Un dels altres
objectius, es aquest avenc que també
està als boscos de Bélesta.
Agafem la D16 en
direcció a Perpignan i uns metres avanç
del Coll de la Creu surt un camí que va a una pedrera, barrat per una tanca.
Deixem el cotxe i
enfilem el camí ample i just en el primer revolt a la esquerra, surt un camí a
la dreta que ascendeix suaument.
Anirem en compte de veure un cartell penjat en un arbre, poc abans d’una clariana que diu “Danger Trou”. No calen mes indicacions perquè just a sota el cartell i al costat dret del camí s’obre la boca.
Anirem en compte de veure un cartell penjat en un arbre, poc abans d’una clariana que diu “Danger Trou”. No calen mes indicacions perquè just a sota el cartell i al costat dret del camí s’obre la boca.
Instal·lem a un
arbre, ja que no veiem res mes. Un primer pou de 17 mts. ens aboca a una rampa
de 14 mts. fins a una cota de 43, on comença una galeria planera i ben concrecionada.
Al cap d’un centenar de metres trobem una estretor que superem sense mes dificultat i que dona pas a “La salle de la neige”, per les seves formacions blanques.
Poc després la galeria s’eixampla i arribem a la base del pou de 25 mts. ple de derrubis, fulles i troncs i que deixa veure la claror de la entrada.
En aquest punt i a un lateral hi ha un seguit de petits pous fins a arribar a la màxima cota, de 63 mts. que no baixem.
Al cap d’un centenar de metres trobem una estretor que superem sense mes dificultat i que dona pas a “La salle de la neige”, per les seves formacions blanques.
Poc després la galeria s’eixampla i arribem a la base del pou de 25 mts. ple de derrubis, fulles i troncs i que deixa veure la claror de la entrada.
En aquest punt i a un lateral hi ha un seguit de petits pous fins a arribar a la màxima cota, de 63 mts. que no baixem.
Continuant per la
galeria principal, trobem una altra zona amb formacions i uns petits llacs que
voregem
La última sala esta
plena de gourgs, plens d’aigua, molt bonics que finalitza amb una gran colada,
en forma d’orgues.
Hi podem pujar per una petita i fàcil grimpada i per el darrera de les orgues fa un balconet des d’on tenim una bonica perspectiva de la sala i tots els seus llacs i formacions.
Hi podem pujar per una petita i fàcil grimpada i per el darrera de les orgues fa un balconet des d’on tenim una bonica perspectiva de la sala i tots els seus llacs i formacions.
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.