Tutes de la fou de Bor. Exploracions (1885-2008)

Les coves de Bor a Bellver de Cerdanya han estat visitades per totes les generacions d'espeleòlegs catalans. Aquests han anant realitzant les noves exploracions a les cavernes, com si la cova volgués donar-se a conèixer de mica en mica. De nou, (2008), ens ha sorprès una nova troballa a Bor, el companys de l'Espeleo Club de Sabadell han connectat les tutes del Bosc i del Conill al sistema principal.

Us presentem una relació cronològica de com se'n anant produint les exploracions al sistema de Bor.

El 1885, membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, encapçalats per C.A. Torras, acompanyats per Mn. Martí, també per un home del país anomenat el Moliner Vell, s'endinsen a la tuta Gran. Feu de guia Pau Mas, delegat de l'Associació a Puigcerdà, que havia visitat tres vegades la cova amb anterioritat, doncs ningú del poble no els va voler acompanyar, ja que es creien les faules i llegendes de les tutes. Van prendre notes i la temperatura ambiental de la caverna.

J. Benet fill del Moliner Vell, donà notícia a J. Closas a l'any 1937, de que el seu pare i companys a l'any 1885 exploraren uns 150 m de caverna, trobant-se una ampolla de xampany plena, i des d'aquest lloc van retrocedir deixant l'ampolla sense tocar.

El 18 de novembre de 1896, Norbert Font i Sagué (1874 -- 1910) junt amb Martel, Armand i altres companys del CEC, exploraren la tuta Gran de la Fou de Bor. Però, Martel no treu una bona impressió de les característiques de la cova, ja que ens diu: És deia que recorreguda durant quatre hores no s'havia arribat a la seva fi; més nosaltres en tinguérem prou amb aquest temps per a explorar els seus racons accessibles; i per no trobar en ella més que un laberint sense atractiu (...). El dia 20, Font s'acomiadà dels francesos a La Guingueta. Aquesta trobada va ser decisiva per a l'inici de l'espeleologia catalana i el coneixement de les cavernes del nostre país.

Pere Pons i Capdevila, mestre de Bor, amb dos minaires de les explotacions, Mercè i Victòria de Sanavastre del terme de Das, durant l'any 1915, efectuaren el recorregut de la cova que vint anys després mostrarien i guiarien a Josep Closas i Miralles (1935).

Pons i els seus companys anaven aprovisionats amb diferents atuells com, brúixola, piquetes, termòmetre, il·luminació elèctrica i d’acetilè. Fou el mateix Pons el primer en recollir materials arqueològics i conservar-los. Així, també va transmetre a Closas els mites i llegendes de la caverna que aquest últim va publicar al final de 1937, enmig de la guerra.

Miquel Gibert, Jaume Gibert i Agustí Fabra del Grup Excursionista Montserrat de Terrassa, el 17 d’abril de 1927, aixecaren un planell topogràfic de les galeries orientals de la tuta de Bor, on figura l’orientació i les mesures mètriques dels principals conductes. Van deixar a l’interior de la cova un pot de pintura i una tarja de visita, on es pregava no tocar aquells objectes. Aquest croquis ha restat inèdit, però gracies a Oleguer Escolà s’ha pogut trobar als arxius del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona.


El treball més complert sobre el compleix subterrani de la Fou de Bor, també el més important, realitzat pels espeleòlegs catalans, abans de la guerra, fou signat per Josep Closas i Miralles, nascut a Montcada l’any 1900. Fou un gran naturalista, interessat per la geologia, membre de la Institució Catalana d’Història Natural, va deixar al museu d’aquesta entitat la seva important col·lecció. Morí sobtadament l’any 1962.

Closas va participar a activitats espeleològiques dutes pel Club Muntanyenc Barcelonès. L’any 1934, un nombrós grup d’aquest Club ja intentaren fer una exploració seriosa a la tuta Gran, però no fou fins l’any següent, amb la col·laboració de Pons i el germà polític d’aquest, Antoni Avellanet, quan feren l’exploració completa de la caverna, aixecant una topografia que donà a la cova 650 m de llargària.

Closas (1935) ens diu: “que des de l’entrada fins al pas darrer (...) hi ha uns senyals pintats de blanc, els quals consten d’una sageta i un número que suposem que deu significar la distància entre dos senyals consecutius (...) trobàrem el pot amb certa quantitat de pintura en bon estat."

És més endavant el, 1937, quan el mateix Closas ens donà referència de la notícia del visitant de Terrassa que va deixar el pot a la cova, Closas afirmà: Aquest pot de llauna no és altra que el pot de pintura citat en la descripció de la cova.

La Cova de la Fou de Bor, aquest va ser el nom que va donar Closas a la seva obra, tractant-se de la monografia més acurada i la millor topografia que van realitzar els espeleòlegs catalans fins aleshores. La va divulgar per mitjà dels butlletins del C.E. Catalunya, 490-491-493-494 (1936); també una tirada apart amb portada pròpia en un volum de la mateixa data; al butlletí del Club Muntanyec Barcelonès, 35 (1937), i Addició al folklore, al but. CMB, 36 (1937).


