divendres, 27 de juny de 2014

L'esquelet de Naia

Qui van ser els primers americans? D’on van arribar? Quina relació els uneix amb les poblacions natives actuals? 
Una noia de fa 12.000 anys, l’esquelet de la qual pràcticament íntegre s’ha descobert, junt amb ossos d’animals, en un cenote mexicà respon ara a aquestes qüestions. Naia, com s’ha anomenat l’esquelet,  tindria uns 15 o 16 anys quan és va precipitar a la cavitat. Mesurava un metre i mig d’alçada i tenia els trets cranials i facials característics dels primers americans, notablement diferents dels actuals. Però el seu ADN mostra el seu parentiu amb els natius americans contemporanis. Va ser la seva avantpassada, procedent d’aquelles poblacions que van entrar des d’Àsia en el continent americà per la regió (llavors emergida) de l’estret de Bering i es van anar estenent cap al Sud. Així que no va haver-hi onades diferents de pobladors de diversos llocs, com sostenia alguna hipòtesi.

El més emocionant és que finalment, després de 20 anys, tenim una resposta sobre els que van ser els primers americans”, resumeix James Chatters, líder de l’equip que ha fet el descobriment, sense oblidar tots els atractius del projecte: “La preciosa cova, els esquelets d’animals increïblement ben conservats, l’esquelet humà quasi complet i l’èxit del nostre innovador enfocament de datació”.
El submarinista Alberto Nava, que treballa a Califòrnia, i els seus col·legues mexicans Alex Álvarez i Franco Attolini, exploraven, al maig del 2007, aquest cenote en la península de Yucatán, a vuit quilòmetres de la costa del Carib. Van recórrer un túnel inundat de quilòmetre i mig que desembocava en un gran pou tan fosca que el van batejar Clot Negre. Tornaren dos mesos després amb potents focus per a investigar la caverna i allí van veure, en el fons, a uns 50 metres de profunditat, junt amb restes d’animals, un crani humà. “Estava sobre un sortint, cap amunt, amb un conjunt perfecte de dents i les fosques conques dels ulls mirant-nos”, recorda Nava.

Així va arrancar el projecte científic de Hoyo Negro i, després de diverses campanyes d’immersió i treball minuciós per a traure els fòssils i analitzar-los, els científics i els bussejadors presenten ara en la revista Science, l’esquelet de Naia amb totes les respostes que aporta sobre els albors de la història humana a Amèrica. La noia està emparentada amb els caçadors-recol·lectors del nord-est d’Àsia que van migrar a la zona emergida que ara és l’estret de Bering fa entre 26.000 i 18.000 anys i que van començar a desplaçar-se cap al sud per Amèrica del Nord a partir de fa 17.000 anys.
 “Els natius americans moderns s’assemblen molt a la gent de Xina, Corea i Japó”, explica Chatters . “No així els esquelets americans més antics”, que tenen cranis més allargats i estrets i cares més petites, assemblant-se més a la gent actual d’Àfrica, Austràlia i el Pacífic Sud. “Això ha generat especulacions sobre que tal vegada els primers americans i els natius actuals procedeixen de diferents llocs o van migrar des d’Àsia en diferents estats de la seva evolució”, explica aquest arqueòleg i paleontòleg de la Universitat de Washington i un dels codirectors del projecte de Clot Negre junt amb l’arqueòloga Pilar Lluna, de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (Mèxic).
Encara que Naia (nimfa grega de l’aigua) és un dels esquelets americans més antics que s’han trobat, hi ha altres, i inclús s’ha recuperat ADN d’ells per a fer anàlisis genètiques que mostren la seva relació amb els natius americans moderns. Però donada la discordança entre els trets cranials i facials dels uns i els altres, part dels científics —inclòs el mateix Chatters fa un temps— defenien la hipòtesi que van poder arribar a Amèrica diferents onades de pobladors, de distints llocs. El problema és que les restes trobades fins ara eren fragmentaries com en el cas d’Anzick, un exemplar de fa 12.700 anys descobert a Montana.
L’esquelet de Naia, tan complet, supera aquests problemes. A més, els científics han aconseguit extreure dels seus dents ADN (mitocondrial, és a dir, de fora del nucli cel·lular) i les anàlisis mostren el seu clar parentiu amb els natius contemporanis, a pesar de no compartir les característiques cranials i facials.
La noia de Clot Negre estava relacionada amb els natius americans actuals i té ancestres de la mateixa població de Beringia”, assenyala Deborah Bolnick (Universitat de Texas, a Austin) d’un dels tres equips que, independentment, han realitzat les anàlisis d’ADN de Naia. “Aquest estudi, per tant, no sosté la hipòtesi que els paleoamericans van migrar des del Sud-est Asiàtic, Austràlia o Europa, sinó que arribarien de Beringia [regió ara parcialment submergida que inclou parts de Sibèria i Alaska], com els natius americans actuals, encara que mostren alguns trets facials i cranials diferents, que serien canvis evolutius succeïts en Beringia i en el continent americà en els últims 9.000 anys”.

La datació de l’esquelet ha estat molt complexa, donada la llarga permanència en l’aigua, però els investigadors han aconseguit amb diversos mètodes, establir una antiguitat mínima de 12.000 anys i màxima de 13.000, concordant amb el que compten els fòssils d’animals de Clot Negre, diversos d’ells extingits fa 12.000 anys.
Naia va haver de caure a la cavitat (unes fractures en la pelvis, apunten aquesta hipòtesi) i morir allí fa entre 12.000 i 13.000 anys, com van caure grans mamífers (inclòs el felí dents de sabre). Llavors Clot Negre formava part d'un sistemes de cavitats seques, en una època en què les glaceres de atrapaven enormes quantitats d’aigua en forma de gel i el nivell del mar era molt més baix. Amb la pujada del nivell de les aigües, fa uns 10.000 anys, la cova es va inundar i ara la galeria dels ossos només és accessible per a espeleosubs. Per això diu Chatters que en aquest projecte “els bussejadors són els astronautes i nosaltres els científics, el centre de control de la missió”.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.