Jon Arana i la Torca del Carlista

Commemorant el cinquantenari de la descoberta a la Torca del Carlista l'històric Jon Arana, el primer en descendir el gran pou d'entrada, als seus 81 anys d'edat ha tornat a davallar-lo.

Retalls d'una entrevista a Jon Arana en Noticias de Guipuzcoa en 03.10.07

¿Cómo se inició en la espeleología?

Siempre me ha gustado. En 1956 se celebraron unas jornadas acerca del tema en Arantzazu y para entonces comandaba un grupo que llevaba mi nombre. El líder de los espeleólogos de aquí era Félix Arkaute, pero yo no le conocía. Vimos una estalagmita tirada y Arkaute nos acusó a los de Zumarraga de haberla roto. Le dije que nosotros respetábamos las cuevas tanto o más que él y que no era de recibo acusar a nadie sin pruebas. Al año siguiente, Arkaute nos preguntó en qué grupo queríamos tomar parte. Le contesté que en el más importante y me preguntó si sabíamos utilizar las escalas. Le dije que sí, a pesar de que era mentira. ¡Buena la hice! Me tocó bajar el primero y tuve que arreglarme con las explicaciones que me dio un amigo. Volví fundido. A partir de entonces, Arkaute y yo fuimos amigos íntimos.

Fue el primero en bajar la sima Torca del Carlista.

Había dos por hacer: Torca del Carlista y La Gran Ruptura. Nos tocó la segunda y nos llevamos una gran decepción, pues era muy pequeña. Cuando volvieron los que habían estado en la primera, nos dijeron que sólo habían descendido 30 metros y que lo que venía después era terrible. Le pedí permiso para descender a Arkaute. Tras bajar 30 metros, se notaba un vacío enorme a los pies. Eché una piedra y comencé a contar: ¡conté hasta once! Quedaban entre 100 y 120 metros. ¡Vaya pedazo de agujero! Afortunadamente, en el fondo no había agua.

Se cumplen 50 años de la gesta.

Quiero volver a bajar y dejar una imagen de la virgen de La Antigua, en nombre de todos los zumarragarras. Para ello, me he reunido con el alcalde. El año pasado estuve en aquella zona y mis hijos descendieron un poco. Querían que yo también lo hiciera, pero prometí hacerlo más adelante.

¿Por qué se llama así la sima?

Según cuenta la leyenda, un capitán carlista pasaba por allí con los sueldos de los soldados y se precipitó al vacío. Cuando descendí prometí regresar con la cabeza y la espada del carlista. También sabíamos que a unos madrileños que lo intentaron antes que nosotros se les había caído una lámpara de carburo. Apareció esta última, pero del carlista no había ni rastro. Menudo pájaro… seguramente huyó con el dinero de los soldados.

Veieu aquest vídeo emès per la televisió d'Euskadi i observeu el davallador motoritzat que utilitza:


Veieu també aquest enllaç al pdf de Gara

Sobre la Torca del Carlista podeu veure un anterior post a l'Espeleobloc

i un article en pdf publicat a Subterránea

Ampliar mapa

Jenolan, les coves més antigues del món.

Les australianes coves de Jenolan, visitades per nombrosos turistes al llarg de l'any, es creien d'uns milers d'anys d'antiguitat i ara sembla que són les més antigues del món.

Segons l'estudi publicat en l' Australian Journal of Earth Sciences, per Armstrong Osborne i el seu equip de la universitat de Sydney, daten del Carbonifer (entre 350 i 290 milions d'anys).

Per determinar l'edat de les coves de Jenolan, els investigadors han utilitzat una tècnica que tradicionalment utilitzen les companyies petrolieres per trobar l'or negre. S'analitzen mostres d'argila i es mesura el contingut en potassi radioactiu.

Ha estat així que amb sorpresa han pogut constatar que tenien uns 340 milions d'anys d'antiguitat. “Tenim proves que l'argila s'ha format in situ a l'interior de la cavitat, i que la caverna tan freqüentada pels turistes ha estat excavada en el Carbonifer!” a declarat Horst Zwingmann del CSIRO Petroleum Resources.

