Bòfia dels Prats (4)

...segueix de l'apunt d'ahir...

La sala d'enfonsament 

És prou clar que la sala d’entrada a la Bòfia dels Plans constitueix un tret morfològic prou espectacular, i com ja haveu vist en les imatges precedents i especialment en les dues primeres d'aquesta pàgina, el marcat capbussament de l'estratificació potser afavoreix l'enfonsament, però és necessari perquè és produeixi el despreniment que hi hagi un buit preexistent. 

I cal que aquest buit sigui prou gran, de fet major que el actual, ja que és de sentit comú que els materials quan es desprenen i s’apilen més o menys desordenadament ocupen un volum superior al que tenien quan formaven part de l'estructura rocosa compacta original.

En la situació actual els materials clàstics procedents dels ensorrament no els veiem al terra ja que han estat recoberts dels esbaldregalls que procedents de l'exerior van rodolant pendent avall i s'engoleixen per la gran boca de la cavitat. I encara més tapats per la vegetació, guano i altres detritus que s'hi van acumulant.

Un tret característic d'aquests sostres d'ensorrament és que produeixen unes boques fortament circulars, probablement és una forma natural que tendeix a cercar el major equilibri possible.

Una seqüència possible és la que tot el conjunt evoluciona alhora per processos de disgregació mecànica i dissolució química. La superfície exterior del relleu va “desgastant-se” alhora que a l’interior de la massa rocosa s’engrandeix una cavitat.

La progressió d’ambdues morfologies aboca a una conjunció on el desmantellament del relleu s’apropa al sostre de la cavitat, i la feblesa d’un buit en creixent evolució provoca l’enfonsament, l’obertura i la conseqüent entrada de materials exteriors. 

Les gralles

La permanència en la cavitat s'anava allargant i en el moment que en absència de la llum solar, baixava la temperatura i feia avançar la foscor a l’exterior, un estol de gralles penetraren a la cavitat per a refugiar-se i passar la nit. Malauradament la nostra presencia feu endarrerir el seu ingrés.

Els senyals que en mostren com utilitzen aquest refugi subterrani son diverses, els múltiples nius localitzats, les quantitats d’excrement i l’acció d’aquests tenyint i degradant els conjunts estalagmítics propers al seu lloc de niuada.

Permeteu-me una carallotada parafrasejant una dita barroera no puc evitar de dir-vos:

Quan la gralla tira avall

fa un fred de carall

i si vola a trompicons

se't glacen el collons

...la temperatura exterior era de 2º !

Trencaments
Com sovint trobem en d’altres entorns subterranis de llarga evolució en aquesta bòfia és localitzen exemples de fracturació originada per les tensions i solifluxió dels diversos materials en superposar-se capes estalagmítiques sobre sediments tous que es mobilitzen a favor del pendent. Basculament, trencament, superposició d’etapes, etc. aquí us mostrem unes imatges.

Nivells

Precisament és en la saleta final de la via remuntant on localitzem la major abundor de concrecions on veiem senyals d’un règim de negament, concrecions embarrades, recreixement en diversos nivells horitzontals, etc. Caldria analitzar amb més detall la repercussió d'aquestes seqüències d'inundació sobre la cristal·lització subaquàtica.

Topografia de la Via Remuntant

Veient les topografies publicades fins ara, consideràvem que la que denominem via remuntant fora bo de topografiarla de nou, tant per afegir-la a la d’en Jordi Lloret com per destacar la importància que té aquest tram en el conjunt de la cavitat.

Fou el Pere Castells el que assumí aquesta tasca, i que la desenvolupa amb la metodologia “sense papers”, amb un DistoX i una tauleta on automàticament es transferien les dades mostrant al moment el dibuix de la poligonal. És clar que després caldrà fer el dibuix final però és prou evident que el guany en autonomia, precisió i rapidesa, significa un avanç força interessant. Esperem que en breu puguem dedicar-hi un apunt per detallar els materials i procediments utilitzables.