Com a complement de l’article anterior de les tutes de Bor, afegeix-ho un extracte de la filmació inèdita, que va fer en Lluís Auroux, a la galeria Ramon Canela el 3 i 4.12.1988.
diumenge, 7 de juny del 2009
Cantabria 2007
Incorporem una videoproducció francesa d'Abimes, realitzada per en Thomas Cabotiau en el decurs d'una estada espeleo amb prospecció, curs de topo incursions subterrànies i gastronomia.
La banda sonora es realment singular, especialment el ska del "Vals del obrero"
La banda sonora es realment singular, especialment el ska del "Vals del obrero"
dissabte, 6 de juny del 2009
Tutes de la fou de Bor. Exploracions (1885-2008)
Les coves de Bor a Bellver de Cerdanya han estat visitades per totes les generacions d'espeleòlegs catalans. Aquests han anant realitzant les noves exploracions a les cavernes, com si la cova volgués donar-se a conèixer de mica en mica. De nou, (2008), ens ha sorprès una nova troballa a Bor, el companys de l'Espeleo Club de Sabadell han connectat les tutes del Bosc i del Conill al sistema principal.
Us presentem una relació cronològica de com se'n anant produint les exploracions al sistema de Bor.
El 1885, membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, encapçalats per C.A. Torras, acompanyats per Mn. Martí, també per un home del país anomenat el Moliner Vell, s'endinsen a la tuta Gran. Feu de guia Pau Mas, delegat de l'Associació a Puigcerdà, que havia visitat tres vegades la cova amb anterioritat, doncs ningú del poble no els va voler acompanyar, ja que es creien les faules i llegendes de les tutes. Van prendre notes i la temperatura ambiental de la caverna.
J. Benet fill del Moliner Vell, donà notícia a J. Closas a l'any 1937, de que el seu pare i companys a l'any 1885 exploraren uns 150 m de caverna, trobant-se una ampolla de xampany plena, i des d'aquest lloc van retrocedir deixant l'ampolla sense tocar.
El 18 de novembre de 1896, Norbert Font i Sagué (1874 -- 1910) junt amb Martel, Armand i altres companys del CEC, exploraren la tuta Gran de la Fou de Bor. Però, Martel no treu una bona impressió de les característiques de la cova, ja que ens diu: És deia que recorreguda durant quatre hores no s'havia arribat a la seva fi; més nosaltres en tinguérem prou amb aquest temps per a explorar els seus racons accessibles; i per no trobar en ella més que un laberint sense atractiu (...). El dia 20, Font s'acomiadà dels francesos a La Guingueta. Aquesta trobada va ser decisiva per a l'inici de l'espeleologia catalana i el coneixement de les cavernes del nostre país.
Pere Pons i Capdevila, mestre de Bor, amb dos minaires de les explotacions, Mercè i Victòria de Sanavastre del terme de Das, durant l'any 1915, efectuaren el recorregut de la cova que vint anys després mostrarien i guiarien a Josep Closas i Miralles (1935).
Pons i els seus companys anaven aprovisionats amb diferents atuells com, brúixola, piquetes, termòmetre, il·luminació elèctrica i d’acetilè. Fou el mateix Pons el primer en recollir materials arqueològics i conservar-los. Així, també va transmetre a Closas els mites i llegendes de la caverna que aquest últim va publicar al final de 1937, enmig de la guerra.
Miquel Gibert, Jaume Gibert i Agustí Fabra del Grup Excursionista Montserrat de Terrassa, el 17 d’abril de 1927, aixecaren un planell topogràfic de les galeries orientals de la tuta de Bor, on figura l’orientació i les mesures mètriques dels principals conductes. Van deixar a l’interior de la cova un pot de pintura i una tarja de visita, on es pregava no tocar aquells objectes. Aquest croquis ha restat inèdit, però gracies a Oleguer Escolà s’ha pogut trobar als arxius del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona.
El treball més complert sobre el compleix subterrani de la Fou de Bor, també el més important, realitzat pels espeleòlegs catalans, abans de la guerra, fou signat per Josep Closas i Miralles, nascut a Montcada l’any 1900. Fou un gran naturalista, interessat per la geologia, membre de la Institució Catalana d’Història Natural, va deixar al museu d’aquesta entitat la seva important col·lecció. Morí sobtadament l’any 1962.
