dijous, 26 de juny de 2014

Fotografiant relleus residuals 4 Ponts de roca i arcades (2)

...segueix de l'apnt d'ahir...

També trobem arcs de roca en el litoral, mar endins, com a residus de gran extensions de penya-segats esmicolats per l’erosió marina i amb els blocs resultants disgregats i arrossegats per l’onatge. L’exemple mes atractiu i fotogènic de la geografia espanyol es la Playa de las Catedrales  a la costa de A Coruña. I al llarg de la costa oriental asturiana, a l'est de Ribadesella, paga molt la pena entretindre'ns visitant un conjunt magnífic de fenòmens, que a mes d'unes quantes arcades inclou "cenotes", bufadors, dolines desmantellades que formen platges interiors i tota mena de restes de la demolició d'un paleocarst per l'aixecament del nivell marí. La famosa Boca do Inferno a la costa portuguesa de Cascais es un cas típic de depressió càrstica envaïda per l’oceà, on la caiguda parcial d’una de les parets ha deixat una fotogènica arcada per on irrompen les ones.
En barrancs i engorjats els arcs poden tractar-se de residus de la conjunció de diferents trams d’excavació a la mateixa caiguda d’aigua (Barranc de la Corva al Ripollès, de la Mina al Maestrat i molts, moltíssim mes), o del foradat parcial d'una marmita o  testimonis d’antics traçats subterranis totalment desapareguts (arcs del riu Malo a la Val d’Aran). Per exemple, un dels ponts naturals mes grans de Catalunya es troba just al començament esportiu del Barranc de la Roca del Corb, prop de Peramola a l’Alt Urgell, format possiblement pel retrocés de la cascada. A Pont de Vilomara (El Bages) el molt estilitzat Pont de les Arnaules s'ha descrit com un cas d'estimbament de part del sostre d'una balma excavada per erosió diferencial del torrent que passa al seu costat . Una arcada natural gran i famosa es el Pont d’Arc que creua el riu Ardèche en el departament del mateix nom a França.  I a la Sierra de Guara a mes d'un ampli repertori de barrancs, excursions, cavitats interessants i algunes via ferrata, no podien faltar mes d'una dotzena d'arcs importants, com la finestra que travessa el Camino de les Escaleretas per sobre del Río Vero o les del Cañón del Mascún, com el famós Delfín, i que atenyen la mes gran espectacularitat en "el Castillo" quan pugem el camí de "la Costera" per acostar-nos a Otín.

Materials:   Qualsevol paquet de roques on s’alternin nivells inferiors tous, fàcilment erosionables, amb nivells superiors mes resistents que afavoreixin l’erosió diferencial.  Jo diria que es poden trobar a tot tipus de terrenys però els mes característics son els sedimentaris amb calcaries i conglomerats, aprofitant les esquerdes i juntes dels estrats. Els exemplars mes imponents semblen trobar-se  molt especialment en gresos, on l’erosió es mes ràpida. I els situats en regions desèrtiques mostren  proves de la gran influència de l’acció del vent com element erosiu en aquests entorns extrems, on el modelat eòlic es veu reforçat per l’abrasió dels grans de sorra que arrossega l’aire. També n'hi han ponts naturals en roca volcànica, quan s’han dipositat pisos de magmes de diferent resistència corresponents a episodis eruptius cronològicament diferenciats.

Jordi Lloret i Prieto

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.