dimecres, 25 de juny de 2014

Fotografiant relleus residuals 3 Ponts de roca i arcades (1)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Arcades, ponts naturals, finestres..... formacions geològiques que sempre han cridat l’atenció de turistes, excursionistes i viatgers arreu del mon, i que a mi, com a molts altres espeleòlegs, també m’apassionen. Perquè als espeleòlegs?, dons perquè entre les diferents causes que els modelen  (bàsicament per l'acció erosiva de la xarxa hidrogràfica) també es troba l’evolució càrstica, per la destrucció de les parets de pous o dolines o pel progressiu ensorrament de conductes subterranis paleocàrstics fins a quedar totalment desmantellats, dels que alguns fragments de volta en forma d’arcades que queden en peu son els darrers testimonis.
Terminologia:
Els col·leccionistes americans, que possiblement comptin amb mes arcs de roca en el seu país que qualsevol altre del mon (nomes al Arches National Park n’hi han mes de 2.000 !) fan aquesta classificació :
Windows (finestres): Forats a una paret de roca, normalment molt prima, que la travessen de banda a banda. A l'estat espanyol he vist utilitzar els mots "ojo" i "ventano".
Natural bridges (Ponts de roca o ponts naturals): Ponts per sobre de la llera de rius i torrents, a vegades tallant meandres o al costat mateix de la paret quan s’han format pel retrocés de cascades o per l’estavellament de la part interior del sostre d’una balma .
Arches (arcs de roca o arcades): Ponts per sobre de superfícies tan desmantellades que han perdut tota la morfologia que recordés el traçat d’un antic corrent. Alguns ni tant sols estan al peu de muntanyes o cingleres sinó totalment despenjats, aixecant-se solitaris al mig d’una planura.

A vegades, quan els recorreguts sota els arcs son molt grans, poden ser difícils de diferenciar  de coves tipus túnel. Un bon exemple de coexistència de les dues modalitats en un mateix espai el tenim  prop de la cova Baltzola, a Urkiola (Bizkaia); el camí passa primer per sota del bonic arc de Jentilzubi  i uns centenars de metres desprès travessa el Túnel de Abaro, una petita cova-túnel  (o un pot de roca molt gran, segons com es miri) per on també discorre el riuet. I un cas espectacular de forat que alguns cops es descrit com una cova i altres com un pont de roca gegantí: Puentedey a Burgos, prop d’Ojo Guareña, una arcada tan immensa que fins i tot serveix de suport d’algunes cases del poble.  Per cert, ja que parlem de Burgos, no podem oblidar la bonica arcada de la Hoya de los Caracoles, residu de l'enfonsament d'una depressió càrstica que trobem desprès de fer la fàcil travessa subterrània de la Cueva de Basconcillos.
No hi ha dubte, en canvi, sobre el caire totalment subterrani d'altres famosos túnels que es fan servir des de l’edat mitjana per transitar, com el Forat de Bèrnia, a la serra del mateix nom, que desprès d'una vintena de metres de baix sostre surt a l'altra banda de la muntanya amb una vista magnífica sobre Benidorm, o el Túnel de San Adrián, entre les serres d’Altzania i Aizkorri, una cova d'uns cent metres que s'havia fet servir de pas duaner perquè comunica ni mes ni menys que dos províncies basques, Araba i Guipúscoa.

Respecte a les finestres u “ojos”: Espeleòlegs i muntanyencs coneixem altres casos curiosos en Euskadi que en pocs metres travessen parets de roca d’una banda a l’altra, com l’Ojo Atxular a la paret del Gorbeia, que dona accés al Circo de Itxina.  El Ojo de Ungino a Sierra Salbada (Araba) mereix també una visita, que es por fer ascendint a peu o mitjançant una via ferrada. Tanmateix tenen fama merescuda el Ojo del Eskillar en la pujada a l'Anboto, una de les muntanyes mes impressionants d'Euskadi, o els Arcos de la Foz de Lumbier a Nafarroa.

A casa nostra, la famosa Foradada del Montsià es una porta magnífica dalt de tot de la serra que, de sobte, deixa a l'excursionista davant d'una espectacular miranda sobre el delta de l'Ebre. El Pont de Goi a Capafonts (Baix Camp) es un altre famós arc de les comarques tarragonines. I a la muntanya de Montserrat en tenim així mateix uns quants: El mes imponent es sens dubte  La Cadireta, que veiem des de lluny al començament de l’aproximació des de Can Masana per anar als Pouetons d’Agulles, i un de molt popular es el que s’ha de travessar en els primers metres de la Via Ferrata Teresina.  D’altra banda, els espeleòlegs barcelonins tenim dos exemplars força coneguts en el proper massís del Garraf: El pont de roca que biparteix la boca de l'avenc de Can Sadurní i la clàssica arcada que es troba de camí a l'avenc Font i Sagué que rep precisament el sobrenom d'avenc de l'Arcada Gran.

...segueix en l'apunt de demà...

Jordi Lloret i Prieto

2 comentaris:

  1. muy interesante, comentaros que en Gava tenemos tambien un puente de roca, en el camino que sube al castell de L´eramprunyà.
    http://www.panoramio.com/photo/46737594
    saludos.

    Juanjogava

    ResponElimina
  2. Genial.
    Este Lloret ha viajado por todo el mundo.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.