...segueix del post d’ahir...
Aquesta coneguda cavitat, també anomenada cova
d’en Xoles, o cova de Pratdip, fins i tot cova del Mas Monet presenta un
recorregut topogràfic de 164m i un desnivell d’uns 20m sense cap dificultat
vertical. En conjunt podem considerar
que es tracta d’una simple sala descendent a favor de l’estratificació
multipartida en diferents àmbits per processos clàstics i litogènics. Encara
son ben patents les obres de condicionament per facilitar la seva visita, paret
i marc d’entrada (sense porta) i graons enllosats que permeten un fàcil descens
per la primera “sala”. Lateralment hi ha tres comunicacions amb la “sala” del costat.
Remuntant permet fer un circuit, mes arrosegat,
i retornar prop de la boca d’entrada.
La gosseta Duna aprofita els graons per descansar una estoneta |
Totes aquestes rampes terroses i en colades,
recobreixen en diversos episodis superposats, una successió de blocs, i restes d’anteriors concrecionaments
sovint fragmentats, amb nombroses senyals de desplaçament per processos de
lliscament i fracturació.
Espelmes distribuïdes per tota la cavitat |
Unes grosses arrels s’endinsen i apareixen pel
terra forces metres endins.
Una singular “agulla” vegetal que perfora el sostre
i sobresurt uns bons 20 centímetres.
Si analitzem les topografies destaquen alguns
elements sorprenents. En la interpretació d’en Llopis el sostre és massa pla, i
no va dibuixar el sector inferior de la rampa. L’aixecament d’en Miñarro força
estilitzat presenta una divisió entre sales per productes clàstics, contrariament
a la d’en Llopis que la considera litogenètica. La d’en Montserrat se'ns dubte és la més detallada.
Totes son interessants, unes més interpretatives, altres topogràficament més complertes .
A nosaltres totes ens valen i els hi donem les gràcies als respectius autors
per la seva feina.
Les dades de temperatura i humitat es mantenen
gairebé iguals a les enregistrades 80 anys enrere.
... continua en el post de demà...
Tantas candelas es que montais aquelarres.
ResponElimina