dimecres, 7 de juliol del 2010

La Verna turística


Durant anys, només els espeleòlegs podien accedir a la immensa Sala de la Verna a l’interior de la xarxa subterrània del Sistema de la Pedra de Sant Martí. A finals de 1950, EDF excavà un túnel per tal de captar el riu que corre a través de la cavitat. Però la companyia s’adonà que en aquell moment no era rendible l’explotació i abandonà la galeria.

El túnel, tot i la seva degradació per manca de manteniment, ha estat molt utilitzat pels espeleòlegs facilitant l’exploració i possibilitant un creixent augment de les visites esportives que han fet “travessa” entrant pels avencs superiors i sortint per la Verna sense haver retrocedir i remuntar els pous davallats.


L’any 2000 es produeix un esdeveniment decisiu per a l'accessibilitat a la sala: La Sem (Companyia Hidroelèctrica de Migdia), filial de GDF-Suez recupera projecte d’aprofitament del cabal subterrani. És rehabilita completament el túnel i aconsegueix recuperar un cabal d’un m3 d’aigua per segon que dirigeix cap a l'exterior per alimentar una central elèctrica a Santa Engracia.

 Rehabilitat l’accés només restava desenvolupar un pla de desenvolupament turístic del lloc. Es creà el SAS Verna La Pierre-Saint-Martin. Jean-François Godard és el president. S’han tancat el cercle, les visites turístiques poden començar!

Perquè tothom pugui gaudir del lloc d’acord amb els seus gustos i habilitats, tres tipus de visites han estat desenvolupats pels responsables de l’explotació turística del lloc.

"El descobriment de la Verna" ofereix el circuit més curt, una visita clàssica a la sala, accessible als minusvàlids, d’una durada d'una hora, a la que cal afegir el temps per arribar a l'entrada del túnel des de Santa Engracia: una hora d'anada i tornada amb els 4x4 de l’organització, o bé cinc hores de sender d'anada i tornada (aproximadament). La ruta del descobriment és accessible a tots els públics (a partir de cinc anys). La temperatura de la cavitat és de 6 graus, pel que cal dur roba d'abric.

Per anar més lluny en l'exploració de la xarxa. un recorregut educatiu, "L'exploració de Verna”, d’una durada de dues hores, és especialment adequat per a grups escolars (a partir de deu anys) i adults. Es pot gaudir de l'experiència humana dels exploradors de la Verna, mentre que s’incorporen conceptes relacionats amb el cicle de l'aigua i la calcària, la fauna subterrània i l’energia hidroelèctrica.

Finalment, pels mes “esportistes”, la "Verna Aventura", promet ser una gran experiència subterrània, seguint les petjades dels primers exploradors, es subdivideix en tres opcions. Itinerari de tres hores fins la Sala Chevalier, o bé de cinc hores fins la galeria Aranzadi (escalada de 80 m) i finalment jornada complerta fins el pou Lepineux.

 El preu del itinerari descobriment és de 8,50 € ,el d’exploració és en funció del grup, i el d’aventura va de 37, 42 ó 60 €.

Per obtenir més informació o per reserves cal dirigir-se a l’adreça http://www.laverna.fr/ o be al
telef. 06 37 88 29 05.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Bibliografia càrstica

Un lector demana on pot trobar una guia de les obres essencials sobre el carst. Bona pregunta, però no té una resposta fàcil, o millor dit jo no soc capaç de contestar-la amb poques referències, sobre tot tenint en compte que abans caldria fixar amb quina profunditat volem tractar el tema.

Probablement el millor consell fora recomanar la lectura de un bon manual recent sobre el tema, com pot ser el Cave Geology d’Arthur N. Palmer (Cave Books 2007) o el Karst Hydrogeology and Geomorfology de Derek Ford i Paul Williams (Wiley 2007) on hi ha una exposició raonada del que és coneix sobre el origen i funcionament del carst; en ambdues obres també hi ha centenars de referències.

En castellà editat per la Federació Española de Espeleologia hi ha un llibre amb el títol de Introducción a la Geologia Karstica (1997), actualment exhaurit i al que li caldria una important actualització; l'avantatge que té es que és troba on-line, i en aquest article de l’espeleobloc es recomana com fer-ho.

Una llista interessant, tot i que és centra en la literatura anglosaxona, datada en 1997 i per tant no recull els recents avançaments és Karst Geomorphology and Hydrogeology, Principal References que es pot trobar en aquest enllaç del Karst Water Institute
En les pàgines de bibliografia espeleològica entre d’altres temàtiques també apareixen ressenyes sobre les recents obres sobre aquest camp, i no perdràs res de donar-hi una ulladeta de tant en tant al bloc de l’amic Paco Miret Bibliografia Espeleològica o al Butlletí de Bibliografia Espeleològica de la UIS.