Aquesta descoberta ha rellançat l'interès dels científics per les coves de Jenolan que han encetat tot un seguit de projectes relacionats amb els esdeveniments geològics antics i el seu possible registre en la cavitat (p.ex: restes de cendres volcàniques que hagin pogut entrar en la cavitat)

Les tres germanes dins les Blue Mountains on es desenvolupen les coves de Jenolan

Ampliar mapa

Dos nous coleòpters cavernícoles del Marroc

Noves descobertes del Projecte Atlas

Dins del Projecte Atlas i durant l’expedició de l’abril de l’any 2007 a la zona nord del Marroc, entre la fauna recol·lectada i una vegada estudiat el grup dels coleòpters, ha resultat que s’han descobert dues noves espècies de coleòpters cavernícoles del gènere Antoinella, pel que ja se’n coneixen un total de nou espècies. De les nou, sis han estat trobades durant les nou expedicions del Projecte, mentre que les altres tres són les que ja es coneixien abans.

El material ha estat estudiat per dos especialistes ben coneguts per nosaltres i que ja fa molt temps que treballen en equip. Es tracta del Dr Joaquim Mateu i del nostre company de la S.I.E. Jordi Comas. Ells acaben de publicar les descripcions de les dues noves espècies a la prestigiosa publicació Heteropterus Revista de Entomología.

Una curiositat: Les cavitats hàbitat de les dues espècies estan molt properes, fet no gaire habitual en la fauna cavernícola, excepció feta de que hi hagin importants barreres de materials geològics, com sembla ser en aquest cas i que permeten una evolució diferenciada independent de la proximitat, ja que no s’arriben a barrejar.

Al preparar la expedició volíem visitar diverses cavitats de Bab-Taza, però al arribar-hi vam contactar amb Youssef Hssain, un xicot d’un poble molt proper, Maggou, amb qui vam establir una bona amistat i ens va acompanyar tots els dies. Ens va oferir dormir a casa seva i ens va fer de guia juntament amb algun familiar seu per una serie de cavitats que estan situades als voltants del poble.

A tots els camps de les rodalies d'aquells pobles hi ha plantacions de cannabis, la coneguda "maria". És el negoci de tota la gent de la zona. Quan la expedició de l'abril les plantes eren molt petites, però en el següent viatge, el juliol del 2007, totes assolien ja els dos metres i a més, els camins passen pel mig de les plantacions. Realment al caminar-hi semblava que un estés al mig d’una exuberant selva.

Les espècies descrites són:

-Antoinella sendrai, Comas&Mateu. Espècie dedicada al Dr. Alberto Sendra, del Museu Valencià d’Història Natural (Fundació Entomològica Torres Sala), especialista en l’ordre dels Diplurs i que va ser un dels membres de la expedició en que es va fer de la troballa i amb el que habitualment fem tasques bioespeleològiques. Trobada a l’avenc Fouk Maggou.

-Antoinella djebalica, Comas&Mateu. Aquesta espècie s’ha dedicat a la regió visitada, la Djebala (que també la podem trobar escrita Jebala o Yebala). Trobada a l’avenc Saf Lahmar V.

Les 3 espècies conegudes abans d’iniciar les campanyes del Projecte Atlas eren (veure el planell):
A- Antoinella groubei groubei
B- A. groubei salibai
C- A. gigoni

Les sis noves espècies (i a més un subgènere) trobades al llarg de les nou campanyes entre els anys 2001 - 2007 són: (les 4 primeres ja havien estat citades en l’article de l’Espeleobloc del dia 25/maig/2007 sota el titol Noves espècies del Marroc)

1- Antoinella fadriquei
2- A. espanyoli
3- A. iblanensis
4- A. (Irinea) aurouxi (nou subgènere)
5- A. sendrai
6- A. djebalica

Tot i haver-hi estat dues vegades, a ben segur que encara ens queden moltes coses a descubrir com sembla indicar-ho la gran varietat de fauna d’aquesta regió. El Marroc ens espera!

F. Fadrique, J. Comas, Ll. Auroux

Avenc de l'Esquerrà. Crònica d'un centenari

A Olesa de Bonesvalls, seu del Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques de la Federació Catalana d'Espeleologia, el dia 12 de juliol, tot just cent anys després de la primera exploració espeleològica de l'avenc de l'Esquerrà, es van celebrar una sèrie d'actes commemoratius i culturals dels que us farem una breu crònica.

Les commemoracions consistiren en la col·locació d'una placa, prop de la boca de l'avenc, on es ret homenatge a Marià Faura i als espeleòlegs que han contribuït al coneixement del massís del Garraf.