Closas va participar a activitats espeleològiques dutes pel Club Muntanyenc Barcelonès. L’any 1934, un nombrós grup d’aquest Club ja intentaren fer una exploració seriosa a la tuta Gran, però no fou fins l’any següent, amb la col·laboració de Pons i el germà polític d’aquest, Antoni Avellanet, quan feren l’exploració completa de la caverna, aixecant una topografia que donà a la cova 650 m de llargària.
Closas (1935) ens diu: “que des de l’entrada fins al pas darrer (...) hi ha uns senyals pintats de blanc, els quals consten d’una sageta i un número que suposem que deu significar la distància entre dos senyals consecutius (...) trobàrem el pot amb certa quantitat de pintura en bon estat."
És més endavant el, 1937, quan el mateix Closas ens donà referència de la notícia del visitant de Terrassa que va deixar el pot a la cova, Closas afirmà: Aquest pot de llauna no és altra que el pot de pintura citat en la descripció de la cova.
La Cova de la Fou de Bor, aquest va ser el nom que va donar Closas a la seva obra, tractant-se de la monografia més acurada i la millor topografia que van realitzar els espeleòlegs catalans fins aleshores. La va divulgar per mitjà dels butlletins del C.E. Catalunya, 490-491-493-494 (1936); també una tirada apart amb portada pròpia en un volum de la mateixa data; al butlletí del Club Muntanyec Barcelonès, 35 (1937), i Addició al folklore, al but. CMB, 36 (1937).
Tot complert es pot trobar al llibre Sota Terra (1935). Aquest llibre està compost amb les planxes i caixes amb les que s’havien fet els tiratges dels articles espeleològics dels butlletins del CMB. Al ser la data d’edició del llibre anterior a un dels treballs que es publiquen (1937) de la Fou de Bor, i altres detalls, poden indicar que, potser ho van fer d’aquesta manera per a poder editar-lo clandestinament en català a la postguerra.
Després de seguir-se les dues guerres amb les postguerres, no va ser fins l’any 1959 quan membres del Grup d’Espeleologia de Badalona comencen a remirar-se les galeries de les tutes de Bor.
ANECDOTARI DE LES EXPLORACIONS A LES TUTES DE LA FOU DE BOR
1885
El 1885, membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, l'entitat excursionista més antiga del nostre país, fundada l'any 1876, organitzen una exploració a les tutes de Bor amb la finalitat de recercar les seves galeries i recollir dades científiques de la caverna. Suposaren que van recórrer uns 500 m de galeries.
1887
Pere Pons en la seva exploració de 1915, dins la tuta Gran, trobà un full de propaganda electoral amb peu d'impremta que deia: J. Diumenge, Puigcerdà. Any 1887.
1896
Exploració de Martel, Font i altres membres del Centre Excursionista de Catalunya.
1897
Inclusió de la Fou de Bor al Catàleg Espeleològic de Catalunya, on es diu que la galeria NE té uns 250 m i la SE uns 300 m.
189?
El llogaret de Bor celebra la festa Major el segon diumenge del mes de setembre. A finals del segle XIX, els músics de Puigcerdà, en acabar el ball de la tarda entraren a la cova. En trobar-se dins, acabaren les espelmes i els llumins. El poble que s'havia alarmat, decidí anar a la seva recerca, trobant-los de retorn.
1908
Faura inclou la Fou al seu Índex Espeleològic de Catalunya assignant-li: 300 ? m de llargària.
1910
El 21 d'agost, el bioespeleòlegs Jeannel i Racovitza recorren uns 130 m a la recerca de fauna subterrània. Prenen temperatures de l'aigua de la Fou 8,5º, del fons de la cova amb termòmetres secs i humits, 9º - 8,5º, de la humitat 93%. També de l'exterior, 28,8º i 56,5º, humitat 83%. Recol·lecten un gènere i espècie nou de miriàpode ascospermophora. Fam. CRASPEDOSOMIDAE Hispaniosoma racovitzai H. Ribaut.
