dissabte, 29 de desembre del 2007

Escalant estalactites

Kalymnos és una illa grega, ben coneguda dels amants de l’escalada. Anualment és celebra una concentració d’escaladors, el Roctrip de Petzl.
Al voltant de la Gran Cova s’enfilen pel sostre sortejant i recolçant-se en les grans estalactites que pengen de la volta de la cavitat, van superant les diverses i extraplomades vies de gran dificultat.

A internet trobareu quantitat de vídeos sobre aquestes escalades, jo us recomano la pel·lícula de Guillaume Broust, que us animo a visualitzar en la seva integritat i millor si us la descarregueu de la pàgina del productor Petzl. (98 mb amb una durada 15 minuts amb locució anglesa, subtitulada en francès, i una esplèndida banda sonora).

A part de l’espectacularitat de la filmació, que fa que les estalactites, gairebé a l’exterior, tinguin un desenvolupament tan massiu? Recordeu les imatges d’altres grans boques prop del mar (badia de Yunnan...) amb una proliferació similar?

dijous, 27 de desembre del 2007

Al ritme dels ratpenats

El Festival de Ménigoute reuneix cada any durant les “vacances” de tots sants als apassionats del cinema d’animals, les associacions de defensa del medi ambient, els artistes d’animals (pintors, escultors, fotografs...), i un públic cada cop mes motivat per la protecció de la natura..

Enguany el Premi de la Protecció de la Natura, ofert per la Lliga per la Protecció dels Ocells (LPO), França Natura Mediambient (FNE) i la Fundació Nicolas Hulot per la Natura i l’Home, ha estat concedit al film:



AU RYTHME DES CHAUVES SOURIS
Realització: Tanguy Stoecklé
Producció: SFEPM / GCP –FRANCE


Durant tres anys, Tanguy i el seu equip han filmat la intimitat dels ratpenats i han donat testimoni d’una aventura humana extraordinària que s’ha desenvolupat en el sud de França.


Filmats enterament en el seu medi natural, els quiropters s’han beneficiat de tot el respecte necessari per no molestar-los. Gràcies a càmeres modificades i projectors d’infrarojos construïts pel rodatge. Tanguy ha pogut obtenir imatges inèdites sobre el comportament dels ratpenats. Relacions mare/nadons, vols al ralentí, són seqüencies que mereixen ser vistes.

El Murin de Capaccini, el Rhinolophe euryale i el Minioptère de Schreibers son especies cavernícoles, es a dir que utilitzen principalment, al llarg del seu cicle de vida anual, llocs subterrànis com coves o antigues mines.

Considerades les especies mes amenaçades del sud de France estan sent objecte d’un ambiciós projecte LIFE-Natura pel quadrienni 2004-2008 que ha involucrat a 150 naturalistes.

Identificats 26 lloc prioritaris repartits dins de tretze llocs Natura 2000 han estat objecte d’accions de conservació repartides en tres apartats principals:



  • Treballs dirigits a l’adquisició de coneixements sobre la biologia de les tres especies, especialment sobre els habitats que utilitzen per alimentar-se.

  • Posada en marxa de proteccions reglamentàries o fisiques per dotar de “tranquilitat” a les principals localitats de les ratpenades.

  • Informació i sensibilització del gran públic i més especialment dels freqüentadors del medi subterràni.



Per medi d’aquest enllaç podeu veure el film premiat.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Va anar de poc

Espeleo-anècdotes
Preparàvem una pel·lícula de tema, naturalment, espeleològic. Hi col.laboraven gent de tot arreu; els del nostre grup (llavors S.A.S.), els de Reus, en Torné, etc. Teníem pensat anar a filmar dins de Solencio, però a l’hora de la veritat no érem el mínim de gent necessària per carretejar tot el material dins de la cova i es van canviar els plans, aniríem a una cova més accessible. Finalment vàrem triar la del Rebeco, a Villanúa, a prop de Jaca.

La cova del Rebeco o també anomenada Fuente Cándalo ja ens era coneguda, hi havíem estat en diferents ocasions. És una cova de poc recorregut, uns 300 m, de traçat sinuós amb galeries estretes, un riuet a la part final, però en resum: molt bonica per la tota aquesta varietat. L’entrada a la cavitat es fa a través d’una petita boca i baixant un pou de 12 m de fondària.

