del Toscà
(Tremp, Pallars Jussà)

1.315 m - Sistema de les bores del Borró
(Sales de Llierca, Garrotxa)
Cavitat excavada en guixos. Explorada pel G.E.B. durant l'any 1994. (28)

1.278 Botet de Casa Rei
Tremp, Pallars Jussà)

1.255 Sistema de la bora Fosca
(Tavertet, Osona)
Coneixedors dels descobriment d'una nova cavitat prop de la bora Fosca (la bora del Medalló), la S.I.E.-C.E.A. explora aquesta cavitat i aconsegueix la seva unió amb la bora Fosca.(37)

1.215 m - Avenc de la Crisi
(Tortosa, Baix Ebre)
Vegeu classificació per desnivell.

1.178 m - Avencot dels Mollats de la Pona
(la Febró, Baix Camp)
Molt a prop dels avencs i coves de la Febró, el G.I.E. Montblanc explora, l'any 1999, aquesta complexa cavitat.(5)

1.148 m - Cova del Toll
(Moià, Bages)

1.014 m - Coves de Rotgers
(Borredà, Berguedà)
La cavitat figura al llibre Grans cavitat de Catalunya amb el recorregut i la topografia corresponents a l'aixecament realitzat per la S.I.S.-C.E.T. La topografia realitzada per l'E.R.E.-C.E.C. entre 1978 i 1984 l'hi assigna 1.014 m.(26)

962 m - Cova de la Mosquera
(Beuda, Garrotxa)
Una nova topografia realitzada l'any 1994 (GEB) dóna un nou recorregut a aquesta cavitat. (28)

958 m Cova del Salnitre
(Collbató, Baix Llobregat)
L'any 2006 J.M. Cervelló publica una acurada topografia realitzada en 1988 i inèdita en el moment de la publicació de Grans Cavitats de Catalunya.(115)

900 m - Cigalera de l'Obaga de Baleran
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

871 m - Forat de l'Aisling
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cavitat explorada pel G.E.LL. entre 1995 i 1997.(20)

865 m - Cova de les Encantades
(Queralbs, Ripollès)

800 m - Cova de les Campanes
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cavitat explorada pel G.E.LL. entre 1995 i 1997.(20)

788 m - Cova del Manel
(Matadepera, Vallès Occidental)

769 m - Avenc de la Miloquera gran
(Marçà, Priorat)

764 m - Cova nº 1 del Barranc de Moredo
(Pallars Sobirà)
Primera exploració S.S.P. (1977-1979). Durant l'any 1991 la S.I.S.-C.E.T. realitza la desobstrucció de petites ramals, incrementant el recorregut.(39)

721 m - Cova Negra de Tragó de Noguera
(Os de Balaguer, la Noguera)

718 m - Avenc G.I.E.M.
(la Febró, Baix Camp)

700 m - Grallera del Boixeguer
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

679 m – Font d'Andana
(La Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Vegeu classificació per desnivell.

675 m - Avenc CP.1
(Roquetes, Baix Ebre)

640 m - Forat Micó
(Cardona, Bages)

635 m – Avenc dels Guerrillers – Avenc de la Guerrilla
(Gavà, Baix Llobregat)
En 1971 el G.E. de l'A.C.E. Mataró explora l'avenc dels Guerrilleres, assolin la cota -65 m. Entre 2006 i 2008 un interclub format per la S.E. del C.E. Sitges, el G.E. Talaia i la S.E.S. de Sant Pere de Ribes descobreixen noves continuacions i desobstrueixen una nova entrada (avenc de la Guerrilla). La cota màxima és de -97 m.