Als espeleòlegs, inscrits, se'ls lliurà una insígnia junt amb una cartolina amb un número de registre, també vam signar al llibre cronològic que anirà recollint els noms de les espeleòlogues / espeleòlegs que vulguin figurar junts amb altres que hagin visitat l'Esquerrà.

Després dels parlaments del regidor d'esports de l'Ajuntament i del president de la Federació, em va tocar fer la presentació del llibre, Avenc de l'Esquerrà 100 anys d'història (1998 - 2008), que com a més vaig ser el seu coordinador, només diré coses bones.

Al llibre, de 88 planes amb una foto a la portada de Víctor Ferrer, es transcriu la crònica de Faura sobre la primera exploració a l'Esquerrà.

Joan Borràs ens explica l'història de l'avenc, incidint en els relats que van expressar els diferents exploradors, afegint totes les topografies que s'han realitzat.

Ferran Cardona ens encisa escrivint sobre, potser, el principal repte de l'espeleologia catalana, les galeries submergides de la Falconera, després ens ho va dir de paraula al transcurs de la conferència que va oferir.

El Centre d'Estudis Beguetans, ens autoritzà a publicar el manuscrit, inèdit, on Norbert Font, sol·licita el permís i la subvenció econòmica de la que fou la primera campanya espeleològica catalana (1898).

I per acabar, després de tantes històries, Josep Ml Victòria ens ofereix un didàctic article sobre qüestions del carst del Garraf que de ben segur serà d'una bona utilitat tant pels espeleòlegs com pels interessats en la natura en general.

Començaren les conferències amb un audiovisual elaborat per Toni Torra, on es van relatant les primeres exploracions de descoberta a l'avenc. És de destacar la inclusió d'imatges inèdites aportades per diferents col·laboradors.

Continuà Pau Pérez, donant una versió rigorosa del desastre ecològic que va provocar la instal·lació de l'abocador d'escombraries de Begues, qüestió que ha seguit, i ha lluitat, des del seu projecte i que molt aviat ens farà saber amb més detall en un llibre que és a punt de sortir.

Després de dinar, Ferran Cardona ens ofereix la conferència que ja hem referenciat.

El naturalista Xavier Bayer ens parla del seguiment i dels estudis que estan fent dels ratpenats del massís i més particularment dels de l'avenc de l'Esquerrà, suggerint-nos que a l'època de cria, a la primavera, tinguem cura de no afectar a la colònia que té com habitat a aquest avenc.

Com a cloenda, els germans Serrano (els Dalton), per primera vegada es posaren davant de públic per a donar una conferència sobre les exploracions que efectuaren a l'avenc de l'Esquerrà, abans com secció d'espeleologia de Sitges i ara com la de Sant Pere de Ribes.

A la via Ratpenat han assolit 305 m de fondària i a la via Anna 243, ens van presentar uns croquis, molt bé dibuixats, tot a l'espera de finalitzar la topografia definitiva. Amb tot i els nervis que van passar, se'n van sortir prou bé, felicitats.

També l'acte va ser centenari pel que fa referència a l'assistència de persones. El massís del Garraf torna a estar de moda pels espeleòlegs, com així sembla demostra-ho les diferents i importants troballes que s'estan realitzant a l'actualitat, a més dels científics interessats en diverses branques d'interès per a l'espeleologia.

El pròxim any, encara que no toqués celebrar res, es podria realitzar una altra jornada espeleològica al Garraf monogràfica sobre el Garraf?

(Les fotografies són de Jordi Trujillo, i Enric Porcel)

F. Miret

Texa - Julagua - 1.102m

Aquest passat cap de setmana, el bussejador britànic Tony Seddon ha bussejaten el sifó terminal de l'Asopladeru la Texa a -1060m (Sistema Texa Julagua), assolint la profunditat de -42m sense aconseguir passar-ho, la profunditat total del sistema passa a ser de -1102m.

Les opcions per connectar La Texa amb la surgència de Culiembro es compliquen.


L'Asopladeru la Texa va esser explorat per primera vegada per membres de la SIE Barcelona al principi dels anys 80 fins a -102m detenint-se en un estret meandre bufador, després entre 1995 i 1998 en quatre successives expedicions la SIE conjuntament amb espeleòlegs d'altres grups (SEII, Talpa, SEPS, ECG), aconsegueix forçar l'estretor del Meandre del Güaje i aconsegueixen la profunditat de -845m en un llac que semblava sifonar.

