espeleobloc: Salvar Lascaux

Ubicada en un tossal, a Montignac, a la regió de la Dordonya en el sud-oest de França, la Cova de Lascaux és considerat un tresor de l'Edat del Gel..

Les seves parets estan cobertes amb imatges de cavalls, bisons extints i cabres salvatges, pintades quan l'home encara era un caçador-recol•lector i la seva supervivència estava en dubte.

Les proliferacions bacterianes han desplaçat les visites de la cavitat natural a una recreació a mida real i també a una visió virtual on-line.

Aquesta joia de 18.000 anys d'antiguitat, està protegida per portes d'acer, cambres de seguretat i les millors mesures preventives que el segle XXI pot oferir. La visita a l’entorn original es restringeix a visites especials (investigadors, autoritats d’alt nivell...)

Tot i la seva excepcional vàlua, la cova està amenaçada per invasors invisibles: els contaminants microbians com a resultat d'alguns errors comesos el segle passat.

Descoberta per quatre adolescents el 1940, Lascaux va atreure la mirada de molts després de la Segona Guerra Mundial, fins a 2.000 visitants al dia.

La cova va ser tancada finalment al públic, però el dany estava fet. Els éssers humans havien portat en la calor, i la humitat als microbis, alterant l'ecosistema de la cova.

Jean Clottes va estar el 1960, quan era jove, estava commogut pels traços ferms en negre, vermell i ocre . Més tard es va convertir en un especialista en pintura rupestre – i es va unir a la campanya per salvar aquell lloc preciós. Clottes va explicar que Lascaux estava afectada de tal forma que ningú podria haver-ho predit 60 o més anys endarrere.

“La cova es va alterar per complet”, va dir Clottes, de 78 anys. “El 1947 van excavar 600 metres cúbics de sediments per fer una entrada i una pista de formigó per al públic.” ”No es va fer cap estudi previ, i va canviar per complet el microclima de la cova”, va sospirar Clottes. “Hem alterat el seu equilibri.”

La flora microscòpica de la cova havia estat en equilibri amb les pintures durant milers d'anys. No obstant això, la introducció de nous organismes poden haver trastornat la pau, la qual cosa permet una espècie dominar a altres, va dir Clottes.

La cova va ser tancada el 1963 després que la floridura verda comencés a aparèixer. Això va ser seguit a la fi de 1990 per l'aparició d'un fong blanc, Fusarium solani.

Novament una errada, una nova colonització s'ha infiltrat en la cova a través d'un nou sistema de ventilació, durant el treball o durant les fortes pluges. El brot s'ha abordat agressivament, incloent l'ús de fungicides i antibiòtics en compreses aplicades a les parets.

El 2007, els punts negres d'un fong diferent, del grup Ochroconis, va provocar que la UNESCO l’amenaça de treure-la de la llista ”patrimoni mundial en perill”. Els conservacionistes se centren avui en un enfocament multidisciplinari. La cova està equipada amb sensors passius per controlar la circulació de l'aire, temperatura i humitat, però la intervenció es manté al mínim.

L'activitat del fong sembla estar en regressió, ja que es limita a unes poques restes grisenques sobre la roca nua i en àrees petites d'alguns llenços.

La presència humana es limita a un total de 800 hores a l'any, incloent el manteniment i la investigació acadèmica. A dos-cents metres de la cova es troba un centre per a visitants amb una rèplica de la cova ,Lascaux II, que rep uns 300.000 turistes a l'any.

Els visitants de la cova porten vestits estèrils, una gorra de plàstic, guants de làtex i dos parells de sabates antilliscants. Abans havien de submergir el calçat en un bany que elimina gèrmens, però això es va considerar una altra font de desestabilització.

L'entrada és a través de dues rescloses d'aire, un dels quals és una “cortina d'aire” dissenyada per impedir l'entrada d'humitat externa però no afecta els corrents d'aires naturals que circulen en la cova a través de fissures.

Els propis llenços, vistos amb la llum tènue, són impressionants. Després d'exactament 45 minuts, la visita ha acabat.

En la revista del CNS núm 251 del desembre del 2010 és publicà un interessant article amb el suggerent títol de Sauver Lascaux que insereix-ho íntegrament.