Periòdicament el Karst Research Institute eslovè i el seu editor Andrej Kranjc, publiquen una bibliografia comentada sobre temes carstològics molt interessant però temo que potser es massa especialitzada pel teu objectiu. De tota manera adjunto en format scribd el darrer exemplar publicat.



La geomorfologia càrstica és un dels meus temes favorits i alhora una constatació de la meva ignorància, per això en aquestes pàgines sovint contribuïm i contribuirem a difondre estudis i tesis sobre el carst.

PD: En breu procuraré incloure una part dels materials didàctics preparats per lliurar-los en un DVD als assistents al darrer Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Kerville (USA) el 2009.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Cova de La Carrera

Nova sortida de l’equip dels dijous, en aquesta ocasió 01.07.10 som sis, Jordi, Dolors, Julià, Ricard, “Víctor” i “Visu” (GIE i SIE), escollim aquesta cavitat per seu interès morfològic.

Localització

No coneixíem la situació de la cavitat però sabíem que es localitzava a la Garrotxa, al territori de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i això semblava suficient. Pues no, la vall d’en Bas es un terme municipal molt disseminat i diversos pobles ostenten la denominació de la Vall d’en Bas, i per si això fora poc com a mínim en dos d’ells hi ha un mas de La Carrera.

Finalment aconseguim arribar al indret adequat i els amables propietaris de la contrada no tant sols ens autoritzen a entrar en les seves terres sinó que ens donen bones indicacions per localitzar la cavitat.

Ubicats a l’entrada superior d’acord amb aquestes informacions, en Ricard i la Dolors s’allunyen per posicionar-se on indiquen les coordenades subministrades, per el d’altra banda excel•lent espeleoíndex, que en aquesta ocasió resultaran a uns 70 m de distància de la seva situació real, mes que suficients en aquest terreny de bosc tan dens per no trobar-hi res. Els receptors GPS no són perfectes, tot i les millores dels nous models, creiem que caldrà corregir dades de l’inventari citat; de moment us deixem informació, numèrica i gràfica suficients en aquest post per tal de localitzar la cavitat amb precisió; un detall interessant a retenir es que la boca ens queda a la dreta de la pista, pujant abans de que aquesta es bifurqui.


La Cavitat

Excavada en material eocènics, que d’acord amb el mapa geològic corresponen a lutites i gresos ocres del Bartonià superior. La cavitat se’ns mostra com un trajecte subterrani que col•lecta aigües aprofitant el capbuçament dels estrats (15º) i les condueix d’una torrentera fins la següent. El recorregut topogràfic segons l’espeleoíndex és de 134 m i el desnivell de -17 m.




La boca superior per on nosaltres hi accedim, intercepta per ensorrament, un conducte anterior que recull les aigües que s’infiltren mes amunt. En el trajecte subterrani cal destacar el canal de volta, aquí prototipus de nivell superior afavorit per la fracturació i condicionat per la sedimentació de la que encara trobem restes de reompliment fins el sostre.











La cavitat encara intermitentment activa col•lecta una bona quantitat de sediments que han provocat quasi la obturació de la galeria just en el punt final on és produeix l’enllaç amb la boca de “sortida”. Nosaltres van dedicar una estona a obrir un pas en l’estret laminador final, excavant amb les mans entre fang i pedres sense acabar la feina, i després per l’exterior en Jordi va localitzar, també curullada per sediments el que creiem que era l’anterior sortida d’aquesta travessa subterrània.

Si ens fixem en el tram final de les dues topografies que publiquem, veiem notables canvis en una dècada, i que ara altres 13 anys després continuen modificant-se per l’acumulació sedimentària.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Carta espeleològica europea per la protecció de les cavitats

La Fédéració Espeleològica Europea (FSE) i la Comissió Europea per la protecció de les Cavitats (ECPC) ens anuncia que en la darrera Assemblea General de Budapest (Hongria) el passat 8 de maig del 2010 s’ha aprovat la Carta espeleològica Europea per la protecció de les Cavitats com document de referència Europeu.
 
El comunicat oficial està redactat en angles i francès. Hem rebut però una invitació de Ioana Meleg (Presidenta ECPC) i Oliver Vidal (Sec. General FSE) per tal que les organitzacions nacionals facin les traduccions oportunes al seu idioma i li donin la màxima difusió.

Gustosament us presentem la nostra proposta:

Carta espeleològica europea per la protecció de les cavitats
“10 principis per la protecció de les cavitats i el carst en Europa”

L'espai subterrani es fràgil, vulnerable, i coneix una lenta evolució, de manera que qualsevol degradació, intervenció o activitat inadequada pot tenir efectes irreversibles. Protegir una cavitat vol dir conèixer i apreciar el seu valor, i ser responsable significa ser conscients que una cavitat és una memòria natural que cal protegir i preservar per a les generacions futures.