En el 2001 i 2002 els espeleòlegs britànics de l'OUCC junt amb membres de la SIE descobreixen i exploren el Pozu la Tormenta i ho uneixen amb l'afluent de -720m de l'Asopladeru la Texa, formant-se així el Sistema Julagua.

En el 2005 l'OUCC amb la col·laboració de membres de la SIE i de l'ERE aconsegueix passar el llac terminal de l'Asopladeru, que no arribava a sifonar, i troben un nou sifó terminal a -1060m.
L'equip que està aquests dies en La Texa es va comunicar des del campament subterrani a -700 m amb el campament exterior en Vega de Ario a través del sistema de comunicacions subterrànies Nicola.

Ara tenen l'objectiu de bussejar un altre sifó del col·lector de -800m, descobert per la SIE el 1998, que sembla ser un riu diferent del de-1060m.

Josep Guarro

Cromos. Xocolata Nestlé

L'amic González Ríos del Centre de Documentació i Museu de l'Espeleologia de Granada, ja va publicar un primer article a Subterránea, 25, on presenta unes col·leccions de cromos d'espeleologia Liebig que començaren a distribuir-se, en diferents idiomes, a partir de l'any 1900.

Amb els antecedents de la recol·lecció, una de de les condicions principals dels éssers vius per aconseguir la supervivència, els homes van desenvolupar una activitat exclusiva, el col·leccionisme.

L'aparició de les tècniques litogràfiques feren que es publicaren les estampes religioses, precedents dels cromos. Aquests, originalment i principalment, foren distribuïts per empreses del ram de l'alimentació com un “obsequi” inclòs dins dels seus productes.

Encara que les finalitats positives de les col·leccions són agrupar, classificar, ordenar i a la fi estudiar mostres, predeterminades, de qualsevol mena, els col·leccionistes de diners aprofiten les tendències egocentristes de la condició humana, per a crear col·leccions artificials, com en aquest cas els cromos, que ràpidament es van comercialitzar en format d'àlbum, on sempre mancava un cromo que ningú tenia, però que hom coneixia a l'amic d'un amic llunyà que si que el tenia. Mai vam arribar a veure el cromo de l'enganyifa.

El cert és que algú va creure que, fora més interessant fomentar la competència entre les nenes i nens, recorrent a la pràctica del bescanvi, ara, generalment, no gaire utilitzada, que en aquest cas consistia en canviar X cromos normals, segons la dificultat d'obtenció dels altres, per difícils, molt difícils i l'impossible. D'aquest últim, l'oferta d'adquisició venia donada pel propietari, i aquí ja era qüestió d'uns diners que pràcticament ningú podia disposar, i a més, ja hem dit, no coneixíem ni el cromo ni el propietari.

També es va utilitzar com una formula per a introduir al consumisme a un col·lectiu, llavors, amb menys recursos econòmics, els nens, en unes compres a petits terminis, finançades, a vegades, amb minúscules cises de les compres, a l'època que els infants anaven a les tendes a fer les minses adquisicions del consum familiar diari .

La Nestlé, amb seu a Barcelona, publicà, l'any 1932, un àlbum amb el títol Las maravillas del mundo, on a la sèrie 5 figura: En las entrañas de la tierra, formada per 12 cromos de 6x4 cm.

L'artícle de J. Oedl, espeleòleg, professor de la Universitat de Salzburg, explorador i divulgador, en aquells temps de la cova més llarga d'Europa, Eisriesenwelt, ofereix una bona divulgació de l'espeleologia i uns cromos de les principals cavitats europees.

De nou, l'any 1956, amb un altre àlbum: Las maravillas del universo, la Nestlé obsequia als consumidors de la seva xocolata, també amb una sèrie espeleològica, la 18, Las maravillas del mundo subterráneo, el text és de J.C. Reichen i de Norbert Casteret, il·lustrat amb recreacions de fotografies de les obres de Casteret, 10 cromos 6x4 cm i 1 de 8x5. Com a l'àlbum anterior, l'article compleix amb les seves finalitats de difusió de l'espeleologia.

Els articles de totes les sèries d'aquests dos àlbums van ser elaborades per primers especialistes sobre les temàtiques tractades.

F. Miret