 |
| Foto: Sergio Montagud |
L’amic i company valencià d’activitats biospeleològiques, el Dr. Alberto Sendra, ens ha fet arribar la notícia d’una troballa excepcional dins la fauna subterrània: El primer insecte hemípter troglobi descobert a la península!
 |
| El Dr. Alberto Sendra en una de les seves ponències |
Introducció als hemípters cavernícoles:
L'any 1975 se'n van descriure dos representants cavernícoles, en sentit estricte i els dos a les cavitats volcàniques de les illes Hawai. Llavors, va ser tota una revolució dins la biospeleologia, ja que es considerava que en cavitats volcàniques no hi podia haver fauna cavernícola, degut a l'aïllament geològic entre cavitats, que evitaria la interconnexió biològica. Res més fora de lloc!
L'any 1977, el nostre recordat Jordi Ribes va publicar un treball sobre els hemípters heteròpters cavernícoles del món, però explica, que tot i que han estat citats de l'interior de cavitats, no es poden considerar com a veritables troglobis, ja que no tenen signes evolutius i adaptatius suficients. En tot cas, alguns d'ells serien troglòfils.
L'any 1983, F. Español i J. Ribes descriuen el primer hemípter troglobi espanyol: Collartida anophthalma, de l'illa del Hierro
L'any 1998, J. Ribes, P. Oromí i E. Ribes descriuen una segona espècie: Collartida tanausu, de l'illa de La Palma
D’hemípters amb
característiques evolutives troglòbies que colonitzin el
món subterrani a
Espanya, fins ara n’hi ha tretze espècies i totes elles a les cavitats volcàniques de les Illes Canàries.
No tenim constància que n’hi hagi cap a la resta d’Europa.
Consultant al Dr.
Pere Oromí (Universitat de La Laguna, Tenerife), ens ha passat el llistat actual d’aquests singulars insectes en localitats de les Canàries:
Hemípters
Heteròpters:
Fam. Reduviidae
-Collartida
anophthalma Español, F.; Ribes, J. 1983
-Collartida tanausu Ribes, J; Oromí, P. Ribes, E. 1998
Hemípters Auquenorrincs:
-Cixius ariadne Hoch; Asche, 1993
-Cixius nycticolus Hoch; Asche, 1993
-Cixius palmeros Hoch; Asche, 1993
-Cixius pinarcoladus
Hoch; Asche, 1993
-Cixius ratonicus Hoch; Asche, 1993
-Cixius tacandus Hoch; Asche, 1993
-Tachycixius lavatubus Remane; Hoch, 1988
Fam. Meenoplidae
-Meenoplus cancavus Remane; Hoch, 1988
-Meenoplus claustrophilus Hoch; Asche, 1993
-Meenoplus charon Hoch; Asche, 1993
-Meenoplus roddenberryi Hoch; Naranjo, 2012
A la resta del món
també n’hi ha una bona representació de cigales troglòbies. En citem algunes
d’elles:
Mèxic; Austràlia; Hawai; Madagascar; Illes Galàpagos; Argentina, etc.
 |
| L'hàbitat dels hemípters cavernícoles són les arrels que arriben de l'exterior. Foto: Cova de la Moneda. Espeleobloc, article del 23-02-2016 |
La notícia apareguda al diari digital SAMARUC DIGITAL, consultable a samarucdigital.com, que reproduim la versió en valencià de l'autor Abel Campos.
Inici de l'article del diari:
Inici de l'article del diari:
La fada dels boscos subterranis
A les cavitats del paratge natural
municipal de Les Rodanes de Vilamarxant, a la comarca valenciana del Camp del
Túria, viuen uns insectes cavernícoles extraordinàriament bonics i fràgils que
s’alimenten xuplant les arrels dels arbres i els arbustos que penetren a
l’interior de les cavitats. Són cigales cavernícoles segues i amb unes ales
blanques contornejades per un halo blavenc púrpura que centellegen amb la llum.
Científics valencians estan a punt d’escometre el seu descobriment per a la
ciència i per al món i Samarucdigital és testimoni directe d’aquesta gran
notícia exclusiva.
 |
| Paratje de Les Rodanes |
 |
| Foto: Sergio Montagud |
La cigala iridescent
L’any 2008 un grup
d’investigadors format per bioespeleòlegs, geòlegs, paleontòlegs i experts en
coves va iniciar un complet estudi sobre els valors ambientals i culturals de
Les Rodanes de Vilamarxant. Aquest paratge natural municipal es localitza a la
comarca del Camp del Túria, a 28 quilòmetres de València. Es tracta de la zona
més elevada al voltant de l’àrea metropolitana de la capital valenciana. Els
seus valors ambientals, paisatgístics i culturals van ser determinants en la
seua declaració l’any 2002. En l’actualitat forma part del parc natural del
Túria.