Respectar el medi subterrani significa respectar la vida. Una manera respectuosa de pràctica espeleològica podria ser:

 
1. Gaudir de la bellesa natural i dels valors arqueològics i paleontològics.

2. No deixar res darrere vostre a part de les impressions.

3. Utilitzar tècniques d’il•luminació respectuoses amb el medi ambient.

4. Circular pels camins establerts.

5. Fer espeleologia dins d’un grup entrenat i competent.

6. No danyar el medi subterrani i reduïa i minimitzar el risc d’accident en les cavitats.

7. Utilitzar un equipament que afecti al mínim el medi subterrani.

8. Utilitzar un itinerari sobre roca per minimitzar el impacte del nostre pas durant l’exploració i la topografia.

9. Reduir el propi impacte sobre el carst i d'altres terrenys que contenen cavitats.

10. Convertir-nos en educadors i promotors de la protecció i conservació de les cavitats i les regions càrstiques.

 

 Document original 


 

Kong, renovació del material espeleo


Aquesta marca italiana hereva del conegut alpinista W. Bonaiti, presenta innovadors dissenys del material per espeleologia en el que destaca sens dubte el lleuger bloquejador de ma (125 gr.), construït en aliatge d’alumini, és subministra en versió per la ma dreta o esquerra i permet l’ascens per cordes des de 8 fins a 12,7 mm.

Aprofito la circumstància per incloure les imatges d’altres materials d’aquest fabricant que sinó més, renova la imatge del material tradicional que utilitzem els espeleòlegs.






Podeu consultar les característiques tècniques en la seva pàgina web i si cal, baixar-vos els manuals d’utilització.

dissabte, 3 de juliol del 2010

Exploracions 19

Els companys de l’Espeleo Club de Gràcia  acaben de publicar un nou exemplar de la seva revista Exploracions que en breu es distribuirà per clubs i subscriptors.

Han transcorregut deu anys des de la publicació de l’anterior número de la revista, però també es cert que el ECG ha continuat la seva producció editorial amb l’edició dels tres primers volums d’aquesta obra de referencia inexcusable que constitueix el Catàleg Espeleològic de Catalunya d’en Jordi de Valles.

De ben segur que altres circumstàncies han ajudat a que aquest darrer exemplar d’Exploracions ens arribi amb retard respecte a la cadencia que havien previst, però tot sabem que editar en paper i distribuir una publicació sense anim de lucre en els temps que corren no es una tasca facil, i per això, agraim a l’Espeleo Club de Gràcia i especialment a l’equip editor l’esforç realitzat.

He tingut accés a una pre-publicació en format pdf d’aquest exemplar, que tot i que pot verse afectada per algun retoc o correcció de darrera hora constituieix el gruix d’aquesta interessant publicació i hem permet fer aquesta petita crònica.

En la següent captura presento l’índex dels articles que publiquen.



Com podeu veure és un exemplar molt complert i de contingut prou divers per tal que tothom trobi articles del seu gust:
  • un detallat estudi paleontologic sobre un jaciment càrstic al Garraf que ocupa bona part de la revista.
  • noves descripcions de fauna cavernicola.
  • aportacions a la història de les exploracions en el XVII segle.
  • nova llista actualitzada de les grans cavitats de catalunya.
  • estudi climatologic d’una gelera subterrània al Montsec.
  • un article divulgatiu sobre les controvertides competicions paraespeleologiques de Técniques de Progressió Vertical (TPV).
  • finalment dos descensos d’engorjats catalans obra del malaurat company Alex Batllori.


Confio que en breu, tots els interessat puguem disposar d’un exemplar d’aquest número 19 d’Exploracions, que ben us asseguro, constitueix una lectura estimulant oferta per l’Espèleo Club de Gràcia.


Gràcies amics.

6à trobada espeleològica Iraniana

Ghar Qalaichi i el seu pou de 100 m. El més profund d’Iran.



Els espeleòlegs iranians convoquen dels propers dies 6 al 11 de juliol aquest encontre amb els següents objectius:

1 - La coordinació entre els espeleòlegs d’Iran i els membres de les anteriors expedicions internacionals
2 - Revisió de les tècniques de espeleologia sobre la base de manuals UIS
3 - Construcció i cooperació estreta de l’amistat entre tots els espeleòlegs d'Iran per millorar l'espeleologia i l'espeleologia d'Iran
4 - La protecció de les coves i el seu entorn
5 – Formar-se i familiaritzar-se amb les tècniques de seguretat en les cavitats per a una espeleologia segura
6 - Visitar la cavitat més profunda d’Iran, la Gar Qalaichi a Doukchi i Ghar

Podeu trobar mes informació en aquestes webs:

Aprofito per presentar-vos un vídeo de la que es denomina primera expedició espeleológica Espanyola a Iran (2002)