Cau de la Guilla (4)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Tot i les dificultats fotogràfiques inherents a un forat estret i polsegós, és sumaren el meu cas, amb les d’aprenent de fotògraf, ja que utilitzava per primer cop una nova cambra compacta amb la que no aconseguí captar amb claredat suficient els detalls de proximitat que tant m’han captivat darrerament. Per sort en Pere Cantons i en José Hidalgo han aportat les seves imatges de qualitat, donant pro solidessa al conjunt.

Amb tot, entre els centenars d’imatges obtingudes, de les que en els apunts anteriors ja heu pogut veure una bona part, avui ens volem centrar en alguns dels trets morfològics que creiem més singulars.

Detalls parietals
En l'estrat superior que constitueix el sostre de la cavitat podem veure quantitat de petits còdols de coloracions diverses i sovint ben rodats i en alguns llocs força restes de bivalves i dels seus motlles.

Buidats semiesfèrics de localització parietal

Les diàclasis

No tant sols tota la cavitat està rígidament estructurada sobre les fractures, sinó que ens mostra una excepcional visió de la incisió zenital i parietal. Sovint format parelles molt pròximes i fins i tot encreuaments múltiples. 

Ennegriment parietal

En les imatges veiem el tram més ennegrit, tot i que hi ha restes d'aquesta pàtina en diversos indrets. No tenim una explicació clara de la seva composició i tal com hem dit en altres ocasions, com que no ens sentim especialment qualificats ens resistim a extreure'n mostres pel seu estudi. Però axó no vol dir que no puguem aventurar una hipòtesis, l’anàlisi química aquests ennegriments probablement indicaria la presència de quantitats de ferro i especialment manganès.

Aprofitem per recordar que en Font ens parla d'unes importants acumulacions d'excrement de ratpenat que considerava explotables comercialment tot i que destacà la dificultat que suposava la seva extracció. On han anat a parar aquests monticles?

Els ponts de reompliments
El primer tram de la cavitat és molt polsegós obeint a una dinàmica sedimentaria provocada per la desagregació parietal. Amb el nostre transit s’aixeca un notable polsim, però després dels primers girs aquests sediments és compacten i ja no romanen en suspensió. Alguns companys ens feren notar que coincideixen en el punt on apercebien l’inici un lleuger corrent d’aire, provinent d’una marcada fractura.

Però, sens dubte, el tret més característic del Cau de la Guilla son els nombrosos "ponts" de roca que precisament per trobar-se a alçades diverses en obliguen a sortejar-los sovint gatejant per dessota.

Aquestes restes de reompliments constituïts per fines capes concrecionades indiquen estadis de circulació rítmica de llarga durada que van arribar a obliterar bona part de la galeria, que posteriorment han estat reexcavats fins desapareixer en la seva major part. Els fragments que veiem ara formen ponts i d'altres recobriments parietals força singulars.

El recinte final

 L'eixamplament final coincideix amb la conjunció de diàclasis paral·leles, on la destrucció dels envans separadors, crea el major espai de la cavitat. En el sostre veiem encara alguns dels "penjants" que resten, i al terra observem blocs força paral·lelepipèdics, sense que hi hagi correspondència amb un sostre pla que seria característic d'un ensorrament exclusivament gravitacional.

Visió global

Hem vist com la fracturació condiciona les direccions de trajecte subterrani, i també que l'evolució de la cavitat ha estat un conjunt d'etapes que superposa conductes succesius on l'estabilització temporal ha sedimentat i concrecionat uns nivells que la re-excavació posterior ha destruït parcialment. Probablement el que veiem en l'actualitat és un fragment d'una conducció més antiga que l'evolució del relleu exterior ha decapitat.

En la superposició aproximada de la topografia del GEB que hem fet sobre el ortofotomapa és pot observar que el tram final de la cavitat on augmenten les seves dimensions coincideix amb el trajecte de la gran canal que possibilita un major volum d'infiltracions i una molt probable proximitat amb l'exterior, fins i tot una possible entrada superior del Cau de la Guilla que finalitzà obturada per la sedimentació.