Els boscos de Belesta son famosos per la seva extensió i frondositat i tenen multituds de camins marcats.
L’avec de TDV et Caunha de les Goffies esta al bell mig d’un d’aquests boscos.
Deixem al cotxe a la carretera i agafem el camí senyalitzat com a “Forêt de Belcaire”, en arribar a un petit pont de pedra que travessa la riera, ens desviem i comencem a enfilar la pujada. Tenim la sort de trobar un caminet i fites que ens porten directament a la boca.
Mentre estem muntant la instal·lació venen dos senyors grans acompanyats per els seus nets i un d’ells es treu la topo de la motxilla i ens explica que de jove hi havia baixat i que es el mes maco de la zona. Ens assegura que hi trobarem la mes gran estalagmita de França i que ens quedarem bocabadats quan la veiem.
Mentre estem muntant la instal·lació venen dos senyors grans acompanyats per els seus nets i un d’ells es treu la topo de la motxilla i ens explica que de jove hi havia baixat i que es el mes maco de la zona. Ens assegura que hi trobarem la mes gran estalagmita de França i que ens quedarem bocabadats quan la veiem.
La boca, rodona i no gaire gran s’aboca en un pou de 38 mts que enseguida s’eixampla i ens deixa al mig de la Sala du Trou du Vent amb grans formacions. La recorrem tota sencera de dalt a baix.
L’accés a la Salle Rudaux s’obre a través d’un pas estret enmig de dues columnetes i el travessem. Ens trobem amb el con de derrubis que correspon a l’altra entrada de l’avenc que es igualment un pou de 38 mts.
Seguim avançant per la Galeria Maréchal, amb un altre pou per davallar a unes galeries inferiors, però que no baixem.
La nostra fixació es arribar a la Galería Martel, on hi ha “Le Monument”, la famosa estalagmita.
Quedem molt mes que bocabadats ¡¡¡
Al davant nostre s’aixeca una monumental estalagmita que no pot ser mes gran perquè a la sala a on està no hi ha mes lloc, ben be pot mesurar uns 18-20 mts d’alçada i amb una base d’uns 10 mts. de diàmetre, d’un color torrat, llissa i en formacions en forma de “capa”.
Ha estat complicat fer la foto intentant que surti tota sencera, però al final ho aconseguim.
Al davant nostre s’aixeca una monumental estalagmita que no pot ser mes gran perquè a la sala a on està no hi ha mes lloc, ben be pot mesurar uns 18-20 mts d’alçada i amb una base d’uns 10 mts. de diàmetre, d’un color torrat, llissa i en formacions en forma de “capa”.
Ha estat complicat fer la foto intentant que surti tota sencera, però al final ho aconseguim.
Es un avenc maco, però aquesta formació li dona una altra categoria, i ara nosaltres també pensem que probablement es veritat que sigui la mes gran estalagmita de França.
Article publicat a SpéléOc 32 (1985)
Article publicat a SpéléOc 32 (1985)
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
...segueix en l'apunt de demà...
Fotos: Juli Serrano
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.