Grans cavitats catalanes. Llista actualitzada

En 1990 l'Espeleo Club de Gràcia publicava el segon volum del llibre Grans Cavitats de Catalunya (14, 16), de l'amic Ferran Cardona, un important llibre que ens oferia per primera vegada en una sola obra, una visió totes les grans cavitats del nostre país.

Des d'aquella data son nombroses les novetats, que repartides en diferents publicacions, fan útil aquest recull. Es tracta de novetats que ens demostren que no tot està fet al nostre país. A tall d'exemple, la cova Cuberes gairebé ha duplicat el seu recorregut, el desnivell del sistema de la Bargadèra també s'ha vist duplicat. També ens crida l'atenció algunes noves cavitats: la cova dels Meandres de Sal, amb la seva particular gènesi; la cova urbana de Tarragona, situada al casc urbà de la ciutat, les bores del Borró en guixos, l'avenc de la Crisi, amb el major pou de Catalunya...

Tot seguit us oferim dos llistats: per desnivell i per recorregut, detallant únicament les variacions hagudes respecte al llibre Grans Cavitats de Catalunya.

(les xifres blaves reenvien a la llista bibliogràfica)

-571 m - Sistema de la Bargadèra
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
A partir de l'any 2004 s'uneix a les exploracions del G.I.E.G. els manresans de l'E.D.E.S. Aconsegueixen unir una entrada superior (horat des Lòses). El sistema té un desnivell de -400 m i un recorregut de 1.600 m.
En posteriors exploracions (2005, 2006 i 2007) superen les estretors finals i exploren curts ramals.(8, 25, 39)

327 m (-12;+315) - Cova Cuberes
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
El 1992 la S.I.E.-C.E.A. continua les exploracions a aquesta cavitat, aturades des de 1985, sense que els resultats siguin gaire importants (8.059 m a finals de 1994). Una important continuació explorada en 1995 (4.447 m) i petites continuacions disseminades al llarg de la cavitat els portaran a l'actual recorregut, sense que el seu desnivell hagi variat.(7, 35, 39)

-320 m - Cigalera de l'Obaga de Baleran
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-300 m - Avenc de l'Esquerrà
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Entre 1994 i 2003 el Grup d'Espeleologia de Rubí empren una sèrie de desobstruccions a la Via Lamarca-Torras (94 m de recorregut) i al fons de la Via Rat-penat, on assoleix la cota -236. El recorregut total augmenta 499 m.
La Secció d' Espeleologia del Centre Excursionista de Sitges reprèn la continuació de la Via Rat-penat (-226 m) arribant a una cota estimada de -300 m. L'augment de recorregut no ha estat quantificat.(21, 33)

-283 m - Avenc CP.6
(Roquetes, Baix Ebre)

215 m (-175; +40) - Cova del Serrat del Vent (Tavertet, Osona)

202 m (-199; +3) - Avenc Montserrat Ubach
(Odèn, Solsonès)

195 m (-179; +16) - Avenc CP.1 (Roquetes, Baix Ebre)

187 m (-172; +15) - Cova dels Meandres de Sal (Cardona, Bages)
Cavitat excavada al salí de Cardona, de peculiar gènesi, explorada per l'Espeleo Club de Gràcia entre els anys 2000 i 2001.(15)

-184 m - Avenc dels Esquirols
(Vallirana, Baix Llobregat)

-169 m - Uelh d'eth Tur
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
En 1990 la S.I.S.-C.E.T. localitza la continuació i explora la cavitat. A partir d'aleshores, i en el decurs dels anys 1993 a 2007, efectuen diverses exploracions en les que topografiien i revisen diversos trams tant per damunt de la cascada com de les gateres riu avall.(2, 31, 39)

-167 m - Avenc dels Mamelons
(Tortosa, Baix Ebre)
Sense modificar la cota, l'Espeleo Club de Tortosa explora una nova via de descens (tot gateres). Tot hi que no ha estat quantificat, el seu recorregut deu superar els 500 m.(1)

-166 - Grallera Gran del Corralot
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Durant l'hivern de 1976-1977 l'E.R.E.-C.E.C. explora una nova via ascendent que remunta 46 m i comença en el mateix lloc que la galeria E.R.E. (Via del Centenari).(19)

-165 m - Avenc de la Ferla
(Begues, Baix Llobregat)
L'any 2007 el G.E. de Badalona realitza una escalada a la Via Torras-Balart que els portarà a prop de la superfície (2008). La nova via, anomenada Miret-Canela arriba fins a la cota -23 m i totalitza 315 m de recorregut. El recorregut de la part coneguda anteriorment no ha estat quantificat, però en total supera els 500 m. Exploració en curs.(9)

-163 m - Avenc del Baciver
(Naut Aran, Val d'Aran)

-161 m – Avenc del Balconet
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Descobert pel G.E.LL. al gener del 2007. El gener següent s'inicien les tasques de desobstrucció en una taca humida al terra que semblava que respirava tènuement. Dues jornades de treballs ens deixen la boca apta per entrar-hi. Exploració en curs.

