Arrikutz turística

La Galeria 53. Foto AMET

El complex de Gezalta-Arrikrutz es localitza als barris d'Arantzazu i araotz, desenvolupat sota el subsòl de la penya de Madina. El sistema amb 14 km de galeries interconnectades i 6 pisos superposats, és la major cavitat de Gipuzkoa.

Planta del sistema. Topo AMET.

La cova d'Oñati-Arrikruz que forma part del sistema és una cavitat desenvolupada en calcàries i dolomies del Juràssic superior-cretaci inferior (entre 154 i 96 milions d'anys d'antiguitat). Està situada a uns 400 metres sobre el nivell del mar.

Alçat del sistema. Topo AMET.

Ha estat habilitada turísticament emmarcant aquest projecte en una aposta turística per a la comunitat Gipuzkoana. Des de novembre de 2007 ha estat preparada per analitzar les possibles afeccions que pugui patir basant-se en les visites dels turistes. A fi de minimitzar les dificultats pròpies del subsòl, s'ha equipat la cova amb una passarel·la flotant, il·luminació dinàmica i un sistema multimèdia. D'aquesta manera, l'itinerari està adequat per a qualsevol persona capaç de pujar per si mateixa. Totes les visites es realitzaran amb l'ajuda de guies de la zona, en grups de 25 visitants com a màxim.

La visita es desenvolupa a la Galeria 53, situada en el sector oriental de la cavitat d'Arrikrutz, galeria fòssil i antic sumider del riu Aldaola. Presenta galeries de gran secció amb interessants concrecions estalagmítiques. La Galeria de 390 metres de longitud, descendeix 55 metres amb el seu pendent mitja del 9%.

Sumider Aldama. Foto AMET.

El recorregut es complementa amb el suport d'un sistema informàtic altament avançat que permet el guiat per l'interior i la valoració dels diferents atractius que es donen cita al seu interior. La visita es desenvolupa al llarg de 60 minuts i permet abordar temàtiques tals com:

· L'aigua i la hidrologia com a escultors de la cavitat.

· La cavitat d'Arrikrutz com una fracció dels més de 14 quilòmetres dels què desenvolupa el complex càrstic.

· La formació geològica de la cova i la valoració de les seves riqueses; entre les que destaquen un riu subterrani i galeries adornades d'enormes estalagmites.

· L'origen de l'univers mineral.

Instal·lacions turístiques. Foto Oñatiko Kobak.

Instal·lacions turístiques. Foto Oñatiko Kobak.

Les visites poden portar a una degradació progressiva de la cavitat, de tal manera que des del mes de novembre de 2007, la Societat de Ciències Espeleològiques Alfonso Antxia, de Bilbao, estudiarà la possible afecció que pugui patir la cova d'Arrikutz amb les entrades massives de turistes.

Per a això s'han instal·lat a l'interior de la cova tres estacions climàtiques d'última generació, que a cada hora registren una dotzena de variables entre les que es poden destacar: Temperatura, Humitat relativa, Pressió atmosfèrica, CO2, Temperatura de la roca, Temperatura de l'aigua i cabal de degoteig.

Estació meteo. Foto Societat C.E. Alfonso Antxia

Una altra estació exterior recollirà els mateixos paràmetres, de tal manera que podrem comparar les dades entre el microclima exterior i interior de la cavitat. Al seu torn es realitzaran nombrosos mostratges d'aigua, a fi de demanar dades que ens ajudin a comprendre la variabilitat interanual de les característiques físico-químiques de la cavitat.

Per a anàlisi de les aigües s'ha posat 1 únic punt de control en què es midirá in situ: pH, conductivitat i temperatura, mesurant a més a més, a través d'un laboratori colorimétrico portàtil els diferents components químics (nitrats, nitrits, calci, magnesi, sílice, ferro, sulfats, diòxid de carboni, oxigeno dissolt, etc...). La resta de components es mesura en laboratori. Encara que les aigües són estacionals, s'ha decidit fer-ho per tal d’estudiar la seva relació amb el quimisme de les formacions secundàries.