dimarts, 7 de juliol de 2009

La Cova de la Mosquera en perill !!

Cavitat excavada en guixos amb un recorregut de 717 m i un desnivell de 20 m (-1 i +19) situant-se per tant en un lloc destacat entre les grans cavitats catalanes. Morfologicament molt interessant, amb empremtes de corrent que entapissen les parets i conductes lobulats resultants d’una evolució « freàtica ».



Recorreguda per un riuet subterrani provinent dels engolidors de la valleta de Can Jou, a l’inici de l’aflorament guixós, i engruixit per l’afluent provinent del torrent del Castellot. Constitueix un exemple singular del patrimoni subterràni català.

Malauradament està i ha estat afectada per una notable degradació industrial. En primer lloc en 1969 per una contaminació de purins que tot i que s’aturaren han deixat un fang negre que en fermentar genera gasos i una pudor realment desagradable.

L’amic Enric Porcel, posa de manifest ara un nou perill imminent i definitiu: la destrucció de la cavitat per la reactivació de una pedrera, que té el seu front en les immediacions de les galeries finals!

Ens cal engegar una campanya de sensibilització per salvaguardar els valors hidrogeològics, faunístics, històrics, etc.

No podem permetre que, en ares a obtenir un aparent benefici econòmic i privat a curt termini, es malmeti un valuós patrimoni natural d’interès públic.


Tots nosaltres, espeleòlegs, clubs i Federació, tenim un repte important.

Salvem la Mosquera!



Fotos dels amics Nico i Marta publicades inicialment al blog de la Société Spéléologique du Plantaurel.

4 comentaris:

  1. Hola, soc biòleg i veí de Beuda, i estic contactant amb Serveis Territorials de Girona per veure si hi podem fer alguna cosa. Entre els valors destacats hi dic el següent (corregiu-me si cal):
    - Cavitat excavada en guixos amb un recorregut de 962 m situant-se per tant en un lloc destacat entre les grans cavitats catalanes (crec que podria ser la segona cavitat en guixos amb màxim recorregut després de les Bores del Borró). També important per les empremtes de corrent i formacions de guixos alabastrins.
    - L’única localitat coneguda existent de la comarca de la Garrotxa on es pot trobar el coleòpter subterrani Zariquieya troglodytes. Es troba bastant allunyada de les altres tres úniques cavitats en que també les habita, ubicades en la muntanya de Santa Magdalena (Terrades, Alt Empordà) i de materials geològics molt diferents.
    - Als seus afores es va trobar un coleòpter, Iberacritus ortunoi, que no s'ha trobat enlloc més.
    - No hi ha rats-penats formant colònies, però si que és un refugi estival (els mascles hi descansen a l'estiu durant el dia) de mascles de ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i refugi nocturn (s'hi paren a descansar durant el període d'activitat) diverses espècies, com ara el ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) i el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii).
    - Entre els mol·luscs s’hi ha trobat Bofilliella subarcuata i Oxychilus draparnaudi (caragols); entre els crustacis, Niphargus longicaudatus (amfípode) i Spelaeonethes medius (isòpode); entre els miriàpodes hi ha Lithobius piceus (quilòpode) i Polydesmus sp. (diplòpode); entre els aràcnids hi trobem Acanthocreagris granulata (pseudoescorpí), Belisarius xambeui (escorpí cec), Meta bourneti i Metellina merianae (aranyes), i entre els insectes Gryllomorpha dalmatina (ortòpter), Brachinus sclopeta, Speonomus delarouzeei i Zariquieya troglodites (coleòpters), el col·lèmbol Onychiurus insinuans, el dípter Heteromyza atricornis i s’hi arreceren les papallones nocturnes Apopestes spectrum, Hypena obsitalis i Mormo maura. Als seus afores s’hi ha trobat Moitessieria sp. (caragol) i Iberacritus ortunoi (coleòpter).

    ResponElimina
  2. Hola a tothom

    Des de Serveis Territorials de Medi Ambient m'informen que estan estudiant el permís de nova explotació de guix, però que no els consta que hagin d'actuar sobre la mina.

    Valoren el petit informe sobre el patrimoni natural molt positivament, i em demanen les coordenades de la Cova, que ja els he donat, i quina seria sobre un mapa la situació de tota la xarxa de galeries, per tenir-ho en compte.

    Algú de vosaltres ho pot fer? O és molt complicat?

    Espero que aquests missatges arribin als interessats, especialment a en Lluís, amb qui he pres contacte, i amb en Paco Miret, amb qui encara no ho he fet.

    Records,

    Rafa

    ResponElimina
  3. Actualització de la fauna present:
    - Petaloptila sp., citada per error en comptes de G. dalmatina
    - Metellina merianae (a més a més de Meta bourneti i Meta menardi).
    - Tegenaria sp.
    - Zoropsis spinimana.

    (Altres possibles: Nesticus sp, Leptoneta sp.)

    De moment el procés d'avanç del front de mina continua aturat mentre no s'aprovi el POUM (crec, quant sento aquestes paraules tècniques-administratives el cap se'm desconnecta).

    Sembla que el final de la galeria ja es va trobar fent cates de guix.

    ResponElimina
  4. Bon dia

    Disculpeu les molèsties, però l'aranya que em semblava Meta menardi (aranya europea de l'any) és, en realitat Metellina merianae. Ho he hagut de revisar ja que els organitzadors d'aquell event diuen que menardi i merianae no conviuen a les mateixes cavitats. La variació de color del abdomen de M. merianae és molt gran, d'aquí l'error.

    Salut,

    Rafael Carbonell

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.