Tot complert es pot trobar al llibre Sota Terra (1935). Aquest llibre està compost amb les planxes i caixes amb les que s’havien fet els tiratges dels articles espeleològics dels butlletins del CMB. Al ser la data d’edició del llibre anterior a un dels treballs que es publiquen (1937) de la Fou de Bor, i altres detalls, poden indicar que, potser ho van fer d’aquesta manera per a poder editar-lo clandestinament en català a la postguerra.

Després de seguir-se les dues guerres amb les postguerres, no va ser fins l’any 1959 quan membres del Grup d’Espeleologia de Badalona comencen a remirar-se les galeries de les tutes de Bor.


ANECDOTARI DE LES EXPLORACIONS A LES TUTES DE LA FOU DE BOR

1885

El 1885, membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, l'entitat excursionista més antiga del nostre país, fundada l'any 1876, organitzen una exploració a les tutes de Bor amb la finalitat de recercar les seves galeries i recollir dades científiques de la caverna. Suposaren que van recórrer uns 500 m de galeries.

1887

Pere Pons en la seva exploració de 1915, dins la tuta Gran, trobà un full de propaganda electoral amb peu d'impremta que deia: J. Diumenge, Puigcerdà. Any 1887.

1896

Exploració de Martel, Font i altres membres del Centre Excursionista de Catalunya.

1897

Inclusió de la Fou de Bor al Catàleg Espeleològic de Catalunya, on es diu que la galeria NE té uns 250 m i la SE uns 300 m.

189?

El llogaret de Bor celebra la festa Major el segon diumenge del mes de setembre. A finals del segle XIX, els músics de Puigcerdà, en acabar el ball de la tarda entraren a la cova. En trobar-se dins, acabaren les espelmes i els llumins. El poble que s'havia alarmat, decidí anar a la seva recerca, trobant-los de retorn.

1908

Faura inclou la Fou al seu Índex Espeleològic de Catalunya assignant-li: 300 ? m de llargària.

1910

El 21 d'agost, el bioespeleòlegs Jeannel i Racovitza recorren uns 130 m a la recerca de fauna subterrània. Prenen temperatures de l'aigua de la Fou 8,5º, del fons de la cova amb termòmetres secs i humits, 9º - 8,5º, de la humitat 93%. També de l'exterior, 28,8º i 56,5º, humitat 83%. Recol·lecten un gènere i espècie nou de miriàpode ascospermophora. Fam. CRASPEDOSOMIDAE Hispaniosoma racovitzai H. Ribaut.

1915

Pere Pons i Capdevila, mestre de Bor, amb interès científic, explora la tuta Gran amb dos minaires. (No van trobar l'ampolla de xampany que van veure el C.A. Torras i companys).

1922

Arqueòlegs de l'Institut d'Estudis Catalans efectuen excavacions a l'entrada de la tuta Gran. Els resultats són publicats el 1927. Les troballes indiquen que la caverna fou habitada des del neolític fins a l'època romana. Les restes foren dipositades, i algunes exposades, al Museu Arqueològic de Montjuïc a Barcelona.

1927

Membres del Grup Excursionista Montserrat de Terrassa efectuen una topografia de les galeries orientals de la tuta de Bor.

1935

Josep Closas i Miralles amb companys del Club Muntanyenc Barcelonès, exploren la tuta Gran i altres cavitats del sistema, presentant els seus treballs en una completa monografia espeleològica excel·lent per a la seva època.

1962

El 9 de juny, espeleòlegs de Badalona desobstrueixen la tuta Freda trobant la galeria Badalona que condueix a la galeria inundada que donarà pas a l'exploració del sifó.


1963

Els espeleòlegs de Badalona, recolzats amb altres del CE Pirenaic i de l'AE Muntanya de Barcelona, els dies 29 i 39 de juny, desobstrueixen el pas entre les tutes Gran i Freda, unint les dues galeries i així convertint les dues cavernes en una. Amb aquesta unió la cova supera els 2 km de recorregut.

1964

Per primera vegada, amb escafandres autònomes, membres del GE Badalona s'introdueixen a la galeria inundada de la tuta Freda.

1965

Josep Subils explora 60 m al sifó.

Membres de la SIE de Barcelona recullen un nou coleòpter cavernícola de la família Trechidae que el Dr. Español del Museu de Zoologia, va dedicar al seu recol·lector, Geotrechus (Geotrechidus) seijasí Español 1969

1965

El diumenge dia 8 d'agost els espeleòlegs Josep Subils i Ferran Godoy moren quan intentaven superar, amb escafandres autònomes, el sifó inundat de la galeria Badalona de la tuta Freda. La tasca de recuperació del cossos dels espeleobussejadors s'allargà fins el diumenge següent.