1915
Pere Pons i Capdevila, mestre de Bor, amb interès científic, explora la tuta Gran amb dos minaires. (No van trobar l'ampolla de xampany que van veure el C.A. Torras i companys).
1922
Arqueòlegs de l'Institut d'Estudis Catalans efectuen excavacions a l'entrada de la tuta Gran. Els resultats són publicats el 1927. Les troballes indiquen que la caverna fou habitada des del neolític fins a l'època romana. Les restes foren dipositades, i algunes exposades, al Museu Arqueològic de Montjuïc a Barcelona.
1927
Membres del Grup Excursionista Montserrat de Terrassa efectuen una topografia de les galeries orientals de la tuta de Bor.
1935
Josep Closas i Miralles amb companys del Club Muntanyenc Barcelonès, exploren la tuta Gran i altres cavitats del sistema, presentant els seus treballs en una completa monografia espeleològica excel·lent per a la seva època.
1962
El 9 de juny, espeleòlegs de Badalona desobstrueixen la tuta Freda trobant la galeria Badalona que condueix a la galeria inundada que donarà pas a l'exploració del sifó.
1963
Els espeleòlegs de Badalona, recolzats amb altres del CE Pirenaic i de l'AE Muntanya de Barcelona, els dies 29 i 39 de juny, desobstrueixen el pas entre les tutes Gran i Freda, unint les dues galeries i així convertint les dues cavernes en una. Amb aquesta unió la cova supera els 2 km de recorregut.
1964
Per primera vegada, amb escafandres autònomes, membres del GE Badalona s'introdueixen a la galeria inundada de la tuta Freda.
1965
Josep Subils explora 60 m al sifó.
Membres de la SIE de Barcelona recullen un nou coleòpter cavernícola de la família Trechidae que el Dr. Español del Museu de Zoologia, va dedicar al seu recol·lector, Geotrechus (Geotrechidus) seijasí Español 1969
1965
El diumenge dia 8 d'agost els espeleòlegs Josep Subils i Ferran Godoy moren quan intentaven superar, amb escafandres autònomes, el sifó inundat de la galeria Badalona de la tuta Freda. La tasca de recuperació del cossos dels espeleobussejadors s'allargà fins el diumenge següent.
1969
Emili Reyes explorà 182 m de galeries al sifó arribant als 31 m de profunditat. Participen a aquestes activitats altres espeleobussejadors com Albert Martínez i Mateo Gorraiz
Membres de l'EIE de la Penya Cultural de Barcelona, efectuaren un bombeig al sifó durant 22 hores, extraient uns 600 m³, no apreciant un descens significatiu del nivell de les aigües.
1970
Maria Canals, Carles Ribera i Ramon Viñas, publiquen una monografia sobre la Fou de Bor i d'altres cavernes dels voltants. Presenten una acurada topografia, aixecada l'any 1968, que donà 1.860 m de recorregut a la cova. Els apartats de l'edició són molt ben complementats per diferents especialistes en les seves respectives matèries, entre ells, Alexandre Carreras i Costa, geòleg del GE Badalona que ja va participar a les noves exploracions del seu Grup al principi dels anys 60.
1973
Albert Martínez aixecà una topografia del sifó (131 m).
1974
El 10 de setembre, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona aconsegueixen buidar d'aigua i fang i, després desobstruir la part baixa de la sala Cerdanya trobant una nova galeria que es va anomenar Ramon Canela, en honor d'aquest membre del GEB que va participar a totes les tasques que va desenvolupar, des de l'any 1959, aquest Grup a les coves de Bor. La cova ja arriba a prop dels 3 km de recorregut.
La difusió de la notícia per la premsa, atreu a un gran nombre de visitants, molts dels quals, acampen als prats del davant de la cova. Intervé la Guàrdia Civil controlant l'accés a la caverna.
La revista AGUA publicà un important estudi hidrogeológic del compleix càrstic de la Fou de Bor.
1975
Espeleòlegs del GGG de la SEOG, s'uneixen amb els de Badalona per a tefectuar una sèrie de treballs sobre les cavernes del sistema subterrani que van fructificar, principalment, amb l'elaboració d'una nova topografia del compleix, el descobriment d'altres galeries, la desobstrucció i coneixement de noves cavernes de la zona, i la realització d'un ampli reportatge fotogràfic.
