La soriana
Fuentona de Muriel, és una surgència ben coneguda dels espeleosubs que li han dedicat molts esforços d’exploració. El programa de TVE
Al Filo de lo Imposible, ha popularitzat aquestes immersions.
Ara hem pogut llegir la recent
tesí doctoral -disponible en pdf- d’en
Juan José Pérez Santos:
(Septiembre 2007) Hidrogeología del sistema kárstico de La Fuentona de Muriel (Soria). Ingeniería y Morfología del Terreno / E.T.S.I. Caminos, Canales y Puertos (UPM)
Us presentem la traducció al català del resum de la tesi:
"La present Tesi Doctoral, desenvolupa l'esquema de funcionament hidrogeològic de l'aqüífer drenat pel brollador denominat La Fuentona de Muriel, declarat Monument Natural, i proposa diverses mesures per a la protecció d'aquesta surgència que dóna origen al naixement del riu Abión.
Aquest aqüífer, amb una superfície aflorent de 124 km2, és un sinclinal de calcàries del Cretaci Superior recolzades sobre una base impermeable de margues que fan de barrera natural pel Nord, Oest i part del Sud, on també hi ha una barrera impermeable de Terciari argilós, mentre que per l'Est presenta una connexió hidràulica, únicament en aigües altes, amb diversos aqüífers de menor entitat.
La circulació va dirigida per l'eix sinclinal, d'Est a Oest, cap a La Fuentona. La velocitat de l'aigua subterrània, obtinguda mitjançant proves amb traçadors, varia entre 500 m/dia i 3.000 m/dia amb la proximitat a La Fuentona i amb el règim hidrològic, la qual cosa indica un buidatge ràpid de l'aqüífer, poca capacitat d'emmagatzemament i per tant estiatges naturals severs, condicionats pel règim immediat de precipitacions. La geometria de les galeries que representen els conductes de buidatge del sinclinal aqüífer pel seu flanc Sud està condicionada per la intersecció dels plans d'estratificació amb la família de fractures dominants indicant un estadi evolutiu hidrogeomorfológic mig.
Durant l'any hidrogeològic 2003-2004 La Fuentona ha tingut un cabal de 978 l/s, presentant una variabilitat del 191 %, és a dir, bastant acusada, amb una corba d'esgotament d'expressió Qt = 137.376 * e - 0,0096 i un volum hidrodinàmic al començament del buidatge de 14,3 hm3. El balanç hidrològic calculat per a aquest període ha donat com a resultat una aportació publiomètrica de 93,5 x 106 hm3, una recarrega natural de 28,1 x 106 hm3, una evapotranspiración de 65,4 hm3 i una extracció d'aigua subterrània per bombament d'1,5 hm3, amb una vessament superficial nul·la. Amb una taxa de renovació total de 2 anys, la recarrega natural és difusa, autògena i representa el 30 % de la precipitació, mentre que les reserves permanents resulten entre 47 i 64 hm3, no obstant això, les reserves hidrodinàmiques són petites i en estiatge poden variar entre 0,45 i 14 hm3 el que indica que l'aqüífer té poca capacitat de regulació natural i és molt influenciable per les extraccions.
S'ha estimat que la porositat eficaç varia entre 1,2 i 1,6 % i que la transmissivitat aconsegueix un valor de 2.876,74 m2/dia; així mateix, la permeabilitat mitja seria de 27,6 m/dia, la qual cosa reflectix que es tracta d'un aqüífer molt permeable i transmisiu.
Observant les corbes de resposta dels traçadors, es distingeix una distribució normal bimodal amb un màxim molt més marcat, la qual cosa significa que la dispersió resulta afectada per diversos camins preferencials, encara que la gran massa del núvol avança per un fluix dominant. A causa de l'alta recuperació del traçador, es constata l'escàs poder autodepurador del terreny, establint una relació lineal entre la distància i la dispersió longitudinal.
Es conclou que una hipotètica contaminació originada per un abocament a distàncies mitges o llunyanes, afectaria una gran superfície de la zona saturada de l'aqüífer. Per aquest motiu, s'ha establit un perímetre de protecció de la qualitat de l'aigua subterrània, que comprèn una primera zona de restriccions absolutes a 2 Km al voltant de La Fuentona, (on el temps de trànsit és menor de 24 hores), i una segona zona de restriccions màximes que inclou tot l'aqüífer, (on el temps de trànsit és menor a 50 dies). Segons els càlculs hidràulics, els descensos bruscos i la disminució en el cabal mitjà en estiatge de La Fuentona i del riu que origina, són deguts segurament, a bombaments entre 30 i 100 l/s per a reg de plantacions truferas a la finca Els Quejigares, ja que la resta de detraccions de l'aqüífer són d'escassa entitat. Aquest cabal de bombament afectaria considerablement el brollador i ho deixaria sec durant hores i dies en certs estiatges severs. "
Us he seleccionat, del material disponible a la xarxa, un
vídeo de les exploracions del grup Tritón al primer sifó de la Fuentona.
Kalymnos és una illa grega, ben coneguda dels amants de l’escalada. Anualment és celebra una concentració d’escaladors, el Roctrip de Petzl.
Al voltant de la Gran Cova s’enfilen pel sostre sortejant i recolçant-se en les grans estalactites que pengen de la volta de la cavitat, van superant les diverses i extraplomades vies de gran dificultat.
A internet trobareu quantitat de vídeos sobre aquestes escalades, jo us recomano la pel·lícula de Guillaume Broust, que us animo a visualitzar en la seva integritat i millor si us la descarregueu de la pàgina del productor Petzl. (98 mb amb una durada 15 minuts amb locució anglesa, subtitulada en francès, i una esplèndida banda sonora).
A part de l’espectacularitat de la filmació, que fa que les estalactites, gairebé a l’exterior, tinguin un desenvolupament tan massiu? Recordeu les imatges d’altres grans boques prop del mar (badia de Yunnan...) amb una proliferació similar?
Preparàvem una pel·lícula de tema, naturalment, espeleològic. Hi col.laboraven gent de tot arreu; els del nostre grup (llavors S.A.S.), els de Reus, en Torné, etc. Teníem pensat anar a filmar dins de Solencio, però a l’hora de la veritat no érem el mínim de gent necessària per carretejar tot el material dins de la cova i es van canviar els plans, aniríem a una cova més accessible. Finalment vàrem triar la del Rebeco, a Villanúa, a prop de Jaca.
Més tard al poble ens digueren que tot el dia havia estat plovent. Sortosament havíem tret tot el material en sortir nosaltres, però en altres ocasions havíem deixat els estris dins per tal de no tenir que transportar l’equip tantes vegades.
