dimarts, 7 de juliol del 2009

La Cova de la Mosquera en perill !!

Cavitat excavada en guixos amb un recorregut de 717 m i un desnivell de 20 m (-1 i +19) situant-se per tant en un lloc destacat entre les grans cavitats catalanes. Morfologicament molt interessant, amb empremtes de corrent que entapissen les parets i conductes lobulats resultants d’una evolució « freàtica ».



Recorreguda per un riuet subterrani provinent dels engolidors de la valleta de Can Jou, a l’inici de l’aflorament guixós, i engruixit per l’afluent provinent del torrent del Castellot. Constitueix un exemple singular del patrimoni subterràni català.

Malauradament està i ha estat afectada per una notable degradació industrial. En primer lloc en 1969 per una contaminació de purins que tot i que s’aturaren han deixat un fang negre que en fermentar genera gasos i una pudor realment desagradable.

L’amic Enric Porcel, posa de manifest ara un nou perill imminent i definitiu: la destrucció de la cavitat per la reactivació de una pedrera, que té el seu front en les immediacions de les galeries finals!

Ens cal engegar una campanya de sensibilització per salvaguardar els valors hidrogeològics, faunístics, històrics, etc.

No podem permetre que, en ares a obtenir un aparent benefici econòmic i privat a curt termini, es malmeti un valuós patrimoni natural d’interès públic.


Tots nosaltres, espeleòlegs, clubs i Federació, tenim un repte important.

Salvem la Mosquera!



Fotos dels amics Nico i Marta publicades inicialment al blog de la Société Spéléologique du Plantaurel.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Els carsts de Jean Corbel

Regirant per les biblioteques de les facultats (finals dels anys 50, principis del 60) a les revistes de geomorfologia sovint trobava articles d’en Jean Corbel, fins que vaig descobrir que l’any 1957 havia publicat una obra monumental:

“Les Karsts du nord-ouest de l’europe et de quelques regions de comparaison. Etude sur le role du climat dans l’erosion des calcarires” un títol ben llarg per una obra no menys extensa: 541 pàgines, 163 dibuixos i taules, 100 fotos en annex.
Malauradament a la biblioteca més ben nodrida de les que tenia accés, la de “can Sabarís /geodinàmica” no hi era. Hem vaig obsessionar, calia llegir-ho, segur que n’aprendria molt. Vaig estalviar fins poder encarregar-ne un exemplar als seus editors, la Revue de Geographie de Lyon.

Hi vaig fruir de debò amb una lectura encuriosida, especialment per les seves descripcions nòrdiques, per aquests carsts i cavitats exòtiques situades en paratges amb noms evocadors, Spitsberg, Graataadalesn, Svartissen, etc. que ressonaven en el meu cap amb pronunciacions imaginades però fortament sonores.

Encara conservo com un preuat tresor aquest interessant llibre que consolidà el meu interès pels estudis espeleogenètics.

Jean Corbel (1920-1970)fou un geògraf lionès, explorador nòrdic i del mon subterrani . Tenia el gust pels viatges, potser una necessitat per ell, descobrir, comparar, estudiar les xarxes subterrànies per tal de comprendre la seva formació.

Els seus treball el duen a diferenciar els carsts del nord d’Europa, caracteritzats, per unes calcaries antigues (primàries) amb una influencia climàtica oceànica, i el carst del Midi francés amb calcaries recents (secundàries i terciàries) amb una influència climàtica mediterrània. Defineix llavors el carst del nord, com un carst desenvolupat sota clima fred, Des dels anys 50, té la convicció que l’agressivitat de les aigües fredes es primordial per l’evolució del carst.

Seguint la seva producció científica veiem que el seu interès aviat es declinarà cap a l’estudi de l’evolució dels paisatges i a les herències paleoclimàtiques. Els aspectes de la dissolució, ablació, erosió de les roques carbonatades continuarà sent la seva major preocupació. Aquestes investigacions el duen a redefinir la tipologia dels carsts (coberts – nus) utilitzada llavors, proposant una de nova relacionant-les a la seva zonació: carst de alta muntanya i àrtics, carst de mitjana muntanya i carst de baixes altituds.

Finalment es consagrarà mes específicament als carsts oceànics que es desenvolupen en climes freds, a les regions nòrdiques tot estudiant sectors temperats per establir comparacions en funció dels factor climàtics i paleoclimàtics.
Potser direu que ens explica ara aquest de 50 anys erera... pues ve acompte que quan llegiu aquesta nota estarem de viatge a la Noruega estimada d’en Jean Corbel.

Deixo programats els articles diaris i espero que es publiquin regularment. Fins la propera setmana!

diumenge, 5 de juliol del 2009

Lascaux, com mai l’heu vist

El Ministeri de Cultura Francès ha deixat de banda el seu antic lloc web dedicat a la cova de Lascaux, i aquests dies ha obert una nova i excepcional pàgina web en Flash.

Permet una visita virtual de la cova del Paleolític tipus càmera subjectiva – tal com ho veuríeu en una exploració real- sala per sala.

Fotografies d'alta definició de pintures rupestres, incloent una descripció detallada de cada figura (els cavalls, els bous,...), d’aquests proto-arts en la història de la humanitat, que daten de fa més de 15 mil·lennis.