L'Ajuntament de Bellver de Cerdanya instal·là una reixa a la tuta Gran per a protegir les noves excavacions arqueològiques i preservar la nova galeria descoberta. Es realitzà un avantprojecte per condicionar la cova pel turisme. L'estretor de les galeries fins a la sala Cerdanya fan inviable la realització econòmica de l'estudi previ.
1976
Els arqueòlegs Barreres i Huntingford efectuen una excavació a la tuta Gran on troben diferents restes, principalment, de l'edat de bronze.
1977
Espeleòlegs de Gràcia de Barcelona (SEOG-GGG), descobreixen una nova xarxa de galeries dins del sector de la tuta Gran. La cova superà els 3 km de recorregut.
1978
La premsa indicà l'intent de la Dirección General de Arqueología de Madrid de declarar la cova com a Monument Històric Artístic.
1985
Xavier Garza de l'Espeleo Club de Gràcia, durant aquest any i el següent, explorà 278 m de galeries submergides fins als 44 m de profunditat.
1986
Espeleòlegs de Sant Esteve Sesrovires del Baix Llobregat (GIRES) exploren una nova ramificació dins de la galeria Canela. Assolint la cova 3.265 m.
1990
Organitzat pel Centre de Protecció de les Cavernes i Entorn (CPCE) amb la col·laboració dels espeleòlegs s'efectuà una neteja de les galeries de la tuta de Bor que es va continuar a l'any 1993, treien de la cova una mitja tona de deixalles.
1997
Xavier Garza reprèn l'exploració del sifó assolint 376 m de recorregut i 61 de fondària. La cova arribà als 3.406 m de recorregut.
2008
Membres de la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la FCE visiten la tuta del Bosc. Es trobà una prolongació que fou seguida per espeleòlegs de l'Espeleo Club Sabadell, amb col·laboració de membres GEB. Les noves galeries enllacen amb el sistema principal, amb un recorregut total de 3.606 m i 166 de desnivell (+ 10 / - 156).
La incògnita del sifó de la galeria Badalona resta com un repte pels espeleobussejadors.
Aprofitem per a dir que Jordi de Valles, està preparant el tercer volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya, on s'inclou aquesta caverna i comarca a més de les del Ripollès i Bergueda. Com sempre demanar l'aportació i col·laboració de tots
A aquest mateix bloc podeu trobar els següents articles que fan referència a les tutes de Bor.
02/01/08. Tutes de Bor, toponimía, faules, llegendes i mites - 1
05/01/08. Tutes de Bor, toponimía, faules, llegendes i mites - 2
07/01/08. Inmersió a la Fou de Bor (18-01-70).
05/02/08. El sifó de la Fou de Bor.
31/08/08. Tragèdia de Bor (1 de 2).
01/09/08. Tragèdia de Bor (2 de 2)
20/10/08. La tuta del Bosc.
19/11/08. Martel. Primer viatge espeleològic a Catalunya (1896).
02/01/09. Grans cavitats catalanes. Llista actualitzada.
03/04/09. La tuta del Bosc - Fou de Bor.
F. Miret
divendres, 5 de juny del 2009
Nicola III
L’Associació Nicola ha obert una nova pàgina web.
Hi trobareu informació útil sobre el sistema de comunicació subterrània amb ràdio de baixa frequència i sense fils Nicola, entre la que destaco:
- Les especificacions del nou sistema Nicola 3
- Com l’Speleo Secours de l’Isere estableix les seves "fulles de transferència" per a cavitats "accidentades"
- Com instal·lar correctament un Nicola.
- Les especificacions del nou sistema Nicola 3
- Com l’Speleo Secours de l’Isere estableix les seves "fulles de transferència" per a cavitats "accidentades"
- Com instal·lar correctament un Nicola.
També comprovareu com les federacions estatals Anglesa i Francesa ja han reservat una part del seu pressupost per l’adquisició de una bona quantitat d’equips del nou model i per possar-los a disposició dels seus clubs i grups de rescat.
