La "malaltia" de Lascaux

Des de finals de 2001, la cèlebre Grotte de Lascaux, patrimoni de l’humanitat, ha sofert un desequilibri bioclimàtic que ha comportat l’aparició de nombroses taques blanques (el fong Fusarium Solani).

El fenomen posa de manifest un desajust antic del medi natural profundament alterat per l’obertura de la cavitat al públic des de 1948, fins la crisi del 1963 que significà el seu tancament definitiu.


Periòdicament la cavitat és veu envaïda per colònies de fongs que amenacen les pintures rupestres de 18.000 anys d’antiguitat.

Diversos tractaments s’apliquen sense èxit, fins i tot amb un mètode radical, tot el terra regat amb cal viva!, les parets ruixades amb antibiòtics, etc. Però els fons reapareixen una i altra vegada.

L’any 2002 s’anomena un comitè d’experts. Els tractaments se succeeixen regularment i els fongs tornen a reaparèixer. Irradiació, desinfecció total... i les taques tornen, i ara comencen a sortir unes noves taques negres, aquesta vegada també per les parets.

Els microbiòlegs estudien la situació, al terra hi ha milers de fongs, normalment aquesta microflora es troba en estat de latència i no es desenvolupa en un ecosistema equilibrat. Però, quan per alguna raó l’equilibri es pertorba, les espores donen origen al miceli que pot envair l’entorn.

En l’estudi aprofundit dels fongs de Lascaux han determinat més de quaranta especies!

Es considera impossible eradicar-los i ara s’intenta esbrinar quines son les condicions que afavoreixen el seu desenvolupament.

Que ha provocat aquest desastre? Els treballs de condicionament turístic, el diòxid de carboni generat per la respiració dels visitants? Potser els tractaments amb formol per eliminar les algues? El fet és que les Fusarium Solani que colonitzen la cova son resistents al formol, contràriament a d’altres soques conegudes i això no sembla casual.

Esperem que aviat es trobi una solució per preservar el valuós art parietal d’aquesta cavitat ... i d’altres que potser algun dia es puguin trobar en una situació similar.