-160 m – Graller de Carbasser
(Saldes, Berguedà)
Cavitat explorada pel G.E.S.-C.M.B. l'any 1966, arribant a un pas estret a -81 m.(27) L'any 2008 el G.E.B. remunta un pas terminal ascendent i assoleix la cota –160 m (cota aproximada, exploració en curs)

-155 m - Avenc gran d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-148 m - Avenc de la Crisi
(Tortosa, Baix Ebre)
Fou descobert per l'Espeleo Club de Tortosa el mes de juny de 1994, iniciant la seva exploració a finals d'any, que es perllongarà l'any següent. La cavitat conté un pou de 117 m. (10)

-148 m - Grallera del Boixeguer
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

148 m (-103; +45) - Pou de Costa Dreta
(Collbató, Baix Llobregat)

-142 m - Avenc de la Barcina
(Roquetes, Baix Ebre)

137 m (-109; +28) – Font d'Andana
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Cavitat explorada pel G.E.Ll. (29)

-132 m - Avenc de la Sivinota
(Gavà, Baix Llobregat)

-130 m - Avenc Antic Bullidor
(Gisclareny, Berguedà)
Primera exploració S.I.E.S. fins la cota aprox. -85 en 1989. En 1993 el baix nivell de les aigües permet al mateix grup explorar un túnel de gran inclinació que desemboca en un nou sifó situat a -130 m de profunditat. (3, 38, 40)

> 129 m (-105;+24) Cova de la Fou de Bor
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
En 1986 espeleòlegs del G.I.R.E.S. realitzen una escalada a la Galeria Canela i exploren 92,5 m de noves galeries (Galeria Martinet). El recorregut de la cavitat assoleix els 3.265 m augmentant el desnivell a +24 m (aquest augment de desnivell no es va tenir en compte, per error).
En 1997 X. Garza (E.C.G.) reprèn l'exploració del sifó assolint 376 m de recorregut i -61 m de fondària.(30)
En recent (2008) l'Espeleo Club de Sabadell uneix una entrada superior, tuta del Bosc, amb el sistema de Bor, per tant les xifres de desnivell i recorregut seràn aumentades (Exploració en curs)

-129 m - Avenc Carles Selicke
(Begues, Baix Llobregat)
El G.E.R.S. explora una nova via lateral que enllaça la via E.R.E. amb la via Normal, sense guanyar desnivell.(18)

-123 m - Avenc de l'Espluga
(Mura, Bages)

-123 m - Pouetons de les Agulles
(el Bruc, Anoia)

-121 m - Avenc de Sant Marçal
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

-119 m - Grallera de Corona
(Sant Esteve de la Sarga)

-117 m - Avenc CP.4
(Roquetes, Baix Ebre)

-116 m - Avenc de la Tindarella
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

116 m (-117; +9) - Espluga de la Fageda
(Tremp, Pallars Jussà)

-115 m Avenc del Capolatell
(Navès, Solsonès)

-115 m - Avenc del Bruc
(Begues, Baix Llobregat)

-114 m - Avenc CP.7
(Roquetes, Baix Ebre)

-111 m - Avenc de Farrubio
(Tortosa, Baix Ebre)
L'Espeleo Club de Tortosa supera ens 5 m la cota anterior.(1)

-110 m - Bòfia de la Corba
(Castellar del Riu, Berguedà)

-109 m - Avenc nº 2 del Capolatell
(Navès, Solsonès)

-109 m - Avenc dels Tres
(Begues, Baix Llobregat)

-109 m - Avenc de Vandellòs
(Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)

-107 m - Querant petit de Paús
(Vilanova de Meià, Noguera)
Primera exploració S.I.R.E-U.E.C. (Sants, Barcelona), fins la cota -35 m (1963). Durant una visita realitzada per la S.I.E. l'any 1997 observa un corrent d'aire a la cota final (-35) i desprès de vàries sessions de desobstrucció arriben a la cota -107. (*, 182, 36)

-104 m - Avenc Pompeu Fabra
(Vallirana, Baix Llobregat)