Ja m’agradaria que les nostres federacions compartissin aquestes inquietuds -i pressuposts-, per la seguretat dels seus afiliats.
Un vídeo amb un model anterior del Nicola.
"Prueba realizada el 27-10-2007 durante la práctica de socorro realizada por la Federación Madrileña de Espeleología (FME) en la Sima de El Portillo (Rio Lobos, Soria), junto con efectivos del SUMA y GREIM de Madrid"
Un Xic d’història
L'associació NICOLA segons diuen els seus estatuts “... pretén desenvolupar formes de millorar la seguretat de les persones per sota del sòl, en particular per a la pràctica de l'espeleologia". Des de la seva creació, l'associació centra les seves energies en el desenvolupament d'un sistema de comunicació de ràdio adaptat a l’exploració subterrània. Aquest sistema, anomenat "sistema NICOLA" permet un enllaç de ràdio (sense fils) entre la superfície i del subsòl, o en llocs remots a través de la cavitat.
La història de l'associació NICOLA va començar en el decenni de 1980 quan les operacions de socors han conscienciat als espeleòlegs de la importància dels mitjans de comunicació subterrània.
El 1996 un tràgic accident per inundació en la Gouffre Berger provoca la mort de l’anglès Nicola Dollimore). Els companys de Nicola constitueixen un fons per la prevenció d’accidents.
El 25 de gener de 1997 per iniciativa de Rocourt es reuneixen als locals Petzl, molts radioaficionats, suïssos, anglesos i francesos per compartir les seves experiències. Els suïssos són els més avançats, amb un sistema de ràdio que funciona però no permet la producció en massa a un cost raonable.
Molt ràpidament, Graham Naylor, Paul Rice i Paul Mackrill amb l'activa participació de Jean-Jacques Fauchè (ADRASEC38) treballen junts en el desenvolupament i fabricació d'equips de ràdio, el que més tard serà el Sistema NICOLA. Els requisits de maquinari estan coberts per l'associació NICOLA, en col•laboració amb el SSSI. Cada prototip de ràdio dóna lloc a moltes proves a BOURNILLON, GOURNIER, TQS, Gouffre BERGER realitzades per voluntaris del Speleo SecourS Isere ( SSSI), el ADRASEC38 i espeleòlegs Isérois.
Els resultats, plànols, circuits, etc., són de domini públic per evitar la patent i aconseguir el sistema sigui accessible a tots en benefici de l'espeleologia.
Un Xic d’història
L'associació NICOLA segons diuen els seus estatuts “... pretén desenvolupar formes de millorar la seguretat de les persones per sota del sòl, en particular per a la pràctica de l'espeleologia". Des de la seva creació, l'associació centra les seves energies en el desenvolupament d'un sistema de comunicació de ràdio adaptat a l’exploració subterrània. Aquest sistema, anomenat "sistema NICOLA" permet un enllaç de ràdio (sense fils) entre la superfície i del subsòl, o en llocs remots a través de la cavitat.
La història de l'associació NICOLA va començar en el decenni de 1980 quan les operacions de socors han conscienciat als espeleòlegs de la importància dels mitjans de comunicació subterrània.
El 1996 un tràgic accident per inundació en la Gouffre Berger provoca la mort de l’anglès Nicola Dollimore). Els companys de Nicola constitueixen un fons per la prevenció d’accidents.
El 25 de gener de 1997 per iniciativa de Rocourt es reuneixen als locals Petzl, molts radioaficionats, suïssos, anglesos i francesos per compartir les seves experiències. Els suïssos són els més avançats, amb un sistema de ràdio que funciona però no permet la producció en massa a un cost raonable.
Molt ràpidament, Graham Naylor, Paul Rice i Paul Mackrill amb l'activa participació de Jean-Jacques Fauchè (ADRASEC38) treballen junts en el desenvolupament i fabricació d'equips de ràdio, el que més tard serà el Sistema NICOLA. Els requisits de maquinari estan coberts per l'associació NICOLA, en col•laboració amb el SSSI. Cada prototip de ràdio dóna lloc a moltes proves a BOURNILLON, GOURNIER, TQS, Gouffre BERGER realitzades per voluntaris del Speleo SecourS Isere ( SSSI), el ADRASEC38 i espeleòlegs Isérois.
