dilluns, 9 de gener de 2017

Cavitats de la Serra de Sant Joan

El conjunt prepirenenc que s'exten en direcció est-oest i per tant perpendicularment entre la vall de la Noguera Pallaresa (Pobla de Segur) i la del Segre (Coll de Nargó) es resol en una agrupació de serralades que en diversos períodes han estat objectiu d'alguna de les nostres visites espeleològiques.

Ja en 1965 publicarem juntament amb en Senent un inventari de cavitats en un monogràfic especial de la revista Muntanya, dedicat a la Serra del Boumort, posteriorment fou en el butlletí EspeleoSie on difondriem algunes de les nostres activitats a la Serra de Carreu, Serra de Prada i congost de Tres Ponts, d'altres restaren topografies sense publicar (Forat del Curdem Vell a Abella, o Cova de les Encantades del Pont d'Espia a Coll de Nargó, etc.).

Dins d'aquest sector destaca per la seva posició geogràfica el conjunt de Serra de Carreu i la Serra de Sant Joan que presenten un relleu encinglerat cap al vessant sud i amb un pendent més suau cap al nord. Centrant-nos en el sector de més extensió, la Serra de Sant Joan,  localment rep diverses denominacions en primer lloc Solà de Set Comelles, seguidament s'enfila cap a l'Obaga Negra (1.698 m), Obaga Roja (1.683 m) el punt més alt en la Penya de l'Oratori ( 1.756 m), baixa cap el grau del Forat del Pitarell i torna a remuntar cap el Puig d'Espies (1.502 m), Grau de Fenollet, Roc de l'Aleu, etc. dominant al nord la vall de Cabó i al sud la de Montanisell, Fenollet i Font Bordonera, fins a la seva terminació en el abrupte penyal de Santa Fe.

És en el terme municipal de Coll de Nargó on es desenvolupa tota aquesta llarga serralada, que per la seva destacada i quilomètrica cinglera sud és un lloc de predilecció dels escaladors on solquen les nombroses vies de dificultats diverses i trajectes verticals que sovint voregen els 200 m.


També des del punt de vista geològic és un relleu clau per copsar la tectònica pirinenca, especialment en el complicat conjunt dels materials cretàcics.
Els encavalcaments, falles, i litologies fan que el que a primera vista sembla un relleu uniforme de fet comporta una intrincada imbricació de materials; una seqüencia representativa seria:
- Lutites vermelles, gresos i conglomerats (facies Garumniense)
- Calcaries de Santa Fe (Cenomaniense superior)
- Calcaries de Nargó ( Aptiense superior)
- Grup de Tres Ponts, calcaries i bretxes (Berriasense-Aptiense inferior)
- Margues que constitueixen el fons de la vall.

En aquestes pàgines de l'Espeleobloc hem dedicat diversos apunts a les cavitats més conegudes de la Serra de Sant Joan:

Font Bordonera
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2016/03/font-bordonera-video-thomas-lars.html

Forat Negre de Set Comelles
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2016/08/nova-visita-al-forat-negre-de-set.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/09/forat-negre-de-la-roca-de-set-comelles-3.html

Cova de l'Ormini


Bòfia dels Prats


I ara amb la imprescindible col·laboració dels amics bombers/escaladors/espeleòlegs de la Seu d'Urgell reprenen l'exploració i difusió de diverses cavitats de dimensions modestes, algunes inèdites o poc conegudes, sovint per les dificultats que imposa el seu encinglerament en aquesta Serra de Sant Joan que anirem desgranant en apunts propers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.