Avenc de l'Esquerrà. Crònica d'un centenari

A Olesa de Bonesvalls, seu del Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques de la Federació Catalana d'Espeleologia, el dia 12 de juliol, tot just cent anys després de la primera exploració espeleològica de l'avenc de l'Esquerrà, es van celebrar una sèrie d'actes commemoratius i culturals dels que us farem una breu crònica.

Les commemoracions consistiren en la col·locació d'una placa, prop de la boca de l'avenc, on es ret homenatge a Marià Faura i als espeleòlegs que han contribuït al coneixement del massís del Garraf.

Als espeleòlegs, inscrits, se'ls lliurà una insígnia junt amb una cartolina amb un número de registre, també vam signar al llibre cronològic que anirà recollint els noms de les espeleòlogues / espeleòlegs que vulguin figurar junts amb altres que hagin visitat l'Esquerrà.

Després dels parlaments del regidor d'esports de l'Ajuntament i del president de la Federació, em va tocar fer la presentació del llibre, Avenc de l'Esquerrà 100 anys d'història (1998 - 2008), que com a més vaig ser el seu coordinador, només diré coses bones.

Al llibre, de 88 planes amb una foto a la portada de Víctor Ferrer, es transcriu la crònica de Faura sobre la primera exploració a l'Esquerrà.

Joan Borràs ens explica l'història de l'avenc, incidint en els relats que van expressar els diferents exploradors, afegint totes les topografies que s'han realitzat.

Ferran Cardona ens encisa escrivint sobre, potser, el principal repte de l'espeleologia catalana, les galeries submergides de la Falconera, després ens ho va dir de paraula al transcurs de la conferència que va oferir.

El Centre d'Estudis Beguetans, ens autoritzà a publicar el manuscrit, inèdit, on Norbert Font, sol·licita el permís i la subvenció econòmica de la que fou la primera campanya espeleològica catalana (1898).

I per acabar, després de tantes històries, Josep Ml Victòria ens ofereix un didàctic article sobre qüestions del carst del Garraf que de ben segur serà d'una bona utilitat tant pels espeleòlegs com pels interessats en la natura en general.

Començaren les conferències amb un audiovisual elaborat per Toni Torra, on es van relatant les primeres exploracions de descoberta a l'avenc. És de destacar la inclusió d'imatges inèdites aportades per diferents col·laboradors.

Continuà Pau Pérez, donant una versió rigorosa del desastre ecològic que va provocar la instal·lació de l'abocador d'escombraries de Begues, qüestió que ha seguit, i ha lluitat, des del seu projecte i que molt aviat ens farà saber amb més detall en un llibre que és a punt de sortir.

Després de dinar, Ferran Cardona ens ofereix la conferència que ja hem referenciat.

El naturalista Xavier Bayer ens parla del seguiment i dels estudis que estan fent dels ratpenats del massís i més particularment dels de l'avenc de l'Esquerrà, suggerint-nos que a l'època de cria, a la primavera, tinguem cura de no afectar a la colònia que té com habitat a aquest avenc.

Com a cloenda, els germans Serrano (els Dalton), per primera vegada es posaren davant de públic per a donar una conferència sobre les exploracions que efectuaren a l'avenc de l'Esquerrà, abans com secció d'espeleologia de Sitges i ara com la de Sant Pere de Ribes.

A la via Ratpenat han assolit 305 m de fondària i a la via Anna 243, ens van presentar uns croquis, molt bé dibuixats, tot a l'espera de finalitzar la topografia definitiva. Amb tot i els nervis que van passar, se'n van sortir prou bé, felicitats.

També l'acte va ser centenari pel que fa referència a l'assistència de persones. El massís del Garraf torna a estar de moda pels espeleòlegs, com així sembla demostra-ho les diferents i importants troballes que s'estan realitzant a l'actualitat, a més dels científics interessats en diverses branques d'interès per a l'espeleologia.

El pròxim any, encara que no toqués celebrar res, es podria realitzar una altra jornada espeleològica al Garraf monogràfica sobre el Garraf?

(Les fotografies són de Jordi Trujillo, i Enric Porcel)

F. Miret