Tancat al públic el 1963, la cova de Lascaux és un dels pocs monuments nomenat per la UNESCO patrimoni de la humanitat, que no és accessible al públic.


No us la perdeu, és realment genial.

dissabte, 4 de juliol del 2009

El karst de Andalucía

El karst de Andalucía. Geoespeleología, Bioespeleología y Presencia Humana.
Ed. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía (2008)
Coordinació editorial, José María Calaforra Chordi i José Antonio Berrocal Pérez (Altres Autors)
248 p., 285x245 mm, ISBN: 978-84-96776-61-6


Amb el patrocini i l'edició de la Junta d'Andalusia, la Federació Andalusa d'Espeleologia ens presenta un magnific volum que dóna ampli abast dels coneixements i de l'estat general de l'espeleologia al seu territori administratiu.

Encara que el títol i el subtítol del llibre sembla proclamar un contingut d'estil tècnic, i per tant, dirigit a uns lectors específics i/o selectius, ja des de les primeres planes ens adonem que llegim i visualitzem una obra de divulgació popular de l'espeleologia a Andalusia.


El llibre és estructurat en quatre apartats generals, format per diversos articles, 23 en total, elaborats per uns autors, tots coneguts per ser especialistes en els temes que tracten, que han unificat els seus estudis i exploracions a mode d'obra col·lectiva general espeleològica.


Sense renunciar al llenguatge tècnic, el que no és cap obstacle per la interpretació del text, ja que es dóna explicació, prou comprensible, dels diferents conceptes que s'esmenten, se'ns presenta una obra d'interès, tan pels iniciats, com els que li ve de nou.


Doncs sí, científics de diverses universitats i exploradors subterranis han convergit i han fet realitat una obra en comú, fent bo el vell concepte que defineix a l'espeleologia com un esport ciència, encara que, de ben segur, els científics poden ser espeleòlegs, però els auto denominats espeleòlegs rarament som científics.



A Catalunya també n'hi han Patricis i patrocinadors, però ..., no de l'espeleologia precisament.

Rebeu la meva admiració i felicitacions.

F. Miret


divendres, 3 de juliol del 2009

Associació Científica Espeleològica Cotiella


L’amic Toni Torra ha tingut la gentilesa de facilitar-me per a la seva publicació el document de presentació de l’Associació Científica Espeleològica Cotiella que incloc a continuació:




Podeu trobar més informació sobre les tasques de l’ACEC en les pàgines del Club Muntanyenc l’Hospitalet, de les que extrec las següents pàgines de l’exposició “El mar de piedra” tot i que l’escassa resolució de l’original no permet observar el detall dels plafons.




També us resultarà profitosa la navegació per les pàgines de l’Espeleo Libre amb les seves nombroses campanyes al Cotiella, amb fixtes de les cavitats estudiades, algunes com la que presentem d’una excel·lent qualitat gràfica.




Realment el massís presenta un potencial extraordinari i sens dubte el temps premiarà la tasca esforçada dels companys de l’ACEC.

Sort!

dijous, 2 de juliol del 2009

Topografia. Espeleocat Tallers 3 fi

El passat dimarts 30.06 es realitzà als locals de la SIE del C.E. Àliga de Barcelona, el 3r taller Espeleocat, dedicat en aquesta ocasió a Topografia amb el títol de Topografiant el Sistema de la Peña del Mediodía.

Prèviament es procedí a la instal·lació del programari i fitxers complementaris (incloent-hi la topografia del Sistema de la Peña del Mediodía) en els 8 pc’s portàtils aportats pels assistents. D’altres se’n van endur els fitxers en pen-drives.



La sessió s’estructurà en quatre etapes:

- Benvinguda i presentació de la SIE.

- Eines clàssiques i modernes, amb especial atenció al mesurador digital de direcció+inclinació SAP.

- Visió fotogràfica i gràfics dels sistema topografiat.

- Programari de domini públic utilitzat: Survex, Geotiff Examiner i Arc Explorer Java edition for education, amb la construcció en directe d’un fitxer survex, exportació al format DXF, calibració d’un mapa, i la incorporació al Sistema d’Informació Geogràfica Arc Explorer de les capes cartogràfica i topografia subterrània.



Finalitzada la sessió s’efectua un visita al local i s’aprofita per resoldre dubtes i apuntar possibles projectes de cooperació.

Amb la presència d’unes 25 persones de diversos grups, ha estat el taller més concorregut dels celebrats fins ara. Potser el tema ha estat més proper als interessos dels espeleòlegs?

Recordeu que el proper Espeleocat es dedicarà a la fotografia espeleològica el proper 15 de setembre a les 19,30h al local de la SIS del C.E. Terrassa.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Pyrenaica Especial Muntanya Subterrània

La veterana revista de muntanya Pyrenaica publica en el seu número 235 (abril-maig-juny del 2009) un excel·lent monogràfic amb 75 pàgines dedicades a l’espeleologia.

Sota la coordinació del bilbaí Josu Granja, redactor de la revista i encarregat de la secció d’espeleologia s’han reunit un ventall de firmes que desenvolupen en 18 articles una visió prou complerta i de qualitat sobre el mon subterrani.

També s’inclou un llistat de tots els 57 articles sobre espeleologia apareguts en la revista des del seu primer número l’any 1926.

No us la perdeu!