Els carsts de Jean Corbel

Regirant per les biblioteques de les facultats (finals dels anys 50, principis del 60) a les revistes de geomorfologia sovint trobava articles d’en Jean Corbel, fins que vaig descobrir que l’any 1957 havia publicat una obra monumental:

“Les Karsts du nord-ouest de l’europe et de quelques regions de comparaison. Etude sur le role du climat dans l’erosion des calcarires” un títol ben llarg per una obra no menys extensa: 541 pàgines, 163 dibuixos i taules, 100 fotos en annex.

Malauradament a la biblioteca més ben nodrida de les que tenia accés, la de “can Sabarís /geodinàmica” no hi era. Hem vaig obsessionar, calia llegir-ho, segur que n’aprendria molt. Vaig estalviar fins poder encarregar-ne un exemplar als seus editors, la Revue de Geographie de Lyon.

Hi vaig fruir de debò amb una lectura encuriosida, especialment per les seves descripcions nòrdiques, per aquests carsts i cavitats exòtiques situades en paratges amb noms evocadors, Spitsberg, Graataadalesn, Svartissen, etc. que ressonaven en el meu cap amb pronunciacions imaginades però fortament sonores.

Encara conservo com un preuat tresor aquest interessant llibre que consolidà el meu interès pels estudis espeleogenètics.

Jean Corbel (1920-1970)fou un geògraf lionès, explorador nòrdic i del mon subterrani . Tenia el gust pels viatges, potser una necessitat per ell, descobrir, comparar, estudiar les xarxes subterrànies per tal de comprendre la seva formació.

Els seus treball el duen a diferenciar els carsts del nord d’Europa, caracteritzats, per unes calcaries antigues (primàries) amb una influencia climàtica oceànica, i el carst del Midi francés amb calcaries recents (secundàries i terciàries) amb una influència climàtica mediterrània. Defineix llavors el carst del nord, com un carst desenvolupat sota clima fred, Des dels anys 50, té la convicció que l’agressivitat de les aigües fredes es primordial per l’evolució del carst.

Seguint la seva producció científica veiem que el seu interès aviat es declinarà cap a l’estudi de l’evolució dels paisatges i a les herències paleoclimàtiques. Els aspectes de la dissolució, ablació, erosió de les roques carbonatades continuarà sent la seva major preocupació. Aquestes investigacions el duen a redefinir la tipologia dels carsts (coberts – nus) utilitzada llavors, proposant una de nova relacionant-les a la seva zonació: carst de alta muntanya i àrtics, carst de mitjana muntanya i carst de baixes altituds.

Finalment es consagrarà mes específicament als carsts oceànics que es desenvolupen en climes freds, a les regions nòrdiques tot estudiant sectors temperats per establir comparacions en funció dels factor climàtics i paleoclimàtics.

Potser direu que ens explica ara aquest de 50 anys erera... pues ve acompte que quan llegiu aquesta nota estarem de viatge a la Noruega estimada d’en Jean Corbel.

Deixo programats els articles diaris i espero que es publiquin regularment. Fins la propera setmana!