Vaig recordar un article que havia vist pel web on reparaven les granotes amb poliuretà.
Alguns dels companys van manifestar que ja coneixien aquesta solució però d'altres no ho sabien, o en tot cas, per les seves habilitats, els semblava que un pedaç de roba era més fàcil de fer.
Com que en “Victor” tenia la
granota amb algunes ferides de guerra i ja s'havia fet a la idea
d'adquirir-ne una de nova no va dubtar a posar-la a disposició per a
fer l'experiment.
Aquest és el link on jo vaig veure el tema per primera vegada.
http://cienciaexperimental.foroactivo.com/t421-truquito-de-andar-por-casa
Nosaltres vam utilitzar poliuretà de
la marca Sika. Si voleu aprofundir en el tema a partir d'aquest link:
hi trobareu uns pdf amb la descripció de diferents productes
El material que nosaltres vàrem
utilitzar és:
- Un cartutx de Sikaflex -11FC 6.00 Eur
- Pistola per al cartutx
- Cinta de pintor, un parell de metres
- Un parell d'espàtules.
- Paper de cuina en abundància per a
netejar-nos els dits.
Referent al poliuretà, donat que no
parlem de gaires diners, jo miraria de no escatimar comprant una
marca blanca, necessitem que quedi molt flexible i amb molt bona
adherència, la trobareu als magatzems de construcció o a qualsevol
ferreteria mitjanament equipada.
Tota la resta de material a la mateixa
ferreteria, botiga de pintures o fins i tot als “xinos”
La pistola no és indispensable, però
sí que facilita la feina.
La espàtula, millor si en teniu una de
més aviat petita i una altra de més gran.
Si teniu guants de nitril -tipus metge-
utilitzeu-los, perque el poliuretà té tendència a intimar amb
l'usuari.
Primer de tot hem de buscar un lloc on
treballar, on poder posar la granota amb la zona a reparar ben
estirada.
1) Si hi ha un pedaç previ jo miraria
de treure'l .
2) Netejarem la granota de fang, pols,
etc, millor primer amb aigua i sabó, després amb cetona, i una
altra esbandida amb una mica més d'aigua, acabarem eixugant-ho
perfectament
3) Si hi ha un forat a la granota
podríem tapar-lo per sota amb el film que utilitzem a la cuina, i
podríem fixar aquest film per sota amb la cinta de pintor que ja
tenim.
4) Delimitem amb la cinta de pintor
l'àrea i la forma del pegat, posarem dues tires de cinta, l'una al
costat de l'altra seguint el contorn, per tal d'intentar que la zona
protegida amb la cinta sigui ben ampla i de no embrutar.
5) Posem una PETITA quantitat del
material, i amb l'espàtula petita, i fent MOLTA pressió, anem
escampant el producte assegurant-nos que quedi ben adherit al teixit
de la granota. És millor fer això si hi ha molt poca quantitat de
massilla.
6) Un cop estem segurs que el producte
està ben aplicat n'afegim una mica més i l'escampem amb l'espàtula
gran, per tal de que quedi ben llis i amb un bon acabat, no convé
posar-hi gaire gruix, amb un mil·límetre n'hi hauria d'haver prou.
En aquesta foto s'aprecia un pedaç de
roba que tenia la granota i que no vàrem treure.
El producte va trigar ben bé 5 dies
fins que es va eixugar, cal preveure que no podreu plegar la granota
durant aquest temps.
Aquesta brillantor del poliuretà que
veiem en aquesta foto desapareix en un parell de sortides
Si el poliuretà es torna a degradar
l'únic que hem de fer es tornar a netejar-ho tot i aplicar-ne una
mica més amb l'espàtula.
En alguns forums en francès hom ha
llegit que dilueixen el producte i l'apliquen a pinzell. No hem
esbrinat quin dissolvent és, si algun lector té coneixement del
tema li agrairem que ho comenti.
El resultat és que en “Victor” no
ha estrenat granota nova i encara va amb la vella.
Reparat millor que nou!
Jordi Perera
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLo mejor es extender la sika con una patata pelada. La patata permite extender la sika homogéneamente y con suavidad, sin que la sika se adhiera a la patata.
ResponEliminaJo estenent el SIKAFLEX amb els dits humits en aigua amb sabo. Aixina no se pega.
ResponEliminaInteresant... Gràcies.
ResponEliminaXavier