-103 m - Avenc del Vallaric
(Sitges, Garraf)

-103 m - Forat del Coscoll
(Camarasa, Noguera)
Cap a finals dels anys seixanta membres del G.E.Ll. exploren la cavitat. L'any 1982 realitzen l'aixecament topogràfic de la cavitat, cota -61, que semblava ésser el punt de màxima fondària de l'avenc. A principis de l'any 2005 assoleixen el punt actual.(24)

-102 m - Cigalera de Campaus
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

-102 m - Avenc Font i Sagué
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

-102 m – Avenc C.15 d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Primera exploració S.S.P. (1975). L'any 1999 la S.E.P.S. desobstrueix el meandre terminal, que es fa impenetrable a la cota -102 m.(39)

-101 m - Horat d'Escunhau
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
El 1997, el G.R.E.C. (Barcelona) i el G.I.E.G. (Granollers) desobstrueixen la cavitat i baixen una desena de metres fins una estretor. En un segon intent arriven a la cota -101 m (després de més desobstruccions) detenint-se en un pas que precisa una altra desobstrucció.(6, 39)

-100 m - Cova Trobada
(la Sènia, Montsià)
Cavitat coneguda fins la cota -87,5 (34), el 1994 l'Espeleo Club de Tortosa desobstrueix un pas estret al fons de la cavitat, arribant als 100 m de desnivell.(3, 4)

13.386 m - Cova Cuberes
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Vegeu classificació per desnivell.

4.300 m - Cova dels Meandres de Sal
(Cardona, Bages)
Vegeu classificació per desnivell.

4.273 m - Cova del Serrat del Vent
(Tavertet,Osona)

3.590 m - Cova de l'Espluga
(l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Durant el 1990 l'E.R.E.-C.E.C. realitza noves exploracions a la Diàclasi del Riu, aconseguint unir-la amb la Font Major.(12)

> 3406 m - Cova de la Fou de Bor
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
Vegeu classificació per desnivell.

2.441 m - Cova urbana de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Sorprenent troballa del C.E. Olivella, que des de 1996 i amb col·laboració amb la S.I.E.T, Tarragona, explora la cavitat, situada al casc urbà de la ciutat. Els exploradors estimen que el recorregut explorat supera els 3.000 m.(13)

> 2.283 m - Avenc de l'Esquerrà
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Vegeu classificació per desnivell.

2.100 m - Sistema de la Bargadèra
(Vielha e Mijaran, Val d’Aran)
Vegeu classificació per desnivell.

2.000 m - Forat del Riu Algars
(Alfara de Carles, Baix Ebre)

1.810 m - Avencs i coves de la Febró
(la Febró, Baix Camp)

1.718 m - Uelh d'eth Tur
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
Vegeu classificació per desnivell.

1.530 m - Avenc gran d'Aulà
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

1.509 m - Grallera Gran del Corralot
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Vegeu classificació per desnivell.

1.416 m - Forat del Toscà
(Tremp, Pallars Jussà)

1.315 m - Sistema de les bores del Borró
(Sales de Llierca, Garrotxa)
Cavitat excavada en guixos. Explorada pel G.E.B. durant l'any 1994. (28)

1.278 Botet de Casa Rei
Tremp, Pallars Jussà)

1.255 Sistema de la bora Fosca
(Tavertet, Osona)
Coneixedors dels descobriment d'una nova cavitat prop de la bora Fosca (la bora del Medalló), la S.I.E.-C.E.A. explora aquesta cavitat i aconsegueix la seva unió amb la bora Fosca.(37)

1.215 m - Avenc de la Crisi
(Tortosa, Baix Ebre)
Vegeu classificació per desnivell.

1.178 m - Avencot dels Mollats de la Pona
(la Febró, Baix Camp)
Molt a prop dels avencs i coves de la Febró, el G.I.E. Montblanc explora, l'any 1999, aquesta complexa cavitat.(5)

1.148 m - Cova del Toll
(Moià, Bages)

1.014 m - Coves de Rotgers
(Borredà, Berguedà)
La cavitat figura al llibre Grans cavitat de Catalunya amb el recorregut i la topografia corresponents a l'aixecament realitzat per la S.I.S.-C.E.T. La topografia realitzada per l'E.R.E.-C.E.C. entre 1978 i 1984 l'hi assigna 1.014 m.(26)

962 m - Cova de la Mosquera
(Beuda, Garrotxa)
Una nova topografia realitzada l'any 1994 (GEB) dóna un nou recorregut a aquesta cavitat. (28)

