El passat dissabte 31.10.09 tot fent una passejada anàrem amb la Carme a visitar les Escletxes de Papiol, lloc emblemàtic de l’espeleologia catalana ja que foren objecte de multitud d’estudis entre els que citarem el 1880 per J. Almera, el 1909 per M. Faura i Sans, el 1926 per N. Font i Sagué, el 1933 per N. Llopis-Lladó i el 1961 per O.Andrés Bellet.
Probablement la seva celebritat es deu a la immediata proximitat del centre urbà (de fet des de l’estació de la RENFE hi ha un bus que ens hi porta).
L'origen de les Escletxes
El turó de les escletxes és un paquet calcari d’uns 20 metres de potència notablement esquerdat. Aquesta fragmentació reticular deixa uns passadissos transitables entre els diferents “blocs”.
Son calcaries esculloses amb nombrosos fòssils d’ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc. que ens indiquen que els seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. Tot el conjunt reposa sobre material argilosos continentals d’edat també miocena.
Evidentment les escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre el materials més plàstics del seu basament.
A l’altre banda de la carretera d’accés encara es troben restes de l’antiga extensió de les esquerdes.
Les parets d’una alçada màxima de 10 a 20 metres i fàcil accés tant a la base com a la part superior, son un bon lloc per l’iniciï en la pràctica de l’escalada i la quantitat exagerada de capçaleres d’instal·lacions ho testimonien. 
Dalt d'un turó rocallós, dominant la vall del Llobregat, el castell del Papiol és sens dubte l'element més emblemàtic de la vila. Conserva restes dels segles X al XII.
El taller d’Estudis Espeleo-Atmosfèrics celebrat a Gava (30.10.09) continuà aprofundint en aquestes interessants recerques. Un pas mes en els treballs presentats en les Jornades d'Estudi del Garraf de les que ja vam comentar en aquestes pàgines.
Els resultats obtinguts, projecten el interès d’aquests estudis més enllà de la pràctica estrictament espeleològica i abracen el rendiment esportiu global. A tall anecdòtic com a practicant de la “competició” explicà alguns comportaments i circumstàncies que contribueixen a la consecució de millors “marques”.
El funcionament d’aquesta cavitat i per extensió el massís com engolidors de CO2 plantegen interessants hipòtesis:
En resum: unes presentacions excel·lents i un acolliment notable...i malauradament tal com ha succeït en la major part d’aquests tallers una migrada assistència. 
Informació facilitada per Salvador Vives
Veure anteriors cròniques sobre aquest llibre a l’Espeleobloc:
Primera part.
Cal reconèixer-ho, des del noticiari de TV3 tinc una especial complicitat amb l’ossa Hvala.
Coneguda per les seves pintures rupestres parietals, la cova Chauvet-Pont d'Arc, protegida com a monument històric, és també un lloc ric en ossos d'óssos de les cavernes.
El mitocondri conté ADN, que proporciona informació precisa sobre l'evolució dels organismes. Per tant, es comporta com un "rellotge molecular" que pot definir en quina època dues espècies es van separar. 
La conservació de l'ADN però és limitada en el temps i, fins ara, els intents d'anàlisi d'ADN mitocondrial d'óssos de les cavernes es van basar principalment en l'estudi dels fragments molt petits. 
La datació per carboni-14 va permetre establir una cooperació entre els físics, arqueòlegs i paleontòlegs. L'anàlisi del genoma realitzat mostra el paper potencial dels biòlegs en l'estudi. És en aquest esperit que es va crear l'equip de recerca multidisciplinari de la cova Chauvet.
