


Més tard al poble ens digueren que tot el dia havia estat plovent. Sortosament havíem tret tot el material en sortir nosaltres, però en altres ocasions havíem deixat els estris dins per tal de no tenir que transportar l’equip tantes vegades.
De ben segur que va anar de poc que no perdéssim el material... i potser quelcom més.
Lluís Auroux
Nota: els foto-dibuixos són merament d’ambientació i no corresponen a la cavitat.
El complex de Gezalta-Arrikrutz es localitza als barris d'Arantzazu i araotz, desenvolupat sota el subsòl de la penya de Madina. El sistema amb 14 km de galeries interconnectades i 6 pisos superposats, és la major cavitat de Gipuzkoa.
La visita es desenvolupa a la Galeria 53, situada en el sector oriental de la cavitat d'Arrikrutz, galeria fòssil i antic sumider del riu Aldaola. Presenta galeries de gran secció amb interessants concrecions estalagmítiques. La Galeria de 390 metres de longitud, descendeix 55 metres amb el seu pendent mitja del 9%.
Sumider Aldama. Foto AMET.
El recorregut es complementa amb el suport d'un sistema informàtic altament avançat que permet el guiat per l'interior i la valoració dels diferents atractius que es donen cita al seu interior. La visita es desenvolupa al llarg de 60 minuts i permet abordar temàtiques tals com:
· L'aigua i la hidrologia com a escultors de la cavitat.
· La cavitat d'Arrikrutz com una fracció dels més de 14 quilòmetres dels què desenvolupa el complex càrstic.
· La formació geològica de la cova i la valoració de les seves riqueses; entre les que destaquen un riu subterrani i galeries adornades d'enormes estalagmites.
· L'origen de l'univers mineral.
Estació meteo. Foto Societat C.E. Alfonso Antxia
Una altra estació exterior recollirà els mateixos paràmetres, de tal manera que podrem comparar les dades entre el microclima exterior i interior de la cavitat. Al seu torn es realitzaran nombrosos mostratges d'aigua, a fi de demanar dades que ens ajudin a comprendre la variabilitat interanual de les característiques físico-químiques de la cavitat.
Per a anàlisi de les aigües s'ha posat 1 únic punt de control en què es midirá in situ: pH, conductivitat i temperatura, mesurant a més a més, a través d'un laboratori colorimétrico portàtil els diferents components químics (nitrats, nitrits, calci, magnesi, sílice, ferro, sulfats, diòxid de carboni, oxigeno dissolt, etc...). La resta de components es mesura en laboratori. Encara que les aigües són estacionals, s'ha decidit fer-ho per tal d’estudiar la seva relació amb el quimisme de les formacions secundàries.
Durant l'any hidrogeològic 2003-2004 La Fuentona ha tingut un cabal de 978 l/s, presentant una variabilitat del 191 %, és a dir, bastant acusada, amb una corba d'esgotament d'expressió Qt = 137.376 * e - 0,0096 i un volum hidrodinàmic al començament del buidatge de 14,3 hm3. El balanç hidrològic calculat per a aquest període ha donat com a resultat una aportació publiomètrica de 93,5 x 106 hm3, una recarrega natural de 28,1 x 106 hm3, una evapotranspiración de 65,4 hm3 i una extracció d'aigua subterrània per bombament d'1,5 hm3, amb una vessament superficial nul·la. Amb una taxa de renovació total de 2 anys, la recarrega natural és difusa, autògena i representa el 30 % de la precipitació, mentre que les reserves permanents resulten entre 47 i 64 hm3, no obstant això, les reserves hidrodinàmiques són petites i en estiatge poden variar entre 0,45 i 14 hm3 el que indica que l'aqüífer té poca capacitat de regulació natural i és molt influenciable per les extraccions.
Es conclou que una hipotètica contaminació originada per un abocament a distàncies mitges o llunyanes, afectaria una gran superfície de la zona saturada de l'aqüífer. Per aquest motiu, s'ha establit un perímetre de protecció de la qualitat de l'aigua subterrània, que comprèn una primera zona de restriccions absolutes a 2 Km al voltant de La Fuentona, (on el temps de trànsit és menor de 24 hores), i una segona zona de restriccions màximes que inclou tot l'aqüífer, (on el temps de trànsit és menor a 50 dies). Segons els càlculs hidràulics, els descensos bruscos i la disminució en el cabal mitjà en estiatge de La Fuentona i del riu que origina, són deguts segurament, a bombaments entre 30 i 100 l/s per a reg de plantacions truferas a la finca Els Quejigares, ja que la resta de detraccions de l'aqüífer són d'escassa entitat. Aquest cabal de bombament afectaria considerablement el brollador i ho deixaria sec durant hores i dies en certs estiatges severs. "