Cova de La Carrera

Nova sortida de l’equip dels dijous, en aquesta ocasió 01.07.10 som sis, Jordi, Dolors, Julià, Ricard, “Víctor” i “Visu” (GIE i SIE), escollim aquesta cavitat per seu interès morfològic.

Localització

No coneixíem la situació de la cavitat però sabíem que es localitzava a la Garrotxa, al territori de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i això semblava suficient. Pues no, la vall d’en Bas es un terme municipal molt disseminat i diversos pobles ostenten la denominació de la Vall d’en Bas, i per si això fora poc com a mínim en dos d’ells hi ha un mas de La Carrera.

Finalment aconseguim arribar al indret adequat i els amables propietaris de la contrada no tant sols ens autoritzen a entrar en les seves terres sinó que ens donen bones indicacions per localitzar la cavitat.

Ubicats a l’entrada superior d’acord amb aquestes informacions, en Ricard i la Dolors s’allunyen per posicionar-se on indiquen les coordenades subministrades, per el d’altra banda excel•lent espeleoíndex, que en aquesta ocasió resultaran a uns 70 m de distància de la seva situació real, mes que suficients en aquest terreny de bosc tan dens per no trobar-hi res. Els receptors GPS no són perfectes, tot i les millores dels nous models, creiem que caldrà corregir dades de l’inventari citat; de moment us deixem informació, numèrica i gràfica suficients en aquest post per tal de localitzar la cavitat amb precisió; un detall interessant a retenir es que la boca ens queda a la dreta de la pista, pujant abans de que aquesta es bifurqui.

La Cavitat

Excavada en material eocènics, que d’acord amb el mapa geològic corresponen a lutites i gresos ocres del Bartonià superior. La cavitat se’ns mostra com un trajecte subterrani que col•lecta aigües aprofitant el capbuçament dels estrats (15º) i les condueix d’una torrentera fins la següent. El recorregut topogràfic segons l’espeleoíndex és de 134 m i el desnivell de -17 m.

La boca superior per on nosaltres hi accedim, intercepta per ensorrament, un conducte anterior que recull les aigües que s’infiltren mes amunt. En el trajecte subterrani cal destacar el canal de volta, aquí prototipus de nivell superior afavorit per la fracturació i condicionat per la sedimentació de la que encara trobem restes de reompliment fins el sostre.

La cavitat encara intermitentment activa col•lecta una bona quantitat de sediments que han provocat quasi la obturació de la galeria just en el punt final on és produeix l’enllaç amb la boca de “sortida”. Nosaltres van dedicar una estona a obrir un pas en l’estret laminador final, excavant amb les mans entre fang i pedres sense acabar la feina, i després per l’exterior en Jordi va localitzar, també curullada per sediments el que creiem que era l’anterior sortida d’aquesta travessa subterrània.

Si ens fixem en el tram final de les dues topografies que publiquem, veiem notables canvis en una dècada, i que ara altres 13 anys després continuen modificant-se per l’acumulació sedimentària.