Els resultats, plànols, circuits, etc., són de domini públic per evitar la patent i aconseguir el sistema sigui accessible a tots en benefici de l'espeleologia.
dijous, 4 de juny del 2009
Col·laboració SIE-Museu de Ciències Naturals de BCN
Activitats bioespeleològiques
Des de fa poc temps, a la SIE de l'Àliga, comptem amb la valuosa presència de tres membres més, tots ells investigadors pertanyents al Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Glòria Masó; Jordi Agulló, i Miquel Prieto, tots ells adscrits al Departament de Col.leccions (àrea d'Artròpodes). Fa uns cinc anys que ja s'havien iniciat una sèrie de campanyes bioespeleològiques conjuntes amb l'objectiu de la captura d'una sèrie de coleòpters i altres artròpodes cavernícoles, si bé llavors els tres membres encara no eren socis de la SIE.
Montsià:
Cova Bonica de Godall, amb la recol·lecció de l'anil.linid Speleotyphlus virgilii
Castelló:
Avenc del Mas de la Cova; Avenc d'en Rufo; Avenc d'en Serenge, a Cabanes i Cova dels Encenalls a Sant Mateu del Maestrat, amb la recol·lecció del caràbid zufiinid Ildobates neboti.
Cova del Mas d'Abad a Albocàsser, amb la recol·lecció dels anil.linids Iberanillus vinyasi i Speleotyphlus jusmeti.
La darrera sortida realitzada, ha estat a l'Alt Empordà, havent prospectat dues cavitats del terme municipal de Terrades: La Balma d'en Bruguer i la Balma d'en Taleixà, biòtop del curiosíssim caràbid hipogeu Zariquieya troglodytes. Malgrat no es va observar ni capturar cap exemplar, es van deixar trampes, per tornar-hi dins un temps prudencial, amb l'esperança de poder recol·lectar algun individu. Trampes que, posteriorment, han donat un resultat negatiu.
A més de la relació indicada, també s'ha portat a terme tota una sèrie de recerques de fauna subterrània de menor entitat, però no menyspreables, a la fi d'abastir de material fresc i nou el banc de texits del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Es seguiran fent sortides, esperem que nombroses, amb el personal científic del Museu; membres de la SIE, i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
Des de fa poc temps, a la SIE de l'Àliga, comptem amb la valuosa presència de tres membres més, tots ells investigadors pertanyents al Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Glòria Masó; Jordi Agulló, i Miquel Prieto, tots ells adscrits al Departament de Col.leccions (àrea d'Artròpodes). Fa uns cinc anys que ja s'havien iniciat una sèrie de campanyes bioespeleològiques conjuntes amb l'objectiu de la captura d'una sèrie de coleòpters i altres artròpodes cavernícoles, si bé llavors els tres membres encara no eren socis de la SIE.
Aquesta activitat, impulsada i subvencionada pel Departament de Col•leccions (Area d'Artròpodes), s'insereix dins d'un projecte desenvolupat pel Museu per l'optimització del banc de teixits i materials biològics d'interès genètic. De fet, aquesta recerca bioespeleológica està estretament lligada a la historia del Museu, que aplega una valuosa col·locació de coleòpters cavernícoles -amb milers d'exemplars- i un nombre molt important d'espècimens tipus, en la seva majoria descrits per investigadors del mateix Museu.
L'any 1917 va iniciar aquests estudis el Dr. Ricardo Zariquiey. Els va continuar el nostre inoblidable Dr. Francesc Español, i avui dia segueixen treballant els nostres companys Dr. Joaquim Mateu; Oleguer Escolà; Carlos Hernando; Jordi Comas i altres.
Des de cert temps ençà, s'han visitat diverses vegades una sèrie de cavitats de Catalunya i el País Valencià, amb un interès biològic mol determinat:
Alt Empordà:
Cova de Malaterra, cova d'en Tassana i cova de la Moneda Falsa, amb la recol·lecció del curculiònid Troglorrynchus zariquieyi i el leiodid Pseudospeonomus raholai.
