Un dia que volem mes tranquil·litat anem a la Grotte de Sabart.
Just a la sortida de
Tarascon, direcció Vicdessos, hi ha un desballestament de cotxes, amb un camí
al costat tancat amb una porta de ferro.
Allà deixem el cotxe i voregem la porta.
Primer el camí es
ample, però poc desprès s’estreny fins a ser un corriol. Amb el primer que ens
trobem es amb un immens túnel natural.
Es un lloc famós d’escalada per la dificultat de les vies, i tot i que aquí també hi ha una cova amb una ample entrada, no es aquesta la busquem. Nosaltres hem de travessar el túnel ja que la boca de Grotte de Sabart s’obre una mica mes endavant.
L’entrada es ample i avancem còmodament. Hi ha galeries a banda i banda que anem inspeccionant, i tot i que tenim un planell, no s’ajusta gaire al que ens anem trobant.
Hi han moltes formacions, fins i tot considerem que bastant ben conservades, tenint en compte la facilitat de l’accés i la gran quantitat de gent que sembla haver passat per aquí.
Es un lloc famós d’escalada per la dificultat de les vies, i tot i que aquí també hi ha una cova amb una ample entrada, no es aquesta la busquem. Nosaltres hem de travessar el túnel ja que la boca de Grotte de Sabart s’obre una mica mes endavant.
L’entrada es ample i avancem còmodament. Hi ha galeries a banda i banda que anem inspeccionant, i tot i que tenim un planell, no s’ajusta gaire al que ens anem trobant.
Hi han moltes formacions, fins i tot considerem que bastant ben conservades, tenint en compte la facilitat de l’accés i la gran quantitat de gent que sembla haver passat per aquí.
Hi ha llocs molt
ennegrits, i no sabem si es per fum o be per algun tipus de mineral, ja que les
parts mes fosques son a terra.
No sabem com, però tornem a estar al mateix lloc i així entrem en un bucle, i hem de parar especial atenció a fixar-nos per els llocs que anem passant.
No sabem com, però tornem a estar al mateix lloc i així entrem en un bucle, i hem de parar especial atenció a fixar-nos per els llocs que anem passant.
Una d’elles dona
accés a l’altre boca de la cova i l’altre te unes inscripcions.
Ens atansem a ma dreta i trobem les inscripcions, n’hi ha moltes, de dates antigues però hi ha algunes, que ens semblen “de mentida”.
Tornem enrere, i després de molt buscar, finalment, trobem una petita pujada, i desprès de superar un pas estret ens porta a una sala on veiem restes de fulles. Aquí trobem l’altre accés a la cova. Sortim al mig d’un bosc i decidim tornar per dins la cova, ja que per fora no veiem cap camí i sembla mes perdedor que l’interior de la cova mateixa.
La tornada la fem en poc temps i aquí ja, realment confirmem que el planell que portem, concorda ben poc amb la realitat.
Ens atansem a ma dreta i trobem les inscripcions, n’hi ha moltes, de dates antigues però hi ha algunes, que ens semblen “de mentida”.
Tornem enrere, i després de molt buscar, finalment, trobem una petita pujada, i desprès de superar un pas estret ens porta a una sala on veiem restes de fulles. Aquí trobem l’altre accés a la cova. Sortim al mig d’un bosc i decidim tornar per dins la cova, ja que per fora no veiem cap camí i sembla mes perdedor que l’interior de la cova mateixa.
La tornada la fem en poc temps i aquí ja, realment confirmem que el planell que portem, concorda ben poc amb la realitat.
També aprofitem per
fer recerca de coleòpters que resulten ser
“Coleoptera, Leiodidae, Antrocharis querilhaci (s. str.)
(Lespès)”
Es una cova fàcil,
bonica e interessant.
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
...segueix en l'apunt de demà...
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.