Era per Sant Joan de l’any 1983, disposàvem de tres dies. Anàvem a dormir a l’estació de Villanúa, llavors fora de servei, doncs els trens no hi feien parada. Dormíem al terra, dins una de les casetes que fou magatzem de mercaderies, però això ja ens va anar bé doncs la primera nit va ploure com poques vegades he vist, però ja estàvem aixoplugats.

Al dia següent tots érem dins la cova; uns portant les bateries i llums elèctrics, altres les maletes amb el material de filmació, en fi, cadascú tenia el seu paper. El temps anava passant, però allà dins no te n’adones. Ja devia ser mitja tarda quan poc a poc els degotalls van en augment, així com també les escorrenties per les parets. Era evident, però no vàrem saber interpretar el senyal, continuem la feina i un cop finalitzada sortim.

L’endemà al matí l’aigua sortia per la boca tot fent bo el nom de Fuente Cándalo, s’havia inundat tota la cova!.

Més tard al poble ens digueren que tot el dia havia estat plovent. Sortosament havíem tret tot el material en sortir nosaltres, però en altres ocasions havíem deixat els estris dins per tal de no tenir que transportar l’equip tantes vegades.

De ben segur que va anar de poc que no perdéssim el material... i potser quelcom més.

Lluís Auroux

Nota: els foto-dibuixos són merament d’ambientació i no corresponen a la cavitat.

dimarts, 25 de desembre del 2007

Estudiar en una cova

L’escola xinesa de Dongzhong (literalment “dins la cova”), situada en la provincia de Guizhou, és l’única esperança pels nens que viuen en els poblets veïns de les muntanyes de Shuitang Township. La pobre comarca autònoma de Ziyun, habitada pels grups etnics Miao i els Buyi no pot costejar unes instal·lacions suficients per totes les necessitats de la població.

A diari vuit professors i 186 estudiants de primària tenen que afrontar llargs desplaçaments per anar a l’escola. Fins a sis hores (anada i tornada), per senderes pedregoses de muntanya des de les comunitats més allunyades.

Tot seguit teniu una sèrie d’imatges que parlen per elles mateixes, de les condicions i aprofitament de la cavitat.






Stalacpipe

L’Stalacpipe, per la superficie que ocupa és considerat l’instrument musical més gran del mon. Es tracta d’un orgue litofónic, ja que obté les seves notes per la percussió de les estalactites de diferents tamanys per medi d’uns “martells” de goma activats per produir tons.

Son trenta-set concrecions, distribuïdes al llarg de 3,5 "acres" (aprox: 12.000 m2) seleccionades i connectades a un tradicional orgue de tub, dissenyat i instal·lat el 1956 amb el seu teclat i consola feta a mida, a les Cavernes de Luray dins del Parc Shenandoah a Virginia, USA.

Les coves de Luray foren descobertes en 1878 i ràpidament es varen fer celebres per la musicalitat de les seves concrecions, que els guies copejaven com una de les majors atraccions de la visita, tal com podeu veure en aquesta antiga postal.

S’han fet diverses gravacions, algunes constituiren un CD especial que s’adjuntaba a la publicació The Georgia Underground.

També existeix una distribució comercial, primer en cassetes i més tard amb LP "The Great Stalacpipe Organ", com la que us presento en aquest post.

Podeu veure en aquest video l’Stalacpipe en acció.




Com una celebració més de la diada d’avui, us recomano que utilitzant aquest enllaç escolteu una nadala interpretada per l’Stalacpipe.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Arrikutz turística

La Galeria 53. Foto AMET

El complex de Gezalta-Arrikrutz es localitza als barris d'Arantzazu i araotz, desenvolupat sota el subsòl de la penya de Madina. El sistema amb 14 km de galeries interconnectades i 6 pisos superposats, és la major cavitat de Gipuzkoa.

Planta del sistema. Topo AMET.

La cova d'Oñati-Arrikruz que forma part del sistema és una cavitat desenvolupada en calcàries i dolomies del Juràssic superior-cretaci inferior (entre 154 i 96 milions d'anys d'antiguitat). Està situada a uns 400 metres sobre el nivell del mar.