958 m Cova del Salnitre
(Collbató, Baix Llobregat)
L'any 2006 J.M. Cervelló publica una acurada topografia realitzada en 1988 i inèdita en el moment de la publicació de Grans Cavitats de Catalunya.(115)

900 m - Cigalera de l'Obaga de Baleran
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

871 m - Forat de l'Aisling
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cavitat explorada pel G.E.LL. entre 1995 i 1997.(20)

865 m - Cova de les Encantades
(Queralbs, Ripollès)

800 m - Cova de les Campanes
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cavitat explorada pel G.E.LL. entre 1995 i 1997.(20)

788 m - Cova del Manel
(Matadepera, Vallès Occidental)

769 m - Avenc de la Miloquera gran
(Marçà, Priorat)

764 m - Cova nº 1 del Barranc de Moredo
(Pallars Sobirà)
Primera exploració S.S.P. (1977-1979). Durant l'any 1991 la S.I.S.-C.E.T. realitza la desobstrucció de petites ramals, incrementant el recorregut.(39)

721 m - Cova Negra de Tragó de Noguera
(Os de Balaguer, la Noguera)

718 m - Avenc G.I.E.M.
(la Febró, Baix Camp)

700 m - Grallera del Boixeguer
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

679 m – Font d'Andana
(La Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Vegeu classificació per desnivell.

675 m - Avenc CP.1
(Roquetes, Baix Ebre)

640 m - Forat Micó
(Cardona, Bages)

635 m – Avenc dels Guerrillers – Avenc de la Guerrilla
(Gavà, Baix Llobregat)
En 1971 el G.E. de l'A.C.E. Mataró explora l'avenc dels Guerrilleres, assolin la cota -65 m. Entre 2006 i 2008 un interclub format per la S.E. del C.E. Sitges, el G.E. Talaia i la S.E.S. de Sant Pere de Ribes descobreixen noves continuacions i desobstrueixen una nova entrada (avenc de la Guerrilla). La cota màxima és de -97 m.

600 m - La Falconera
(Sitges, Garraf)

589 m - Forat de l'Or
(Camarasa, la Noguera)
En 1992 X. Garza (E.C.G.) explora els sifons (157 / -36 o 330 / -49 segons el nivell d'aigua).(23)

578 m - Sistema Arrels-Clonc
(Montblanc, Conca de Barberà)
Les cavitats que formes aquest sistema són conegudes d'antic. Durant els anys 1988 a 1991 la S.I.E.-C.E.A. explora i topografia les diferents cavitats tot unint-les per formar un sol sistema.(22)

564 m - Cova d'Artús – Forat del Vent
(Albinyana, Baix Penedès)

552 m - Cova de les Rondes
(la Llacuna, Anoia)

546 m - Cova Marigot
(Benifallet, Baix Ebre)

537 m - Coves del Mamut
(Cabrera d'Igualada, Anoia)
Una nova topografia realitzada l'any 1985 dóna un nou recorregut a aquesta cavitat, coneguda d'antic. (11)

521 m - Coves del Masiet
(Mont-ral, Alt Camp)

510 m - Cova Meravelles
(Benifallet, Baix Ebre)

510 m - Cova del Sarrahèra
(Vielha e Mijaran, Val d’Aran)
Cavitat explorada l'any 2007 per l'E.D.E.S-C.E.C.B. i el G.I.E.G. Exploració en curs.(39)

500 m - Espluga de la Fageda
(Tremp, Pallars Jussà)

500 m – Avenc del Balconet
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Avenc dels Mamelons
(Tortosa, Baix Ebre)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Avenc de la Ferla
(Begues, Baix Llobregat)
Vegeu classificació per desnivell.

> 500 m - Font Bordonera
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Exploració en curs.