Ports de Beseit:
Mina dels Ports; Cova Cambra i cova Sarrasoles
amb la recol·lecció del trèquid Paraphaenops breuilianus
Ripollès:
Cova de les Encantades del Puigmal; Cova de l'Estret del Forn i Cova de la Font Seca, amb la recol·lecció del trèquid Geotrechus puigmalensis;
Baix Camp:
Cova d'en Janet i cova d'en Masega, amb la recol·lecció del escarítid Reicheia bellesi
Montsià:Cova Bonica de Godall, amb la recol·lecció de l'anil.linid Speleotyphlus virgilii
Castelló:
Avenc del Mas de la Cova; Avenc d'en Rufo; Avenc d'en Serenge, a Cabanes i Cova dels Encenalls a Sant Mateu del Maestrat, amb la recol·lecció del caràbid zufiinid Ildobates neboti.
Cova del Mas d'Abad a Albocàsser, amb la recol·lecció dels anil.linids Iberanillus vinyasi i Speleotyphlus jusmeti.
La darrera sortida realitzada, ha estat a l'Alt Empordà, havent prospectat dues cavitats del terme municipal de Terrades: La Balma d'en Bruguer i la Balma d'en Taleixà, biòtop del curiosíssim caràbid hipogeu Zariquieya troglodytes. Malgrat no es va observar ni capturar cap exemplar, es van deixar trampes, per tornar-hi dins un temps prudencial, amb l'esperança de poder recol·lectar algun individu. Trampes que, posteriorment, han donat un resultat negatiu.
A més de la relació indicada, també s'ha portat a terme tota una sèrie de recerques de fauna subterrània de menor entitat, però no menyspreables, a la fi d'abastir de material fresc i nou el banc de texits del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.Es seguiran fent sortides, esperem que nombroses, amb el personal científic del Museu; membres de la SIE, i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
Autor: Floren Fadrique
dimecres, 3 de juny del 2009
Cova de Rialb
Cavitat de fàcil recorregut, molt coneguda des d’antic i freqüentment visitada pels excursionistes. El seu vestíbul està penjat sobre la via del cremallera de Ribes a Núria en un dels itineraris senderistics més populars del país.
L’any 1954 fent-hi una de les maratonianes excursions a peu per anar al Puigmal amb el meu germà, en Joan Banús i la seva colla, varem visitar una part de la cova, el que em provocà, als meus nou anys, una fal·lera irrefrenable d’explorar el mon subterrani, que ja tenia latent d’una anterior visita a la Cova Simanya.
Però avui volia centrar-me, com a complement de la visita bioespeleológica del primer Espeleocat Tallers 2009 del proper dissabte 06.06.09, en les diferents topografies publicades de la cavitat.
1.- FAURA, M. (1911).- "Les coves de Rialp (Ribes)" Butlletí C.E.C. (203):336-340
Faura i Sans, en la segona de les notes que publicà al butlletí del CEC el 1911 apareix per primera vegada un bonic mapa de la cavitat signat per en E. Turc el 28.09.1911.
Gràcies a la web de Mapes Antics del CEC podreu visionar aquest mapa i fer-hi ampliacions per gaudir de la qualitat de la representació gràfica.
2.- MAHEU, J. (1912).- "Exploration et flore souterraine des cavernes de Catalogne et des Iles Baléares" Spelunca (67-68):5-107
3.- SIRERA, A.; TOMAS, X. (1973).- "La cova de Rialb y cavidades cercanas en el valle del Freser" Com. Tercer Simp. Espel. pp. 154-178
L’any 1973 diversos membres de la SIE hi dedicarem unes jornades d’exploracions a les coves de Rialb, publicant una nova topografia amb el detall i la meticulositat característiques d’en Xavier Thomas que ens plau presentar-vos i tot seguit l'article original en format pdf/Scribid.
Posteriorment encara apareixerà en el fonamental catàleg de la “tríade catalana”. Com de costum la topografia que publiquen utilitzant la base de la SIE és un redibuix obra de l’infatigable Joan Borràs que en aquesta ocasió a més a més fa un nou muntatge de l’alçat.