1969

Emili Reyes explorà 182 m de galeries al sifó arribant als 31 m de profunditat. Participen a aquestes activitats altres espeleobussejadors com Albert Martínez i Mateo Gorraiz

Membres de l'EIE de la Penya Cultural de Barcelona, efectuaren un bombeig al sifó durant 22 hores, extraient uns 600 m³, no apreciant un descens significatiu del nivell de les aigües.

1970

Maria Canals, Carles Ribera i Ramon Viñas, publiquen una monografia sobre la Fou de Bor i d'altres cavernes dels voltants. Presenten una acurada topografia, aixecada l'any 1968, que donà 1.860 m de recorregut a la cova. Els apartats de l'edició són molt ben complementats per diferents especialistes en les seves respectives matèries, entre ells, Alexandre Carreras i Costa, geòleg del GE Badalona que ja va participar a les noves exploracions del seu Grup al principi dels anys 60.

1973

Albert Martínez aixecà una topografia del sifó (131 m).


1974

El 10 de setembre, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona aconsegueixen buidar d'aigua i fang i, després desobstruir la part baixa de la sala Cerdanya trobant una nova galeria que es va anomenar Ramon Canela, en honor d'aquest membre del GEB que va participar a totes les tasques que va desenvolupar, des de l'any 1959, aquest Grup a les coves de Bor. La cova ja arriba a prop dels 3 km de recorregut.


La difusió de la notícia per la premsa, atreu a un gran nombre de visitants, molts dels quals, acampen als prats del davant de la cova. Intervé la Guàrdia Civil controlant l'accés a la caverna.
La revista AGUA publicà un important estudi hidrogeológic del compleix càrstic de la Fou de Bor.

1975

Espeleòlegs del GGG de la SEOG, s'uneixen amb els de Badalona per a tefectuar una sèrie de treballs sobre les cavernes del sistema subterrani que van fructificar, principalment, amb l'elaboració d'una nova topografia del compleix, el descobriment d'altres galeries, la desobstrucció i coneixement de noves cavernes de la zona, i la realització d'un ampli reportatge fotogràfic.

L'Ajuntament de Bellver de Cerdanya instal·là una reixa a la tuta Gran per a protegir les noves excavacions arqueològiques i preservar la nova galeria descoberta. Es realitzà un avantprojecte per condicionar la cova pel turisme. L'estretor de les galeries fins a la sala Cerdanya fan inviable la realització econòmica de l'estudi previ.

1976

Els arqueòlegs Barreres i Huntingford efectuen una excavació a la tuta Gran on troben diferents restes, principalment, de l'edat de bronze.

1977

Espeleòlegs de Gràcia de Barcelona (SEOG-GGG), descobreixen una nova xarxa de galeries dins del sector de la tuta Gran. La cova superà els 3 km de recorregut.

1978

La premsa indicà l'intent de la Dirección General de Arqueología de Madrid de declarar la cova com a Monument Històric Artístic.

1985

Xavier Garza de l'Espeleo Club de Gràcia, durant aquest any i el següent, explorà 278 m de galeries submergides fins als 44 m de profunditat.


1986

Espeleòlegs de Sant Esteve Sesrovires del Baix Llobregat (GIRES) exploren una nova ramificació dins de la galeria Canela. Assolint la cova 3.265 m.

1990

Organitzat pel Centre de Protecció de les Cavernes i Entorn (CPCE) amb la col·laboració dels espeleòlegs s'efectuà una neteja de les galeries de la tuta de Bor que es va continuar a l'any 1993, treien de la cova una mitja tona de deixalles.


1997

Xavier Garza reprèn l'exploració del sifó assolint 376 m de recorregut i 61 de fondària. La cova arribà als 3.406 m de recorregut.

2008

Membres de la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la FCE visiten la tuta del Bosc. Es trobà una prolongació que fou seguida per espeleòlegs de l'Espeleo Club Sabadell, amb col·laboració de membres GEB. Les noves galeries enllacen amb el sistema principal, amb un recorregut total de 3.606 m i 166 de desnivell (+ 10 / - 156).


La incògnita del sifó de la galeria Badalona resta com un repte pels espeleobussejadors.

Aprofitem per a dir que Jordi de Valles, està preparant el tercer volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya, on s'inclou aquesta caverna i comarca a més de les del Ripollès i Bergueda. Com sempre demanar l'aportació i col·laboració de tots

A aquest mateix bloc podeu trobar els següents articles que fan referència a les tutes de Bor.

02/01/08. Tutes de Bor, toponimía, faules, llegendes i mites - 1
05/01/08. Tutes de Bor, toponimía, faules, llegendes i mites - 2
07/01/08. Inmersió a la Fou de Bor (18-01-70).
05/02/08. El sifó de la Fou de Bor.
31/08/08. Tragèdia de Bor (1 de 2).
01/09/08. Tragèdia de Bor (2 de 2)
20/10/08. La tuta del Bosc.
19/11/08. Martel. Primer viatge espeleològic a Catalunya (1896).
02/01/09. Grans cavitats catalanes. Llista actualitzada.
03/04/09. La tuta del Bosc - Fou de Bor.

F. Miret