Evolució del Forat Micó.
Cal considerar el Salí de Cardona i els seus fenòmens de carst
evaporític com un dels sistemes subterranis més interessants de Catalunya,
especialment el cas de la Cova dels Meandres de Sal, malauradament sense que
actualment resulti possible accedir-hi.
Resta visitable, entre d’altres petits fenomens, el Forat Micó
que vàrem tenir ocasió de documentar-ho per la SIE els anys 1960.
 |
| La topografia "més moderna" de la SIS del 1984 |
En l’Espeleobloc hem tingut ocasió de publicar-hi diverses
notes (algunes, avui dia pendents de restauració, per desaparició "accidental" d’algunes
imatges).
L’evolució de la cavitat ha estat notòria; tot un seguit de períodes
d’ensorraments, d’obstrucció i desobstrucció.
La resultant final és que el conjunt s’ha anat escapçant.
Ja no existeix, per enfonsament, l’accés directe des de l’exterior
a la Tuta Gran, tampoc és conserva el Forat del Gat antic vestíbul del Forat Micó...i
malgrat tot l’evolució continua i trobem fragments de nivells penjats en el
meandre abans inaccessibles i alhora accessos tancats i altres oberts de nou prop
de l’engolidor de la Bòfia.
 |
| Postals antigues |
Recentment el company
Victor Ferrer, juntament amb el seus
col·laboradors, han reobert un trajecte practicable, que s’ha cristal·litzat en
un magnífic llibre de gran format, altament recomanable, on ens presenta la tasca de diverses jornades de treball que els ha permès obtenir unes fotografies tan superbes com
ja ens té acostumats.
La visita d'Espleodijous
El passat dijous 19.10.2017, dia d’intensa pluja, un grup d’Espeleodijous
esperonats per l’amic Rafel Solanas decidirem de fer-hi una nova visita. L’equip
era compost per: Dolors Boter, Pere Cantons, Jordi Francés, Brenjamí Grañena, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert, Rafel Solanas i "Víctor"... amb
la companyia de la gosseta Duna.
 |
| Foto: Jaume Julià. |
Accés
Per fer el trajecte en sentit descendent, cal baixar a la Bòfia, utilitzant una pista que la rodeja fins un dels dos possibles llocs d'estacionament.
Fotografies
L’objectiu complementari era fer-hi unes fotos de la travessada des de l’accés per la Bòfia fins sortir per la boca de la surgència, la pròpiament dita Forat Micó... però tot és capgirà per fer-ho gairebé impossible: dels fotògrafs més destacats del grup només acudí en Pere Cantons, i just a la mateixa entrada perdé el comandament inalàmbric dels flaixos que caigué al riuet subterrani i se’n anà meandre endins impulsat pel corrent enfangat, que impedia la seva localització.
Només restaven els menys avesats que dúiem petits aparells d’escassa resolució i sense cap altre flaix que l’incorporat en la pròpia cambra. Calia tornar-hi un altre dia?
Potser caldrà fer-ho per analitzar la cavitat amb més detall, però inserirem una selecció de la sèrie d’imatges fetes sobre la marxa (com a molt 3 hores) que potser l'únic mèrit que tenen és que les presentem en el mateix ordre de la progressió, fetes amb una petita cambra pont; la Olympus Stylus 1.
Us demanem indulgència per la poca qualitat de les fotos, que malgrat tot, creiem que donen una imatge raonable del que representa aquest trajecte subterrani, on ens arrosseguem i ens embrutem irremeiablement.
La travesssada
Entrem per l'accés superior, progressem per les galeries del riu, amb puntuals remuntades per superar trams ensorrats, continuació pels meandres, accés al pis superior (Tuta Gran), retorn al riu i sortida a l'exterior per la boca inferior als -16m.
 |
| L'engolidor de la Bòfia |
 |
| L'accés al meandre actiu del Forat Micó que connecta amb el cabal del proper de l'engolidor |
...segueix en l'apunt de demà...