Curiosament li assignen un recorregut, lleugerament inferior, totalitzant 460 metres, sense que hores d’ara sapiguem per quin motiu se li han restat 41 metres de les xifres rigorosament documentades amb anterioritat
L’any 1954 fent-hi una de les maratonianes excursions a peu per anar al Puigmal amb el meu germà, en Joan Banús i la seva colla, varem visitar una part de la cova, el que em provocà, als meus nou anys, una fal·lera irrefrenable d’explorar el mon subterrani, que ja tenia latent d’una anterior visita a la Cova Simanya.
Però avui volia centrar-me, com a complement de la visita bioespeleológica del primer Espeleocat Tallers 2009 del proper dissabte 06.06.09, en les diferents topografies publicades de la cavitat.
1.- FAURA, M. (1911).- "Les coves de Rialp (Ribes)" Butlletí C.E.C. (203):336-340
Faura i Sans, en la segona de les notes que publicà al butlletí del CEC el 1911 apareix per primera vegada un bonic mapa de la cavitat signat per en E. Turc el 28.09.1911.
Gràcies a la web de Mapes Antics del CEC podreu visionar aquest mapa i fer-hi ampliacions per gaudir de la qualitat de la representació gràfica.2.- MAHEU, J. (1912).- "Exploration et flore souterraine des cavernes de Catalogne et des Iles Baléares" Spelunca (67-68):5-107
Posteriorment Maheu en el seu pioner treball sobre la flora subterrània catalana publica un croquis en el que fins i tot sembla representar galeries desconegudes.
3.- SIRERA, A.; TOMAS, X. (1973).- "La cova de Rialb y cavidades cercanas en el valle del Freser" Com. Tercer Simp. Espel. pp. 154-178
L’any 1973 diversos membres de la SIE hi dedicarem unes jornades d’exploracions a les coves de Rialb, publicant una nova topografia amb el detall i la meticulositat característiques d’en Xavier Thomas que ens plau presentar-vos i tot seguit l'article original en format pdf/Scribid.
Posteriorment encara apareixerà en el fonamental catàleg de la “tríade catalana”. Com de costum la topografia que publiquen utilitzant la base de la SIE és un redibuix obra de l’infatigable Joan Borràs que en aquesta ocasió a més a més fa un nou muntatge de l’alçat.
Curiosament li assignen un recorregut, lleugerament inferior, totalitzant 460 metres, sense que hores d’ara sapiguem per quin motiu se li han restat 41 metres de les xifres rigorosament documentades amb anterioritatdimarts, 2 de juny del 2009
Bioespeleologia - Espeleocat Tallers 2009
Publicat a Subterránea 4 (1995)Veieu les tasques preparatòries de la sortida en aquest post del bloc de Biosp
L’article de demà a l’Espeleobloc el dedicarem a la topografia de la Cova de Rialb.dilluns, 1 de juny del 2009
Grotta di San Giovanni
La Grotta de San Giovanni De S’Aqua Rutta és una de les singulars cavitats aprofitades pel traçat d’una carretera, probablement amb els seus 850 metres de túnel natural asfaltat es situa en el primer lloc europeu d’aquesta categoria.
Situada a només tres quilòmetres al nord de Domusnovas, a la província de Carbonia-Iglesias (Sardenya). Des de 1999 s’ha convertit en monument nacional i per la seva protecció s’ha desenvolupat una carretera de circumval·lació per desviar el transit automobilístic. Hores d’ara el trajecte,que està il·luminat es pot realitzar a peu o en bicicleta.
Tal com es pot veure en la topografia que presentem el tram de cova-tunel es només una part del complex subterrani.
Coneguda des de sempre, amb presencia de construccions nuragiques, te un ric patrimoni folklòric i d’amagatall de bandolers. Els grups espeleo locals descobreixen en els anys 60 la derivació Su Stampu de Pireddu que ha estat objecte de treballs continuats tant en la part aeria com el sector inundat objectiu dels espeleosub que han superat un primer sifó de 36m i -10 i en el segon sifó s’han aconseguit els -80,5m per membres de la Federazione Speleologica Sarda el 28 i 29 de novembre del 1998.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)