
En Pere continuava amb la cantarella, de que calia remirar els « sifons » de les Deus de Sant Quintí de Mediona.
Realment la cosa no pintaba gaire bé, trobar un company espeleosub disposat a arrosegar-se per les gatoneres inundades de les Deus no era facil si explicabem el que ja coneixiem (que a primera vista era una clavaguera fastigosa) i que ens calia reconeixer que les possibilitats de continuació ere migrades.
Finalment el 22.10.09 en David Magdalena es deixà enredar... és el que fa l’afició aliada amb la inconsciència.
Tot i que la progressió fou molt minsa el company bussejador es trobava a gust i no havia manera de treure’l de l’aigua...i del fang.

Molt bona feina David i cia., encara que les coses semblin que no tiren a simple vista, un s'ha de ficar i comprovar-ho.
ResponEliminaAquesta inquietut i empenta es la que fa que la espeleo tiri endavant.
Enric P.