dijous, 4 de maig de 2017

Coves dels Nerets (1)

Aquestes particulars cavitats situades en l’estret de Susterris, en el terme municipal de Talarn, en un paquet de gresos on s’instal·là la presa de l’embassament de Sant Antoni.

També son conegudes com coves de la Comporta des de les exploracions de la SIE del 1964.

Formen un conjunt de diverses esquerdes de les que podem individualitzar com a "penetrables" tres coves, i un petit avenc. Però permeteu-me que abans d'entrar en la descripció de les cavitats ens estenem en parlar d'aquesta important la presa i del seu funcionament, que com veurem està relacionada amb el desenvolupament espeleogenètic d'aquest carst en gresos.

L'embassament
L'embassament de Sant Antoni –també anomenat pantà de Sant Antoni o de Talarn–, és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa. El forma una presa situada a l'estret de Susterris, al municipi de Talarn, i s'estén pels termes de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt, Talarn i Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

L'embassament comença a la vall antigament coneguda com a Susterris, des d'on s'estén cap al nord; la cua arriba a la Pobla de Segur i al Pont de Claverol. Precisament es va triar aquest lloc per a dreçar-hi la presa de l'embassament pel seu caràcter d'estret: és on calia una presa més petita per aprofitar la vall de la Noguera Pallaresa per a emplaçar-hi l'embassament. Va negar l'església romànica de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres properes.

La seva construcció es va iniciar l'any 1913 per part de l'empresa canadenca Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda per aquest motiu com La Canadenca. La construcció de la presa i de les dependències de la central portà una certa riquesa i renovació als pobles de l'entorn, com ara Vilamitjana, on anà a residir durant el temps que durà la construcció de la presa, una bona part dels obrers de la constructora.

La resclosa de retenció d'aigua, que fou la més gran d'Europa i quarta del món, fa 82 metres d'alçària (100 metres des del fonament, en la base: 72 m de llarg per 70 m d'ample i en la coronació: 203 m de llarg per 4 m d'ample), un pendent mitjà de 0,852 metres, un angle de 49º 34,9" i amb set comportes sobreeixidores automàtiques Stuwerke suïsses, amb una capacitat de descàrrega de 2.000 m3/segon a la cota 541.

Es van necessitar 275.000 m3 de formigó, que va subministrar la fàbrica de ciment instal·lada expressament per a les obres. Fabricava 400 tones de ciment diàries i era la més important de l'estat espanyol.


Imatges de la construcció de la presa

Evolució de la vall i els desaigües de les comportes
Els desaigües contribueixen al desenvolupament de les cavitats penetrant per les primitives esquerdes i provocant una accelerada descomposició de la plataforma i posant en perill els contraforts de l'estret que sustenta l'embassament. Per evitar aquest deteriorament, és construeix una paret que aïlla la plataforma desviant els desaigües abans del tram amb ¨les cavitats més desenvolupades. 


Tot i la derivació de les aigües del sobreeixidor com podem veure en el següent vídeo quan el volum d'aigua és suficientment gran continuen produint-se infiltracions que arriben a les cavitats. 
(disculpeu per l'àudio que potser no és gaire adequat)

...continua en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.