Alçat del sistema. Topo AMET.

Ha estat habilitada turísticament emmarcant aquest projecte en una aposta turística per a la comunitat Gipuzkoana. Des de novembre de 2007 ha estat preparada per analitzar les possibles afeccions que pugui patir basant-se en les visites dels turistes. A fi de minimitzar les dificultats pròpies del subsòl, s'ha equipat la cova amb una passarel·la flotant, il·luminació dinàmica i un sistema multimèdia. D'aquesta manera, l'itinerari està adequat per a qualsevol persona capaç de pujar per si mateixa. Totes les visites es realitzaran amb l'ajuda de guies de la zona, en grups de 25 visitants com a màxim.

La visita es desenvolupa a la Galeria 53, situada en el sector oriental de la cavitat d'Arrikrutz, galeria fòssil i antic sumider del riu Aldaola. Presenta galeries de gran secció amb interessants concrecions estalagmítiques. La Galeria de 390 metres de longitud, descendeix 55 metres amb el seu pendent mitja del 9%.

Sumider Aldama. Foto AMET.

El recorregut es complementa amb el suport d'un sistema informàtic altament avançat que permet el guiat per l'interior i la valoració dels diferents atractius que es donen cita al seu interior. La visita es desenvolupa al llarg de 60 minuts i permet abordar temàtiques tals com:

· L'aigua i la hidrologia com a escultors de la cavitat.

· La cavitat d'Arrikrutz com una fracció dels més de 14 quilòmetres dels què desenvolupa el complex càrstic.

· La formació geològica de la cova i la valoració de les seves riqueses; entre les que destaquen un riu subterrani i galeries adornades d'enormes estalagmites.

· L'origen de l'univers mineral.

Instal·lacions turístiques. Foto Oñatiko Kobak.

Instal·lacions turístiques. Foto Oñatiko Kobak.

Les visites poden portar a una degradació progressiva de la cavitat, de tal manera que des del mes de novembre de 2007, la Societat de Ciències Espeleològiques Alfonso Antxia, de Bilbao, estudiarà la possible afecció que pugui patir la cova d'Arrikutz amb les entrades massives de turistes.

Per a això s'han instal·lat a l'interior de la cova tres estacions climàtiques d'última generació, que a cada hora registren una dotzena de variables entre les que es poden destacar: Temperatura, Humitat relativa, Pressió atmosfèrica, CO2, Temperatura de la roca, Temperatura de l'aigua i cabal de degoteig.

Estació meteo. Foto Societat C.E. Alfonso Antxia

Una altra estació exterior recollirà els mateixos paràmetres, de tal manera que podrem comparar les dades entre el microclima exterior i interior de la cavitat. Al seu torn es realitzaran nombrosos mostratges d'aigua, a fi de demanar dades que ens ajudin a comprendre la variabilitat interanual de les característiques físico-químiques de la cavitat.

Per a anàlisi de les aigües s'ha posat 1 únic punt de control en què es midirá in situ: pH, conductivitat i temperatura, mesurant a més a més, a través d'un laboratori colorimétrico portàtil els diferents components químics (nitrats, nitrits, calci, magnesi, sílice, ferro, sulfats, diòxid de carboni, oxigeno dissolt, etc...). La resta de components es mesura en laboratori. Encara que les aigües són estacionals, s'ha decidit fer-ho per tal d’estudiar la seva relació amb el quimisme de les formacions secundàries.

La Fuentona de Muriel

La soriana Fuentona de Muriel, és una surgència ben coneguda dels espeleosubs que li han dedicat molts esforços d’exploració. El programa de TVE Al Filo de lo Imposible, ha popularitzat aquestes immersions.

Ara hem pogut llegir la recent tesí doctoral -disponible en pdf- d’en Juan José Pérez Santos:

(Septiembre 2007) Hidrogeología del sistema kárstico de La Fuentona de Muriel (Soria). Ingeniería y Morfología del Terreno / E.T.S.I. Caminos, Canales y Puertos (UPM)

Us presentem la traducció al català del resum de la tesi:


"La present Tesi Doctoral, desenvolupa l'esquema de funcionament hidrogeològic de l'aqüífer drenat pel brollador denominat La Fuentona de Muriel, declarat Monument Natural, i proposa diverses mesures per a la protecció d'aquesta surgència que dóna origen al naixement del riu Abión.