BIBLIOGRAFIA

1. AA (1990).- "Espeleo notícies" Cul de Sac (0)
2. AA (1992).- "Crònica d'exploracions" Fulls Per. Inf. Gral. (38)
3. AA (1994).- "Ultimas exploraciones" Subterránea (1):4-9
4. AA (1995).- "Últimas exploraciones" Subterránea (3):4-10
5. AA (1999).- "Últimas exploraciones" Subterránea (12):4-10
6. AA (1998).- "Últimas exploraciones" Subterránea (9):4-11
7. AA (2001).- "Últimas exploraciones" Subterránea (16):4-14
8. AA (2007).- "Últimas exploraciones" Subterránea (28): 4-15
9. AA (2008).- "Noticia sobre l'avenc de la Ferla" Cavernes (27):6-7
10. ALGUERÓ, A.; MARTÍNEZ, C. (1996).- "Avenc de la Crisi (MC.100) (Ports de Caro, Baix Ebre, Tarragona)" Subterránea (6):25-30
11. ASENSIO, A. (1990).- "Sobre cavidades tectónicas en la zona del Castell de Cabrera (Anoia) Barcelona" Cavernas (22);58-73
12. BOSCH, M.; CERVELLÓ, J.M.; ROMERO M. (1991).- "Noves dades sobre la Cova de l'Espluga" Espeleòleg (39):4-10
13. CABEZAS, A. (1999).- "Cova urbana de Tarragona. Espeleología bajo cemento y asfalto" Subterránea (12):16-22
14. CARDONA, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Primer volum: La Serralada Pirinenca. E.C.G., Barcelona.
15. CARDONA, F.; VIVER, J. (2002).- Sota la sal de Cardona. E.C. Gràcia, Barcelona
16. CARDONA, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Segon volum: El Sistema Mediterrani i la Depressió Central. E.C.G. Barcelona.
17. CERVELLÓ, J.M. (2006).- "Les coves del Salnitre i el Montserrat Subterrani" Muntanya (864):25-31
18. FERRER, V. (2006).- Avencs de Garraf i Ordal
19. INGLES, A. (2001).- "Nova via a la grallera Gran del Corralot" Espeleòleg (42):40-41
20. FARRÚS, M.; SATORRA, A.; PÉREZ, Ll. (1999).- "Resultats de les campanyes del grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant. Anys 1995-1997. El Montsant" Grallera (5):5-44
21. FERNÁNDEZ, A.; POQUET, X. (2004).- "Nova profunditat i noves galeries a les vies Rat-penat i Lamarca-Torras de l'avenc de l'Esquerrà" Espeleo Cat (2):29-34
22. FERRO, A. (1993).- "El Sistema Arrels-Clonc (Avenc de les Arrels, del Clonc, de l'Orellut, de la Figuererta i de la Cuneta) - Una nova Gran Cavitat de Catalunya-" EspeleoSie (32):5-9
23. GARZA, X. (1991).- "El sifón del Forat de l'Or" Exploracions (15):33-34
24. GÀZQUEZ, J.Ll. (2006).- "Avenc de Coscoll" Grallera (6):97-98
25. G.I.E.G.; E.D.E.S (2006).- "Campanya Bargadera 2005" Espeleo Cat (4):23-27
26. INGLÈS, A. (1991).- "La Cova de Rotgers: Una "clàssica" excavada en guixos" Espeleòleg (39):38-42
27. MIÑARRO, J.M. (1974).- "Apuntes para el conocimiento espeleológico del Pedraforca" EspeleoSie (15):23-53
28. MIRET, F.; GARCIA, M. (1999).- "Catàleg espeleològic de l'Alta Garrotxa" Coves de l'Alta Garrotxa
29. PÉREZ, Ll. ; GÀZQUEZ, N.; GÀZQUEZ, J. Ll. (2006).- "Alt Urgell. Alinyà - La Vansa" Grallera (5):35-69
30. PUCH, C. (1998).- Grandes cuevas y simas de España
31. QUIRÓS, M:, GALI, D.; BADIELLA, X.; BADIELLA, E. (1992).- "Uelh d'eth Tur" SIS (12):73-84
32. RUBINAT, F. (1980).- "Revisiones topográficas" Gours (7):47-54
33. S.E.-C.E.S. (2007).- "L'Avenc de l'Esquerrà. Un 300 a casa nostra" Espeleo Cat (5):9
34. S.I.E.-C.E.A. (1978).- "Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) -V-" EspeleoSie (22):47-55
35. S.I.E.-C.E.A. (1996).- "Cova Cuberes: la superación constante" Subterránea (5):17-23
36. S.I.E.-C.E.A. (1998).- "Un nou -100 a Catalunya, el Querant de Paús (La Noguera)" EspeleoSie (33):90-91
37. S.I.E.-C.E.A. (2005).- "Sistema de la bora Fosca" Espeleo Cat (3):23-30
38. SUBIRADA, R. (1992).- "Antic Bullidor (M.5)" Espeleología S.I.E.S. (1):37-39
39. VALLES, J. de (2008).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 1. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona
40. VALLES, J. de (en premsa).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona

Histograma que relaciona el descobriment de les grans cavitats (desnivell) en el decurs del temps. En ordenades el nombre de cavitats i en abscisses l'any en que es varen assolir els 100 m de desnivell. El canvi de color en les barres assenyala la progressió respecte a 1989. Hem inclòs una línia de tendència exponencial.

Jordi de Valles