 |
| Foto: Sergio Montagud |
El territori valencià
forma una gran extensió calcària però puntualment afloren com a esguits
geològics arenisques roges com Les Rodanes. Però en aquestes muntanyes es dóna
una mescla geològica interessant. En el paratge de les Pedrizas apareix un
xicotet territori calcari rodejat de rodanes roges. En aquesta illa foradada
per nombroses cavitats trobem extraordinàries formes de vida. Les coves i
avencs d’aquesta zona són singulars precisament per la seua incomunicació amb
altres cavitats valencianes. Totes estan incloses al Catàleg Valencià de
Cavitats Subterrànies pel seu especial interés. Les coves de les Rodanes no són
ni massa grans ni massa humides. Aquestes característiques determinen
l’escassesa de la seua fauna. Els experts les consideren cavitats prou seques
amb un contingut de vapor d’aigua escàs. Però fins i tot així amaguen
sorpreses. Cada cova aporta el seu món particular de silenci, foscor i vida
cavernícola. En la zona de penombra, on xoquen la llum de l’exterior i la
foscor de les entranyes, trobem una fauna que els investigadors anomenen
vestibular. Aquesta zona de transició entre la llum i la foscor sol estar
habitada per aranyes i opilions, invertebrats comuns que ajuden a mantenir
l’equilibri d’aquests fràgils ecosistemes. Però a les cavitats de Vilamarxant
s’oculten altres meravelles rellevants com la fada dels boscos subterranis.
‹‹Aquesta cigala la definiria com el més bell insecte cavernícola que es
coneix. Tal vegada seria dir massa però fins i tot el més bonic del món. A més
del seu aspecte de cigala té les ales reduïdes i atrofiades. Però les té com
una fada, totalment perpendiculars al cos, de forma plana i amb una
característica impressionant: segreguen una cera de color blau púrpura que al
reflectir la llum emet destalls. És com si estiguérem davant una xicoteta fada
que viu a les arrels dels boscos valencians››, afegeix el doctor Sendra.
Un descobriment de
rellevància internacional
El primer pas per a
presentar al món a la cigala iridescent i fada dels boscos subterranis
valencians és iniciar la seua descripció. Això vol dir que els investigadors
necessiten arreplegar material nou de la cavitat on es va fer la troballa i
també d’altres coves properes. La següent etapa serà fer una seqüenciació de
part del seu genoma per a poder confirmar si es tracta d’una nova espècie. A
continuació es realitzarà una descripció formal amb l’ajuda de la professora
alemanya Hannelore Hoch de la Universitat de Berlín. Aquesta part de la
investigació és fonamental, ja que els permetrà posicionar i conéixer la
categoria taxonòmica de l’insecte per poder presentar a la cigala com a una
nova espècie i un nou gènere i descriure-la formalment per a la ciència en una
revista d’investigació de prestigi internacional. Alberto Sendra parla d’una
troballa importantíssima:
‹‹Forma part d’una
família de cigales que es desconeix pràcticament a tot el Paleàrtic. Això vol
dir que a Europa i a Àsia no es coneixen a excepció de dues espècies que no
viuen a les coves sinó a l’exterior, concretament a les illes Canàries. Es tracta
d’una família totalment desconeguda. A banda la seua biologia és molt
rellevant, ja que viu a l’ecosistema subterrani, en zones profundes i sense
llum. Aquestes cigales, sense ulls i sense pigment a excepció de l’halo púrpura
de les ales, viuen en un ambient d’absoluta foscor alimentant-se d’arrels.
Estem davant d’una troballa realment excepcional››.
Els especialistes
valencians en fauna cavernícola desconeixen molts aspectes de la biologia
d’aquestes extraordinàries cigales, fins i tot el grau d’amenaça que suporten a
les cavitats on viuen des de fa centenars d’anys.
Fi de l'article. Nota de l'autor d'aquest post: més que centenars d'anys, s'hauria de parlar de milions d'anys
Al món hi ha algun hemípter cavernícola d'aspecte semblant al de la troballa. El va descriure la doctora Hannelore, la mateixa que farà la descripció del nostre. Ja havíem parlat d'aquest paral·lelisme tan curiós. Però la nostra és més troglobiomorfa amb les ales atrofiades i venació reduïda, més despigmentada. I com pot veure les ales pareixen els d'una fada. És més bonica!
Fi de l'article. Nota de l'autor d'aquest post: més que centenars d'anys, s'hauria de parlar de milions d'anys
 |
| Hemípter d'aspecte semblant |
Al món hi ha algun hemípter cavernícola d'aspecte semblant al de la troballa. El va descriure la doctora Hannelore, la mateixa que farà la descripció del nostre. Ja havíem parlat d'aquest paral·lelisme tan curiós. Però la nostra és més troglobiomorfa amb les ales atrofiades i venació reduïda, més despigmentada. I com pot veure les ales pareixen els d'una fada. És més bonica!
Un exemple de troglobiomorfisme: Detall del cap d'un hemípter del gènere Oliarus (Hawai): A la foto de dalt, una espècie exterior (es veu l'ull complet). A baix, una espècie evolucionada troglòbia (no hi ha traces d'ull a la zona marcada, que és a on hauria d'estar)
Els hemípters troglobis de les Ille Canàries:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.