Aquest aqüífer, amb una superfície aflorent de 124 km2, és un sinclinal de calcàries del Cretaci Superior recolzades sobre una base impermeable de margues que fan de barrera natural pel Nord, Oest i part del Sud, on també hi ha una barrera impermeable de Terciari argilós, mentre que per l'Est presenta una connexió hidràulica, únicament en aigües altes, amb diversos aqüífers de menor entitat.
La circulació va dirigida per l'eix sinclinal, d'Est a Oest, cap a La Fuentona. La velocitat de l'aigua subterrània, obtinguda mitjançant proves amb traçadors, varia entre 500 m/dia i 3.000 m/dia amb la proximitat a La Fuentona i amb el règim hidrològic, la qual cosa indica un buidatge ràpid de l'aqüífer, poca capacitat d'emmagatzemament i per tant estiatges naturals severs, condicionats pel règim immediat de precipitacions. La geometria de les galeries que representen els conductes de buidatge del sinclinal aqüífer pel seu flanc Sud està condicionada per la intersecció dels plans d'estratificació amb la família de fractures dominants indicant un estadi evolutiu hidrogeomorfológic mig.


Durant l'any hidrogeològic 2003-2004 La Fuentona ha tingut un cabal de 978 l/s, presentant una variabilitat del 191 %, és a dir, bastant acusada, amb una corba d'esgotament d'expressió Qt = 137.376 * e - 0,0096 i un volum hidrodinàmic al començament del buidatge de 14,3 hm3. El balanç hidrològic calculat per a aquest període ha donat com a resultat una aportació publiomètrica de 93,5 x 106 hm3, una recarrega natural de 28,1 x 106 hm3, una evapotranspiración de 65,4 hm3 i una extracció d'aigua subterrània per bombament d'1,5 hm3, amb una vessament superficial nul·la. Amb una taxa de renovació total de 2 anys, la recarrega natural és difusa, autògena i representa el 30 % de la precipitació, mentre que les reserves permanents resulten entre 47 i 64 hm3, no obstant això, les reserves hidrodinàmiques són petites i en estiatge poden variar entre 0,45 i 14 hm3 el que indica que l'aqüífer té poca capacitat de regulació natural i és molt influenciable per les extraccions.

S'ha estimat que la porositat eficaç varia entre 1,2 i 1,6 % i que la transmissivitat aconsegueix un valor de 2.876,74 m2/dia; així mateix, la permeabilitat mitja seria de 27,6 m/dia, la qual cosa reflectix que es tracta d'un aqüífer molt permeable i transmisiu.

Observant les corbes de resposta dels traçadors, es distingeix una distribució normal bimodal amb un màxim molt més marcat, la qual cosa significa que la dispersió resulta afectada per diversos camins preferencials, encara que la gran massa del núvol avança per un fluix dominant. A causa de l'alta recuperació del traçador, es constata l'escàs poder autodepurador del terreny, establint una relació lineal entre la distància i la dispersió longitudinal.


Es conclou que una hipotètica contaminació originada per un abocament a distàncies mitges o llunyanes, afectaria una gran superfície de la zona saturada de l'aqüífer. Per aquest motiu, s'ha establit un perímetre de protecció de la qualitat de l'aigua subterrània, que comprèn una primera zona de restriccions absolutes a 2 Km al voltant de La Fuentona, (on el temps de trànsit és menor de 24 hores), i una segona zona de restriccions màximes que inclou tot l'aqüífer, (on el temps de trànsit és menor a 50 dies). Segons els càlculs hidràulics, els descensos bruscos i la disminució en el cabal mitjà en estiatge de La Fuentona i del riu que origina, són deguts segurament, a bombaments entre 30 i 100 l/s per a reg de plantacions truferas a la finca Els Quejigares, ja que la resta de detraccions de l'aqüífer són d'escassa entitat. Aquest cabal de bombament afectaria considerablement el brollador i ho deixaria sec durant hores i dies en certs estiatges severs. "


Us he seleccionat, del material disponible a la xarxa, un vídeo de les exploracions del grup Tritón al primer sifó de la Fuentona.