600 m - La Falconera
(Sitges, Garraf)

589 m - Forat de l'Or
(Camarasa, la Noguera)
En 1992 X. Garza (E.C.G.) explora els sifons (157 / -36 o 330 / -49 segons el nivell d'aigua).(23)

578 m - Sistema Arrels-Clonc
(Montblanc, Conca de Barberà)
Les cavitats que formes aquest sistema són conegudes d'antic. Durant els anys 1988 a 1991 la S.I.E.-C.E.A. explora i topografia les diferents cavitats tot unint-les per formar un sol sistema.(22)

564 m - Cova d'Artús – Forat del Vent
(Albinyana, Baix Penedès)

552 m - Cova de les Rondes
(la Llacuna, Anoia)

546 m - Cova Marigot
(Benifallet, Baix Ebre)

537 m - Coves del Mamut
(Cabrera d'Igualada, Anoia)
Una nova topografia realitzada l'any 1985 dóna un nou recorregut a aquesta cavitat, coneguda d'antic. (11)

521 m - Coves del Masiet
(Mont-ral, Alt Camp)

510 m - Cova Meravelles
(Benifallet, Baix Ebre)

510 m - Cova del Sarrahèra
(Vielha e Mijaran, Val d’Aran)
Cavitat explorada l'any 2007 per l'E.D.E.S-C.E.C.B. i el G.I.E.G. Exploració en curs.(39)

500 m - Espluga de la Fageda
(Tremp, Pallars Jussà)

500 m – Avenc del Balconet
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Avenc dels Mamelons
(Tortosa, Baix Ebre)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Avenc de la Ferla
(Begues, Baix Llobregat)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Font Bordonera
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Exploració en curs.


BIBLIOGRAFIA

1. AA (1990).- "Espeleo notícies" Cul de Sac (0)
2. AA (1992).- "Crònica d'exploracions" Fulls Per. Inf. Gral. (38)
3. AA (1994).- "Ultimas exploraciones" Subterránea (1):4-9
4. AA (1995).- "Últimas exploraciones" Subterránea (3):4-10
5. AA (1999).- "Últimas exploraciones" Subterránea (12):4-10
6. AA (1998).- "Últimas exploraciones" Subterránea (9):4-11
7. AA (2001).- "Últimas exploraciones" Subterránea (16):4-14
8. AA (2007).- "Últimas exploraciones" Subterránea (28): 4-15
9. AA (2008).- "Noticia sobre l'avenc de la Ferla" Cavernes (27):6-7
10. ALGUERÓ, A.; MARTÍNEZ, C. (1996).- "Avenc de la Crisi (MC.100) (Ports de Caro, Baix Ebre, Tarragona)" Subterránea (6):25-30
11. ASENSIO, A. (1990).- "Sobre cavidades tectónicas en la zona del Castell de Cabrera (Anoia) Barcelona" Cavernas (22);58-73
12. BOSCH, M.; CERVELLÓ, J.M.; ROMERO M. (1991).- "Noves dades sobre la Cova de l'Espluga" Espeleòleg (39):4-10
13. CABEZAS, A. (1999).- "Cova urbana de Tarragona. Espeleología bajo cemento y asfalto" Subterránea (12):16-22
14. CARDONA, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Primer volum: La Serralada Pirinenca. E.C.G., Barcelona.
15. CARDONA, F.; VIVER, J. (2002).- Sota la sal de Cardona. E.C. Gràcia, Barcelona
16. CARDONA, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Segon volum: El Sistema Mediterrani i la Depressió Central. E.C.G. Barcelona.
17. CERVELLÓ, J.M. (2006).- "Les coves del Salnitre i el Montserrat Subterrani" Muntanya (864):25-31
18. FERRER, V. (2006).- Avencs de Garraf i Ordal
19. INGLES, A. (2001).- "Nova via a la grallera Gran del Corralot" Espeleòleg (42):40-41
20. FARRÚS, M.; SATORRA, A.; PÉREZ, Ll. (1999).- "Resultats de les campanyes del grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant. Anys 1995-1997. El Montsant" Grallera (5):5-44
21. FERNÁNDEZ, A.; POQUET, X. (2004).- "Nova profunditat i noves galeries a les vies Rat-penat i Lamarca-Torras de l'avenc de l'Esquerrà" Espeleo Cat (2):29-34
22. FERRO, A. (1993).- "El Sistema Arrels-Clonc (Avenc de les Arrels, del Clonc, de l'Orellut, de la Figuererta i de la Cuneta) - Una nova Gran Cavitat de Catalunya-" EspeleoSie (32):5-9
23. GARZA, X. (1991).- "El sifón del Forat de l'Or" Exploracions (15):33-34
24. GÀZQUEZ, J.Ll. (2006).- "Avenc de Coscoll" Grallera (6):97-98
25. G.I.E.G.; E.D.E.S (2006).- "Campanya Bargadera 2005" Espeleo Cat (4):23-27
26. INGLÈS, A. (1991).- "La Cova de Rotgers: Una "clàssica" excavada en guixos" Espeleòleg (39):38-42
27. MIÑARRO, J.M. (1974).- "Apuntes para el conocimiento espeleológico del Pedraforca" EspeleoSie (15):23-53
28. MIRET, F.; GARCIA, M. (1999).- "Catàleg espeleològic de l'Alta Garrotxa" Coves de l'Alta Garrotxa
29. PÉREZ, Ll. ; GÀZQUEZ, N.; GÀZQUEZ, J. Ll. (2006).- "Alt Urgell. Alinyà - La Vansa" Grallera (5):35-69
30. PUCH, C. (1998).- Grandes cuevas y simas de España
31. QUIRÓS, M:, GALI, D.; BADIELLA, X.; BADIELLA, E. (1992).- "Uelh d'eth Tur" SIS (12):73-84
32. RUBINAT, F. (1980).- "Revisiones topográficas" Gours (7):47-54
33. S.E.-C.E.S. (2007).- "L'Avenc de l'Esquerrà. Un 300 a casa nostra" Espeleo Cat (5):9
34. S.I.E.-C.E.A. (1978).- "Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) -V-" EspeleoSie (22):47-55
35. S.I.E.-C.E.A. (1996).- "Cova Cuberes: la superación constante" Subterránea (5):17-23
36. S.I.E.-C.E.A. (1998).- "Un nou -100 a Catalunya, el Querant de Paús (La Noguera)" EspeleoSie (33):90-91
37. S.I.E.-C.E.A. (2005).- "Sistema de la bora Fosca" Espeleo Cat (3):23-30
38. SUBIRADA, R. (1992).- "Antic Bullidor (M.5)" Espeleología S.I.E.S. (1):37-39
39. VALLES, J. de (2008).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 1. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona
40. VALLES, J. de (en premsa).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona

Histograma que relaciona el descobriment de les grans cavitats (desnivell) en el decurs del temps. En ordenades el nombre de cavitats i en abscisses l'any en que es varen assolir els 100 m de desnivell. El canvi de color en les barres assenyala la progressió respecte a 1989. Hem inclòs una línia de tendència exponencial.

Jordi de Valles

Anuari 2007 FEE

L’anuari de la Federación Española de Espeleología, recull anyalment (generalment amb un any de retard respecte al de portada) informació general de la federació, de la composició dels seus òrgans federatius estatals i “autonòmics”, dels club i les activitats realitzades, i finalment una llista de grans cavitats.

L’any 1979, sota l’anterior figura jurídica de Sección Española de Espeleología del Consejo Superior de Deportes, és publica el primer anuari (59 pàgines).

A l’any següent 1980 la foto de portada inaugura el color (79 pàgines).

L’any 1982 ja sortí editat per la Federación Española de Espeleologia (119 pàgines).

L’any 1984 a portada apareix una foto que vaig fer al Pozu Cabeza Muxa (-936m), amb la curiositat de que fou retocada pels editors, per tal de “tapar” les bambes que lluïa en Manel Boronat, -no es deurien considerar prou apropiades- reconvertint-les ens uns "escarpins" de neoprè. (129 pàgines).

Podríem anar destacant petits detalls de major o menor interès, però en realitat la veritable vàlua del anuari ha estat la seva continuïtat gairebé durant 3 lustres.

Ara l’edició del darrer exemplar que correspon al 2007 (168 pàgines) s’ha editat en pdf i penjat a la pàgina de la FEE a disposició de tothom. Aplaudim la iniciativa i ... fora genial que també es poguessin penjar els dels anys anteriors.

L’anàlisi de les dades contingudes es presta a múltiples consideracions, per exemple: l’any 1979 es federaren a Catalunya 1.260 espeleòlegs, i el 2007 tant sols 462 obtingueren la targeta habilitada per la FEE.

Hi ha hagut un descens dels practicants? O un descens dels federats?

Potser les dues circumstàncies alhora, però sobretot dels que no van considerar convenient “habilitar” la seva llicència federativa per l’Espanyola.

Es per pensar-hi, oi?