Les opcions per connectar La Texa amb la surgència de Culiembro es compliquen.
L'Asopladeru la Texa va esser explorat per primera vegada per membres de la SIE Barcelona al principi dels anys 80 fins a -102m detenint-se en un estret meandre bufador, després entre 1995 i 1998 en quatre successives expedicions la SIE conjuntament amb espeleòlegs d'altres grups (SEII, Talpa, SEPS, ECG), aconsegueix forçar l'estretor del Meandre del Güaje i aconsegueixen la profunditat de -845m en un llac que semblava sifonar.
En el 2001 i 2002 els espeleòlegs britànics de l'OUCC junt amb membres de la SIE descobreixen i exploren el Pozu la Tormenta i ho uneixen amb l'afluent de -720m de l'Asopladeru la Texa, formant-se així el Sistema Julagua.
En el 2005 l'OUCC amb la col·laboració de membres de la SIE i de l'ERE aconsegueix passar el llac terminal de l'Asopladeru, que no arribava a sifonar, i troben un nou sifó terminal a -1060m.
L'equip que està aquests dies en La Texa es va comunicar des del campament subterrani a -700 m amb el campament exterior en Vega de Ario a través del sistema de comunicacions subterrànies Nicola.
L'equip que està aquests dies en La Texa es va comunicar des del campament subterrani a -700 m amb el campament exterior en Vega de Ario a través del sistema de comunicacions subterrànies Nicola.
Ara tenen l'objectiu de bussejar un altre sifó del col·lector de -800m, descobert per la SIE el 1998, que sembla ser un riu diferent del de-1060m.
Josep Guarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.