dimarts, 10 de gener de 2017

Espluga de Fenollet (1). Serra de Sant Joan.

El dijous 15.12.2016 vam anar a la Serra de Sant Joan a cooperar amb els companys de La Seu que estan desenvolupant una interessant feina de visita de cavitats penjades. Tot i les seves modestes dimensions resulten un valuós element històric per comprendre les vicissituds de l'ocupació humana en aquests indrets.

L'equip d'aquest dia era format per deu companys: Dolors Boter, Manolo Cano, Pere Cantons, Jordi Francés, Benjami Grañena, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert i "Víctor".
Vam anar a l'objectiu que encara està en exploració i del que parlarem més endavant. També aprofitarem per visitar una altra cavitat: l'Espluga de Fenollet donat que la proximitat a una pista ens deixava ben a prop. Aquesta cavitat, és ben coneguda localment i pels caminadors que pugen pel proper grau, pels barranquistes, i figura en els mapes excursionistes i en els de l'ICGC.
Després de consultar documentació i catàlegs espeleològics, contràriament al que creiem no l'hem trobat inventariada de manera que calia tornar per fer-hi la corresponent topografia.
Fou el següent dimarts 20.12.2016 que hi vam tornar en Jordi Perera, Pere Cantons i "Víctor".

Situació i accés
Tal com deiem nosaltres vam utilitzar la pista que passant per Montanisell remunta pel "Forat del Pitarell" i recorre el vessant nord de la serra, fins a situar-nos el capdamunt del grau de Fenollet.
Des del punt de vista geològic els materials cretàcics d'aquest relleu mostren una tectònica força complexa, primer la pista discorre pels materials predominantment margosos i margosos-calcaris de la denominada Formació Bordonera, seguidament avancem per la Formació Lluçà, i superem les parets calcàries de la Formació Set Comelles i el membre Coll de Nargó.

El detall d'aquestes seqüències costen d'interpretar correctament pels simples afeccionats com nosaltres. 
Podeu veure la tesí detallada d'en Jesús García Saenz que amb el títol Cuencas extensivas del Cretácico Inferior en los Pirineos centrales. Formación y subsecuente inversión defensà a la Universitat de Barcelona el 2002, fins i tot descarregar-la en aquesta adreça: http://hdl.handle.net/2445/34901

Tot i continuant pels materials del cretaci inferior, deixem els vehicles en un terreny boscos on afloren unes superfícies de lutites roges, gresos i conglomerats (facies garumnià).
Prop del camí podem veure aquestes despulles
Les basses d'aigua, retingudes artificialment. son canalitzades i aprofitades amb tubs de goma.
Entrem de nou en el domini calcari, i cal veure en la següent imatge, la destrucció del corriol d'accés a la cavitat, pels efectes de l'evolució i aprofundiment d'una petita torrentera.
...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.